EL POLITIQUET

MISTOS ... BADOMERIES

2011-06-16T03:47:00.000-07:00

56.-Jugaven la canalleta allí a la plaça, al resguard de tots els vehicles que transitaven per les voreres, parangonant coses vistes als grans ells també estaven en això dels concursos que se’n inventaven de totes les mides, colors, criteris. Sabien el que es feien i sempre triomfaven en ells mateixos donant el millor de les seves capissoles... Aquell dia estaven esbrinant cap a quin costat o vora anirien els trets, una petitona tossia i més tossia sense que res la calmés, una de les més avançades en aquests projectes va dir: podríem dedicar el concurs d’avui a MIS –TOS, crec que la menuda guanyaria sense esforç... I així devia quedar la cosa.

55.- PENSAMENT.- BADOMERIES

2011-06-14T04:19:00.000-07:00

55.- Estava arraulit. Fred. La neu voltant la casa. Sense llenya al foc. I el jaç humit. Passaria una nit de gossos, ai, quins bel de cabrit buscant la mamella de la llet que no trobaria. Els tremolins serien la defensa. Es digué: PENSA – MENT, i la ment es possà en marxa i també els peus i el cos i els braços i començà a ballar el vals, el pasdoble, el twist... el cas era no sentir fred mentre arribava la caravana que el salvaria.

54.- GRÀCIA.- BADOMERIES

2011-06-13T10:33:00.000-07:00

54.- GRÀCIA.- BADOMERIES

Aqueslls sacs descarregats al moll, tenien sospita... Un inspector amb ulleres de vidres com culs de copa antiga ho havia ensumat i corrent com un gos afamat veient el plat de menja, ossos i suc , va obrir el seu mòvil per comunicar amb el cap, un cap que davall del cabell hi tenia moltes preocupacions per que falses llavors de que em sé jo quina droga havia de descobrir si no volia que l'apartessin d'una manotada del seu càrrec,...

- Què et passa noi ?

- Aquí tenim els sacs de GRA - CIA....

- GRÀCIA tens, ja me les veia negres.

53.- BADALONA --BADOMERIES

2011-06-12T02:53:00.000-07:00

Estava a la platja, estés com una canya caiguda al riu. Recalent, s'aixecà i entrà en contacte amb l'aigua ,anava esfonsant peus en ella, ja el cos i fins quasi pit amunt, prompte el coll li anunciaria que el periscopi seu podia esfonsar-se i fer-se l'efecte d'un sobmari. Prou sabia ell que l'aire li faltaria aviat si es dedicava a esfonsar-se.. però veié una colosal ona que venia aixecant-se furiosa, gegntina...Li vingué la por.Cridà al seu company que ja no el veia.
- Moisés, BADA - L'ONA... o estem perduts.

52.- COMPROMÉS

2011-06-11T03:55:00.000-07:00

De calé en portava una bona butxacada, i com que no se'n amagava del seu fer, els amics i facturaires d'amistats l'envoltaven. Ell, comprava i comprava ja que aquí hi tenia el negoci en l'intercanvi , tu vens, jo compro i COMPRO - MÉS... quan acabaria la butxacada hauria de vendre i com que hauria arrasat, aleshores qui volgués el producte hauria de caure a les seves mans.

51.- BADOMERIES.- GASTOS.

2011-05-06T03:47:00.000-07:00

51.-En aquell local tancat es respirava malament. Podia haver-hi un escape ? Acostumats tots a aquell ambient no sabien precisar. Les goles gargallamejaven amb insistència fins que un il·luminat va dir: - GAS.... TOS... Aquella pudoreta a ceba i que les narius es notaven pesades li feu pensar que algun conducte en feia de les seves i ademés dels GASTOS els hi portava GAS – TOS.

50. BADOMERIES - ESTARÀS.

2011-05-05T10:15:00.000-07:00

50.- Quan s’aixecava al matí el que més li importava, parangon amb obrir els ulls al nou dia, era anar al finestral de vidre que deixava veure tot el terme com una postal, amb la primera claror, qui sap si els raigs de sol i algun nuvolet o molts, o cap... Aquell dia amb cara de satisfacció exclamà amb tota l’ànima: ESTÀ – RAS... El cel estava lluminós i sense cap brutícia...

Això el satisfeia fins al paroxisme... després vindria anar a buidar el suc de les olives, passar-se les mans plenes d’aigua per la cara i cap, si no abans havien l’una a l’altra entremesclat les pells amb aigua lubricant per netejar-les d’una nit entre llenços blancs que no tragava ja que li recordaven a un entrenador que tenia nom com miol de gat...

I que sentia sempre les prepotències dels seus per quès...

49.-BADOMERIES.- RIPOLLET

2011-05-03T04:14:00.000-07:00

49.- Estava acabadet aquell subjecte, havia perdut greix i magre i sols la pell i l’os se li notava davall la roba. Una cara demacrada com un motiu de queixa constant li marcava tot el rostre. Havia esta perdut en un refugi en seus altivos desitjos de ser el primer d’escalar sol un lloc perillós i poc visitat i el patiment, treball per aconseguir i que la manduca era anul·lada i sense reposició l’havien deixat extenuat... Quan la colla de rescat el va trobar... el que anava coma metge exclamà : ... o RIP – O – LLET...

Sort que hi anava de guia un acostumat a pasturar bestiar de llana i portava una botelleta amb el líquid blanc que li enxufà a la boca... de vegades la sort també fa miracles.

BADOMERIES.- 48.- OSSAMA BEN LADEN

2011-05-02T09:35:00.000-07:00

48 .-Avui diu que li han fet la festa. Això és deia en els pobles per allà al mes de novembre quan mataven el porc. Tots cuidaven el seu per que el dia de la matança era un gran dia.

Seguin tot el que s’ha dit d’ell fa esgarrifar el que ha fet i el perdó no l’ha trobat i diuen que l’han liquidat. No sé si ha pogut exclamar abans del moment propici OS – AMA – BEN – LADEN... Segur que ningú s’ha cregut... Ara que ho portava fins al seu carnet identitari que ens estimava.... Quines

casualitats !!!

47 .- BADOMERIES.- TERESINA

2011-04-25T07:59:00.001-07:00

47 .-No calia més que veure aquell home panxut, segur que al anar a orinar no veia el raig per més que esforcés coll i cap, però era un fotaretes, persona que sempre vol fer riure al interlocutor i no mira el que ell fa en els altres o sigui riure només de veure la seva figura. Alguns li deien que el pit li havia caigut i sort ara del cinturó o si no aquell pit ( panxa) li faria cap damunt dels espardenyots mig lligats que portava.

Quan aquell dia va veure a la dona, gruixuda de totes parts, amb cull prominent, i unes canteretes capaces d’alletar a un poble de menudalla li va saltar...

-TERE – SIIII NAAAA... i és que aquella sina, ocupava tanta superfície com la seva panxa amb la particularitat que com ell deia de vegades... en qualsevol baralla amb ella s’havia de comptar que les mamelles eren dos artefactes a tenir en compte ja que amb un balandreig eren com dos saquets plens de terra que si t’arreplegaven et podien deixar inútil

46.- BADOMERIES.- HOROSCOP

2011-04-21T09:25:00.001-07:00

46.-El tapet verd a la taula del cafè de poble ensenyava que el joc hi brillava entre el grup d’encadirats al voltant d’ella. Un dels quatre amb les cartes a les mans exclamà al veure

el que havien tirat els seus adversaris en el joc....

-Esteu perduts. hOROS – COP

I ensenyant el seu carter, estengué l’altra ma i arrossegà els diners dipositats al plat...

45.- BADOMERIES.- PERILLOSA

2011-04-20T03:39:00.000-07:00

45.- Per dalt al Pirineu el parell d’excursionistes anaven caminant salvant vallades i escarpant rogles costeruts, en un moment donat varen sentir un grunyit per ells desconegut d’algun animal per ells desconegut... unes peuades en un racó on la neu si havia agitat feia temps els varen posar en alerta... PERILL - OSsA

44.- BADOMERIES.- PERDÓ

2011-04-19T03:48:00.000-07:00

44.- El director d’orquestra estava fastiguejat. Tot l’assaig, i encara, que no fos el dia del concert, l’alicon aquell instrument afaramot que com una serp s’enrotllava al cos i coll del music i encara li queda una boca dalt de tot inquirint al cel... perdia una nota, sempre la mateixa...

- Va plega, millor anirem sense tu... Diga’m PERDO (el) DO i assumpte acabat... Com li direm al públic que l’alicon ha perdut el DO... El buscaran davall les butaques ?

43.-BADOMERIES.- MUSSOL

2011-04-18T03:58:00.000-07:00

43.- El polític allà a Madrid representant al poble com a diputat, fa fer amistats, com no, entre d’altres de la seva nissaga que també intentaven passar-s’ho el més bé possible... En hores de lleure i no tant lleure es trobaven en lloc adient per llegir el diari, conversar... o jugar a les dames de tauler o altres jocs... un amic que feu madrileny els ensenyar la clau i senya del joc popular de la capital... ja en sabia una mica i com que triomfava més que en les propostes que presentava el seu partit i que eren anorreades moltes vegades, trobava consol en vèncer la seva apatia, però sense saber-ho ell, els amics es posaren malalts, excusa per no anar ales votacions i que ell aquesta diligencia no havia aprés... Aquell dia es troba jugant al MUS – SOL...la simulació devia tenir efecte i a l’endemà que els seus amics? Necessitaven aprovar una cosa que en diuen llei.. , docs vet aqui que foren primers que ell...

42.- BADOMERIES.- DEPENDENT

2011-04-17T03:03:00.000-07:00

42.-La menuda plorava i sense consol... Separant-se , sense voler contacte amb el que en altres hores feia petons a manta, li pujava a la sarrona, en fi sempre en el joc i ara...El seu padrí li volia furgar en la boca, ja que una dentola bellugava...

– Ja sé per que plores, maca, DEPEN (de la ) –DENT...

41.- BADOMERIES.- SORAYA

2011-04-15T03:10:00.000-07:00

41.-Havien arribat al convent un reguitzer de novícies. Tot era parabiens, voler-los-hi ensenyar el topans. Atendre-les com a filles...encara que en la circumstància espiritual. Era una confraternitzacio volguda i esperada per tots... Una novícia al veure una monja asseguda a una cadira de rodes i recordant el que a casa seva tenia, va dir: - SOR....- AYA.

40 .- BADOMERIES.- HUMANA

2011-04-14T04:23:00.001-07:00

40 .-Era sols una vocal la que s’oïa en aquell corral... terrible el soroll ja que l’hora de la manduca es veu que anava retardada i els ventres ja no tenien aguant... Un dels cuidants li va dir a l’altre la (h) UUUU - MANA

39,. BADOMERIES.- OSCAR

2011-04-13T09:32:00.000-07:00

39.-Com remugava el gos casador. Desprès de tot un matí de córrer darrera de les perdius, per que el seu amo volia fer una xera amb una colla de nou vinguts i fer-se el mandamàs del territori de l’escopeta li varen posar a la greala del menjar una topinada de pa estovat amb aigua, aigua un bon calder i ... si un borrim d’os, per dins al seu intern va esclatar-li en el seu idioma la paraula OS – CAR...

38 .- BADOMERIES.- PACIÈNCIA

2011-04-12T09:52:00.000-07:00

38.- Ho tenia ben pensat, fer calaix, aquell botiguer havia idea que celebraria un dia exclusiu, dels tants que és commemoraven en el calendari i en la vida diària, al seu hobby

Tot i sent pastisser li agradava conèixer els intrìngulis de la realitat del cosmos i les més properes també... Faria com un Sant Jordi amb allò de llibre i rosa, ell ho canviaria una mica. Faria PA – CIÈNCIA , o sigui pa i un llibre de ciència... un bon regal, ... Qui el pagaria ?

37 ,. BADOMERIES.- MATINS

2011-04-11T03:46:00.001-07:00

37 .-Quan li varen dir de baixa ma a l’interfecte que si volia el lloc de treball havia de puginar una quantitat al solucionador del seu problema, ell es va posar la ma a la butxaca i va assentir amb el cap, no tenia més remei que soltar la mosca, no és estrany que recordés quan era al poble i el que es deia quan a un li feien un favor d’aquesta qualitat... MA TINS...

36.-BADOMERIES.-CULPEU

2011-04-08T04:14:00.000-07:00

36.- El mestre d’aquella escola de poble, D.Golàrio que és com tothom pronunciava el seu nom que no havien après bé, ja que és deia Olegàrio, de sempre feia anar la ma dreta per esbotzar algun clatellot i més d’un als que pobres de clepsa i d’esperit no sabien la lliçó que els havia encomanat... Aquell dia provar un sistema nou, ja que la ma seva es ressentia segons quin clatell contactava la seva ma i va fer us del CUL PEU per propinar el càstig, però no comptava en l’equilibri i al fer l’esbandida i quedar a peu coix, una relliscada de la sabata i PEU enlaire i el CUL a terra... La riota de la multitud que mirava va ser de pessigolla davall l’aixella.

35.- BADOMERIES.-- PRÈSTEC.

2011-04-07T04:25:00.000-07:00

35 .-Entaulat amb bones estovalles, bon plat i forquilla ben esmolada, el subjecte anava donant crédit a la feina que tenia davant i les barres plenes trituraven al tall rodó que li havien preparat en aquell restaurant a petició pròpia... Poc es pensava que la poli havia ensumat que la seva cartera hi duia el producte d’algun canvi de lloc de bitllets de curs legal i segons els antecedents que tenien i pista per seguir-lo varen arribar a la conclusió que PRES – TEC allí tenien concomitàncies que valorarien detenint-lo i escorcollant no sols paraules si no els fets d’aquell subjecte. Tant tranquil que estava i com s’atipava el que prompte tindria una casa amb reixat inclòs.

34.-BADOMERIES -- MICROONA.

2011-04-06T04:00:00.000-07:00

34.-A la platja anirien la parella amb el menut de tres anys, ja sabia el que era tot això de banyar-se, no solament a casa o en la bassa del poble, ara en deien piscina,si no també del seu poc record a la mar... La mar era molt gran... el menut no li tenia por, no li havia picat mai cap medusa, que no sabia com eren... Ell a corre a peu descalç, salvant cames i cossos del personal que es rostia... esquivant alguna pilota que li rondava el cop al cap i seguit dels seus pares apropar- se a la vora on l’aigua arribava i besava l’arena... Quina delícia quan li tocava als peus... Ell volia anar més endins fins submergir-se... La mare l’aconsellava... – Quan vingui una MICRO – ONA, aleshores hi anirem i ens cabussarem per dins com dos croquetes, veritat, fill meu ?

33 .-BADOMERIES - ESCORRIALLES

2011-04-05T03:25:00.000-07:00

33.-Va ser elegit per al Parlament. Li havia costat per que tothom se’n burlava de la seva figura... un enanet amb orelles desproporcionades en un cap petitó que suggeria molt aquella cançó de... Els nans mengen trumfes, fesols i peix pudent, no sé com ho aguanten aquesta pobra gent... Però la seva constància i el fer nosa, si cal, i el posar-se entrepeus, els votants el varen votar i ara produïa al ESCÓ – RIALLES... Però que se’n burlessin li importava un pito... Ell tenia un sou quasi vitalici, mentre els MËS anaven de cul tot el MES... Que riguin !!

32.-BACOMERIES - ESCRIT

2011-04-04T02:44:00.000-07:00

32.- Anava pel camí, de nit, retornant del camp del seu treball diari... Era estiu, i el silenci imperava els petots i cigales arrapats a una soca devien dormir, ila ocellada quieta també. El mussol i la xuta de tant en tant esclataven el seu clam i els grills sonaven a l’oïda com un martureix de consonants barrejades amb la I... per demés silenci... Però de sobte parà orella... Un so llarg de queixa que anava adquirint força, potencia... l’alertava. En la seva mollera una mena de temor,esgarrifança davant la foscor on la lluna no brillava, dins seu ressonava això... ES –un - CRIT

31.- BADOMERIES.- CORREUS

2011-04-03T02:22:00.000-07:00

31.- En aquella plaça gran d’aquell poble gran hi feia cap gran nombre de persones després d’haver dinat en hotel o restaurant o... era el lloc de troballa per les entrevistes de negoci, el comprar i vendre o a l’inrevés feia que la congregació de personal fos nombrosa i els xerrameques embadocadors tenien plat i cullera i forquilla i got preparats per donar el cop al que s’atansava i volia fer negoci... A aquella hora allò bategava... O deia l’especialista en posar renoms –Això és el COR (de)- REUS.
I és que es tgrobaven a la plaça 'l PRIM. Centre neuràlgic als dilluns de la cosa de la pela.

30.- BADOMERIES.- BUSCANT

2011-04-02T02:30:00.000-07:00

30 .-En la central d’autobusos, reunits, parats tots els autocars, en hora de repòs desprès de la lluita del dia, tots quiets,silents, és començà a oir un melodiós so, Tots estranyats, inquiets pel que passava..., les llums apagades del lloc sense que ser humà es sentis respirar , es donaren compte el companys que un d’ells no callava i amb veu ronca entonava cançons. Per la ment de tots els parats contemplatius hi va recorre un somriure somriure BUS – CANT. Qui sap si el plaent delit s’escampava ells també un dia podrien muntar un orfeó , eren colla i potents...

29.- BADOMERIES.- CORRESPONENT.

