Gràfic guardat per el meu pare, maig del 1919.El xoc eletoral. -- -Jo porto la dreta.
- I jo duc l'esquerra.
------------------------
3 POSTRES.--- Com si el politiquet s’hagués tornat mig petit mig gran, feia el seu soliloqui que al no escriure’l en paper o proclamar-lo en veu alta, ningú se’n assabenta, la societat no en fa cas per que no hi pensa en reflexions com aquesta. i per això ell pensa que ...------------------------
Si ens deixen anar a la dula, sense disciplina, sense vigilància, sense..., ens trobarem que quan entrem a l’aula venint del esbarjo o esplai semblarà que ens encaixonen i els mestres son els botxins que ens posen el dogal o corda al coll. Aleshores es produeix la rebel·lió entre les dos forces, sí, un contra un disbarat, sí, contra molts ... Té totes les de perdre. Aquí comença o és el principi de la mala educació o abans ? – De menut, recordo el clatellot , el rebre el cop als dits de la regla, els llibres pesants, per la potència desproporcionada, el no deixar-nos sortir si no complíem els preceptes religiosos i, etc... Allò era una dictadura, això d’ara creieu que és una democràcia...? Em refereixo a l’ensenyament, no solament de la escola, també la família per que potser aquí radiquen molts fallos en la societat. Falta autoritat dintre de la llibertat, no del llibertinatge. Que desprès ho veiem reflectit en tot... Fem-nos-ho mirar .
