Seguiexo amb el gràfics recollits per el meu pare del any 1919.Sileno, dibuixava i escrivia sobre la vacuna.
---------------------------------
Retrospectiu : tres entrades de Postres,
POSTRES.- Ho he sentit per la Tele quan el manacorí s’ha estès a terra. Els fallos del contrari també conten...
El Nadal, que el politiquet sembla que li diu L’ADAM, - no, jo, jo li dic l’Adan – ha ventilat la sort del Djocovic – me costa de dir – que ja molts dels A POR ELLOS, posaven llums de ganxo i espelmes de cera beneïda als Sants Innocents demanant clemència i que una relliscada del contrari o el que li vingués a conte, com un flash llençat al ull esquerre del jugador el fes cloure les parpelles i fallés la pilota... Res, coses. Com si els contraris no poguessin guanyar. Però com que ni han que llancen bales com si fossin petons, algunes fins arriben al cap i al cor de l’estimat contrari.
A això dels JJ. OO. l’hi haurien de posar dos PP entre mig, que digués Jocs Professionals Olímpics. Per que no hi van criatures sense experiència, no, i pagant-s’ho de la butxaca, que va !! Son ja crescudets i encara que porten poca roba, no son poca roba... Que us creieu. Son la flor i nata del professionalisme, no qualsevol passant de notari, ni procuradoret de tribunal o pageset que guarda vaques i allí toca el flabiol o la gaita,....
Ara, a veure si els Gasoils i benzines del Basquet, els hi fan creure als negres dels Estats Bullits, que els ompliran els dipòsits dels Chevrolet i Fords, amb la reserva inclosa i si demanen fins una garrafeta de regal i aquests negres que son el rovell d’ou d’aquest joc, fan el distret i veuen la cistella de NADAL en ves de la CAN –ASTA del TORO i es posen a menjar neules i torrons de XI – Xona - coses dels xi-nos d’Ala Canta – i ben entaulats amb la copeta de Freixenet i Codorniu s’adormen una mica.
Ara, si es deixen enredar, quan retornin als Estats Bullits els rebran, ben traduït al seu idioma patern, A POR ELLOS... Per que tot potser, però aquests que defensen les consignes del GEORGE, als JJ. PP. OO. potser, que si perden els fan rellevar als de la dona del president, la GEORGIA, que diu que ni han molts allà a on van fer la guerra, al tavernuxo de BAGDAD o els envien de cop amb una manta i un canó allà al RAS – (del) PUTIN... Que tot potser, tractant-se de gent que ho pot fer tot. Que estan vacunats del BE i del MAL que ja és molt. No sé si al SAM arranca preguntar-li si el deport és cosa
de porcs... Ja ho diuen que el diner embruta,... Ara qui no vol el diner? A ningú empatxa.
Avui el politiquet em diu sens dir-ho, Ja me les pagaràs... Ja em cauràs a la ratera.
Ningú vol que li prenguin el protagonisme, el fer-se veure...
POSTRES.- Mireu que l’hi he trobat al politiquet damunt la taula del hort. ..
Tot això dels Gasoil i les benzines no ha dat resultat,noi, aquestes propostes...no en facis mai més cap més. Ells van amb avió i gasten querosè.
Si que son negres, però no ho veuen negre. Esclaus, sí, son l’es claus de obrir i omplir cistelles o canastas a dojo, no els ve d’una i mira per on s’han fet l’arròs i les costelles després a la brasa, que amb un cop de bigoti les netejaven.
Els nostres,sort que ja vestien de vermell i no se’ls notava a la cara, però la rojor, de vergonya, ni que haguessin estat el primer dia de platja i sense olis de fer marxar la mosca negra que es veu que no és patrimoni del Ebre, per que allí ni havia un bon arreplec i per molt que les mans anaven com ventiladors per aixerriar-les, elles, les mosques negres, pesades, a fer la seva feina, fer la punyeta als del crit patriòtic de A POR ELLOS,
Clar que hi han anat les mosques A POR ELLOS, i que no han buscat ni el GOOGLE ni BABILONI, ni... per traduir-ho al anglès, aquestes mosques son internacionals de llengua, no son com els d’aquí que sols poden parlar l’idioma del MANIFIESTO que ara diuen que el canten dirigits per la dama grossa de veu florida i punyent. Si és veritat, que li esborrin el nom que és patrimoni nostre, de la nostra muntanya de cultura i tradició... Res més... Fotre !!