2011-04-01T03:39:00.000-07:00

Li deia el gall a la gallina si CORRES-PONENT se’t xafarà l’ou i l’ama si no li dones producte et posarà el ganivet davall del bec...

28.-BADOMERIES .- TEROL

2011-03-31T09:26:00.000-07:00

28.-( Clar, és una província espanyola, aragonesa per més senyes, però a mi el que m’interessa és partir-la en dos i trobar-li el significat amb un breu relat, és el que faig en BADOMERIES).

Sala gran .Una sèrie de persones fent cua davant taules on eren rebuts per personal expert. Al carrer és sentí un gran xivarri, tots els presents no en feien massa cas, ells anaven a lo seu... però un va començà a córrer i sortí del local sense importar-li la cua ni el lloc conquerit a base d’espera. Uns quants minuts i retorn+a amb la l’alè pesat i suat, tots al veure’l li preguntaren que era aquell soroll

-Te n’has assabentat del que passa...

La seva xerrameca no va parar donant detalls i explicacions del succés forà, com si s’hi trobés. Un dels que apuntaven i feien la selecció, escoltà amb atenció i el cridà. –Vostè, vingui, donin les seves dades, que queda contractat. Vostè TE – ROL... homes així son el que necessitem, actius...

BADOMERIES.- COMPARTIR

2011-03-30T03:38:00.000-07:00

El capellà el dia del seu casori els va sermonejar amb contundència els servei que un havia de fer del altre...Quan varen ser a tallar el pastel de boda no trobaven el ganivet que se’l ofereix per a fer el primer tall amb musiqueta i tot... a les hores en ves de dir com el tallarem,...? A la noia se li va acudir el C OM – PARTIR que tenia una bona arrel antiga... Tots els comensals inclosos ells mateixos pegarien una mossada al pastel i feina feta, tots en rebrien, clar que algun golafre potser obriria boca més del compte i embocaria com un gos un conill i deixaria a més d’un sense el tast.

25.- BADOMERIES.- AJUNTAMENT

2011-03-29T03:35:00.001-07:00

En la plaça gran del poble es congregaren infinitat de ciutadans. La tele, la radio, els mitjans escrits havien cridat per que tothom que pogués fes cap al lloc a l’hora especificada per verificar el consens sobre un tema establert en la convocatòria i que fregava els neguits de tots... Els promotors es disposaven a AJUNTAr – MENT... és a dir que tothom pensés el mateix, així tot tiraria endavant si els criteris més dispars s’unissin en un de sol.( Amb el difícil que un no canviï de parer cada cinc minuts,la utopia també es sembrava allí... fructificaria ? )

24 - BADOMERIES -- ALGUERSUARI

2011-03-28T02:56:00.000-07:00

Pilot famós quan dormia també somniava. Li venia una cursa d’automòbils del més treballada i inconscientment ho passava greu, el somni el portava a una illa

I en el mar havia naufragat el vaixell que allí el conduïa i sort que les mans i peus li responien i s’apropava a la costa, una veu li arribava com a consol...

-ALGUER – (et toca) SUARI... la cansalada...

-Menys mal que aquí em coneixen i parlen com jo.
http://ca.wikipedia.org/wiki/L'Alguer

23 -A -BADOMERIES - AIRES

2011-03-25T04:06:00.000-07:00

23 A.- Es queixava la mestressa, estava neguitosa, quasi insuportable, el marit la volia calmar... –

-Què et passa filla ?

Com si haguessin tocat el voraviu, va exclamar un estirabot i desprès...

-AI !!!- RES...RES -- Segur que algú la pagaria i ella apagaria el seu estat histèric.

23.-BADOMERIES.- ARMENGOL

2011-03-24T00:53:00.000-07:00

23.- Tres amic tenien una pilota,eren en Xavi, Andrés i Leo, els hi agradava jugar-hi.

I s’hi passaven hores. Aquell dia se’l va ajuntar un altre noi, porter en Victor, quan els van veure uns xibals varen exclamar...- Aquests ARMEN - GOL

22.-BADOMERIES.- ASSUMPTA

2011-03-23T04:25:00.001-07:00

21.- - Donat manya i corre per arribar primer i entrega la carta si vols el premi, pensa que ASs –UMPTA. (unta)

20.-BADOMERIES.- APROPA

2011-03-22T04:59:00.000-07:00

20.- A l’hora d’esmorzar al camp en el treball la noia jove no arribava el cistell per collir el tiberi, el jovenot per fer-la parlar va posar els de totes ben alts i elles no l’arribaven... – Cirilo, va home per que el penges tant alt, creus que hi aniran les melitxes o el gossos...

- Que voleu que apropi els cistells o A PROP PA... Ai, la ganusa !!

CEL·LEBRANT LA PRIMAVERA, I ELS TRES ANYS DE PERMANÈNCIA EN LA XARXA

2011-03-21T07:30:00.000-07:00

dibuix de la Carme

En el dia 21 de març del 2008 entrava en la xarxa amb el blog DEIXALLES allotjat a Tinet, circumstàncies que es varen donar al cap d'un temps feia cap aquí a Blogger a posar el meu granet en la immensitat de la platja.... Bona acollida i la continuitat en els meus delits es veu ben rebuda en mig de la grandesa de tant moviment.... Com ocellet he volat i he trobat nius d'esperança, també jo he donat a tots quans han vingut el gotet d'aigua atemperada segons el temps... He intentat fer amics i també molts han practicat aquesta disciplina i la virtualitat del lloc s'ha tornat amable, afable, comprensiva, generosa... excel·lenment acollidora.... He rebut i he donat sense perdre res dels valors humils que portava i he guanyat la ma que ajuda, el petó a la galta, la cadira pel descans....

En aquesta proposta de la Carme a Itinerànces Poètiques, un xalet d'estiu i d'hivern per tots els que hi volen posar a la taula seu plat poètic, hi he vingut amb els meus trenets per ajudar en la misió que fos més adient, AVUI, també hi som per cantar glòries a la PRIMAVERA...que dels cors surtin paraules de PAU, AMOR I LLIBERTAT i que s'estenguin pel mon necessitat d'aquestes sembla que utopies.....

Amb el meu treball de cuina us presento el platet per a tots. Gràcies a vosaltres que m'ajudeu a ser-hi i a viure. Anton.

.....

SI JO POGUÉS, EL TEMPS

ATURARIA....

Escrit per Antoni Fortuño Sas

1 - 3 –octubre - 06

Si jo pogués, el temps aturaria,

la rosa del Amor no es marciria

i el Sol ens calentejaria a tots.

Quants de bressols serien establia,

l’ocell son cant dolcet establiria

engegant arreu la joia i el consol.

Si jo pogués, la Pau feliç viuria,

la guerra dins del mon sufocaria

amb la concòrdia dels sers humans.

Que tots fóssim germans, com ho voldria !!

- abraçada i petó sense falsia

amb odis i enveges lligats de mans -.

Si jo pogués, seria sempre dia.

La mentida vivent apagaria

negant-li orella atenta i meu consens.

Si jo pogués la nit no existiria.

la Llum potent la fosca negaria

amb resplendor de foc sempre vivent.

Si jo pogués, el temps aturaria,

vivint en el record em complauria

allunyant l’oblit que pot fer-nos mal.

Per més que la distància existiria,

sempre l’esperit allí hi restaria

en un fratern abraç, goig desitjat.

La violència, jo arrencaria

negant-li tot favor l’ofegaria

aquietant- ne seus passos fins morir.

Menuts i vells amb cor defensaria,

dones com filles a totes les tindria

eixugant plor en son violat destí.

Si jo pogués, el temps aturaria

i a la venjança el cos li tallaria

parant son pas nefast i delictiu.

La fam a mossos me la menjaria,

fent galtes roges plenes d’alegria...!

tots tindríem plat fondo i tovalló.

Diners i propietats repartiria

per que amb salut i vida hom seria

ric d’esperit, d’intel•lecte i de cos.

Si jo pogués, el temps aturaria

per viure eix instant amb alegria

asseguts a taula menjant el Pa.

L’hora que ha de venir, jo pararia,

restant quiet, ja mai despertaria...,

com si assolís el somni eternal.

Si jo pogués, el temps aturaria...

19.- BADOMERIES.- ALICATES

2011-03-18T04:56:00.001-07:00

19.- De vegades semblen surrealistes certes converses. Abans ni havien que defensaven la vinguda de gent d’altres països per ajudar al treball que s’havia de fer, el capital tenia que presumir de queviures i deixava dinerons a tot quisqui i s’havia d’avançar en construcció de tot... Varen venir quantitat ingent de sers famolencs en busca del diner del treball,també alguns volien integrar-se en el confuig del país i ser-ne com els autòctons, altres no, però el cas és que fessin feina, els bancs havien de fer l’agost... així aquests vinguts del Marroc els hi deia el vell de la plaça ALI ! – CAT – ÉS ... Suposo que entenien el missatge els més espavilats ja que els seus fills parlen el català millor que molts de naltres.

18.- BADOMERIES - METÀFORA

2011-03-17T07:01:00.000-07:00

18.- Anava pedalant amb serenor, seguint la seva presa que era arribar primer a la trobar la cinta d’arribada i trencar-la com a guanyador... Plovia, però ell sabia sostenir-se en aquella dificultat, molts anys de pràctica en llocs on el xirimiri era freqüent no el feien dubtar al dona cop al pedal ... En un tomb ja prop del lloc esperat i desitjat un gos es posà a roda amb ganes de embocar un dels peus, la relliscada va ser fatal, el cotxe del seu director va exclamar: META - FORA

17.- BADOMERIES - ALARMA

2011-03-15T04:00:00.000-07:00

17 .- No sé, no ho he vist mai que cap que segueix la religió vaticana li posin per nom de pila DÉU, tampoc ho sé d’altres religions, seria molt agosarat entrar en aquest terreny, però di que se m’acut que un Alà volia parlar amb ALÀ i per això va buscar durant temps un lloc ben alt per que la veu seva arribés a les altures amb més comoditat fora dels sorolls del ras de la terra, així que trobà un dia una piràmide, crec que la CHEOPS, quelcom li devia semblar saludable el nom i escalà fins dalt a base de que les ungles arrapessin fort.

Una comitiva de turistes va trobar-s’hi i s’ho mirava. El guia del país que devia conèixer al interfecte exclamà : Alà-( LA) ARMA... Segurament que pensaria que quan seria l’hora de baixar ... s’esclafaria la crisma ?

16.- BADOMERIES.- CIRCUIT

2011-03-14T04:01:00.000-07:00

16.- Aquella nit d’estiu el Juan estava al balcó de la seva casa de la ciutat comarcal prenent la fresca, una llimonada amb canyeta per xuclar, una cadira per sostenir la cularsa i el temps que passés per traure’s el cansament del dia. Li va venir a narius com un tuf de socarrim..

- Noia que set crema la cansalada...- li deia a la mestressa...

-Vine, vine, mira, allà, a l’esplanada els flamerols

- Oh, sembla el CIRC – CUIT .... I les bestioles i els pallassos... pobres, sense feina, al atur per la crema...

15.- BADOMERIES.- SORPRESA

2011-03-12T02:24:00.000-08:00

A la presó de Cal Rians una delicada situació és dava. Quan aquella noia va ser interrogada, vet aquí la sorpresa que és varen dur les autoritats del centre... Com anotarien el nom de la interfecta ? havien descobert que la tal vestida de travestí era una monja i li constava en el document que acreditava sa personalitat,i ,ara, privada de llibertat, seria la SOR – PRESA.

14 .- BADOMERIES .- EVACUATS

2011-03-11T03:00:00.000-08:00

14.- Arribaven a tongades les colles motoritzades a la festa de Coll d’Arruix, dos de concentració amb el servei a ple rendiment amb escapades pels pobles del voltant per conèixer tot el panorama. A les nits ballaruga i barra lliure,...

L’arribada al lloc era emocionant, hi havia màquines de somni, El Juan esperava a la seva núvia... Ara arribava al lloc...

– Com ?– deia el noi – EVA – CUAT...!!!!

Al tenir una avaria i ell no assabentar-se’n a temps havia fet la última part del viatge amb un company que portava un quatre rodes.

13 .- BADOMERIES.- SETMANA

2011-03-10T10:20:00.000-08:00

13.- Per més que buscava pel barranc no trobava la font de Manero, hi havia estat de menut, i no sabia en quin racó era exactament i mentre es deia dins d’ell mateix la SET – MANA...

12 .- BADOMERIES - GENERALITAT

2011-03-09T03:08:00.000-08:00

El menut Pau sortia de la classe i anava recordant el mesos de l’any... GENER, FEBRER..., els seus companys no el distreien ja que el nen estudiós volia penetrar en les lliçons i memoritzar per després poder-ho contar als avis...

Al seu darrere venia el mestre que els donava les lliçons sobre ... i li ha preguntat, .- ...I per que sento a la tele que diuen GENERALITAT, que també és un més i potser més llarg.

El mestre li ha dit: - La Generalitat és allà on manen els polítics...

El tot eixorivit ha contestat ràpid: Així la FEBRERALITAT deu ser allí on manen les malalties amb febre... Ja deia jo...

11 .- BADOMERIES .- SONIA

2011-03-04T03:08:00.000-08:00

11.- Al dormilega JAUME li havia tocat en sort el casar-se honradament sense cap maniobra equívoca amb una ben pareguda femella, ni de casa rica ni d’aixovar majestuós, però amb unes propietats difícils de trobar en qualsevol femella més o menys bonica... No!! Ella s’avenia amb el seu marit com oli amb un llum, crec que fins es complementaven... Sabeu que havien triat per anomenar-la el nom de SON –h I – A.... Com dormien ? Es conta com anècdota del matrimoni que ella s’aixecava del llit, mirava pel finestró entreobert i deia, per poder dormir ?? amb el seu espòs... – JAU-ME, o que plou... i continuaven la marxa,

10.- BADOMERIES - JAUME

2011-03-02T10:39:00.000-08:00

10.- No és estrany que aquell jove l’haguessin batejat amb el nom de pila que portava, dissabtes i diumenges i festius els aprofitava per endrapar davall dels llençols una inacabable rècula d’hores de descans o de dormir... Fins al treball del camp en les hores de beguda o descans, ell a clapar... Segur que si el bateig seu no hagués implicat aquest nom, per força galopant que el renom hauria set JAU – MÉs

9 .- BADOMERIES - OSCAR

2011-03-02T03:04:00.000-08:00

9.- El gosset tenia gana a matar. L’havien abandonat a la ciutat gran i el seu flat poc podia fer amb la multitud d’olors agradables, insulsos i desagradables.

Un portal li donà la benvinguda... En mig de la gent, quantitat de cames que bellugaven anava seguin com si sabés on anava. Dalt al frontis de la portalada

hi resava MUSEU PALENTEOLÒGIC... Amb la multitud que entrava és va colar en busca de quelcom que entrar al pap... Un animalot grandíssim presidia la sala,

Allí si que podria rossegar. S’apropà. Uns vigilants parlaven.

-Saps que val una milionada tot això...

-Oh, és un OS-CAR...

El gos, girà cua entre cames,. No tenia ni un ral a la butxaca...

8 .- BADOMERIES - PATÉ

2011-03-01T02:44:00.000-08:00

8 .- A les fleques se’ls havia passat pet cap de fer vaga, aleshores els forns no treien coques, ni pastes, ni tot això comestible que llescat ho agafem amb la ma per sucar-ho amb oli, vi o escurar el plat de salsa de tomaca o altres.

Aquell menut en veure que en el rebost estava buit de llesques, anà al armari de la cuina on sabia que hi havia una lata del que li agradava i amb cullereta a la ma va imposar el seu poder per portar-ho al ventre en definitiva i calmar els crits que li feia l’estomac...

-PA – TÉ ... sol...- li deia un amiguet seu

-No me’n donis de PA, no !! que la cullereta ja em serveix.

7.-BADOMERIES - ZAPATERO

2011-02-26T06:34:00.000-08:00

26 -2 - 11
7.- Dos ministres es varen assabentar que el president tenia un secret...

La Chacón li deia al Rubalcaba ... –
-Serà possible que el Jóse no ens ho hagi esbrinat i que ens en haguem d’assabentar pel C 6... Ah! quan el trobi, el faré vomitar amb l’estomac buit, QUE SE HA CREIDO...
-No crees que tendriamos que facilitar-le un somnífero i quando duerma, entrar en su quarto i ver que trae en los bolsillos, o en los zapatos...
- Un 23 F, vaya... i le ponemos todo al revés hasta su nombre, que s’ha cregut el OR –ETA – PAZ... quiero decir el Jóse...
- Si que és OR això de ETA...
-Pérez ...que aprens el català?

6 -BADOMERIES.- CRUANYES I BONAFÉ...

2011-02-25T03:46:00.000-08:00

6.- Segurament que el cognom pot portar quelcom escrit que en un moment al llarg del temps ens assaoni del que és inevitable. Aquell matrimoni havien fet una Hipoteca de ganga... El 120 % del valor els hi havia entrat en el conte corrent com una collita de multinacional... Pis, cotxe de rodes grosses, viatge a París amb la canalla...eren rics. Un dia va canviar tot. I qualsevol dia es trobarien anant a peu, sense feina, i al ras a veure els estels... Sols el viatge a Paris els assaboria la boca. La carta del banc que no estava ara per aparcar deutes, exigia i o deia clar,... Sr. CRU -ANY –ES i Sra. BONA FÉ

5 - BADOMERIES

2011-02-24T03:51:00.000-08:00

5.- En una tertúlia d’amics de la poesia també hi pot habitar algun inculte, dur d’orella, despistat i mil altres formes que és donen en la vida real.

