Les informacions dels preliminars de la Pau.
1ª.- Los catorce de Wilson ...( punts suspensius ). 2ª França i Inglaterra: ( dos puntos ).
3ª.- S'abasteixerà a Alemanya; ( punt i coma ). 4ª .- Es retira Itàlia. ( punt i apart ).
- Ara a esperar el punt final.-- SILENO
---------------
24 – 11 – 08 ................POSTRES.- Això de la Diada i les banderes el té frenètic. He estripat el paper que li he trobat per que no era de recibo que diem.
I la visita del amo al Congre? que potser aniria bé de dessecar aquest peix i guardar-lo com feiem abans per el tupí que ara ja no s’usa i el gasto en la menja s’hi coneix. Tot envasat per que Medi Ambient tingui feina a posar multes als que no reciclen i és que una cosa porta l’altra. Un guirigall.
L’amo no vol reconèixer que s’ha gastat els quartets per arreglar-se la cadira, per més que aquell que sempre va sol, el Sol – ves li recriminava i al no creure’l, ara es troba que no en té ni per pistatxos per la canalla. Aquell ja li deia no ho facis, però ell, que sí que al cul de la cadira se li té que canviar la bova. Posa-n’hi un de fusta. No, que no hi ha pins per tallar que els hem gastat en la construcció de taulons per encendre el foc. Doncs, si te’ls gastes miserablement – quines coses de dir a l’amo – les passaràs magres. No, que tinc tortets amb oli a la gerreta i ans no s’acabin, uf,...
Que no el varen convèncer. Ell a la seva. Tothom més content, en tindrem per anar a beure una llimonada, que bo que és nostramo... I ara no pot dir que hi ha crisis que sona malament. Que hi ha el CRIS, que és una institució digna, sí, però eixa persona tant indigna la Crisis, res de res, ni sal, ni oli, ni pa, ni llit, res de res, que es mori ben aviat...
Els que li volen bé ja l’aconsellen. Mira avui que vas al Congre no fas el valent, que no et convé. Tens la cadira amb bova nova i ja s’arreglarà tot que això és mundial. Però a veure com dus la xaqueta, no estiris el braç més que la mànega. Controla’t... Però deu portar els auriculars del mp3 i clar, no escolta bé i quan menys ningú ho esperava, es que ningú dels seus i dels altres, que li tenen bola, ha soltat la pedra al ramat. Que com que treballem i som condescendents amb els qui no arriben a fi de més, apujarem... El Sol-ves s’ha posat malalt, la de l’albereda ha anat a tossir a casa del gorbatxof i demanar un mocador, mocador de roba, res de paper, per que l’amo li fa fer cada mal paper que no es pot treure el constipat del damunt...
No el volen escoltar al politiquet i com menys cas n’hi fan més farruco, per que lo de ser alcalde, uf, encara li dura.
I la visita del amo al Congre? que potser aniria bé de dessecar aquest peix i guardar-lo com feiem abans per el tupí que ara ja no s’usa i el gasto en la menja s’hi coneix. Tot envasat per que Medi Ambient tingui feina a posar multes als que no reciclen i és que una cosa porta l’altra. Un guirigall.
L’amo no vol reconèixer que s’ha gastat els quartets per arreglar-se la cadira, per més que aquell que sempre va sol, el Sol – ves li recriminava i al no creure’l, ara es troba que no en té ni per pistatxos per la canalla. Aquell ja li deia no ho facis, però ell, que sí que al cul de la cadira se li té que canviar la bova. Posa-n’hi un de fusta. No, que no hi ha pins per tallar que els hem gastat en la construcció de taulons per encendre el foc. Doncs, si te’ls gastes miserablement – quines coses de dir a l’amo – les passaràs magres. No, que tinc tortets amb oli a la gerreta i ans no s’acabin, uf,...
Que no el varen convèncer. Ell a la seva. Tothom més content, en tindrem per anar a beure una llimonada, que bo que és nostramo... I ara no pot dir que hi ha crisis que sona malament. Que hi ha el CRIS, que és una institució digna, sí, però eixa persona tant indigna la Crisis, res de res, ni sal, ni oli, ni pa, ni llit, res de res, que es mori ben aviat...
Els que li volen bé ja l’aconsellen. Mira avui que vas al Congre no fas el valent, que no et convé. Tens la cadira amb bova nova i ja s’arreglarà tot que això és mundial. Però a veure com dus la xaqueta, no estiris el braç més que la mànega. Controla’t... Però deu portar els auriculars del mp3 i clar, no escolta bé i quan menys ningú ho esperava, es que ningú dels seus i dels altres, que li tenen bola, ha soltat la pedra al ramat. Que com que treballem i som condescendents amb els qui no arriben a fi de més, apujarem... El Sol-ves s’ha posat malalt, la de l’albereda ha anat a tossir a casa del gorbatxof i demanar un mocador, mocador de roba, res de paper, per que l’amo li fa fer cada mal paper que no es pot treure el constipat del damunt...
No el volen escoltar al politiquet i com menys cas n’hi fan més farruco, per que lo de ser alcalde, uf, encara li dura.