No se si és venjança o que, però avui està enfadat, segur que se’n va a dormir sense veure el partit del Gamper, pensa també que els argentins per molt juniors que siguin poden fer boca...
Dormia ja el politiquet quan ha acabat el partit de catalans – alguns n’hi havia al camp, per que ara els equips son com l’Arca de Noé – i argentins. Demà quan sabrà que els hi anat pels pèls...bé, el gol del partit l’ha fet un que va pelat i que el volien pelar i ara, resulta que pelat i tot es queda a pelar taronges.
A veure si en pela més que l’any passat. Sembla que ha esmolat el ganivet... A veure.
-----------------------
POSTRES.- Ja preguntava el politiquet com havia anat tot lo del Gamper. Em penso que s’ha alegrat per aquest noi del Camerun, el veu un caràcter de jovenet que no sap encara on va, té el biberó a la boca.
Ja ho diu ell que avui està ben dormit, però al regar les tomaqueres ha vist el que no volia veure i ha canviat d’humor, de content i alegre a repelós i enfadat. Escolteu-lo
Des de que no el varen ajudar els companys que ara s’han fet fusos, dic, no l’ajudaren a collir el premi per quantitat de gols, no els hi perdonà i es feu com ells, mig desagraït. Que li posin un mestre que li ensenyi a driblar el porter i ja veuràs com farà pam i pipa a molts.
L’Adan també va guanyar, s’ha erigit el primer. Que pensi, que això pot durar, que la mentalitat la té ben cultivada, però que es miri al Federer i a un reguitzer que es varen trobar igual i ja baixen les escales per l’altre costat d’on es puja dalt de tot.
De moment, que cedeixi, com altres podrien fer si ho obtenen, la medalla d’or. Aquí al centre del país en fa falta d’eix preciós mineral tant apreciat i si es pot mitigar la Crisis, doncs, qui sap si es el que els fa falta pel Finançament de l’Estatut, que sembla que està tut.
Ara, aquestos del govern ja saben que les negociacions al dia o al cap de mil anys deuen tractar als contrincants com sempre han fet, un rosegonet col·locat a la punta de una canya, per que l’agafi el més valent i ja tornareu quan tingueu gana. Això és com als bens que si els dones tot l’alfals que et demanen, després no es mengen l’herba del camp. I per altra banda si ho concedeixen tot, tot, tot, com que no caldria anar a agenollar-se a la verge de la Paloma, ja no dependríem del centre neuràlgic on es couen les coques i com aniríem a parlar espanyol del Manifesto a Madrid si podem banyar-nos parlant català a les nostres costes.... A demés quan vindrien a tocar els peus a mar, serien, en tot cas, invitats, no l’amo que disposa. Compreneu, fills meus, polítics del cor, que faríeu vosaltres si tinguéssiu el bossot?
Ai, mare, aneu a fer un curset intensiu a casa del amo. Ja sabeu que sort de l’amo teniu l’escó al parlament ( parla i ment - mentir) i al Senat ( tan –és – tant l’hi fa) Sen foten de tots i de tot. L’immobilisme i centralisme els tenen a l’altar major
Que es posin les piles els polítics i que no els passi com als del setembre aquell gloriós que tots eren uns, que tots varen dir que si i va resultar que el barber amb la maquineta digital, per que ara això de la brotxa i navalla no és d’aquest segle, els va posar el pel a la parisién per que anessin de moda.
No en feu massa cas d’aquest home, que li han agafat les tomaqueres allò de la fulla arrugada i se li assequen i no menjarà aquest fruit tal com a ell li agrada, collit de la planta. Que bo és !!!
I si ha dit alguna veritat, dissimuleu, ell rai que és un personatge vulgar, ningú gosa posar-li algun comentari... A veure si ho feu vosaltres que no costa tant, eh?