En el cas que ens ocupa un entès en matèria poètica oferia a un contertulià un llibre com a mestre del gai saber...No comptava, però el que entenia l’altre

-Mira, AU!! SIAS MARC...

L’altre va contestar: -Perds la memòria, company,ja saps que no soc MARC, si no...

4.-BADOMERIES

2011-02-23T03:48:00.001-08:00

4.- Els amics el cridaven per JORDI, molt bon nom i venerat a Catalunya... Un dia el convidaren a un restaurant a fer una xefla... Els cambrers coneixien als companys del JORDI i alternaven de tu a tu. En un moment donat un servent li preguntava que li faria goig, ELL amb la fragor de nom per aquí nom per allà va cridar amb desmesura fent-se el valent i interessant... JOOO – ORDI...

A lo que el servidor va contestar:- No en servim d’ORDI, no tractem amb rucs...!!!

2 BADOMERIES

2011-02-22T04:06:00.000-08:00

3.-- Assolir el mandat de PRESIDENT de qualsevol lloc , a més del honor pot ser causa de deshonor si et troben amb les mans plenes de factures falses i que els diners han anat a indrets interessats del mandatari.

Desdoblant les lletres de la important paraula ens trobem que el PRESIDENT pot canviar-se per PRES – I – DENT... DENT per que a la presó no paga el gasto, li fan el que és diu la DENT.

SENSE SENYAL

2011-02-18T13:07:00.000-08:00

1 - 2 -BADOMERIES .- Ejercicis sobre paraules triades.

2010-10-25T04:04:00.000-07:00

Després d'una temporada sense editar, retorno avui amb l'esperança de seguir seqüencialment, editant en aquest blog. Anton.

......................................
BADOMERIES.de Anton Fortuño Sas .- des del 9 – 8 – 10 a

Escrits amb possible humor sobre altres significat de paraules.

1 .-( Riure o plorar al fi acaba en llàgrimes. Sempre m’ha agradat l'humor, la segona intenció que poden tenir unes paraules. Avui en poso una - sempre marcat per un sentit nou d’una paraula -

Començo amb aquest,,,, de vegades m’he de fer pessigolles per riure o somriure, a veure com us prova.)

El Montilla li diu al Chaves...- RESCAT ?

L'ex presi andalús respon .- RES - CAT.

2.- Això de l’or, el diner interessa a tothom. Diuen que quedarem pelats de joies per que el preu del gram del or està en cotes altes i qui no aprofita per vendre i que fonguin i deixin en calçotets el or que no en fa res sinó per adornar dits, colls...?

Dos moixonets han entrat a una joieria i al veure al damunt del taulell aquell be de deu de gra, anaven a picar-lo per omplir el pap...

- Què és això tant groc, blat...?

- MILLOR que MILLOR... No veus que és MILL OR ?

79 -- LA NINA PREPOTENT,- 3 i final del conte

2010-01-29T03:33:00.000-08:00

LA NINA PREPOTENT ..

Escrit d'Antoni Fortuño Sas

El gat ja es pentinava els bigotis amb les potes quan el gos es presentà.

- Molt t’empolistres,--- diu el gos saludant-lo.

- Com que tu, movent el cap amb les orelles com si aplaudissis ja en tens prou,... Et voldria un dia fotografiar. Sembles unes matraques, crac, crac, crac i ja està net el personatge. Ara el que no et descuides es d’anar a regar el carrer amb la primera pixarada.

- Jo no tinc que enamorar a dingú ... i tu deus voler enamorar a la nina que tenim allà al quarto...

- No està mal, es bastant fineta.... i te uns ullets melindrosos....

Quan el gos li va explicar el que havia fet amb el rellotge i la bola del mon, va quedar estranyat i és va jurar que amb les seves armes més meloses la posaria a to per sempre.

- Tu, quatre guecs i amb tal que et diguin quatre parauletes, ja estàs com un flam... S’ha de tenir mala llet, com nosaltres els felins... Si no volem que ens amoïnin, quatre bufits ensenyant bigotis i queixals i si convé treure les ungles com un roser i es queden amb la sang de la rosa, submisos, podem avançar el camí nostre. Tu mataràs un catxap i encara el portaràs al amo. Jo no el ratolí o rata per a mi, ja faig prou de netejar-li les golfes...

- De tu, ni quan fas un miol delicat pot un fiar-se’n.... I que faràs per treure-li tot l’orgull i prepotència... No li ensenyaràs les ungles.

- Les potes les tinc molt fines si no trec les ungles de cases seves.... I la veu ser fer tots els papers de l’auca si em convé.

- Així no cal que vingui...

- Encara m’ho esgarriaries tot. Jau i descansa. Jo ja faré la feina dels dos.

- No sigui que t’enamores i l’haurem pifiat. I el rellotge i...

- S’han quedat per allà, no et faran nosa, Es clar que van a favor nostre.

- Jau i medita que ja torno.

...............

Al cap d’un quart és presenta davant del gos.

- Em sembla que l’has fallat.

- Tot en nostra vida fos tant fàcil. Mira, li he tret la vida...

- L’has destrossat a mossades?

- No home, no, quan vulguem la farem viure i quan vulguem la sotmetrem

- I que l’hi has fet doncs, si no las fet miques...

- Quina bondat que tens... Li he tret les piles. home !! Això que porto és la seva vida. I ara mano jo i no ella...

El gos no ha fet ni un gueec, li queia la baba. Des d’ara qui es baralla amb el gat ? S’ha tocat la panxa per veure si portava piles. No ell no, ell té això que els humans en diuen VIDA.

....................................

78 .- LA NINA PREPOTENT -2 - ......

2010-01-26T04:25:00.000-08:00

LA NINA PREPOTENT en tres parts. 2ª

Escrit d’Antoni Fortuño Sas

La nina havia quedat tranquil·la, s’havia tret les noses. Tot el que quedava al quarto dels joguets rai, ho dominava i amb gos i gat dormin un dormir llarg, llarg, llarg, la menudalla quan vindria a jugar, ella seria el rovell de l’ou

Quan al cap d’hores es feu de dia, el gos necessità buidar l’ impuls que del ventre li venia. S’aixecà del jaç i s’apropà a la balconada oberta i posant la pota a un barró del barandat deixà anar el xorro calent d’aquell suc groc com el te acabat d’escudellar a la tassa.

El gat somicava encara en son dormir damunt del coixí del sofà,

S’apropà el gos al quarto dels joguets amb la naturalitat del amo de passadís i habitacles. Qui el manava? Abans de la porta, arraconada la bola del mon amb la que havia jugat fent-la rodar sobre si mateixa, que si cada volta hagués set un dia natural, en l’espai del joc hauria passat almenys un any, restava somicosa.

- Que et passa ?– li digué el gos.

- La nina m’ha fet fora del quarto, que no és seu, però ella té peus i braços i una llengua... i diu que en el seu mon no em vol.... Però si jo soc el mon !

- Vine amb mi i aclarirem amb dos ganyols el que vol i si convé li ensenyaré les dents, que per això son, per ensenyar-les...

Obrint la porta hi tenia quelcom que fer el vell rellotge, arrupit, com esgolat, sense fer el seu característic tic-tac.

- I a tu que et passa? – si encarà el gos.

- Doncs, que ja em puc morir. La nina m’ha obligat a parar el cor i si paro el meu glatir ... com que ella no coneix el temps, diu que és ella el seu temps, i que el meu temps l’utilitzeu vosaltres i li doneu la tabarra, i si no hi ha temps, doncs, vosaltres no existireu, i no l’amoïnareu en el seu mon.

- Si que ens vol bé a tots, aquesta nina. Tu vols fer tic-tac, ...?

- Es clar que si.

- Doncs, comença. Ja veig que no havies parat del tot...

- No, ho feia al ralentí per que no se’n adonés.

- Ara li donaré la lliçó a aquesta mandona.

Quatre guacs barrejant la A i la U, dessonillà a la nina que sorpresa, no comprenia com el gos i el rellotge i la bola del mon eren allí davant del seu tron.

- Que ha passat, rellotge ... I tu bola del mon, per que entres, aquí no hi tens res a fer. I tu gos... si que ha durat poc... Clar, el rellotge no s’ha parat, ... Per què no has obeït ?

- Per que no vull morir.

- Aquesta el que vol es fer-se el mon seu.- comprenia el gos

- Si, el meu de mon, i a vosaltres no us necessito per a res.

- El quarto és de tots, noia – li digué el gos amb quatre guecs – I ja pots començar a pensar en no voler ser la única aquí..O sigui que si vols estar sola... pots començar a caminar... i fer foc nou.

Aquí no ens faràs marxar així com així . Tingues-ho en compte.

La nina plorosa de ràbia ... El gos se’n anà a despertar el gat i assabentar-lo. Com miolaria contra la nina.

77.- LA NINA PREPOTENT 1ª part de tres que seguiran.

2010-01-25T08:31:00.000-08:00

LA NINA PREPOTENT en tres parts. 1ª

Escrit d’Antoni Fortuño Sas

El quarto dels joguets, era espaiós, hi cabia de tot, però si que hi habitaven tres potències que no es deixarien prendre el lloc per qualsevol. Eren, una nina parladora, feia tantes funcions com un xivalet menut. El rellotge, antic, vell comprat a Reus per algun avantpassat, havia servit en un galliner per apagar i encendre el llum mercè a uns artilugis i va complir la missió fins que els afarams passaren a pisets més adequats per a ells que les golfes, però al recollir-lo, encara donava del seu prestigi el millor, era un Meliton que no moriria mai, ara cuidant del tic-tac, fent circular el temps aprofitat per la canalla, Tots li tenien respecte pel servei i per la vellesa que acumulava. També hi parava una bola del mon, que tenia la sort que les nacions o estats no és marcaven, Ell sabia que a Àfrica hi havia Ghana, CAN – hADA tenia la paret mitgera als Estats Bullits, Que PER –U rondava prop del BRAS del SIL un riuet que era el COR – d’ UNYA, Ell ho sabia tot. Però la seva amiga la nina obtenia les prerrogatives dels menuts, com que tenia bona llengua i ,´és clar, era la prepotent del lloc.

Un gos i un gat amb poca vida encara aterraren allí regalats per uns amics dels pares. Aquests dos sers sense proposar-s’ho posarien problemes en l’habitacle. L’atenció que no mesuraven els dos aubats i que dedicaven als nous estadants, causarien trasbalsos en l’harmonia del lloc.

La nina engelosida per que gos i gat jugaven amb el seu mon l’apartaven dels acaronaments i prebendes de la menudalla, i això, no portaria bons temps.

Manà ella al rellotge que no es distragués i avancés hores extres i es situés en una nit eterna. Que parés de facto el seu ronyós tic – tac. Així.,sense temps la parella dormirien... I que no despertessin...

La gelosia imponent i important que abrigava la nina conduïa als seus dominis una dictadura que

aclapararia a gos i gat.

Quan tots dormien, parà el rellotge... Tu quiet. Definitiu, prou de tic-tac que ja en deus estar tip.

A la bola del mon la llença fora, no la veuran més, i jo no et necessito. Jo soc i estic en el meu mon, tu, fora, fora...

Si no passa el temps no despertaran i si dormen jo continuaré sent la primera del lloc

S’ho deia ella mateixa: A un malalt no li donis consells, dona li consol

76.- SET VIDES TÉ UN GAT I NOSALTRES,.

2010-01-24T03:37:00.000-08:00

-- SET VIDES TÉ UN GAT, I NOSALTRES ?

Escrit d'Antoni Fortuño Sas

...........

PRIMERA VIDA --.Sentia una alè desconeguda, el colliren per el ganyot i el tornà a deixar al jaç, A seva orella els gemecs dels germans. Al poc s’havia quedat sol

SEGONA VIDA --.Li diran l’escuat des d’ara. S’ha salvat de miracle de la pota del ruc. Però la cua ha quedat tallada i no podrà estarrufar-la ja mai més.

TERCERA VIDA --. Sort d’aquell tub que en la carrera davant del gos ha trobat. A dins està més segur que a casa i que ganyoli aquell afaram.

QUARTA VIDA --. Allí al terrat de casa, les revencillades que els budells li donen no les pot resistir i donant tomb s’apropa als barrons de la barana i en un mal impuls passa entre elles i cau al buit, Tres pisos el separen del terra que donant volteretes hi arriba, amb el pensament de morir.

Les potes resisteixen l’embranzida...

QUINTA VIDA --.No volia menjar-se’l aquell ratolí. Com embadocat es va deixar embocar, però la gana després d’hores de treball que no podia abandonar ja que les femelles li espremien l’anima... Ho va vomitar tot i encara ...

SEXTA VIDA --. Quan l’aclaparava el menyspreu de la seva companya que no el volia ni fent-li les millors magarrufes, ja que ara s’estimava a un company de vestimenta blanca...

SEPTIMA VIDA --. Havia aguantat tots els pals, però ara fins l’amo, malmirrós com estava, el posava al carrer per que qualsevol bestiot el deixés per enterrar, Abans d’una mort indigna, se’n anà al lloc que sa mare li ensenyà un dia, la cova on ningú faria de les seves despulles cap abric de la seva pell i cap gos, el gran enemic, li rosegaria els ossos. En la sobauma seria etern.

75 --JOSEP EL VIATJANT - de Coses que pasen

2009-10-29T09:13:00.000-07:00

10 .. JOSEP EL VIATJANT....

28 – 10 - 09 – Escrit d’Antoni Fortuño Sas

El Josep és viatjant d’espardenyes. Treballa a dieta i comissió..

Avui, que és dilluns, a la tarda sortirà amb el cotxe de línea la Hispània i farà cap a Poboleda. Ara, durant el matí s’arregla la bicicleta i les maletes.

Quan serà a Poboleda, visitarà botigues i tavernes per ensenyar el mostrari i procurar fer les notes . A l’endemà s’encavallarà a la bicicleta. I a seguir la ruta. Escala-Dei, Vilella Alta i Baixa on dormirà i a veure el Serenet i la patuleia per passar la vesprada..

És una feina que la té assumida... ja sap, bicicleta i vendre.

Té bona palica i quelcom de psicologia i sap tractar al personatge que té davant com si fos el rei, alabant aquell traguet de vi que li han esmerçat, o la torrada amb all que la mestressa li ha preparat ...per que ell li ha portat una estoreta per emprovar espardenyes, de la que la botiguera, la Teresina no se’n veu... Aleshores els sacs d’espardenyes d’acord amb les ventes possibles... es fan sense respirar, saben que el preu els fa el millor....

Fins aquí la venta ha set bona i ara a donar el cop a Cabacés.

Amb la fresca, és estiu, ha emprés la ruta. Son uns deu quilòmetres, fins caminant els faria.

Al Sindicat ha trobat la persona de sempre i ha fet l’esmorzada conjuntament... Ha realitzat la venta, ha plegat els estris i cap a cal baster.

L’ultima vegada va tenir que abaixar calces, per que l’home volia el descompte del 2% de prompte pagament i ell que sabia que això l’afectaria al seu sou, va lluitar fins l’últim moment, però va haver de claudicar si volia deixar els dos sacs d’espardenyes fora del seu magatzem...

S’ha presentat a la botiga...Amb la lliçó apressa.

- Mireu, si em compreu deu sacs d’espardenyes us faré el tres per cent. Si me’n compreu vint el Quatre per cent.... Si,...

- Avui et faré bona compra. La millor venta que mai has fet... Posa’m tanta quantitat de sacs d’espardenyes fins que no em costin res. ... Que et sembla?

...............................350 PARAULES

EL LLORO DALÍ I GAL-- joc literari nº 130 proposta de J.M.Tibau

2009-10-24T04:18:00.000-07:00

EL LLORO, DALÍ I GALA...

joc literari nº 130

Escrit d’Antoni Fortuño Sas

Com podeu llegir en el segon comentari del sr. Tibau, aquest relat no entra en la relació de punts que concedeix als que col·laborem en el seu concurs, per que supera la xifra de paraules per ell establerta.

O sigui que el possible premi me'l donareu vosaltres si em poseu un comentari.

Gràcies de cor al que ho faci. Els vells com jo de 78 anys també necessitem que se'ns cuidi i se'n perdoni quan ens passem. Pocs n'he teniu com jo que us doni la lata.Gràcies. Anton.

Quan Dalí va perdre el lloro, es va quedar sense parla. Cap pinzell el consolava, i és que el lladre li havia fet desaparèixer el color verd i sense el verd... estava verdut.... fallar-li el color que amb tant amor havia creat, que fins havia ja estripat tots els apunts per que el lloro verd fins parlava i havia aprés la composició... Si, estava verdut, no hi podia fer més.

Posà un paper escrit a la porta per si algú en sabia res i als tardets sortia als balcons cridant amb la seva veu característica .

- Lloro, torna, home, torna... Em fas falta...

Quan s’assabentà la Gala que havia desaparegut el lloro que el Dalí havia verdut, li preguntà.

- On tenies les mans que set va escapar...Salvador, com pots dir-te salvador si no saps salvar al lloro que potser un gos l’hagi embocat i no el tindrem mai més. I a mi també em fa falta el lloro verd ...Per mi no ets cap salvador sense el lloro a la ma. O sigui que me’n vaig i no tornaré més i és igual que ploris com que no ploris, ja em veuràs d’esquena a la finestra... per que el teu lloro no ressuscita... i tant verd que era !!!

