5 –
Era un vell refotut. Si li anaves cap a la dreta ell circulava cap a l’esquerra.
-Quan vulgueu us arreglaré el cabell... – li deia
- Ah...!!! no pateixis, que encara pot créixer i a més tu vens cansada de tant pentinar caps de dones i ja ho faràs un altre dia.
- És que avui he pujat els estris i tinc temps
- Doncs, mira cus-me els botons de la bragueta dels pantalons negres de vellut que un dia em cauran i em veuran el moixó quan m’assegui a la cadira del cafè del Cinto, i ja saps com riuen el Rostit i el Clauetes. Foteretes més que la mare que els va parir. Que per mi ja podrien desaparèixer del mapa.
La noia que vol que el seu pare vagi sempre com un xic jove ha anat a l’alcova a buscar els pantalons.
- No teniu vergonya. Aquí no us falta cap botó, ni estan sublimats els cosits... Ja em direu quan vulgueu que faci anar les tisores pel vostre cap...
La noia ha marxat cap al terrat a posar roba a la rentadora... i avançar altres feines.
El vell ha anat cap a la cuina on la seva mestressa feineja i li ha soltat la filípica.
- Ja dic jo que d’aquesta noia no en puc confiar, jo que volia que em tallés el cabell, mira, se’n va a les golfes... Com si no fos el seu pare. Després, no és estrany que els amics se’n en burlin... El sabater és el que va més mal calçat... No més que li demani una cosa, ella al revés.
Ha marxat el vell a donar palla al ruc i la mula i treure’ls a beure abans d’anar a dormir.
Ha baixat
- Que dieu? Quan pugi en sabrà el que fan els meus estris a les meves mans, Al 0 li deixaré el meló.
Sempre igual amb les seves bromes i potes fallanques... Ja us dic ,mare, que se’n recordarà ...
......................