POSTRES.- Escolto al politiquet que sembla que parli amb un castellà que no és ni del Manifesto, ni allò que s’hi assembla. Escoltem : - JO tengo el pito . JO tenés el Ronaldinho. XO tango el partidinho. I todos contentinhos... Ja, ja, ja...
Deu parlar del partit dels argentins, que tenen la plata, al Mes Sí, al Riq amb mel , que els equips espanyols el van enviar a nadar, i al que volien llogar els polítics quan no plovia, l’Agüero... I dels brasilenys que tenen el braç incorrupte del Rony però les cames ja necessita crosses i ben reforçades.
I ara diu que als brasilenys per perdre els faran una estàtua de bronze per que tothom se’n en recordi. En canvi als de la pampa, encontres de plata, per que ja tenen el gran riu, els donaran MEDALLES.... possiblement D’OR. --------------------- Amb tanta falta que fan aquí a la pell de toro, però mira, haguessin concursat i... ho tindrien quasi segur, i fins els Pirineus els haurien rebut amb petons i abraçades. I es que aquí en fan falta de medalles d’or i si poden ser beneïdes
per algun frare, doncs millor, així podríem resar-hi i qui sap si un miracle es diposita en les arques dels que ens varen prometre medalles d’or si els deixàvem tot el personal per guanyar medalles allà on els pecats els diuen pequins. I és que si no ens ho donen el que varen prometre, que està davant notari i... doncs, es que pobrets, tenen moltes obligacions que els han sortit amb
això de la crisi. Ara s’arrepenteixen d’haver esborrat un fotimer de les contes del votants, afavorint-los. Res, perjudicis que un no hi pensa... Però ara els diuen que varen comprar indirectament molts, molts vots,i que tots, això si, son del amo. Es veu que havien posat una fàbrica només per ell i li recriminen que la posés aquí a prop de la costa brava.
Això de que no pot menjar tomaques crues collides i després de la primera mossada, es treu el saleret de canya que porta a la butxaca i les sale i diu que son..., crec que l’afecta una mica i ja ho veieu sembla un escrit, amb diferències, del Saramago... Res, perdonem-lo. Amb la sulfatada que ha fet , potser les ressuscita i torna a caminar com Déu mana. Que així sigui.
El Nadal, que el politiquet sembla que li diu L’ADAM, - no, jo, jo li dic l’Adan – ha ventilat la sort del Djocovic – me costa de dir – que ja molts dels A POR ELLOS, posaven llums de ganxo i espelmes de cera beneïda als Sants Innocents demanant clemència i que una relliscada del contrari o el que li vingués a conte, com un flash llençat al ull esquerre del jugador el fes cloure les parpelles i fallés la pilota... Res, coses. Com si els contraris no poguessin guanyar. Però com que ni han que llancen bales com si fossin petons, algunes fins arriben al cap i al cor de l’estimat contrari.
A això dels JJ. OO. l’hi haurien de posar dos PP entre mig, que digués Jocs Professionals Olímpics. Per que no hi van criatures sense experiència, no, i pagant-s’ho de la butxaca, que va !! Son ja crescudets i encara que porten poca roba, no son poca roba... Que us creieu. Son la flor i nata del professionalisme, no qualsevol passant de notari, ni procuradoret de tribunal o pageset que guarda vaques i allí toca el flabiol o la gaita,....
Ara, a veure si els Gasoils i benzines del Basquet, els hi fan creure als negres dels Estats Bullits, que els ompliran els dipòsits dels Chevrolet i Fords, amb la reserva inclosa i si demanen fins una garrafeta de regal i aquests negres que son el rovell d’ou d’aquest joc, fan el distret i veuen la cistella de NADAL en ves de la CAN –ASTA del TORO i es posen a menjar neules i torrons de XI – Xona - coses dels xi-nos d’Ala Canta – i ben entaulats amb la copeta de Freixenet i Codorniu s’adormen una mica.