Si si, la Gala va marxar i va quedar sol el Dalí, donant crits al lloro que havia verdut i és que quan un home verd el lloro.... no té res a fer.

- Ja l’he trobat – diu el Dalí – sinó el tinc a la ma, és a figueres...

73 - MONS PARAL·LELS propst de Relats Conjunts

2009-10-19T02:50:00.000-07:00

RELATS CONJUNTS.- MONS PARALELS

basat en un quadre de Daniel Esteve

Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 17 – 10 – 09

.........................................

Quan li varen encarregar els seus amics per escriure una novel·la estrambòtica en que tot fos fals fins els plantejament ...,va pensar en titular-la MONS PARAL·LELS... una fantasia quasi inescrutable per ell sol.

Hauria de demanar ajut d’algun personatge extravagant per anar comprovant les seves reaccions i sobre un conglomerat de coses adjudicar els resultats i el que ells actors sentien..

Diríem que podria ser veure com actuen dos bessons en llocs, situacions programades, actuacions reals físiques i mentals...iguals.

Els seus pensaments derivaren quan li vingué la idea dels bessons. Ell sol en dos estats d’ànim distints podrien fer-li arribar el que sentirien les dos persones nascudes en un mateix part..

Sabia també que en temps dels seus estudis universitaris s’explicava que alguns o molts dedicats a escriure, pintar, buscaven situacions límit per després plasmar-les amb la ploma o pinzell.

- Tu ets abstemi de tot – li deia la seva parella – no tastes ni alcohol ni drogues, i si no et poses en perill, com pots canviar els teus criteris vers quelcom si no et situes en dimensions diverses, diferents,.per estudiar-les?

Aquestes paraules li feren veure com havia d’actuar.

En el saló d’estar de casa seva s’assegué plàcidament mirant tot l’entorn. Com el veuria després d’una borratxera fenomenal, o unes quantes pastilles d’èxtasis...

Allí tenia la clau del seu èxit, ho provaria.

Sabia de memòria l’entorn que el rodejava, ell l’havia decorat...

Quan les pastilles meravelloses treballaven de valent fou capaç de veure el canvi...

Ara, dins del seu mon real hi tenia els MONS PARAL·LELS. No es trobarien mai.... La novel·la la escriuria, però les pastilles d’èxtasis les deixaria per altres.... ja havia vist prou amb el canvi de la seva sala d’estar i sols era el començament...No estava per tornar-se boig.

72 --L'ORDINADOR TÉ UN SERVIDOR.-8 de Coses que pasen

2009-09-29T08:56:00.000-07:00

8 - L'ORDINADOR TÉ UN SERVIDOR

—30 – 8 – 09

Al començar aquest negoci de l’ordinador, no em pensava que l’aparell em drogués com ha procurat fer. Desconegut per mi el maneig informàtic, com que escriure a màquina ja en sabia, em vaig posar al dia en un tres i no res de teclejar.... No gastava paper, em corregia el meu català d’anar per casa, res, tot era miracles. La fotografia, era un mon nou.... Sorpreses agradables, en podies acumular infinitat

Les feies grans o .. A destall treballaves i no és cansava i la feina ben feta, curiosa, neta, sense tacarrots de ploma o boli espatllat...

Un dia em varen parlar navegant com un mariner en mar embravida que provés de fer un blog. Què era un blog? Doncs, un blog, és un blog... no en volia saber d’altra... Tot quan trobava ho eren blogs, no de fer cases sinó un lloc..., pàgines que portaven fotos i lletres, anuncis de que el que anunciaven era el millor, però si jo volia el podia fer sense anunciar res, amb fotos i poques lletres, o amb moltes lletres i poques o cap foto...

Podia passar de ser client dels blogs a ser venedor del producte,quina meravella !!!

Hi havia llocs que et buscaven que fossis el client, que realitzessis els treballs i,sense pagar ni un cèntim erets propietari d’un blog i allí plasmar-hi el teu cabal saber i a viure... Vindrien a llegir, a mirar com tu feies abans i algun de tant en tant et deixaria un comentari....

Això t’omplia de ganes de fer-ne més i més, conèixer més coses aprendre paraules que duien altre idioma, et deien universal, que les havies de entrar a la mollera, fer-te –les teves, per que te les trobaries com caragols en l’hort en dia plujós. O com puces en corral de bens... Podies posar música, amb el que m’agrada... I fins gravar-hi la teva veu i que t’escoltessin..., i esmerçar-hi les mil i una...

Però un dia,,,, Em va sortir una pantalleta que em deia que no trobava el SERVIDOR, que tot el que tenia de blogs exposat a la vista de tothom, havia anat a altre lloc i no ho trobava... EM DEIA ADEU... ( potser continuarà)

......................363 paraules.

71 - L'ESCARABATÓ 7--de Coses que pasen

2009-09-28T08:54:00.000-07:00

7 .L’ESCARABATÓ

– 27 – 9 - 09 -

Van cada nit als galliners dels paons per una feina circumstancial.Com que van a fosques per que no s’esverin les bèsties, una pila ajuda amb la seva llum i coneixent els topants no passa res.

La mestressa amb la llanterna. De tant en tant la ma per ajudar-se en l’equilibri es recolza en la paret. Un escarabató dels que ronden pels galliners ha trobat el moment del contacte de paret i ma per situar-se en el pont i a les fosques, que ell sempre hi circula,entra en l’inrevés de la ma i comença el seu periple sense saber on va certament. La dona ha espolsat amb la llanterna sentint les pessigolles, però ell al veure que el pont seguia ha esquivat els cops i ha pujat fins salvar els obstacles i amb ses menudes potetes, ha traslladat la carcassa fins l’esquena de la màrtir, per no dir la pobra dona.

Les dues mans no han parat fent de cilicis de ròssec fi, que més castigaven seva carn que atrapaven d’una l’animaló i salvaven l’esquena de la miraculosa bestiola. Segurament que ha trobat un plec en la roba i allí ha entrat com en balma protectora.

Ha acabat la feina de la parella i com que l’escarabató no amoïnava se’n ha oblidat la mestressa.

Han passat hores, fins tota una nit. Quan al matí la dona ha obert el llum de la cambra ha apartat els llençols,peus a la catifa ... plantada mirant al seu estimat que encara ronca, ha pegat un xill

- Nooooooooo!!!!—ha esboternat la mestressa.

- Què passaaa – diu l’home mig girant el cap al lloc d’on provenia el crit

Allí en el blanc de la colga, en el llençol calent que ella havia lliurat del seu contacte, una brossa negra es movia com buscar el precís per no ser descobert. Era l’escarabató del galliner.

- Noi !! Mira !! Agafa’l ... – parlava referint –se al animaló com si fos un lleó sortit de la gàbia.

- Un escarabat ?.... Ai, el pobret, el tornaré al galliner que hi ha els seus germans.

- Que pesats sou, xiquets... – ha dit l’escarabató – Ara que treballava tranquil heu encès el llum

...............364 paraules

COM VENDRE ARRÒS ? -- 6 de Coses que pasen

2009-09-10T03:57:00.000-07:00

6 – COM VENDRE ARRÒS ?- 2 – 9 – 09

La tia Engràcia tenia oberta la botiga a un carrer cèntric del poble. Al voral de les portes una colla de sacs dels de cinquanta quilos que contenien faves, fesols, cigrons, llenties, arròs...

Allò era com un supermercat dels d’ara on un hi trobava des de una punta de coixí, un clau de cabota o un metxer de pela dits

Entre el grup de sacs que contenien llegums n’hi havia un que contenia arròs que ella el dava més barat, clar el sac que el contenia era un sac d’espart, que potser no invitava massa a comprar, encara que el preu era esgarrifosament més barat.

Ja pensava en no portar-ne més d’aquell baratillo ja que sols hi picava el que a casa tenia pollets i els hi coïa aquell sempre anomenat amb befa arròs de poll.

Un dia passà el viatjant al qui l’encomanava i li exposà el problema.

- Mira ,Engràcia, que et vull bé. Compra-me’n deu sacs i jo et diré com pots vendre’l més que el que tens com a més bo.

- No m’enredaràs pas.

- Si fas el que et diré, ja me’l pagaràs quan l’hagis venut tot, però el deu per cent del negoci serà per a mi, per que ensenyar val calerets.

- Amb aquestes condicions, doncs, porta’l.

-El primer que has de fer es canviar-lo de sac. L’espart no ven. Un sac de bri, ben blanc i net és el que necessites.

Feren el que deia el viatjant. – Posa’l el primer entrant. I ben ple i amb xicra de mida acaramullada i un cartró amb el preu. Mira posa’l a 12 pessetes Al costat el d’espart contenint el que venies més car. A 8 ptes....

Sigui la xicra, sigui el sac blanc, sigui el preu, allí al entrar ja totes les dones volien d’aquell arròs.

I els dos feren negoci, ....I es que conèixer al personal es un segur d’èxit.

QUÈ ÈS EL QUE ENS FA COMPRAR ?

..................

69 -- LA MEVA XOLLA TÉ ESPERA.- 5 de Coses que pasen

2009-09-06T02:58:00.000-07:00

5 – LA MEVA XOLLA TÉ ESPERA.- 1 – 9 – 09

Era un vell refotut. Si li anaves cap a la dreta ell circulava cap a l’esquerra.

-Quan vulgueu us arreglaré el cabell... – li deia la Maria al pare.

- Ah...!!! no pateixis, que encara pot créixer i a més tu vens cansada de tant pentinar caps de dones i ja ho faràs un altre dia.

- És que avui he pujat els estris i tinc temps

- Doncs, mira cus-me els botons de la bragueta dels pantalons negres de vellut que un dia em cauran i em veuran el moixó quan m’assegui a la cadira del cafè del Cinto, i ja saps com riuen el Rostit i el Clauetes. Foteretes més que la mare que els va parir. Que per mi ja podrien desaparèixer del mapa.

La noia que vol que el seu pare vagi sempre com un xic jove ha anat a l’alcova a buscar els pantalons.

- No teniu vergonya. Aquí no us falta cap botó, ni estan sublimats els cosits... Ja em direu quan vulgueu que faci anar les tisores pel vostre cap...

La noia ha marxat cap al terrat a posar roba a la rentadora... i avançar altres feines.

El vell ha anat cap a la cuina on la seva mestressa feineja i li ha soltat la filípica.

- Ja dic jo que d’aquesta noia no en puc confiar, jo que volia que em tallés el cabell, mira, se’n va a les golfes... Com si no fos el seu pare. Després, no és estrany que els amics se’n en burlin... El sabater és el que va més mal calçat... No més que li demani una cosa, ella al revés.

Ha marxat el vell a donar palla al ruc i la mula i treure’ls a beure abans d’anar a dormir.

Ha baixat la Maria jove... – Noia, li ha dit la vella, per què no li talles el cabell a ton pare? Se m’ha posat quasi a renegar de tu...

- Que dieu? Quan pugi en sabrà el que fan els meus estris a les meves mans, Al 0 li deixaré el meló.

Sempre igual amb les seves bromes i potes fallanques... Ja us dic ,mare, que se’n recordarà ...

......................

68 -- LA PERRUQUERA I EL SOPAR - 4 de Coses que pasen.

2009-09-03T01:57:00.000-07:00

4 – LA PERRUQUERA I EL SOPAR .- 1 – 9 – 09

Quan arribaren a casa, mare i filla, estaven que no podien més. La filla perruquera i la mare ajudant a rentar caps, eren dos màquines. Estaven en el dejuni de les festes majors i dona si i altra també passaven per la botiga de les Maries per posar-se el cap en condicions, La feina era esgotadora i arribaven a les dotze de la nit a casa amb la llengua fora.

- Ja heu sopat...? – preguntaven als marits que repapats en el sofà miraven la tele.

El vell home de bona xarreta i sempre amb la frase com fibló les hi contestava...- No em faria profit no esperar.-vos. Ja sabeu que no ho faria mai. Però no pateixis per naltres, si no vols fer res, també passarem Que ja som grans i sabem patir un dia.

La vella Maria sense escoltar ja era a la cuina a fer el que devia com a mestressa de casa. I la filla, també ja parava taula, semblava que el cansament no podia en elles i sense posar el cul i cames en repòs

cadascuna al seu lloc, feien el que havien de fer.

- Pare, ja podeu seure a taula, que ja teniu el plat per començar.

L’home ronsós del temps de tenir l’ossamenta en el tou es feu en el lloc de sempre.

- Noia? Que no em portes l’ensiam?

- Pare, hem quedat que per un dia... Amb el plat net i una forquilla podíeu passar.

67 -- ELS SOSTENIDORS - 3 de Coses que pasen

2009-09-01T08:14:00.000-07:00

3 .- ELS SOSTENIDORS.- 26 – 8 – 09 .-

3 de Coses que pasen

- Al acomiadar-me de la feina per regulació de plantilla em va ser un cop moral molt fort. Al dir-li a la meva parella, em va consolar i em va aconsellar ...

Ara tenia temps per dormir, per pensar, per fer les feines de la casa... Però tot em feia angoixa, no podia suportar aquella soledat a més, si la situació seguia temps enllà ens mortificaria.... en la economia.

Quan va arribar per la nit el Juan em duia un regal, quin regal, uns sostenidors que va voler que estrenés sense dilació. Tota joiosa me’ls vaig posar... va ser una nit per no oblidar i recordar.

Al matí no sabia on era. Ell fora... feia les feines del pis tota contenta, em sobreeixia, sentia a ell en la meva pell i roba. Tenia estesos a la barana del cel obert els sostenidors que m’havien fet perdre la noció del temps i com si jo fos la reina del lloc. Quan tornava de la compra em va semblar que ja estarien secs i que podria tornar a posar-los en el seu lloc, lloc d’alegria per als dos.

Quan els collia de la barana on eren suspesos, em relliscaren i cap dit fou prou hàbil per retenir-los i anaren baixant avall com un paracaigudes fins el barandat del pis del davall....

- Senyora, senyora.... em podria... – Ningú va respondre.

Aniré al pis i trucaré i si tinc sort... No els coneixia... Ring... Delicadament demanava resposta Va obrir un noi jove, uns vint anys...

- Hola, soc la veïna... Si poguessis... M’han caigut uns sostenidors....

- Entri hi ho mirarem...

Jo sortia del pis del jove, mig d’esquena, donant les gràcies amb els sostenidors penjant a la ma esquerra.

No era hora... Però al entrar en el passadís de l’escala, darrera meu el Juan em barrava el pas...

- Què fas, aquí...

Des d’aleshores estic sola, sense ocupació i amb totes les desgràcies hagudes i per haver...

Com potser que aquell objecte un dia abans em feia feliç, ens feia... i ara ...

Vaig encendre el foc i els vaig enviar a l’infern que em portaven,... Cremats !!!

66 --EL PASTISSER -- COSES QUE PASEN,

2009-08-31T03:01:00.000-07:00

2 – EL PASTISSER .- 26 – 8 - 09

Durant anys havia set pastisser. Fins li agradava, bé, el que li agradava era el negoci que havia fet son pare quan l’estraperlo .En aquells temps l’oli i el pa eren i son articles ara encara de primera necessitat.

O sigui que les enfornades de pa en feia dos al dia i després es procurava el transport per proveir a qui fos,. Fins a la gran ciutat marxava el pa de la forma avui coneguda però que comportava una xarxa de persones que anava encarint el producte, però el cas era servir a tot quisqui i fer calaix...

Apart del negoci a ell el que li agradava, allí al forn mateix, fer-se l’esmorzar. Podem pensar en tantes coses, fins que qui mel maneja els dits es llepa, ell tenia el costum de escaldar-se amb aigua bullida de timó unes sopes fetes per ell mateix, gruixudes com les de pastor i quan el plat havia deixat la seva extrema calentor afanyar-se amb la cullera i fer-li uns petons sorollosos que fins la boca del forn hi badava. Si que hi havia posat un bon credo d’oli que molts buscaven i allí amb aquelles llunes que semblaven illes d’un mar, grogues i lluents hi sucava dues o més llesques de pa que feien de tall, com cansalada virada o arengada al caliu. Era tal el plaer que l’home hi sentia que la camiseta blanca que tapava la pell del pit també reveia el sobreeixit de cullera i sucada de llesca ... No li cansava, el pa... A l’hora de dinar o sopar, si no podia tenir en la ma esquerra una bona llesca de pa, s’aixecava del seient per procurar-se el descuit de la mestressa. Jo crec que eix acte el feia sentir-se, poderós, ric...

.............

Han passat anys, molts anys, fins va deixar aquell negoci de platí quan el que entrava a butxaca sols era calderilla... Avui malalt, molt malalt... Li diuen que té sucre, no sé si pensa en no haver fet de pastelero i poder vendre el sucre sobrant que per la sang encara li circula.

QUAN COSTA PUJAR AL TREN - de Coses que pasen,

2009-08-29T03:57:00.000-07:00

COSES QUE PASEN -1 --QUAN COSTA PUJAR AL TREN- Escrit el 17 – 8 - 09

Volem fer les coses tant bé que de vegades la espifiem. És el cas d’una dona que ha vingut al poble a passar uns dies de vacances per poder parlar amb les que durant una vida han sigut ses companyes. A la mort de la seva mare, va buscar refugi en les filles. Ja s’havia preparat en temps anterior i en el lloc on fan vida s’hi comprà un piset per poder-hi gaudir el final dels seus dies.

