30 .-En la central d’autobusos, reunits, parats tots els autocars, en hora de repòs desprès de la lluita del dia, tots quiets,silents, és començà a oir un melodiós so, Tots estranyats, inquiets pel que passava..., les llums apagades del lloc sense que ser humà es sentis respirar , es donaren compte el companys que un d’ells no callava i amb veu ronca entonava cançons. Per la ment de tots els parats contemplatius hi va recorre un somriure somriure BUS – CANT. Qui sap si el plaent delit s’escampava ells també un dia podrien muntar un orfeó , eren colla i potents...