32.-BACOMERIES - ESCRIT

32.- Anava pel camí, de nit, retornant del camp del seu treball diari... Era estiu, i el silenci imperava els petots i cigales arrapats a una soca devien dormir, ila ocellada quieta també. El mussol i la xuta de tant en tant esclataven el seu clam i els grills sonaven a l’oïda com un martureix de consonants barrejades amb la I... per demés silenci... Però de sobte parà orella... Un so llarg de queixa que anava adquirint força, potencia... l’alertava. En la seva mollera una mena de temor,esgarrifança davant la foscor on la lluna no brillava, dins seu ressonava això... ES –un - CRIT