Quan vingueren les filles a estar amb ella aquestes vacances ja quedaren que no marxaria amb elles. Volia endreçar la casa i fins l’any que ve.

Per no molestar a ningú, decidir anar a comprar el bitllet de l’Ave a Saragossa, així pujant a Ascó en un tren que feia cap a la ciutat manya, li seria fàcil. Per què s’aproparen a la ciutat de la Pilarica? Doncs per veure les estacions ja que en una arriba un tren i en l’altra té la sortida al destí on ella anava.

Els dies abans ja s’acomiadava :- Fins l’any que ve... Si, marxo demà... – Ho explicava tot tal com ho havia planejat, però el destí de vegades varia i si... Quan arribà a les sis del dematí per pujar al tren que sortia d’Ascò i que la portaria a Saragossa, aquell tren feia uns dies que l’havien suprimit.

La forma a la que s’advocaren fou, anar a Lleida per connectar amb el seu tren... Però i si no hi havia bitllet fins Saragossa? Per què quan en passa una... en poden passar dos...

Divagant, divagant, colli un taxi, no podien perdre el temps i aquest la conduí a Saragossa, on amb sort estaria present per asseure’s en la butaca comprada amb antelació

Ja dic que de vegades no cal preveure tant les coses. Al fi i al cap ella ho feia per no molestar a ningú que la traslladés a Saragossa o a Barcelona i com que no li volien cobrar, ara aquest desori, que podia evitar si hagués tingut el fallo de preguntar per el tren que sortia d’Ascò a les sis.

PRIMER ERA L'ALEIXANDRE EL MAGNE, DESPRÉS--- escrit per al Joc Literari nº 121 proposta de J. Tibau.

2009-08-14T11:18:00.000-07:00

Escrit per al Joc Literari 121, proposta de J. Tibau.

No he sapigut fer-la més gran, treballo ara amb Google Crome.

Els he tingut i tinc un apreci especial a aquestes bestioles. Avui voldria fer-li un homenatge senzill a un amb qui convisquérem junts bastants anys, La seva mare li ensenyà de pujar als ametllers fins a l’última rama per que les raboses a les nits no el liquidessin. Les batusses que tenien els dos era per fer una pel·lícula. Vull dir que li dèiem com he batejat al del conte i que un dia va desaparèixer, segurament la rama on era es trencà i la rabosa baix el va entomar...

...........................................................

PRIMER ERA L'ALEIXANDRE EL MAGNE, DESPRÉS...

Per la seva rècula era considerat l’Aleixandre el Magne... Fins tenia un ull verd que el distingia de mascles i femelles. Poderós, no tenia rival però si enemics i potser traïdors.

Es disposava a entrar en el casal, la casa pairal de la seva nissaga. El conestable deixava per els de la seva espècie oberta la botera per que entressin i fins per que es salvessin de la bocada d’un gos, l’etern enemic.

Entrà el cap i les potes davanteres i sentí un cop a l’esquena. Llom i panxa opressos.. Penjat a dos bandes, impossible de lliurar-se i d’avançar i recular. Dins era fosc, però els seus ulls contemplaren la enemiga pitjor encarada a ell, la que rebutjà a fer-li magarrufes davant d’altres, ara amb boca ensenyant queixals i les potes obrint espines de roser acariciant-li amb furor els nassos. A l’altre costat un masclet amb les mateixes armes ensalivant les grapes ... Poca defensa tenia l’Aleixandre.

Els contraris podent avançar i recular a conveniència ho portaven tot a favor, ell com el blanc dels escarnis i de les armes dels enemics, era l’hostatge, ell, lligat de mans i peus en el turment de la forca.

Els instants eren segles, ... baldat per l’opressió a l’esquena que resistia amb el dolor afincat en el ventre, i les grapades dels insurrectes desfigurant la seva figura, ara, sagnant ... Ni en un esbarzerar hauria patit més. Les potes de darrere s’esbadocaren penjades i cap i grapes davanteres ja afluixaven en una pregària de clemència que no arribaria mai.

Espatarrat i amb el cap com coll trencat i sotmès aguantava amb un bleix sincopat de destroça.

- Sembla que ja no se’n sortirà d’aquesta. Que em torni a insultar davant d’altres...- joiosa deia la femella desatesa amb befa en el seu dia.

Els improperis del masclet els escoltava l’Alexandre pensant que si mai tornava a ser...

Quan el conestable el trobà, el donà per aniquilat, ja inservible per el que el mantenia, i el llençà a baix del corral...

Sabia que el ribàs, que li ensenyà la mare per salvar-se dels gossos seria el millor lloc per regenerar-se i rodolant es deixà caure per l’espenyall fins arribar a la fita.

Atropellat i baldat, sagnant ... Els ulls clucs i lleganyosos la seva ment maquinava el desori, jurant-se ser el Gran, no el Magne Aleixandre quan baixés del ribàs en sa sèptima vida.

.......................

ELS LORENÇ Nº 12 i 12 a --

2009-07-24T02:10:00.000-07:00

ELS LLORENÇ – nº 12
Escrit d’Antoni Fortuño – 23 – 7 - 09

- Calleu ... Soc jo la que pregunta o sinó com voleu que l’esperit respongui. Ell necessita que li tradueixi el vostre pensament i tinc que concentrar-me...
- Jo sols volia saber per què es va trencar el gibrell i el pare va morir...
El Llorenç estava a les últimes. Havia entès que donés tot el diner... i si ell tenia un defecte que havia de mostrar la seva condició, que ni la costum el feia indemne... ja en tenia prou en suportar la befa que li havia encandilat la naturalesa... Ell no atacava ni amb bastó ni amb l’ensofrador... ho respectava tot.... I, tots els diners havia de soltar? S’hauria de treure la faixa i el correig per que ell els diners els duia en una bossa expressa lligada al cos... Ja dic que estava a les últimes, per que enganyar-la i dir-li que sols portava quatre perrots repartits per les butxaques... per pagar-la, es clar, i per anar a dinar i si volia comprar quelcom pel xaval, per que ell, allí hi prou, no aniria a veure cap més dona i si pogués tornar enrere,... Però havia de pagar i el diner ja sabem que el duia... la suor li queia del front i li entrava en els ulls i quasi no hi veia, s’havia de treure el mocador, però i si pensava la dona que volia treure... Com li deia ...
- Voleu pagar la voluntat que em quedat o....
La taula començà a moure`s. L’espelma damunt ballava el vals del seu casament. Es va sentir un soroll que no s’entenia, una veu fosca que s’anava aclarint i aclarint fins fer-se entenedora...
- Tu vas trencar el gibrell....... i ... tu el vares empènyer escales avall...
Per matar-lo....
La veu no parava, la taula movent-se com una baldufa i l’estrany és que l’espelma no queia, ni relliscava, seguia en el centre de la taula il·luminant el lloc....
El Llorenç esgarrifat, amb una suor freda que ja no es torcava, tremolava i tremolava.
Li va semblar que li treien la cadira del seu cul, que flotava, que es desbotonava el correig, que
l’ensofrador pressionava per davall dels calçotets,
Paraules 365.
......................
nº 12 A
...que la bossa dels diners la desfeia del cos i la entregava a la dona... La taula amb el seu ball. L’espelma...Els pantalons al terra... I ell amb l’entrecuix ple de suc... aguantava que no s’obrís la bragueta... Posà les mans damunt la taula com volent-la aturar ja que li semblava que l’atropellava i la taula l’escopí com un carcàs que fa nosa a la gola... la nosa que li feien els pantalons baix dels peus l’incomodaren de dar pas enrere i caigué de cul com un caganer que li rellisquen els peus al ajupir-se per defecar
- Que feu, mal home... – clamà la mestressa de la taula, el lloc, la bossa dels diners i el destí del pobre Llorenç .
Enredat un braç amb la faixa, el correig i els pantalons als peus, semblava un reu que l’han lligat i l’han sotmès.
- Ja sabeu el que ha dit l’esperit, potser del vostre pare o la vostra dona o...
- El pare no, que ell sap que jo no he fet tot el que ha dit l’esperit... deu ser l’esperit d’ella de la dona , ella devia ser la que va xafar el seu gibrell, .si, el que ella trià per rentar-nos tots... per causar la mort del pare i posar la desgràcia a la família ...
Com mig boig, assegut al terra pegava amb els punys amb perill de fer-se mal tal era la ràbia en que actuava..
La mestressa veient que la cosa podia acabar de mala manera, amb la bossa dels calers a seu favor, va procurar calmar al Llorenç.
- Vos heu sentit les paraules, però no heu entès el significat.... Ja ho veig, ja. La veu era la del vostre pare... que parlava amb l’altre esperit i deia el que havia fet....
- La meva dona?... M’ho pensava que era ella que s’havia aparegut... Ara ho entenc tot...
Ara si que s’havia tornat boig de veritat. Només veuria aquell esperit per tot arreu subjugant-lo, esperant el descuit per posar-li les mans a sobre i escanyar-lo.
- Ja els podeu prendre tots els diners, son vostres m’heu salvat, per que ara sé la veritat.
Boig, boig, Ara podria anar a les tres cabanes de la Creu Alta a treure els topins plens de duros
abans que l’esperit d’ella els hi esgarrapés per sempre més.
- F I ---
He col·locat els dos post com si fossin un per que no perdi interés el relat.

Faré una parada i més endavant continuaré amb la narració ... Anton.

ELS LLORENÇ nº 11

2009-07-23T08:54:00.000-07:00

ELS LLORENÇ .- nº 11
Escrit d’Antoni Fortuño – 21 – 7 - 09
S’aixecà i anà al taulell per satisfer el cost de l’esmorzar i el petricó de vi. Saldà el compte
No li calia crèdit, no, ell no era un pobre, tenia i portava dos cents duros, amb els que podia comprar tres mules bones...i ell es passava amb un ruc. El Jaume l’Aníssia ja el buscava per vendre-li un matxo o mula quan s’atansava la verma, però ell... nanis. Si que els trossos seus, on hi tenia ceps, quedaven lluny del poble, dalt a les Creu altes, però el camí era arreglat i amb el ruc feia tres viatges al dia matinant... i no li calia.
Entrà en el portal de la cortina. Un cop dins poca llum. Va veure una persona amb els cabells mig esboirats rere una taula amb una espelma.... ja ho veia que aquí quelcom gros podia passar.
Havia sentit de dones que tiren les cartes, que tenen una bola , que veuen el destí del que pregunta, que la taula pot moure`s, que pot contestar a preguntes... Però des del que un comprèn quan un t’ho compta o tenir la realitat allí... era molt diferent. Quasi li feia respecte.
A demés si ell sols volia saber per que s’havia trencat el gibrell. Li diria aquella dona ? Li hauria d’explicar que un gibrell era la causa que el portava, que al xafar-se va dur la mort del pare amb circumstàncies que no comprenia...
- Aquí teniu una cadira... Seieu i no em destorbeu... ja sabeu el que val la visita?
- Jo sols he pagat l’esmorcarà... Allà a aquell home que...
- Jo no cobro res... Es la voluntat vostra que em paga, amb diner, clar, ...
- Jo em pensava...
- Quant voleu donar ?
- Si no em doneu mes explicacions que ho entengui que vos he donar...
- El que porteu...
El Llorenç es posà blanc com un paper de fumar a punt de desmaiar-se...
- Que dueu una barra aquí a la faixa? Es un... molt gros
- No, això, no, això... és...
- Així volíeu atacar-me?
- Jo sols volia saber per què es va trencar el gibrell i el pare va morir.
Paraules 363

ELS LLORENÇ nº 10

2009-07-22T03:40:00.000-07:00

ELS LLORENÇ nº 10
Escrit d’Antoni Fortuño - 21 – 7 - 09
El Jaume li ensenyà el carrer. El nombre ja el trobaria. Acompanyar-lo podria ser pitjor. Un negociant com el Jaume, sabia que allí hi hauria gat amagat i no volia compromisos, i, ell, no hi tastaria res de caler... Ja feia prou.
Era una taverna el lloc on havia d’entrar. Allí li dirien...
Moltes botes, això no li era estrany i mesures, botelles i garrafes... Innocent sense saber-ho i ignorant del que anava a buscar, preguntà al que li va semblar l’amo.
- Vinc de part ...del firaire de Benissanet.
- D’això se’n cuida la noia. Us haureu d’esperar que atén una visita.
L’home de la taverna entrà apartant una cortina espessa desapareixent. Tornà a sortir.
- Encara hi ha feina... Té una consulta complicada i haureu d’esperar si no teniu cap encàrrec per fer.
- Conforme.
- Si voleu esmorzar mentre... Aquí tenim de tot. I sobretot vi del Priorat sense falsificar. Que segons quina taverna ... Aquí el comprem al Paco el tocinaire de la Vilella ... Ens porta el millor.
- Ja el conec.
Esmorzar, sinó tenia gana, des de que li passava tot això... però aquí li podien dir ... i havia de quedar bé. Esmorzaria, clar que si.
No sortí cap client del de dins de la cortina, però és sentí una veu que cridava a l’amo: - Pare...!
L’home contestà i anar a veure sense entrar-hi.
Al Llorenç li picà la mosca al nas. Desconfiat fins al paroxisme, al veure que no sortia ningú i que l’amo li deia que podia entrar, el feu pensar...
Jo soc el conill... Dins del cau hi ha la fura que m’espera per clavar la dentelada . Instintivament es passà les mans per totes les butxaques com si alguna ma misteriosa el toqués i volgués prendre-li els pocs calers que duia, bé, si, tot el que tenia a casa ... mal pensat com era i havent deixat la clau a l’Aníssia i al Zacaries, no fos cas que es fes fonedís el seu tresor i després a qui acusava.
També amb la rapidesa del seu pensament, no havia de fer el ridícul davant aquella dona
Dir-li que no portava prou diners,...
Paraules 363

ELS LLORENÇ nº 9

2009-07-21T02:42:00.000-07:00

ELS LLORENÇ nº 9

Escrit d'Antoni Fortuño – 16 – 7 - 09

La Anìssia li guardaria al noi. El gos i el ruc el Zacaries en faria bones, pujaria aigua per casa amb els quatre càntirs que el vell comprava al firaire de Benissanet. Marxaria tranquil...
Al lloc d’espera i parada del cotxe de la Hispània, es trobà amb el Jaume, l’home de l’Aníssia.
- On vas Llorenç, a netejar el fusell ?
- I, tu ?... A tu no et cal que tens ovella a casa...
- Ara hi ha bones cabres. Fa temps que no t’hi veia anar a Reus .
- I si no fos, pel que és, no m’hi veuries. Altres assumptes que m’han sorgit ... De resultes de la mort del pare.
- Això de les herències, de vegades es complicat. Que no havia testat?
- Mira, tu tot ho vols saber. Son altres assumptes....
- Si no et vols confiar, ja ets prou gran.
Es col·locaren junts al seien de darrera del cotxe, allí ningú els amoïnaria. Davant seu el Paco el tocinaire, havia obert el civader i un pa, llesca a llesca., un botifarró de pam, ganivet i anant tallant seria un esmorzar que el faria durar fins arribar a les portes de la ciutat, ben regat, amb la bota de rajolí prim, que omplia la boca amb sorollosa dolcesa.
El Jaume anava pels pobles a vendre roba. Negociant de poble veí es casà amb la filla única del Pato el ferrer del poble. Ferrer que s’havia industrialitzat fent tisores de podar i venent-les tant encomanades -: A veure la munyeca que tens,... Que hi vols escarpell...? – i les que portava a les fires. El Jaume com a gendre, ja no segui el negoci i ja he contat a que es dedicava. El dilluns en marxa i el dissabte cap a casa, no el molestava deixar a sa mestressa sola amb el vell, per més que aquest, anys enrere havia dit de la filla davant la seva bellesa... – la nostra Anìssia volarà - .
El Jaume era un home callat al poble, si no hi havia negoci, en canvi sortir de les parets del poble era el xerraire més gran vist.
El Llorenç cauria en la xarxa parada.
Paraules 363

59 -- ELS LLORENÇ nº 8

2009-07-20T03:01:00.000-07:00

ELS LLORENÇ nº 8

Escrit d'Antoni Fortuño – 15 – 7 - 09

Mentre anava directe a casa, pensava en com fer el viatge .El cotxe de línea el duria La Hispània. Preguntaria al xofer, l’Agustí... Era un bon home, l’ajudaria.
Li va venir a la memòria al creuar-se amb la Cisqueta, una jove d’uns trenta anys que li recordava tota ella la primera dona que va conèixer...Si no fos tant covard, ara, de vidu, com s’hi casaria! Però...
Fa anys el Costella, el Pipa i el Llépol tenien l’exclusiva de portar a tots els quintos del any a estrenar les armes.
Abans de que fossin cridats a quintes, els pares, la majoria, aconsellats per aquesta trinitat, portaven a la fira de Reus, es a dir, a les cases on es podia comprar el que el jovent desitjava, estar amb una dona i que ella l’aconsellés en aquest deliris de llit,tant parlats per tots i tant poc tastat per tots si no era deixant el dineró.
Ja des de petit, quan anava a l’escola, havia tingut problemes amb el que la canallada deien l’ensofrador. A soles a les pallisses del amo del poble hi anaven a rauques per mirar qui tenia l’ensofrador més gros. A ell ningú li passava en les mides establertes. Era el primer...
Quan la trinitat el va agafar junt amb els altres els passaren revista, com fan a la mili, no fos cas que fessin el ridícula davant les senyoretes en el dia de l’estrena...
Quan els tres veieren l’ensofrador del Llorenç, és quedaren esgarrifats, mai amb els anys que portaven en aquest negoci havien vist una cosa tant fenomenal, semblava més un ensofrador per tirar sofre a parres de gegantes...
El concili que feren la trinitat fou, salvar-se en salut i prevenir al jove Llorenç que potser no trobaria la jove que el faria bo en el dia de l’estrena com a mascle.
La Cisqueta, que Cisqueta és deia aquella noia amb qui s’estrenà tragué totes les seves arts de mestra en l’ofici i amb una tovallola embolicada a la base de l’ensofrador, va fer el fet, sense perjudici per a ella.
No es estrany que al Llorenç se n’hi anessin les dents per la Cisqueta, però ella, ni se’l mirava.
PARAULES 363

58 -- ELS LLORENÇ nº 7

2009-07-18T03:15:00.000-07:00

ELS LLORENÇ – Nº 7

Escrit d'Antoni Fortuño-- 3 - 7 - 09.

