Escrit d’Antoni Fortuño Sas
El quarto dels joguets, era espaiós, hi cabia de tot, però si que hi habitaven tres potències que no es deixarien prendre el lloc per qualsevol. Eren, una nina parladora, feia tantes funcions com un xivalet menut. El rellotge, antic, vell comprat a Reus per algun avantpassat, havia servit en un galliner per apagar i encendre el llum mercè a uns artilugis i va complir la missió fins que els afarams passaren a pisets més adequats per a ells que les golfes, però al recollir-lo, encara donava del seu prestigi el millor, era un Meliton que no moriria mai, ara cuidant del tic-tac, fent circular el temps aprofitat per la canalla, Tots li tenien respecte pel servei i per la vellesa que acumulava. També hi parava una bola del mon, que tenia la sort que les nacions o estats no és marcaven, Ell sabia que a Àfrica hi havia Ghana, CAN – hADA tenia la paret mitgera als Estats Bullits, Que PER –U rondava prop del BRAS del SIL un riuet que era el COR – d’ UNYA, Ell ho sabia tot. Però la seva amiga la nina obtenia les prerrogatives dels menuts, com que tenia bona llengua i ,´és clar, era la prepotent del lloc.
Un gos i un gat amb poca vida encara aterraren allí regalats per uns amics dels pares. Aquests dos sers sense proposar-s’ho posarien problemes en l’habitacle. L’atenció que no mesuraven els dos aubats i que dedicaven als nous estadants, causarien trasbalsos en l’harmonia del lloc.
La nina engelosida per que gos i gat jugaven amb el seu mon l’apartaven dels acaronaments i prebendes de la menudalla, i això, no portaria bons temps.
Manà ella al rellotge que no es distragués i avancés hores extres i es situés en una nit eterna. Que parés de facto el seu ronyós tic – tac. Així.,sense temps la parella dormirien... I que no despertessin...
La gelosia imponent i important que abrigava la nina conduïa als seus dominis una dictadura que
aclapararia a gos i gat.
Quan tots dormien, parà el rellotge... Tu quiet. Definitiu, prou de tic-tac que ja en deus estar tip.
A la bola del mon la llença fora, no la veuran més, i jo no et necessito. Jo soc i estic en el meu mon, tu, fora, fora...
Si no passa el temps no despertaran i si dormen jo continuaré sent la primera del lloc
S’ho deia ella mateixa: A un malalt no li donis consells, dona li consol
