7 .L’ESCARABATÓ
– 27 – 9 - 09 -
Van cada nit als galliners dels paons per una feina circumstancial.Com que van a fosques per que no s’esverin les bèsties, una pila ajuda amb la seva llum i coneixent els topants no passa res.
La mestressa amb la llanterna. De tant en tant la ma per ajudar-se en l’equilibri es recolza en la paret. Un escarabató dels que ronden pels galliners ha trobat el moment del contacte de paret i ma per situar-se en el pont i a les fosques, que ell sempre hi circula,entra en l’inrevés de la ma i comença el seu periple sense saber on va certament. La dona ha espolsat amb la llanterna sentint les pessigolles, però ell al veure que el pont seguia ha esquivat els cops i ha pujat fins salvar els obstacles i amb ses menudes potetes, ha traslladat la carcassa fins l’esquena de la màrtir, per no dir la pobra dona.
Ha acabat la feina de la parella i com que l’escarabató no amoïnava se’n ha oblidat la mestressa.
Han passat hores, fins tota una nit. Quan al matí la dona ha obert el llum de la cambra ha apartat els llençols,peus a la catifa ... plantada mirant al seu estimat que encara ronca, ha pegat un xill
- Nooooooooo!!!!—ha esboternat la mestressa.
- Què passaaa – diu l’home mig girant el cap al lloc d’on provenia el crit
Allí en el blanc de la colga, en el llençol calent que ella havia lliurat del seu contacte, una brossa negra es movia com buscar el precís per no ser descobert. Era l’escarabató del galliner.
- Noi !! Mira !! Agafa’l ... – parlava referint –se al animaló com si fos un lleó sortit de la gàbia.
- Un escarabat ?.... Ai, el pobret, el tornaré al galliner que hi ha els seus germans.
- Que pesats sou, xiquets... – ha dit l’escarabató – Ara que treballava tranquil heu encès el llum
...............364 paraules