Les hores decretades per tots sabut, serien llargues, fins que arribés el moment en que el capellà mossèn Francisco i quatre o cinc escolans es presentessin cantant les Absoltes i amb l’asperges
mullessin la caixa negra – L’aigua, l’aigua la culpable i ara encara tornava a fer què ? No més faltaria que plogués, que no ho faria, per a més inri,
De retorn a casa , no tenien parentiu amb ningú, ja de nou a ses cases els acompanyants, els dos Llorenç començarien un camí involutiu. El menut poc sabia de res, de res, però el pare, aquell, havia vist un últim mirar en el vell que no el deixava tranquil.
Al quarto fosc hi tenien els gibrells i en necessitarien un per rentar-se. No canviarien hàbits
Guardaria els testos del que es va xafar i el dia que el firaire de Benissanet fes cap a fer el seu negoci, se les tindria amb ell. No era lògic que un objecte tant ben pagat i amb totes les garanties es xafés només al relliscar d’una cadira a dos pams de terra. I allò per ell tenia un valor gran, grandíssim... Aquells testos havien causat la mort del vell... No podia jurar res, però allò estava embruixat i el firaire hauria d’explicar quin encanteri duien.
Va arribar el dia que el Pep dels Pops,el pregoner, enterrador i tantes coses més passaria pel poble i amb un cop de corneta escardada faria saber que en la plaça es venien càntirs, pitxells d’aigua bona i fresca, i una carretada plena d’objectes de test.
Aniria amb el cabàs dels testos i com a mínim un gibrell nou a canvi.
El firaire el rebé amb alegria. Ell ja es confià.
- Per que s’ha xafat, eh, dieu-me?
- Això és que algú et vol mal. ..Només cal veure la forma com s’ha trencat. Tots iguals els bocins... I dius que va caure d’una cadira, i que ... No m’hi havia trobat mai en una cosa tant seria. Sé de les virtuts dels gibrells... Valdria la pena que anessis a Reus. Una dona que t’ho aclarirà tot. Digues-li que vas en nom meu. Té l’adreça .Millor que sigui demà mateix.
Paraules 364

57 -- ELS LLORENÇ nº 6

2009-07-17T03:22:00.000-07:00

ELS LLORENÇ – Nº 6

Escrit d'Antoni Fortuño--2 – 7 – 09
El Llorenç el vell, l’home que la crossa li havia fallat ,que el gat negre, que el ruc, que el gibrell, que l’aigua... tot li havia fallat, era estès ara damunt del llit seu,però sense respir, esperant un seguit d’operacions per caminar per el nou estat de vida.
El Jaume i la Aníssia, filla del Pato, junt amb el Zacaries, un home amb cul més gros que una bota, i el pastisser Jaume, tots veïns, ajudaren al fill Llorenç en el dificultós pas.
El metge de Poboleda, que servia al poble vindria tard, el rector mossèn Francisco ja tenia temps ... i el qui si que no podia perdre’n, era el Peret per fer la caixa de fals escaire. El problema que tenia era el forro i la tela negra per guarnir la fusta. Hauria de caminar fins a Falset per comprar-ho i retornar, .per que ell no podia guardar un capital en roba per el que al cap de l’any li venia de treball en aquest apartat. També el Pep dels Pops, seria avisat per fer el clot on seria enterrat el vell Llorenç. I no calia dir que al Picando li dirien seguidament que ja podia anar al campanar per anunciar mitjan el tocs sabuts...
El ruc i el gos se’ls havia emportat el Zacaries que quelcom en faria. El gat al veure aquella generació pujava escales fins situar-se a les golfes a dir-los als ratolins que una desgràcia per ell li arribava a terme. Les molles sucades qui les hi donaria?
Les dones de cada casa passarien com una corrua de formigues per el lloc, amb el plany, la pregunta, com ha sigut, que ha passat, no m’ho puc creure, així el gibrell s’ha xafat, el caure escales avall, la relliscada,que ha ensopegat amb la crossa, i ha rodolat fins l’entrada, i no s’ha fet sang,s’haurà desnucat, ja podem mirar les escales,una relliscada i ja no hi ets, quines coses passen, un home que anava tant seguret,i no era molt vell, tenia les cames bones, encara sortia a comprar, aquest dia el vaig veure amb el firaire de Benifallet, que en volia fer de quatre gibrells, rentar-se la cara....?
Paraules 361

56 .- ELS LLORENÇ nº 5

2009-07-16T07:58:00.000-07:00

ELS LLORENÇ -- Nº 5 .

Escrit d'Antoni Fortuño – 2 – 7 - 09

Cada dia el vell baixava a veure el ruc i refer-li i espargir-li la palla i donar-li quatre figues com a gràcia, ell agraïa aquesta dedicació de menjadora i el saludava amb bramulets com petons a la ma del amo mentre per el forat de darrere soltava un rosari curt de cagallons i alguna ventositat sorollosa desinflant el ventre.

El ruc no parava en el seu deliri de saludar al vell.
L’home, lliurat de la cadira, peuejant per damunt del reguerall de l’aigua, havia anat fins a l’escala amb porta oberta per donar el pinso de primera hora al ruc.

El Llorenç fill devia dormir molt fort al pis de dalt que no feia cap a comprovar el xivarri i soroll que s’havia produït. Sembla ser que el ventre li demanava assistència i era a la comuna que hi havia dalt de tot de la casa que dava a un corral que sortia a l’altre carrer.

El vell sol, i el ruc se les tenien. – Calla home que ja baixo .
I el ruc no parava de esbravar la lliçó de les seves inacabables As
Les albarques mullades , sense la ma a la gaiata, i la inseguretat en les cames feren que el vell fallés un peu i com una pilota va rodolar per els escalons seguint el retomb que feia i acabant baix de tot de l’entrada empedrada.
La pilota arribà baix ja desinflada i sense poder per alçar-se.
El ruc al veure al vell en una posició mai esmerçada pegava bots i coces i pets i bramulant com un boig.
Arreplegat com un quatre, el vell geperut i sense la crossa, i sense justí.
Els cops al cap principalment havien fet feina i allí havia quedat immòbil
El soroll que produïa el ruc era immens.
Per les escales baixava corrent amb el pantalons mig cordats. Al retomb de l’escala la visió és feu miracle i el crit agre del fill Llorenç...
- Pare....!!! Què ha passat...!!
El ruc no parava en son deliri com prevenint que avui les quatre figues es farien fonedisses. El gos saltava de la pallissa espolsant-se la palla, i sortir a fer la tifa al carrer com sempre.
Paraules 365.

55 -. ELS LLORENÇ Nº 4

2009-07-15T06:21:00.000-07:00

ELS LLORENÇ .- Nº 4 -
Escrit d'Antoni Fortuño - 30 - 6 - 09
- Això m’ho ha fet ella. Mai em va voler, li feia nosa i ara és venja. Ja ho deia el firaire. Ha trencat el seu gibrell, el que va triar per... Em volia mal, i ara,l’ esperit... Ho deia el firaire, hi ha veritat, molta veritat en aquell home.
S’aixecà com va poder, ajudant-se amb recel amb la cadira. De poc... De res és podia fiar... La crossa com dormint sense respondre a l’invitació de que vingués a complaure’l. Que es sabia ella. L’havia abandonat i ara es feia la repelosa., com si li digués.
Jo no em mouré si no vens tu. Que també tinc el meu orgull... M’has abandonat i ara voldries... prou faig de suportar-te, per que et repenges que déu n’hi do.
Va anar per collir la gaiata, el peu li rellisca en el sol lliscós i de poc torna a besar el guix.
Guaitava el gat negre com volent contemplar la pel·lícula que es portava el vell. Un meu de commiseració li va sortir de la gola com fent-li saber que el perdonava de la xafada de cua, ell recordava que les molles de pa sucades per anar al seu ventre sortien de la ma d’aquell home... Pensava ara, anar a embocar un ratolí i deixar-li al seu davant en senyal de submissió, però el veia tant enfeinat en el desgavell.
Els padellassos del gibrell podien posar una llosa i que el vell retornés a terra. La gaiata que no ajudava i la cadira es mostrava insegura. Decidí deixar de pensar en el vell i retornar a vora el foc, ara tot cendra després d’una nit de crema, i llepar-se la cua encara amb el dolor de la peuada.
Mig saltant els testos, arreplegant-los amb els peus, fent camí segur per al seu insegur caminar
I fent de la cadira com una gaiata de quatre potes, anà avançant fins aconseguir arribar a la barana de l’escala. I collir la seguretat d’aquell tros de fusta.

El ruc, baix l’estable, bramava amb deliri des de que el soroll produït damunt d’ell qui no diria que pensava en un atac a la seva intimitat despertant-lo en hores intempestives ...
PARAULES 363
....................

54 -- ELS LLORENÇ -- nº 3

2009-07-14T03:00:00.000-07:00

ELS LLORENÇ – Nº 3.

Escrit d'Antoni Fortuño – 29 – 6 - 09

Una dona, encara que invàlida fa falta a casa, un home, un home...
El vell comença per canviar el gibrell de lloc en la rentada de cara i mans. Una cadira baixa i allí li era còmode amb gaiata en ma el ajupir-se, que prou hi anava. Com que per les nits dormia poc i s’aixecava a les primeres clarors, el aixorrubillar-se una mica era de precepte.
Un dia pensant en les paraules del firaire, va prendre una mica de paciència. Deixà que l’aigua s’aquietés i fes de mirall abans de xapotejar-hi per esbravar l’aigua a mans i cara..
I veié una ombra borrosa que li semblà aquell mocador negre i cara de drap blanc de la seva nora ja a engreixar malves. Donava tombs vorejant per veure si la figura reflectida el seguia... Sí, emmirallat en la visió de la dona que el mirava constantment, fins que va sentir un soroll a l’esquena, es girà i al moure el peu un miol esgarrifós el despertà de la visió, era el gat negre seu, que la seva cua havia quedat enxampada davall del peu, el rodó de la cua li va fer perdre l’equilibri, s’aguantà en el respatller de la cadira i aquesta seguint al miol donà un tomb i el gibrell i aigua pararen a terra, l’aigua corrent pel trespol de guix i el gibrell fet unes quantes dernes, testos o padellassos escampats i ell al terra remenant les mans per l’aigua que seguia com pixarada un inconcret destí. La crossa abandonada abans de la operació i recolzada en la cadira, també va ballar fins quedar estenallada..
Massegat, amb dolors en cames, mans i cos, el cap es va lliurar, però de la boca no li venia veu per demanar ajut al Llorenç que roncava encara en la última etapa de la dormida. El gat havia desaparegut al lliurar-se de l’ensurt de la cua que prou havia estarrufat per fer desaparèixer els mals esperits.
Es netejà la boca amb la ma. El guix mullat a demés de la brossa que el trespol allotjava, li havien posat un esmorzar prematur a flor de llavi. Com una tifa al costat del pixum es sentia.
paraules 365

53 -- ELS LLORENÇ -nº 2

2009-07-13T10:15:00.000-07:00

ELS LLORENÇ Nº 2

Escrit d'Antoni Fortuño– 29 – 6 - 09

- Això de rentar-nos com si ens pixéssim a les mans s’ha acabat...
La primera lliçó era donada i les correccions ja vindrien. A la jove li va semblar una bona cosa, ja que ella havia de sostenir cada vegada el pitxell i tirar el rajolí, la mortificació era evident .
El menut poc es va assabentar, ell conta’l pogués jugar. Ja sa mare el comminava que tardés a fer-se gran que ja li vindria el patir, que potser seria ell el sostenidor del pitxell, ja que ella no contava viure gaire. Amb el mocador negre tapant el cabell, dol que portava per la sogra i que duraria encara segons les lleis, la seva cara blanca, sense cap rojor, era com un drap blanc estès en tota la pell, poca, que deixava al descobert. Ella no es sentia valenta per seguir el ritme del seu marit. Ell a cavall de casa al tros i també de retorn. Ella sempre a peu i fer feines al camp i després a casa. Des de refer les colgues dels llits, atansar llenya pel foc, anar a la font, rentar al riu, res, infinitats de feines de dia i que per les nits al costat del llum de carburo o d’una teia, havia de reparar pantalons i camises dels estrips i descosits o enganxar botons de braguetes que amb filferro havien apanyat per no ensenyar vergonyes.
Ella va ser la que va ordenar la forma de rentar-se en els gibrells. Amb un n’hi havia prou i en acabar un Llorenç l’altre seguiria. L’aigua bruta a l’aigüera que rebria baix de tot un dipòsit per aprofitament de la comuna barrejada amb fem d’estable, així les plantes del hort consumiria bon menjar per transformar-lo en tiberi. Ella serviria amb un pot la ració convenient a cadascú treta d’una gerra reservori del líquid....
Però ella ja ho deia que no allargaria ... Es va cansar de ser l’escarràs i se’n anava deixant el pot a les mans del petit que no sabia si plorar o recordar-se dels consells que li dava en temps passats la seva mare.
Ara el vell seria el fenyarot de casa. I el que no es fes, quedaria.
PARAULES 365.

52 -- ELS LLORENÇ.- Nº 1

2009-07-08T09:43:00.000-07:00

ELS LLORENÇ nº 1

Escrit d'Antoni Fortuño – 29 – 6 - 09

Tothom al poble els coneixia per els Llorenç.. ja d’antuvi la casa havia pres eix nom i no cal dir que l’havia conservat, era com un segell del seu prestigi.
El que avui era el més vell, l’avi, era un home sec i encorbat, sempre amb la tercera pota, la gaiata i al pas que anava, la barba li tocaria a terra.
Aquell dia a la plaça havia vingut un firaire que portava sàrries, càntirs, pitxells, gibrells, gerres, i al vell li feia falta quatre càntirs per anar amb la somera i els seus arganells a buscar aigua per casa al rentadors del riu.
Enfilà el carrer i s’arribà a veure el firaire. L’home tenia a la seva clientela embadalida, Era l’únic que portava aquest material. Bon psicòleg que venia fins buidar el carro, deixava la càrrega com si la regalés.
A demés d’assegurar-se que el seu producte el venia fàcilment, també tenia el seu apartat de parla de coses sobrenaturals, de mitjos miracles que ell veia quan es rentava la cara amb l’aigua del gibrell, que podia saber que es que li passaria de bé i de mal al dia, de les persones amb les quals es trobaria i que hauria de sortejar algunes, altres serien amics... Així els gibrells petits i grans no se’n veia als dits i buidava el carro que era el que li interessava.
.Al vell Llorenç li feu la demostració i sense ganes primer, de sobte li agafà la bogeria i li comprà els quatre càntirs i quatre gibrells per rentar-se la cara, i d’altres per posar amb sosa les olives, per fer com de cossiol per trasbalsar el vi de bota a bota.
- Aprofiteu la ocasió que estaré un any a tornar si el Senyor em dona vida i salut. I ja veieu el que us perdeu...
- Posa-hi dos topins,dos topines i dos cassoles grans i ....
El firaire, l’ ajudà a dur a casa seva tota la compra, per que no duia prou caler, i qualsevol és fia d’un vell encorbat i geperut
Al noi i a la jove explicaria com s’havien de rentar mans i cara, i no com ara amb el raig del pitxell
Paraules 365.

51 -- L'HOME DEL DIARI

2009-07-07T03:53:00.000-07:00

L’HOME DEL DIARI.

Escrit d'Antoni Fortuño Sas - 5 - 7 - 09
És un catalanista de pro, de sentiments i de pràctica, amb l’esquerra sempre pel davant sense dir color, i el criden per Fernando. Ell no sé si ho vol o bé ho suporta. Qui pogués entrar dins d’ell i que em contés. Per que
- Fernando...De buscar el diari?
- Els diaris... tres cada dia, és el meu racionament Després de llegir-los et sents neutral. Aquí cadascun tira per el seu cantó i la notícia si no t’assabentes de variades ,encontrades i divergents opinions, no pots jutjar res. Ho tiren al seu molí. N’hi ha pocs que ... De neutral, no ho poden ser per que els paguen...
Cada dia, si no hi ha inconvenient es passa per davant dels ulls tres diaris. No em pregunteu quins son, no li he preguntat mai ni els ha exhibit davant meu en vers quelcom nova
Ell et diu que els llegeix cada dia, però no et dona notícies allí escrites, parla més profundament, parla de records, de vivències, del que ha fet i faria, de temes candents que ningú en parla
Quan fa mitja hora que parla de la ruta que ha agafat, em diu que el perdoni, que... però ell continua i continua...
No en té mai prou quan agafa a algú que ell sap que escolta i l’escolta. Algun si tímid li poso al davant per que respiri, però ell no li fa osca, ni la saliva se li espesseix, ha trobat el moment i l’aprofita, parla amb tant de gust, com si buidés l’olla per omplir els plats de gent famolenca.
Un dia el posaré en un dilema.
- Per què et diuen, diem Fernando.?
Segurament que em donarà totes les raons, em demostrarà com un Castelar que diu el que sent... Potser que en temps de guerra i de dictadura jugar amb el nom del rei de la unió de l’Espanya... era un pecat i que viure amb un DO final al nom, qui sap quina melodia era la bona
i un s’havia de salvar fos com fos. Qui sap si podria fer pels seus ideals més no respectant el seu nom català. Ara, se segur que ell llegirà els diaris i jo mitja hora... escoltant.
Paraules 365 ...

