Gràfics guardats per el meu pare del any 1919LES CORTS FACCIOSES.
Lluita entre dretes i esquerres.
---------------
---------------
23 – 1 – 09 -----POSTRES. I si miréssim de fer això amb el finançament ?( El que varen fer en aquell poblet de mala mort)-Per que ja és veu que no en sortirem,. Cadascú el seu pixum... i llestos. Per ara, que si et dono, que si no et toca, que vine fes un petó a la majorala i tindràs al dia els calerons, que ha passat el dia, encara que sigui tres mesos com que no menjo , ni bec,ara quan m’ho donin que quedi tip però no ve de tres mesos, ja sabem que un constipat és llarg...no es pot exigir, que donin el que volem ,que ells també tenen necessitats,,, Quan temps fa que es remena la cua i ni carícies ... Si almenys fos com la pluja, que la varem demanar tant i tant ... i varem fer tants preparatius que al final el núvols varen demanar perdó i ja està... el núvols son núvols i nosaltres parlem amb l’Estat, i l’estat de comptes que té es crític, que primer son els bancs i caixes que se’ls va fer un forat al mitjó i patien fred i al constipar-se tot va ser esternuts i han quedat secs.
Parlàvem un dia, fa un temps ...Sobre l’aigua.- Va saltar la notícia. Va esclatar la bomba. En un poblet de mala mort – cent habitants censats tant sol – el regidor de medi ambient proposà en el ple una prova pilot. –
- Que ningú des d’ara escupi. Que tothom s’engoleixi la saliva i carcassos. Així estalviarem aigua.
L’alcalde, home espavilat, digué : Molt bé. però per estalvi de líquid que tothom es renti les mans i si pot la cara amb pixum.-
El regidor al veure que li xafaven el seu pla pilot, afegí : L’oncle Anselmo, allà dalt a la cova, com que té poca aigua es beu el pixum. Si ell ho fa i és el més vell del terme també nosaltres...
I així nasqué en aquell poblet l’orinobeguda i salvà amb l’estalvi a dotzenes d’arbres de la sequera. I nosaltres que fem ?
I així nasqué en aquell poblet l’orinobeguda i salvà amb l’estalvi a dotzenes d’arbres de la sequera. I nosaltres que fem ?
L’Estatut deu ser la finca que ens dona la manduca, el producte, però va a les arques de l’Estat, que està tut... No sé que pensen... Si un no menja es derrencleix i a poc treball poc producte,,,
Que reflexionin. Jo crec que de tant que ens en volen donar, tenen por que se’ns pari el cor de satisfacció, que d’alegries també un pot morir, eh?
Que reflexionin. Jo crec que de tant que ens en volen donar, tenen por que se’ns pari el cor de satisfacció, que d’alegries també un pot morir, eh?
