Enlluernat...
Acaba l’esclat
i submisa al deute
la llum fineix periple.
Defallim...
Quan ens falta claror
l’ocell ja no transita.
En la foscor
ens fem quietud i calma.
Callen nostres dubtes,
instants compassats,
En el pèndul de dia i nit.
Sortirem enlluernats
en el nou quefer que busquem?
ANTON.- T.E.- 5-6-15
OBRE MA EL LLIBRE... aquarel·la
Obre ma el llibre...
Que escalfi les paraules,
dins, entre les tapes
i que les pàgines amorosides
es transformin en carícies
i transmetin al segle
l’amor i la pau
del que estan impreses
i el riu tant necessita...
Obre ma el llibre...
Que no quedi per sempre inservible...
ANTON.- T.E.-11-6-15
dissabte, 13 de juny de 2015
ESCAMPAREM LA PALLA... aquarel·la
Escamparem la palla,
ventejarem el gra,
netejarem de grapissos
i al paller
instal·larem el jaç...
En nostra cabana
viurem el cel blau...
ANTON.-T.E.-13-6-15dijous, 11 de juny de 2015
EL MEU MIRALL, L'OMBRA... boli ràpit
Era curiós, em perseguia l'ombra,
mirall retallat per l'esclat del sol,
de vegades davant, altres darrere...
Allà al lluny el desig inquietant
viu, incisiu, ara apagant-se, escèptic
em deia el meu vertader si...
El meu mirall m'acompanyava
i em reflectia incòlume i callat...
El meu teatre d'ombres xineses
canviava a cada instant....
i em narrava les meves misèries
i felicitats a pleret com tic tac
de rellotge que no es descantella.
dijous, 25 de juny de 2015
LA IDEA FETA SENTIMENT... aquarel·la
La idea feta sentiment
va obrir els finestrals grans
i el gaudi era claror penetrant,
escampant alè de desig assolit.
Baixà de la barca, era arribat
al lloc previst, asserenant el pas...
La llum esclatava en paraula
i el bes deia el goig del si..,
Les cortines es movien compassades
i el ventijol era musica suau...
dissabte, 9 de gener de 2016
LA CLAU... aquarel·la
En la fosca i en la llum
podem trobar la clau
Sols veient-te, amada
les claus apareixen a doll...
Sols oint-te, amada,
sé que el pany allotja la clau.
DE REBAIXES
dissabte, 23 de gener de 2016
ENTRÀ EN L'HABITACLE... aquarel·la
Entrà en l’habitacle desprès d’anys.
La rèmora soferta en sa vida l’obligà
a seguir altres camins.
I ara que tenia en seu àmbit la veu de l’Amada
es recomponia tot en la verge harmonia present.
Enyorada d’antuvi li era regalada com cortina
que el vent mou i permet la visió a intervals
dels que insistent juga per amagar i descobrir.
Beneit l’instant en que obrí l’habitacle...
Quin goig retrobar el so aurífic, ple de records.
Tancaria la porta i seuria en el sofà
i escoltaria la veu no espoliada, viva, lluent...
intentaria conversa... Joia obrint escriny...
Caminaria per els diàlegs de temps enllà
i remenaria l’olla buscant la menja deliciosa.
Quantes paraules vindrien al altar dels records.
DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 6-1-16.ITIN.POÈT.
