ROBAR EL DINER... ROBAR EL TEMPS.
Escrit d'Antoni Fortuño
Posà la clau al pany i en girar-la cedí el serratge. Dins ja, la criada que venia del mercat per abastir la casa dels seus senyors, amb el senatxo amb viandes es presentà a passar comptes amb la mestressa asseguda davant el vidrieral empassant-se la lectura d’un llibre de tapes blaves, on la criada tafanera no aconseguia llegir el títol.
- No potser, senyora,m’han robat els quartos...
- Però portes els senatxo ple de recapte, veritat ?
- Oh, sort de la meva traça. Però m’han robat.... Mireu, Un quilo de seitó, que si aneu a Cambrils us el donen donat, dos quilos de patates que us arribeu a Prades i us omplen la tartana,
Un ...- i així un seguit d’articles que anaven sumant el dispendi de la estalviadora criada, que potser feia veure que els hi robaven i ella... es feia l’arròs
- Si tant ens roben, demà vindré jo i tot de compres...
- A, no!! No puc consentir que perdi la seva honorabilitat la senyora. Que dirien, parents, amics i coneguts... I el seu marit? Rebaixar-lo d’aquesta manera. No deu fer-ho....
La criada amb la por al pit, no fos cas que la senyora fes el que insinuava. Va parlar més d’una hora posant tots els obstacles per salvar la reputació de la seva ama.
.....................
Si hem vist una forma en que la criada canviés de moneder algun centimet, intitulant als mercaders amb l’epítet de lladres, no serà menys cert que fer perdre el temps a d’altre, pot ser causa de consideració per establir que ens roben el temps.
En una casa pairal, no sabien com fer que perdés el vici un amic d’aquells pesats, que a totes hores es presentava i no s’acontentava amb el gotet de ranci i les pastetes, sinó que fins algun dia procurava que la mestressa l 'assegués a la taula...
Un dia l’amo li proposà un joc.
- Tu que encara les cames no et balles com a mi, voldria saber si saltant em guanyes.
Anaren a la porta d’entrada i l’amo feu un salt i es presentà al mig del carrer. Entrà i li digué al amic. – Ara et toca a tu, a veure a on arribes saltant...
L’amic saltà molt més que l’amo vell. – Us he guanyat, deia, retornant. L’amo tancà la porta
d’uns plantofada amb perill del nas del amic mentre deia...
- Casimir, ja no em robaràs més el temps. Guanyar-me a mi que t’avido. On s’ha vist,...
--------------
Escrit d'Antoni Fortuño
Posà la clau al pany i en girar-la cedí el serratge. Dins ja, la criada que venia del mercat per abastir la casa dels seus senyors, amb el senatxo amb viandes es presentà a passar comptes amb la mestressa asseguda davant el vidrieral empassant-se la lectura d’un llibre de tapes blaves, on la criada tafanera no aconseguia llegir el títol.
- No potser, senyora,m’han robat els quartos...
- Però portes els senatxo ple de recapte, veritat ?
- Oh, sort de la meva traça. Però m’han robat.... Mireu, Un quilo de seitó, que si aneu a Cambrils us el donen donat, dos quilos de patates que us arribeu a Prades i us omplen la tartana,
Un ...- i així un seguit d’articles que anaven sumant el dispendi de la estalviadora criada, que potser feia veure que els hi robaven i ella... es feia l’arròs
- Si tant ens roben, demà vindré jo i tot de compres...
- A, no!! No puc consentir que perdi la seva honorabilitat la senyora. Que dirien, parents, amics i coneguts... I el seu marit? Rebaixar-lo d’aquesta manera. No deu fer-ho....
La criada amb la por al pit, no fos cas que la senyora fes el que insinuava. Va parlar més d’una hora posant tots els obstacles per salvar la reputació de la seva ama.
.....................
Si hem vist una forma en que la criada canviés de moneder algun centimet, intitulant als mercaders amb l’epítet de lladres, no serà menys cert que fer perdre el temps a d’altre, pot ser causa de consideració per establir que ens roben el temps.
En una casa pairal, no sabien com fer que perdés el vici un amic d’aquells pesats, que a totes hores es presentava i no s’acontentava amb el gotet de ranci i les pastetes, sinó que fins algun dia procurava que la mestressa l 'assegués a la taula...
Un dia l’amo li proposà un joc.
- Tu que encara les cames no et balles com a mi, voldria saber si saltant em guanyes.
Anaren a la porta d’entrada i l’amo feu un salt i es presentà al mig del carrer. Entrà i li digué al amic. – Ara et toca a tu, a veure a on arribes saltant...
L’amic saltà molt més que l’amo vell. – Us he guanyat, deia, retornant. L’amo tancà la porta
d’uns plantofada amb perill del nas del amic mentre deia...
- Casimir, ja no em robaràs més el temps. Guanyar-me a mi que t’avido. On s’ha vist,...
--------------
