Grafic guardat per el meu pare. Maig 1919EL FUTUR PARLAMENT.
- Anar -hi i anirem pocs d'esquerres, però els que hi anem,
seguirem com sempre... fent Pàtria !!
-----------------------
15 - 12 - 08 --- POSTRES : Al politiquet li ha sortit un net petoner. Les netes admirables en tot o quasi tot miren de lliurar-se’n d’estampar-li petons a la cara i ell no les sol·licita. Pot ser que en veure-les ufanoses i juganeres ja en té prou. Sap que moltes malalties s’encomanen així, però no, de veritat no hi pensa.
Recorda que un dia en un grup de treball, un xistós va explicar amb tot detall l’anada amb vaixell cap al Nou Mon d’una mare i els seus deu fills. Un va agafar el xarampió, l’altre l’escarlatina, altre la verola, etc i a base de petons s’ho varen passar l’un a l’altre i tots tingueren les malalties. Ho sofriren, i com que el trajecte era de mesos, quan arribaren a destí, curats ells, però amb els virus latents entrant en una societat descuidada, començaren a petonejar als aborígens i els deixaren l’emprenta que silenciosos guardaven. Res, que vacunaren a tot un continent sense pensar-s’ho. La gràcia de les explicacions fa que em recordi encara amb goig el que era quasi una tragèdia
Però retornem al que hem deixat de dir del menut. Quan venen les temporades, massa sovint, de tos, constipats amb nassos fets font, enrogallament de veus, etc, ell acostuma a ser el primer en donar l’avís a tots que anem en compte. Ell passa el que ha de passar i els altres l’acompanyen de vegades de presa, a pas canviat, amb avui no que..., però crec que ell és per nosaltres el desembarcant del vaixell que porta les bodegues plenes i ens ho regala amb la seva petoneria...
Encara que això no ho podem evitar, no el lligarem, qui sap, si seria més perillós collir les caderneres d’altra manera.
El politiquet es fa una pregunta capciosa, avui.
Quin petó diríem que és el millor, el més apreciat? El de la besàvia, del àvia, mare, germana, esposa, filla, neta, besnéta ? Quin diem ? Quin triem? Mira, he de dir que son dos, per mi, si és que em permeteu opinar. El de la besàvia i el de la besnéta. Els que son més difícils d’obtenir i això és un valor. Pensem. Vivia jo en temps de la besàvia? Viuré en el temps de la besnéta ?
Qui vulgui que contesti, tenim comentaris per posar-hi aigua i sabó per rentar-nos de mans o be escriure i netejar-nos els criteris. Qui ho veu diferent? S’accepta...
Recorda que un dia en un grup de treball, un xistós va explicar amb tot detall l’anada amb vaixell cap al Nou Mon d’una mare i els seus deu fills. Un va agafar el xarampió, l’altre l’escarlatina, altre la verola, etc i a base de petons s’ho varen passar l’un a l’altre i tots tingueren les malalties. Ho sofriren, i com que el trajecte era de mesos, quan arribaren a destí, curats ells, però amb els virus latents entrant en una societat descuidada, començaren a petonejar als aborígens i els deixaren l’emprenta que silenciosos guardaven. Res, que vacunaren a tot un continent sense pensar-s’ho. La gràcia de les explicacions fa que em recordi encara amb goig el que era quasi una tragèdia
Però retornem al que hem deixat de dir del menut. Quan venen les temporades, massa sovint, de tos, constipats amb nassos fets font, enrogallament de veus, etc, ell acostuma a ser el primer en donar l’avís a tots que anem en compte. Ell passa el que ha de passar i els altres l’acompanyen de vegades de presa, a pas canviat, amb avui no que..., però crec que ell és per nosaltres el desembarcant del vaixell que porta les bodegues plenes i ens ho regala amb la seva petoneria...
Encara que això no ho podem evitar, no el lligarem, qui sap, si seria més perillós collir les caderneres d’altra manera.
El politiquet es fa una pregunta capciosa, avui.
Quin petó diríem que és el millor, el més apreciat? El de la besàvia, del àvia, mare, germana, esposa, filla, neta, besnéta ? Quin diem ? Quin triem? Mira, he de dir que son dos, per mi, si és que em permeteu opinar. El de la besàvia i el de la besnéta. Els que son més difícils d’obtenir i això és un valor. Pensem. Vivia jo en temps de la besàvia? Viuré en el temps de la besnéta ?
Qui vulgui que contesti, tenim comentaris per posar-hi aigua i sabó per rentar-nos de mans o be escriure i netejar-nos els criteris. Qui ho veu diferent? S’accepta...
