3 .- ELS SOSTENIDORS.- 26 – 8 – 09 .-
3 de Coses que pasen
- Al acomiadar-me de la feina per regulació de plantilla em va ser un cop moral molt fort. Al dir-li a la meva parella, em va consolar i em va aconsellar ...
Ara tenia temps per dormir, per pensar, per fer les feines de la casa... Però tot em feia angoixa, no podia suportar aquella soledat a més, si la situació seguia temps enllà ens mortificaria.... en la economia.
Quan va arribar per la nit el Juan em duia un regal, quin regal, uns sostenidors que va voler que estrenés sense dilació. Tota joiosa me’ls vaig posar... va ser una nit per no oblidar i recordar.
Al matí no sabia on era. Ell fora... feia les feines del pis tota contenta, em sobreeixia, sentia a ell en la meva pell i roba. Tenia estesos a la barana del cel obert els sostenidors que m’havien fet perdre la noció del temps i com si jo fos la reina del lloc. Quan tornava de la compra em va semblar que ja estarien secs i que podria tornar a posar-los en el seu lloc, lloc d’alegria per als dos.
Quan els collia de la barana on eren suspesos, em relliscaren i cap dit fou prou hàbil per retenir-los i anaren baixant avall com un paracaigudes fins el barandat del pis del davall....
- Senyora, senyora.... em podria... – Ningú va respondre.
Aniré al pis i trucaré i si tinc sort... No els coneixia... Ring... Delicadament demanava resposta Va obrir un noi jove, uns vint anys...
- Hola, soc la veïna... Si poguessis... M’han caigut uns sostenidors....
- Entri hi ho mirarem...
Jo sortia del pis del jove, mig d’esquena, donant les gràcies amb els sostenidors penjant a la ma esquerra.
No era hora... Però al entrar en el passadís de l’escala, darrera meu el Juan em barrava el pas...
- Què fas, aquí...
Des d’aleshores estic sola, sense ocupació i amb totes les desgràcies hagudes i per haver...
Com potser que aquell objecte un dia abans em feia feliç, ens feia... i ara ...
Vaig encendre el foc i els vaig enviar a l’infern que em portaven,... Cremats !!!
