ASTÙCIES D’UN PICAPEDRER- 1º
- Escrit d’Antoni Fortuño Sas. 9 – 6 - 09
En unes pedres d’un moli de fer oli hi treballaven tres jornalers, llogats per l’amo del lloc per treure les pedres de la solera on el rodet, passant pel damunt tritura les olives. Com que anaven a jornal, no els queia massa la suor, i anaven passant el temps Trago de la catrana i xarreta i algun que altre cop de martell L’amo que tenia altres quefers que vigilar-los no parava compte-
Aquell dia, pel carrer,anant cap al seu local es trobà amb un amic picapedrer i l’amo el convidar a veure la feina que li feien els forasters..
Amb un cop d’ull va clixar que aquells anaven per fer l’agost i que omplirien el seu rebost a costelles del molinaire. S’apartà amb l’amic i a cau d’orella li digué que els regalés la mitja hora que faltava per dinar, i que ell ja li diria la forma de treure’s aquells aprofitats baliga-balagues
Marxaren cap al lloc on cada dia dinaven i els dos amics es quedaren.
-Aquests et fotran els quartos, però si tu vols quan tornin trobaran la feina feta i les pedres al carrer i ja podràs acomiadar-los per que aquí no tenen res que fer.
- Com que et tinc confiança i saps el que et dius a bodes em convides
- Doncs, va, agafa el mall i jo et diré on i quan has de donar el cop.
Mall i maceta i escarpes es posaren en conlloga amb el amics i en una hora feren la feina dels tres jornalers de moltes hores de passar-la cantant.
- Ja veus el que ens ha costat.
- Un gran favor m’has fet, però per que tu saps del que va.
Amb perpals i perpalines i quatre bigues fent de corrons, col·locaren les pedres al carrer.
Tot just acabaven venien els tres mosqueters amb el puro a la boca el ventre ple d’un dinar copiós i esperant una tarda de poca suor.
- Mireu, ja no fa falta que enganxeu. Aneu a casa, a la botiga que la dona us pagarà la feina que no heu fet.
Paraules 362.
En unes pedres d’un moli de fer oli hi treballaven tres jornalers, llogats per l’amo del lloc per treure les pedres de la solera on el rodet, passant pel damunt tritura les olives. Com que anaven a jornal, no els queia massa la suor, i anaven passant el temps Trago de la catrana i xarreta i algun que altre cop de martell L’amo que tenia altres quefers que vigilar-los no parava compte-
Aquell dia, pel carrer,anant cap al seu local es trobà amb un amic picapedrer i l’amo el convidar a veure la feina que li feien els forasters..
Amb un cop d’ull va clixar que aquells anaven per fer l’agost i que omplirien el seu rebost a costelles del molinaire. S’apartà amb l’amic i a cau d’orella li digué que els regalés la mitja hora que faltava per dinar, i que ell ja li diria la forma de treure’s aquells aprofitats baliga-balagues
Marxaren cap al lloc on cada dia dinaven i els dos amics es quedaren.
-Aquests et fotran els quartos, però si tu vols quan tornin trobaran la feina feta i les pedres al carrer i ja podràs acomiadar-los per que aquí no tenen res que fer.
- Com que et tinc confiança i saps el que et dius a bodes em convides
- Doncs, va, agafa el mall i jo et diré on i quan has de donar el cop.
Mall i maceta i escarpes es posaren en conlloga amb el amics i en una hora feren la feina dels tres jornalers de moltes hores de passar-la cantant.
- Ja veus el que ens ha costat.
- Un gran favor m’has fet, però per que tu saps del que va.
Amb perpals i perpalines i quatre bigues fent de corrons, col·locaren les pedres al carrer.
Tot just acabaven venien els tres mosqueters amb el puro a la boca el ventre ple d’un dinar copiós i esperant una tarda de poca suor.
- Mireu, ja no fa falta que enganxeu. Aneu a casa, a la botiga que la dona us pagarà la feina que no heu fet.
Paraules 362.