50 -- LES OLORS.

2009-07-06T03:26:00.000-07:00

LES OLORS

Escrit d'Antoni Fortuño -- 4 - 7 - 09
Sortí amb la moto per el camí de la ermita com si la pressa per arribar no fos sols cosa de temps, com si li anés la vida, arribar abans que d’altres motoristes.
La festa havia set llarga, amb bon dinar i copiós beure, i després per fer baixar la manducar una ballada en que jovent i vells hi posaven el millor i a repostar al bar improvisat on sols faltaven cadires que de gots i beure ni havia per un exèrcit.
El jove motorista primer no rebria la pols de la collada que baixaven a tomba morta com jugant-se la vida. Un ramat de cabres empeses pel gos no haurien fet una polseguera tan descomunal.
Arribaven al poble. No calia dir qui creuaria la meta no senyalada. El jove corria com un dimoniet. Ja dins el poble per entrar de ple en la plaça un retomb i cantonada eren l’últim escull.
La roda davantera fa un estrany. La cantonada la veu el manillar que amb la trompada rebota i es posa en front d’una porta vella de melis amb bon clauat i que aturà el camí posant –se com atzucac davant. El noi no suportà la trompada i el nas i cara i cap i tot ell s’emplastraren en la porta. Allí quedà, al terra arreplegat amb la moto al terra gemegant amb bràmids del seu motor.
El noi estenallat com si un llit ben guarnit l’hagués esperat era damunt de l’acera desmanegat.
.....................
El noi, han passat deu anys, es va salvar. Avui, de casualitat he parlat amb ell. Menava un camió
Que omplien de fem. M’he apropat i com que no el coneixia i estaven en lloc de la meva propietat li he volgut gastar una broma:
- Més valdria que us toques una travessa que olorar aquest tufet que penetra per ulls, nas, boca i orelles...
- No en sento cap d’olor.
- No sentiu cap olor?
- No, no, no.
Quan m’ha explicat que... li varen tenir d’operar des de davall dels ulls , nas,boca ... Era tot reparat amb cosits com un sac i reomplert de silicona,... he pensat... I no sent ni les llufes, quina sort.
Paraules 365

49 - SNYORET PEPITO...,SR. JOSEP..., PEPET.

2009-07-03T08:56:00.000-07:00

Senyoret PEPITO..., SR. JOSEP..., PEPET.
( Escrit d’Antoni Fortuño – 22 – 6 – 09 )

Sent de casa bona si li queia algun mal nom mai el sabria. Allò de senyoret Pepito no resistia en les boques i qui el tractava emmelava la veu..
Les noies el deixaven arribar prop, amb el criteri de que entrar en el cor del jove seria la sort de tota la vida. Ell ni se’n dava compte. Pensar que li pertanyien terres i cases i granges i ramats...,
A la mort dels pares retallaren, de senyoret a Senyor Però si que veié ampliat el treball
Encara que fos per manar, ja que aviat va comprendre que el majordom li faria la feina, i tot el seu heretatge canviaria sense notari, de nom.
Comprà camions per que l’afavoria en el transport de tot el que produïa. Però com que a les terres necessitava molta ma d’obra, va procurar que els mitgers adquirissin com qui es reparteix el tocino. Tu un cuixot, tu l’altre. Aquest la carcanada, l’altre els lloms, i ,el tocino esdevingué caler al comptat o censals pels mitgers.
Les granges i ramats, no podia supervisar-les bé i les renovacions per posar al dia costaria el que la hisenda de finques li havia ingressat. La casa per on treballava va trobar substanciós el negoci i li oferí no l’oro i el moro, però si unes quantitats d’alegria i treball segur per la flota de camions.
Ell sols sortia a la carretera a menar en cas que algun xofer fes vacances o malaltia.
Amb la flota de que disposava, no hi havia nit que no li toqués com als bombers, apagar el foc.
Un espavilat conductor, va proposar-li, ja que tenia un fill en edat, de fer les suplències i lliurar-lo d’un farcell pesat.
-No. El que faré es que et venc tota la flota.
A bodes em convides, pensà l’espavilat conductor.
Ara si que anaren al notari i va poder posar en la caixa un remanent líquid cobrable.
Solter com era, va poder triar.
Però la gent del poble ara li deien el Pepet, el creien arruïnat.
Res de res, tenia els contes corrents amb bona correntia . Comprà un vaixell.
Ara dona el tomb pel mon i invita a coberta i a camarot.

Paraules 364

48 -- NO N MENJARAS PAS

2009-07-02T06:06:00.000-07:00

NO EN MENJARÀS PAS

- A. Fortuño – 21 – 6 - 09
A una hora de camí del poble hi gaudia d’una finca que per ell era la supèrbia personificada, el feia sentir content i satisfet. Un camí empinat hi conduïa. Sempre duia el gos, el Tabú, que una pota del darrere la tenia pràcticament inútil. Sols arribar al riu i començar la costa ja marxava a fer córrer algun cadell o conill que es distreia i si persistia l’embocava i portava tall per l’amo i per a ell.
Baixava de l’animal al arribar a la barraca, gran, de deu canyissos, fins podien fer-hi foc i els animals dins es salvaven de la solanada de l’estiu o de les inclemències del hivern.
La bestia amb el ramal al coll o a rosec per terra s’arribava fins la font. Tipa de casa, ara beuria.
La font, un rajolinet fi, anava omplint la basseta i sense mirar prim escrivia per terra al sobreeixir-se el reguerall que la conduís a les plantes com carabassera, tomaques, pebrots , albergínies...
Parada de sembradura i oliveres, va voler posar entre la font i la barraca un cep que potser convertiria en parra, sols calia deixar-li primer alguna pistola i després conduir els brots per enramar-la entre el marge que s’oferia a donar-li el braç.
Tot el personal d’aquells indrets feia parada a la font omplint el bujol, canti o cantereta per gaudir d’aigua potent que coïa els fesols i cigrons...
Als dos anys de ser plantat el cep ja va florir i la granada va ser bona. El fruit pujava. Si convenia el tapava en el temps de maduror guardant-lo d’abelles i vespes. Demà el colliria...
La seva dona ja ho esperava.
Aquella tarda de dijous, no va anar-hi, tenia altre quefer, però si que hi varen anar una colleta de xibals a beure aigua a la font al fer festa de l’escola i collir un sac d’herba pels conills.
La temptació va ser forta i els tres raïms es feren fonedissos en les boques de la xibalada.
El divendres va portar la notícia quan la mula al deixar-la va mossegar uns pàmpols...
- Romera, que fas... – I el crit i mirada varen dir-li que la mestressa no menjaria els primers raïms.

Paraules 364
.....................

47 -- FFALDILLA O PANTALON

2009-07-01T08:14:00.000-07:00

FALDILLA O PANTALON

Escrit d'Antoni Fortuño Sas.

Es matí. Seu al banc de la placeta. Davant d’ell la casa que més la fet somniar. I allà al darrere la casa on viu ell, solter i ja amb l’esquena i cames plenes d’anys. Però li agrada ser aquí a somniar a donar el pas enrere del record.
Ha collit un cigarret, encara fuma. Abans amb el paper al llavi i la picadura de la petaca els lligava ben ensalivats.
Al balcó que sempre mira ha sortit una noia a regar les plantes. Ell festejà amb la seva àvia, però amb el delit de la seva estimació un acte d’ella feu marxa enrere per tota la vida
Ell, paleta de professió, coneixia les cases del poble i us diria on falta una teula que pot causar una gotera,...
Havia aprés l’ofici de jove. Ara recorda amb fruïció una vegada que treballant en un convent.. La bastida per arribar a les voltes, sis metres,... Aquell dia anava de desgràcia, el camal se li enredà entre tauló i uns claus i es va esquinçar fins dalt de tot i les misèries les duia a l’aire. La monja que conduïa per baix a les novícies al veure el panorama , es posà a cantar i que la seguissin en el cant : No mireis al cielo, mirad a la tierra. Que en aquellas altúrias se ven las catacumbas
Des d’aquell sant moment sempre que passava per davall un balcó, els ulls li rebentaven mirant al cel per veure les catacumbes d’alguna incauta que regués les flors i la faldilla li fes com de campana..
Quan festejava, la seva núvia va voler posar-se pantalons en aquells temps inacceptable. Per presumpció i esvaniment ?... No...!!Per seguir les modes avançades de París No ho feia per que no se li veiés el que me’n alegro,...però ell ras i curt li prohibí. Els raonaments no el feren baixar del ruc... No has de portar els pantalons. Per més que a casa manis, que també s’esqueixen i pots quedar amb el cul al aire. Si portes faldam ja saps el que has de fer.
I ni l’un ni l’altre donà el braç a tòrcer.

Paraules – 364

46 --NOM I COGNOMS IGUALS.

2009-06-29T01:43:00.000-07:00

NOM I COGNOMS IGUALS

-- 10 de 365 paraules
L’alcalde junt amb el jutge i davant la sol·licitud del carter del poble, va reunir a tres ciutadans afectat per un problema de difícil resoldre i compromesa solució
Havia arribat a la carteria un sobre on no hi havia remitent, però si ben estampat el nom de la província, poble i el concebut Sr D. i després el nom i dos cognoms. Faltava això si el carrer i nª. i el renom

Coincidien en Perfecte Pastor Casat tres veïns
No eren iguals els renoms. Un era el Ratolí, l’altre responia a Morros de Setrill i el tercer era de cal Coca amb Xixí.També el primer vivia als Massons, el segon al carrer del Perxe i l’últim al carrer de la Font....
Reunits a l’ajuntament decidirien jutge i alcalde i carter...? No, faltava una ma innocent per obrir el sobre.
– Que vingui el Ramiro, que és mig tontot i no llegirà res i nosaltres ho haurem de fer per ell i sabrem si hi ha alguna conspiració, abans d’entregar la carta.
El carter portà al Ramiro. Davant de tots li explicà el que havia de fer. Obrir el sobre i entregar el full de paper al destinatari.
- Si no ho saps llegir prou, me’l dones a mi que soc expert i faré el necessari per donar la carta al seu amo - explicava ufanós el carter.- Au, ja pots obrir... No estripis la carta, eh?
El Ramiro és va portar bé i va obrir com un home el sobre. Esqueixà un cantonet, hi passà el dit i anà avançant,... Quan ja tenia obert, tragué el contingut....
Era doble i consistent. Un, dos, tres fulls de paper havien sortit. I els tres, BLANCS per les dos cares
El Ramiro sense immutar-se per res anà a la cadira del Ratolí i l’hi entregà un full, al de Morros de Setrill un altre i al de Coca amb Xixí el que restava. Al acabar, es girà a la presidència i els digué
:- I això no sap fer el carter que m’ha fet perdre una lliçó a l’escola?

Paraules 351

NO MATARAS.

2009-06-27T03:05:00.000-07:00

NO MATARAS

escrit d’Antoni Fortuño – 10 – 6 - 09
Quan arribà a casa no podia amagar el seu enfado.
- No hi ha dret... Es creuen sants, es declaren perfectes i... aquesta si que m’ha sorprès i m’ha posat en bandeja qui son , qui és : Un llop...
L’home seguia murmurant entre dents tota la fel que portava i que per educació tenia que suportat estoicament davant els companys.
Els diumenges, en aquells temps dictatorials, que un havia de complir amb el precepte religiós del no treballar, feien cap a missa la major part del poblat. A missa de dotze eren plens els bancs i les cerimònies es seguien amb una aparent fe.
El rector que cada dia tocava un tema, aquella diada parlava del manament que Moisés deixà escrit en el decàleg de el NO MATARÀS.
En sortir del acte, es formaven grupets diferenciats, que criticaven de mils assumptes, fins del que els havia suggerit el sermó del dia.
Un grup d’uns sis o set o més segons les circumstàncies formaven el corro on tots eren terratinents ben afincats i allí començaven les bromes i veres que acabaven en directrius de manament en la conducta del poble.
- Ja t’has rentat els peus, avui...?- un s’acotxava i aixecant els camals de l’altre li mirava si damunt dels mitjons es veia alguna cascàrria per posar-lo en ridícul davant els altres.
- Jo no cal que em renti que no m’embruto durant la setmana, En mi no hi pot el pecat de la brutícia
- Tu,... ja ho sabem que no t’embrutaries les mans per que no has matat ni mataràs una mosca.
- Doncs, mira, et prenc la paraula. Si fos possible matar a un altre amb el pensament i sabés que no és pogués descobrir el fet... per fer-me ric com un rei jo mataria a aquell que sé que a l’altre cap de mon viu com un rajà. El robaria i el mataria, si senyor...
- Deixat de galimaties i romanços i anem a fer el vermut que la Cisqueta ja ens espera....
- Tu no t’ho creus, però jo ho faria, t’ho juro com em dic...Pep el Ratolí.
Paraules 363

ASTÙCIES D'UN PICAPEDRER .-- 2º

2009-06-25T02:41:00.000-07:00

ASTÙCIES D’UN PICAPEDRER
escrit d’Antoni Fortuño Sas- 9 – 6 -09
El picapedrer ja no anava amb empresaris de carreteres o d’edificis que necessitaven els seus serveis. Casat i amb fills havia decidit deixar-ho córrer i fer el que molts altres que treballaven en les seves terres o bé collien finques a mitges o al jornal en les èpoques d’excés de feina..
L’home, va aconseguir que una dona vídua li cedís en parceria unes terres
Aquelles finques, mig abandonades, necessitaven una bona neteja de cara.
En una de les finques és feren rebaixos i aplanaments. Era terreny gravós, tenia l’inconvenient de la quantitat de pedres que sorgien a superfície, això feu que amb un carro tirat per una mula, un fill de la vídua les carregués i anés a guardar-les en lloc per un aprofitament posterior.
El tractor que hi treballava va arrencar una pedra que feia feresa i que el jove amb el carro, per molta ajut que obtingués no aconseguiria carregar-la, aleshores,...
- No sou picapedrer, vos, Josep.?
L’home fent-se l’estret no li feia massa bon paper.
- Jo ja soc gran i aquestes feines de la pedra ja no van per mi. Pica-li tu amb el mall de cinc quilos i ja veuràs...
Mig convençut el noi va començar ha donar cops a aquella pedra de calar. Amb goig, primer, després l’eina és feixuga i pesada i anava fent figa i sense que la pedra es partís en unes quantes dernes.
- Mireu, Josep, , veig que no la puc fer creure. Per què, vos que sabeu de que va no em dieu com l’he de tractar.?
- Et canses de picar molt aviat. Però, mira, si vols farem una jugada i el que perdi paga el cafè i copa del diumenge.
- Voleu dir que vos...
- Mira, si vols miraré a veure si jo soc capaç d’obrir-la. Sols m’has de dir en quants cops vols que ho faci, si en un, en dos o en tres.
- Commiserat el noi, sabent el que havia fet ell va dir . – En tres !!
L’home cull el mall, l’alça,dona un cop ,un altre i al tercer la pedra s’obrí com una magrana..
-paraules 365.

ASTÙCIES D'UN PICAPEDRER Nº 1

2009-06-24T03:33:00.000-07:00

ASTÙCIES D’UN PICAPEDRER- 1º

- Escrit d’Antoni Fortuño Sas. 9 – 6 - 09
En unes pedres d’un moli de fer oli hi treballaven tres jornalers, llogats per l’amo del lloc per treure les pedres de la solera on el rodet, passant pel damunt tritura les olives. Com que anaven a jornal, no els queia massa la suor, i anaven passant el temps Trago de la catrana i xarreta i algun que altre cop de martell L’amo que tenia altres quefers que vigilar-los no parava compte-
Aquell dia, pel carrer,anant cap al seu local es trobà amb un amic picapedrer i l’amo el convidar a veure la feina que li feien els forasters..
Amb un cop d’ull va clixar que aquells anaven per fer l’agost i que omplirien el seu rebost a costelles del molinaire. S’apartà amb l’amic i a cau d’orella li digué que els regalés la mitja hora que faltava per dinar, i que ell ja li diria la forma de treure’s aquells aprofitats baliga-balagues
Marxaren cap al lloc on cada dia dinaven i els dos amics es quedaren.
-Aquests et fotran els quartos, però si tu vols quan tornin trobaran la feina feta i les pedres al carrer i ja podràs acomiadar-los per que aquí no tenen res que fer.
- Com que et tinc confiança i saps el que et dius a bodes em convides
- Doncs, va, agafa el mall i jo et diré on i quan has de donar el cop.
Mall i maceta i escarpes es posaren en conlloga amb el amics i en una hora feren la feina dels tres jornalers de moltes hores de passar-la cantant.
- Ja veus el que ens ha costat.
- Un gran favor m’has fet, però per que tu saps del que va.
Amb perpals i perpalines i quatre bigues fent de corrons, col·locaren les pedres al carrer.
Tot just acabaven venien els tres mosqueters amb el puro a la boca el ventre ple d’un dinar copiós i esperant una tarda de poca suor.
- Mireu, ja no fa falta que enganxeu. Aneu a casa, a la botiga que la dona us pagarà la feina que no heu fet.
Paraules 362.