Ara, si es deixen enredar, quan retornin als Estats Bullits els rebran, ben traduït al seu idioma patern, A POR ELLOS... Per que tot potser, però aquests que defensen les consignes del GEORGE, als JJ. PP. OO. potser, que si perden els fan rellevar als de la dona del president, la GEORGIA, que diu que ni han molts allà a on van fer la guerra, al tavernuxo de BAGDAD o els envien de cop amb una manta i un canó allà al RAS – (del) PUTIN... Que tot potser, tractant-se de gent que ho pot fer tot. Que estan vacunats del BE i del MAL que ja és molt. No sé si al SAM arranca preguntar-li si el deport és cosa
de porcs... Ja ho diuen que el diner embruta,... Ara qui no vol el diner? A ningú empatxa.
Avui el politiquet em diu sens dir-ho, Ja me les pagaràs... Ja em cauràs a la ratera.
Ningú vol que li prenguin el protagonisme, el fer-se veure...
POSTRES.- Mireu que l’hi he trobat al politiquet damunt la taula del hort. ..
Tot això dels Gasoil i les benzines no ha dat resultat,noi, aquestes propostes...no en facis mai més cap més. Ells van amb avió i gasten querosè.
Si que son negres, però no ho veuen negre. Esclaus, sí, son l’es claus de obrir i omplir cistelles o canastas a dojo, no els ve d’una i mira per on s’han fet l’arròs i les costelles després a la brasa, que amb un cop de bigoti les netejaven.
Els nostres,sort que ja vestien de vermell i no se’ls notava a la cara, però la rojor, de vergonya, ni que haguessin estat el primer dia de platja i sense olis de fer marxar la mosca negra que es veu que no és patrimoni del Ebre, per que allí ni havia un bon arreplec i per molt que les mans anaven com ventiladors per aixerriar-les, elles, les mosques negres, pesades, a fer la seva feina, fer la punyeta als del crit patriòtic de A POR ELLOS,
Clar que hi han anat les mosques A POR ELLOS, i que no han buscat ni el GOOGLE ni BABILONI, ni... per traduir-ho al anglès, aquestes mosques son internacionals de llengua, no son com els d’aquí que sols poden parlar l’idioma del MANIFIESTO que ara diuen que el canten dirigits per la dama grossa de veu florida i punyent. Si és veritat, que li esborrin el nom que és patrimoni nostre, de la nostra muntanya de cultura i tradició... Res més... Fotre !!
No se si és venjança o que, però avui està enfadat, segur que se’n va a dormir sense veure el partit del Gamper, pensa també que els argentins per molt juniors que siguin poden fer boca...
Dormia ja el politiquet quan ha acabat el partit de catalans – alguns n’hi havia al camp, per que ara els equips son com l’Arca de Noé – i argentins. Demà quan sabrà que els hi anat pels pèls...bé, el gol del partit l’ha fet un que va pelat i que el volien pelar i ara, resulta que pelat i tot es queda a pelar taronges.
A veure si en pela més que l’any passat. Sembla que ha esmolat el ganivet... A veure.
-----------------------
POSTRES.- Ja preguntava el politiquet com havia anat tot lo del Gamper. Em penso que s’ha alegrat per aquest noi del Camerun, el veu un caràcter de jovenet que no sap encara on va, té el biberó a la boca.
Ja ho diu ell que avui està ben dormit, però al regar les tomaqueres ha vist el que no volia veure i ha canviat d’humor, de content i alegre a repelós i enfadat. Escolteu-lo
Des de que no el varen ajudar els companys que ara s’han fet fusos, dic, no l’ajudaren a collir el premi per quantitat de gols, no els hi perdonà i es feu com ells, mig desagraït. Que li posin un mestre que li ensenyi a driblar el porter i ja veuràs com farà pam i pipa a molts.
L’Adan també va guanyar, s’ha erigit el primer. Que pensi, que això pot durar, que la mentalitat la té ben cultivada, però que es miri al Federer i a un reguitzer que es varen trobar igual i ja baixen les escales per l’altre costat d’on es puja dalt de tot.
De moment, que cedeixi, com altres podrien fer si ho obtenen, la medalla d’or. Aquí al centre del país en fa falta d’eix preciós mineral tant apreciat i si es pot mitigar la Crisis, doncs, qui sap si es el que els fa falta pel Finançament de l’Estatut, que sembla que està tut.
