NO MATARAS
escrit d’Antoni Fortuño – 10 – 6 - 09
Quan arribà a casa no podia amagar el seu enfado.
- No hi ha dret... Es creuen sants, es declaren perfectes i... aquesta si que m’ha sorprès i m’ha posat en bandeja qui son , qui és : Un llop...
L’home seguia murmurant entre dents tota la fel que portava i que per educació tenia que suportat estoicament davant els companys.
Els diumenges, en aquells temps dictatorials, que un havia de complir amb el precepte religiós del no treballar, feien cap a missa la major part del poblat. A missa de dotze eren plens els bancs i les cerimònies es seguien amb una aparent fe.
El rector que cada dia tocava un tema, aquella diada parlava del manament que Moisés deixà escrit en el decàleg de el NO MATARÀS.
En sortir del acte, es formaven grupets diferenciats, que criticaven de mils assumptes, fins del que els havia suggerit el sermó del dia.
Un grup d’uns sis o set o més segons les circumstàncies formaven el corro on tots eren terratinents ben afincats i allí començaven les bromes i veres que acabaven en directrius de manament en la conducta del poble.
- Ja t’has rentat els peus, avui...?- un s’acotxava i aixecant els camals de l’altre li mirava si damunt dels mitjons es veia alguna cascàrria per posar-lo en ridícul davant els altres.
- Jo no cal que em renti que no m’embruto durant la setmana, En mi no hi pot el pecat de la brutícia
- Tu,... ja ho sabem que no t’embrutaries les mans per que no has matat ni mataràs una mosca.
- Doncs, mira, et prenc la paraula. Si fos possible matar a un altre amb el pensament i sabés que no és pogués descobrir el fet... per fer-me ric com un rei jo mataria a aquell que sé que a l’altre cap de mon viu com un rajà. El robaria i el mataria, si senyor...
- Deixat de galimaties i romanços i anem a fer el vermut que la Cisqueta ja ens espera....
- Tu no t’ho creus, però jo ho faria, t’ho juro com em dic...Pep el Ratolí.
Paraules 363
Quan arribà a casa no podia amagar el seu enfado.
- No hi ha dret... Es creuen sants, es declaren perfectes i... aquesta si que m’ha sorprès i m’ha posat en bandeja qui son , qui és : Un llop...
L’home seguia murmurant entre dents tota la fel que portava i que per educació tenia que suportat estoicament davant els companys.
Els diumenges, en aquells temps dictatorials, que un havia de complir amb el precepte religiós del no treballar, feien cap a missa la major part del poblat. A missa de dotze eren plens els bancs i les cerimònies es seguien amb una aparent fe.
El rector que cada dia tocava un tema, aquella diada parlava del manament que Moisés deixà escrit en el decàleg de el NO MATARÀS.
En sortir del acte, es formaven grupets diferenciats, que criticaven de mils assumptes, fins del que els havia suggerit el sermó del dia.
Un grup d’uns sis o set o més segons les circumstàncies formaven el corro on tots eren terratinents ben afincats i allí començaven les bromes i veres que acabaven en directrius de manament en la conducta del poble.
- Ja t’has rentat els peus, avui...?- un s’acotxava i aixecant els camals de l’altre li mirava si damunt dels mitjons es veia alguna cascàrria per posar-lo en ridícul davant els altres.
- Jo no cal que em renti que no m’embruto durant la setmana, En mi no hi pot el pecat de la brutícia
- Tu,... ja ho sabem que no t’embrutaries les mans per que no has matat ni mataràs una mosca.
- Doncs, mira, et prenc la paraula. Si fos possible matar a un altre amb el pensament i sabés que no és pogués descobrir el fet... per fer-me ric com un rei jo mataria a aquell que sé que a l’altre cap de mon viu com un rajà. El robaria i el mataria, si senyor...
- Deixat de galimaties i romanços i anem a fer el vermut que la Cisqueta ja ens espera....
- Tu no t’ho creus, però jo ho faria, t’ho juro com em dic...Pep el Ratolí.
Paraules 363