ROBAR EL DINER,,, ROBAR EL TEMPS.

2009-06-23T06:18:00.000-07:00

ROBAR EL DINER... ROBAR EL TEMPS.
Escrit d'Antoni Fortuño
Posà la clau al pany i en girar-la cedí el serratge. Dins ja, la criada que venia del mercat per abastir la casa dels seus senyors, amb el senatxo amb viandes es presentà a passar comptes amb la mestressa asseguda davant el vidrieral empassant-se la lectura d’un llibre de tapes blaves, on la criada tafanera no aconseguia llegir el títol.
- No potser, senyora,m’han robat els quartos...
- Però portes els senatxo ple de recapte, veritat ?
- Oh, sort de la meva traça. Però m’han robat.... Mireu, Un quilo de seitó, que si aneu a Cambrils us el donen donat, dos quilos de patates que us arribeu a Prades i us omplen la tartana,
Un ...- i així un seguit d’articles que anaven sumant el dispendi de la estalviadora criada, que potser feia veure que els hi robaven i ella... es feia l’arròs
- Si tant ens roben, demà vindré jo i tot de compres...
- A, no!! No puc consentir que perdi la seva honorabilitat la senyora. Que dirien, parents, amics i coneguts... I el seu marit? Rebaixar-lo d’aquesta manera. No deu fer-ho....
La criada amb la por al pit, no fos cas que la senyora fes el que insinuava. Va parlar més d’una hora posant tots els obstacles per salvar la reputació de la seva ama.
.....................

Si hem vist una forma en que la criada canviés de moneder algun centimet, intitulant als mercaders amb l’epítet de lladres, no serà menys cert que fer perdre el temps a d’altre, pot ser causa de consideració per establir que ens roben el temps.
En una casa pairal, no sabien com fer que perdés el vici un amic d’aquells pesats, que a totes hores es presentava i no s’acontentava amb el gotet de ranci i les pastetes, sinó que fins algun dia procurava que la mestressa l 'assegués a la taula...
Un dia l’amo li proposà un joc.
- Tu que encara les cames no et balles com a mi, voldria saber si saltant em guanyes.
Anaren a la porta d’entrada i l’amo feu un salt i es presentà al mig del carrer. Entrà i li digué al amic. – Ara et toca a tu, a veure a on arribes saltant...
L’amic saltà molt més que l’amo vell. – Us he guanyat, deia, retornant. L’amo tancà la porta
d’uns plantofada amb perill del nas del amic mentre deia...
- Casimir, ja no em robaràs més el temps. Guanyar-me a mi que t’avido. On s’ha vist,...
--------------

DE PERIODISTA? ... PÀGINA 3.

2009-06-22T02:09:00.000-07:00

DE PERIODISTA ?

pàgina 3 -Escrit d'Antoni Fortuño

Encara duc el regust del petó a la galta, la veu de la llengua llarga i l’olor del fum del cigarret.
Hauria d’haver-les saludat a aquest parell i engegar-los-hi un discurs sobre el parlar massa i més que res a la del tabac. La primera semblava un sac de nous bellugant-lo i l’altra la xemeneia d’un tren d’abans... Els altres tres sols feien guàrdia i que les paraules no marxessin massa lluny, les recollien amb seves orelles... I el nas dels pacients amics deuria quedar ben ple, per que a mi que estava a uns tres metres no em dava consol.
Ja som a l’andana. Falta, ui, mitja hora. A quina via. Mirem-ho? Una noieta d’uns setze anys s’ha avançat. Haurem de passar a l’altre costat. Comença a entrar la gent.
Asseguts, hem fet “patxia “ amb l’avi de la noia.
- Aneu molt lluny ? Fins a Mora ?
- Baixarem a Ascó.
- Nosaltres a Mora, però anem a Rasquera, que es quedarà la noia amb seus pares. Jo fins...
De sempre he set xofer de camions, treballava per... Ara, un tot terreny que vaig comprar a un amic que em deia que no corria, i si et pesa el peu, es un projectil...
- Encara tindreu ratet.
- A Ascó heu dit ...? Jo vaig estrenar el pont amb un camió... les baranes no hi eren i feia por... Amb la barca no hauríem passat
La conversa ha anat desfullat el llibre, ara parla tu, ara parlo jo.
- A Benifallet hi ha unes coves... hi varem estar fa uns tres anys. Era preciós. Estalactites i...
- N’han descobert una altra... Encara més... Un s’ha d’ajupir per poder entrar. Més maques encara que les velles... Baixen uns canelobres.
Pels altaveus s’ha sentit la veu d’una noia que anuncia l’arribada del Catalunya exprés...
- Ja el tenim aquí.... Bé fins un altra.
He vist la menuda de la pilota que m’ha ensenyat la ma, prement la seva joia.
La xarlatana amb la bossa penjada encara parlava, no li venia...d’una paraula
La de cigarret a la ma dreta... Quants en deu cremar aquesta noia....
-
Paraules 364.

DE PERIODISTA'

2009-06-21T00:35:00.000-07:00

DE PERIODISTA?

pàgina 2 segueix de pàgina 1

.......................
Un no res ha durat la visita.
Ara els toca al matrimoni ... i la conversa ha anat a campistrau.
Qui sap si mai més els tronarem a veure, però el sabor de les paraules ha ajuntat cors i pensaments. – Adéu ... –Adéu...
A peu hem travessat la població vers la estació de tren. Anem a fer un bocata, per matar el cuc
al bar de l’estació, no cal gastar gaire i omplirem el pap....
La mestressa ha quedat a la barra i jo he buscat una taula. Estava buit, podia triar. Prop del vidre, taula de dos.
A l’altra línea de taules una noia que sobrepassa els vint. Una estudiant, una mestra, una...?
Es divendres i cap al carxau. Un cafè amb llet té al davant que no toca per res. Diari ben obert, llegint i a la ma dreta el cigarret de rigor. Això fa dona ? Una xupada, com si li fes un petó i els ulls en el diari obert.
Arriben dos noies i dos nois. Devia guardar el lloc Un noi s’ha quedat a la barra. S’han aposentat els tres, l’altre una mica més tard ha portat begudes i bocatas.
La que s’ha assegut al costat del cigar ha començat la conversa, mono conversa,... Un assentia amb el cap mentre mastegava, l’altre mig plantat no semblava fer-ne cas, una noia al davant de la xerraire deia que si. El got i el bocata de la parladora estaven esperant l’atac que no arribava. Un altre cigarret la del gotet ... Prou fumar. Vull dir-li... Soc covard.
La mestressa furgava en una màquina que te regalets, pagant. Volia unes pilotetes petites.
La cambrera la ajudat. Nooo!!! Aquesta no ! Aquestes, si, quatre. Quelcom hem de gastar pels nets. La cambrera, i aquesta? Per allí una nena rossa d’uns tres anys amb la simpatia a flor de llavi i ulls s’ha apropat, la mestressa, li ha parlat, Per a tu,la pilota La mare de la nena i ella com els gínjols, contentes !!! I ha repartit petons a dojo... que dolços.
La del monòleg, encara el té ben collit. La del cigarret, ja és el quart...
..

Paraules 364.

DE PERIODISTA

2009-06-20T02:45:00.000-07:00

REEMPRENG EL BLOG AVUI DIA 20 - 6 - 09.
Tinc una sèrie d'escrits que no sobrepasen les 365 paraules, un exercici pràctic per adaptar-me a formes reduides d'escriure, treure tota la palla o el més possible. Anton.

----------------- --

DE PERIODISTA ?

Pàgina 1.- escrit d’Antoni Fortuño Sas .—4 – 6 - 09

Tot baixar del cotxet a l’estació d’Ascó en espera del tren, que una dona ens començà a explicar la seva vida. El tren arribaria al cap de mitja hora
Venia jove d’Andalucia, analfabeta que ja ho tindria de per vida. Casada, l’home un dia va marxar cap al cel, ella ama de la feina. Cinc en total hauria d’avidar fins que portessin producte .... Ara, jubilada després d’anys i anys de desfici, seguia analfabeta i una petita pensió ... i l’obligació d’anar d’una casa a altra dels fills fent de cangur. Treball...
El tren ha fet parada. El revisor ens esperava.- Bitllet.- - Si, anar i tornar.
Plàcid el viatge. Quatre dones que es regalaven la llengua, ara tu, ara jo.
Hem arribat. Reus. Fem temps i a veure parades de roba. Pels homes poca cosa, però, ...la mestressa uns pantalons negres, cinc euros, no res, son vuit centes d’abans, que importa, cinc euros es un perrot d’abans. Adéu mercat. Plovisquejava i sense paraigües.
En una cantonada hem preguntat: - On podríem... – A la cantonada ....
Un basar xino, ens han atès.
Un altre perrot? ara han sigut set euros i... que son mil dos centes.
Buscàvem el lloc on teníem concertada la visita.
- Quina casualitat... General Moragues has dit i nº 87... Ja el tenim..
- I tant, aquí,... El paraigua ens hi ha portat, segur.
Una noia rossa ens atén.
- Sí, sí... Seguin , ja els cridaran.
- Vostès per aquí ?
Matrimoni de vuitanta nou i vuitanta dos anys d’altre poble i el gendre que el demanen al mòbil i s’esmunyeix i ens deixa rememorant...
- Jo conec al pastisser, un gran porter, costava fer-li un gol. Fins el penalty els va parar.... I varem tenir que pujar al camió, ... cametes ajudeu-me.
Les dones no som menys i s’esbraven.
- Jo encara arreglo els altars, poso les flors, rento les tovalles i drapets, i els tocs de missa i rosari.. i...
- Es el vostre net el capellà...? Quin parlar més dolç que té.
Ha seguit la conversa. Dos a dos. Dos homes, dos dones,Gendre i mòbil...
- Es vostè...? Entri si li plau.

Paraules 364

38 -- UN PASTISSER QUE LA SAP LLARGA.

2009-01-26T09:21:00.000-08:00

Gràfics guardats per el meu pare de l'any 1919

UNS I ALTRES

1.- Digui, vosté, D. Eduard, Quan es firma la pau entre els conservadors?

- No sigui vosté impacient! ...Quan es firmi la pau entre el lliberals !

-----------

2.- Digui vosté, sr. conde, quan es firma la pau entre els lliberals?

- No tingui presa, home ! ... Quan es firmi la pau entre els conservadors !
------------------

26 – 1 – 09 -----POSTRES.
Al politiquet, que de tot en vol treure profit, en eixos dies de festes i festes i menjars copiosos i sobretot o a demés de la fartalència, les postres amb safates plenes de torrons, roscons de rei, etc... se li acudí aquesta excentricitat d’un imaginari treballador en l’art de les pastes. Es devia figurar que ell podia contribuir a l’escàndol que per tot arreu es sent sobre qüestions proposables a la discusió, ell en ves d’escriure un poema, feu una article en un diari, pintar un quadre a lo Picasso o algú que amb quatre pinzellades vol demostrar que en sap més que ningú se li posà entre cella i cella aquesta qüestió que veureu ara explicada. Ja em direu que hi penseu.

Un pastisser volent fer davant del poble un pols a favor d’una qüestió important es posà en l’obrador a treballar per deixar ben clara la seva posició en un assumpte peliagut... Els pastissos era una feina que dominava i quan els va tenir fabricats els va exposar en l’escaparata de la botiga per fer ganyetes a tots els que amb paraules i fets, deixen de fer el que haurien de fer per compromís, sobre tot els polítics i politiquets per defensar el que ell es comprometia en l’exposició. Darrera el vidre i en lloc preeminent havia col·locat la muralla xina feta de crocant, En segona posició figurava un vaixell de guerra amb la insígnia anglesa. Ja més avall i bastant més petit un toro de xocolata. I per últim en un racó una barretina catalana. Damunt de les quatre pastissos un rètol molt ben fet que deia : Qui es el valent que conserva la Llengua?
Una muralla és una protecció.
Un vaixell de guerra un atac al veure’s l’escomesa que pot venir.
El toro de xocolata pot desfer-se amb la calor.
I la barretina...?

Es cosa de cap, si senyor, de cap i no per guardar el cabell si no per preservar les idees.

Que hi afegiu ???

37 -- A VEURE SI ARREGLEM EL FINANÇAMENT D'UNA.

2009-01-23T06:45:00.000-08:00

Gràfics guardats per el meu pare del any 1919

LES CORTS FACCIOSES.

Lluita entre dretes i esquerres.
---------------

23 – 1 – 09 -----POSTRES. I si miréssim de fer això amb el finançament ?( El que varen fer en aquell poblet de mala mort)-Per que ja és veu que no en sortirem,. Cadascú el seu pixum... i llestos. Per ara, que si et dono, que si no et toca, que vine fes un petó a la majorala i tindràs al dia els calerons, que ha passat el dia, encara que sigui tres mesos com que no menjo , ni bec,ara quan m’ho donin que quedi tip però no ve de tres mesos, ja sabem que un constipat és llarg...no es pot exigir, que donin el que volem ,que ells també tenen necessitats,,, Quan temps fa que es remena la cua i ni carícies ... Si almenys fos com la pluja, que la varem demanar tant i tant ... i varem fer tants preparatius que al final el núvols varen demanar perdó i ja està... el núvols son núvols i nosaltres parlem amb l’Estat, i l’estat de comptes que té es crític, que primer son els bancs i caixes que se’ls va fer un forat al mitjó i patien fred i al constipar-se tot va ser esternuts i han quedat secs.

Parlàvem un dia, fa un temps ...Sobre l’aigua.- Va saltar la notícia. Va esclatar la bomba. En un poblet de mala mort – cent habitants censats tant sol – el regidor de medi ambient proposà en el ple una prova pilot. –

- Que ningú des d’ara escupi. Que tothom s’engoleixi la saliva i carcassos. Així estalviarem aigua.

L’alcalde, home espavilat, digué : Molt bé. però per estalvi de líquid que tothom es renti les mans i si pot la cara amb pixum.-

El regidor al veure que li xafaven el seu pla pilot, afegí : L’oncle Anselmo, allà dalt a la cova, com que té poca aigua es beu el pixum. Si ell ho fa i és el més vell del terme també nosaltres...
I així nasqué en aquell poblet l’orinobeguda i salvà amb l’estalvi a dotzenes d’arbres de la sequera. I nosaltres que fem ?

L’Estatut deu ser la finca que ens dona la manduca, el producte, però va a les arques de l’Estat, que està tut... No sé que pensen... Si un no menja es derrencleix i a poc treball poc producte,,,
Que reflexionin. Jo crec que de tant que ens en volen donar, tenen por que se’ns pari el cor de satisfacció, que d’alegries també un pot morir, eh?

36 -- QUINES BROMES--- ENCARA VA EL FINANÇAMENT DE...

2009-01-19T07:56:00.000-08:00

Gràfic guardat pel meu pare del juny de 1919.

ANANT PER L'ESQUERRA

- No ho dubteu, la propietat aliena és un robo... !!!

.............................................

19 - 1 -- 09 -------POSTRES .- QUINES BROMES,
encara va això de l’estatut i el finançament..
Està tot el nou Estatut del Estadet poblerí en vies de créixer. Quan l’empresa va néixer tots volien fabricar els seus articles i com en un guió teatral hi posaven ats, ets i uts i punts i comes i encara molt més per que els actors no tinguessin dubtes.

Quan el tingueren arreglat digueren: - Ha quedat molt bé -. Com que els empresaris necessitaven diner, ensenyaren el projecte al pare, padrí, tiets i fins a les empreses contrincants per fer adeptes i , a l’inrevés, els pararen els peus: - Aquest, aquest, aquest... articles no es poden fabricar o sigui que fora de l’estadillo -.
El guió va ésser retallat i fins es sentiren insults als que volien fer pa sense blat. Com que no s’entenien ho posaren a la consideració dels vells i caps grossos i advocats de cap de marge que entenien de tot allò.

Alguns es queixaren: - Això sols fa que endarrerir l’estrena de la fàbrica i la vella que tenim no serveix per el que hem de fabricar i ens demanen els clients -. Però com que els vells, son vells i no poden córrer, resulta que la cosa està parada i en mans del immobilisme. Veurem si quan faci bon temps les crosses caminen, és a dir, es posen en marxa per acudir a la cita o que els hi portin amb anganilles, i per favor, resolen amb bé i prediquen a favor dels amos de la fàbrica.

No és per res, no, una fàbrica nova és una fàbrica nova i els resultats seran millors i tots hi sortiran guanyant, amos socis i treballadors... I, si els contrincants volen copiar...? doncs, tindran elements de judici en els beneficis o pèrdues de la nova fórmula de fàbrica.

Au, deixeu-los hi fer, que tots hi guanyem... I si s’esbarren, que deia aquell,va per ells. Que voleu que vos digui, el NO en quasi tot és fer pensar en el Sí al contrincant. Després venen els ressentiments, enfrontar-se i al fi baralles i fer pensar en anar a posar la fàbrica en altre lloc.
I aquí en fan falta de fàbriques noves, que ja venen els xinos...
........................................