ENTRA EN L'HABITACLE...

                                  

dissabte, 23 de gener de 2016

ENTRÀ EN L'HABITACLE... aquarel·la

Entrà en l’habitacle desprès d’anys.

La rèmora soferta en sa vida l’obligà

a seguir altres camins.

I ara que tenia en seu àmbit la veu de l’Amada

es recomponia tot en la verge harmonia present.

Enyorada d’antuvi li era regalada com cortina

que el vent mou i permet la visió a intervals

dels que insistent juga per amagar i descobrir.

Beneit l’instant en que obrí l’habitacle...

Quin goig retrobar el so aurífic, ple de records.

Tancaria la porta i seuria en el sofà

i escoltaria la veu no espoliada, viva, lluent...

intentaria conversa... Joia obrint escriny...

Caminaria per els diàlegs de temps enllà

i remenaria l’olla buscant la menja deliciosa.

Quantes paraules vindrien al altar dels records.

 

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 6-1-16.ITIN.POÈT.

ENTRÀ EN L'HABITACLE...

 

dissabte, 23 de gener de 2016

ENTRÀ EN L'HABITACLE... aquarel·la

Entrà en l’habitacle desprès d’anys.

La rèmora soferta en sa vida l’obligà

a seguir altres camins.

I ara que tenia en seu àmbit la veu de l’Amada

es recomponia tot en la verge harmonia present.

Enyorada d’antuvi li era regalada com cortina

que el vent mou i permet la visió a intervals

dels que insistent juga per amagar i descobrir.

Beneit l’instant en que obrí l’habitacle...

Quin goig retrobar el so aurífic, ple de records.

Tancaria la porta i seuria en el sofà

i escoltaria la veu no espoliada, viva, lluent...

intentaria conversa... Joia obrint escriny...

Caminaria per els diàlegs de temps enllà

i remenaria l’olla buscant la menja deliciosa.

Quantes paraules vindrien al altar dels records.

 

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 6-1-16.ITIN.POÈT.

Publicat per rebaixes a 12:22

AL PAS DE LES HORES

 diumenge, 31 de gener de 2016

AL PAS DE LES HORES... aquarel·la

Al pas de les hores

les aus han despertat...

Sa conversa matina,

Tot just clareja

en el terme del treball

 L’amada i amat

allà en l’habitacle,

- vànova, coixí i llençol -

s’hi escudella la llum del finestral

que desperta el mirall vell

que acarona el got ple

amb sa carícia de foc...

Viu la brasa tendra, suau,

que belluga

en les arrugues del setí

rebuscant  consol...

 

L’oreneta porta vida al bec...

El mirall, trencadís d’ull obert,

Regira la llum del conhort.

 

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E. 31-1-16

AVUI EN TINC 92,. AIXÓ QUE EDITO ES DEL BLOC EN PAUSA ITINERÀNCIES POÈT.

 

NO MÉS 86 ANYS... foto pròpia

UN ESCALÓ MÉS HE ASSOLIT ... AL 86 DE NO SE QUANTS ME'N TOQUEN,

AMB VOSALTRES AL COSTAT FAMÍLIA, AMICS, CONEGUTS...HI HA MOLTS QUE EMPENYEN... I TAMBÉ TINC UNA CROSSA MERAVELLOSA QUE EM MOSTRA L'ESTIMA DE TOTS...VOSTRE SEMPRE ... anton..

ALS MEUS 8+6=14 anys em sento rejovenir a vora vostra...A fer còrrer la rodanxa o a jugar a patacons... us hi apunteu ? Que tot ens faci feliços 

...........

Unim-nos al somriure.

que nostres galtes siguin jardí del ulls.

que el clam de llum engegui el viure,

que solqui el terra amb llavors sense escull...

No ens preocupem on és la meta

copsem el lluny com camí d’esforç.

Mes si en el camí deixem el nostre aire

que sigui cada segon amb un somrís de goig.

DE REBAIXES 17.- ANTON.-T.E.- 4-2-17

COM OCELLS... aquarel·la

 

COM OCELLS... aquarel·la

Despert, destapà el cos...

Prou pensava en peus al mosaic...

A la claraboia el pardal

esmolava el bec...

Soroll vidriós metàl·lic

no becava formigues,

ni papallones ni cucs, ni mosques...,

era el seu morse que connectava

amb els altres companys i companyes...

Oh,ja no era un bec sol que s’esmolava

i el xivarri el despertava de ple...

Una fregasada als ulls

i a peu nu arribà al finestral

Baix al carrer el tractor no callava

Al compàs d’aquella musica,

un grup de persones

buscava en sa parla

la claror del sol entre núvols

i la paraula fluïa com becs de pardal.

Quines coincidències !!

Amb el bec circulen els secrets matiners.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 17-5-17

4.-4-1-23

Has caigut al pou i ara

que els braços en creu t'ajudin...

Fins respirant tenim perill d'annuegar-nos... 

Hi han altres pous que esgarronen

la llibertat, la voluntat

i sols ens queixem

i estem ofegats

i es que sortir de la bassa,

reina meva, es mereix gran valor

per que sent nostres, de cadascú,

qui en surt i fa el que vol...?...

Hi ha jutges amb seva balança...

DE REBAIXES 23.- ANTON.-4-1-23 

MIRA EL FRUIT...

 

16.- 5-4-19

Perfilat el llustre de ses galtes,

jo admirava el fruit arrodonit, lluent...

Era un esclat de glòria perdurable

que se’m manifestava inquirint-me.

Tot era perfum de violeta boscana

que sura entre el fullam

i l’humida tendror que s’amaga

i en la descoberta ensenya seva fragància...

Callava fins el grill son concert

i el ventijol era efluvi de veu dolça.

El jardí fantasiós que se’m mostrava

em superava la visió del goig

que se’m abocava suau i tendre.

16.- 6-4-19.- DE REBAIXES 19.-ANTON.-T.E.

Todas las reacciones:

6Lidia Sp, Lourdes B Bru y 4 personas más