Ara, aquestos del govern ja saben que les negociacions al dia o al cap de mil anys deuen tractar als contrincants com sempre han fet, un rosegonet col·locat a la punta de una canya, per que l’agafi el més valent i ja tornareu quan tingueu gana. Això és com als bens que si els dones tot l’alfals que et demanen, després no es mengen l’herba del camp. I per altra banda si ho concedeixen tot, tot, tot, com que no caldria anar a agenollar-se a la verge de la Paloma, ja no dependríem del centre neuràlgic on es couen les coques i com aniríem a parlar espanyol del Manifesto a Madrid si podem banyar-nos parlant català a les nostres costes.... A demés quan vindrien a tocar els peus a mar, serien, en tot cas, invitats, no l’amo que disposa. Compreneu, fills meus, polítics del cor, que faríeu vosaltres si tinguéssiu el bossot?
Ai, mare, aneu a fer un curset intensiu a casa del amo. Ja sabeu que sort de l’amo teniu l’escó al parlament ( parla i ment - mentir) i al Senat ( tan –és – tant l’hi fa) Sen foten de tots i de tot. L’immobilisme i centralisme els tenen a l’altar major
Que es posin les piles els polítics i que no els passi com als del setembre aquell gloriós que tots eren uns, que tots varen dir que si i va resultar que el barber amb la maquineta digital, per que ara això de la brotxa i navalla no és d’aquest segle, els va posar el pel a la parisién per que anessin de moda.
No en feu massa cas d’aquest home, que li han agafat les tomaqueres allò de la fulla arrugada i se li assequen i no menjarà aquest fruit tal com a ell li agrada, collit de la planta. Que bo és !!!
I si ha dit alguna veritat, dissimuleu, ell rai que és un personatge vulgar, ningú gosa posar-li algun comentari... A veure si ho feu vosaltres que no costa tant, eh?
POSTRES.- Escolto al politiquet que sembla que parli amb un castellà que no és ni del Manifesto, ni allò que s’hi assembla. Escoltem : - JO tengo el pito . JO tenés el Ronaldinho. XO tango el partidinho. I todos contentinhos... Ja, ja, ja...
Deu parlar del partit dels argentins, que tenen la plata, al Mes Sí, al Riq amb mel , que els equips espanyols el van enviar a nadar, i al que volien llogar els polítics quan no plovia, l’Agüero... I dels brasilenys que tenen el braç incorrupte del Rony però les cames ja necessita crosses i ben reforçades.
I ara diu que als brasilenys per perdre els faran una estàtua de bronze per que tothom se’n en recordi. En canvi als de la pampa, encontres de plata, per que ja tenen el gran riu, els donaran MEDALLES.... possiblement D’OR. --------------------- Amb tanta falta que fan aquí a la pell de toro, però mira, haguessin concursat i... ho tindrien quasi segur, i fins els Pirineus els haurien rebut amb petons i abraçades. I es que aquí en fan falta de medalles d’or i si poden ser beneïdes
per algun frare, doncs millor, així podríem resar-hi i qui sap si un miracle es diposita en les arques dels que ens varen prometre medalles d’or si els deixàvem tot el personal per guanyar medalles allà on els pecats els diuen pequins. I és que si no ens ho donen el que varen prometre, que està davant notari i... doncs, es que pobrets, tenen moltes obligacions que els han sortit amb
això de la crisi. Ara s’arrepenteixen d’haver esborrat un fotimer de les contes del votants, afavorint-los. Res, perjudicis que un no hi pensa... Però ara els diuen que varen comprar indirectament molts, molts vots,i que tots, això si, son del amo. Es veu que havien posat una fàbrica només per ell i li recriminen que la posés aquí a prop de la costa brava.
Això de que no pot menjar tomaques crues collides i després de la primera mossada, es treu el saleret de canya que porta a la butxaca i les sale i diu que son..., crec que l’afecta una mica i ja ho veieu sembla un escrit, amb diferències, del Saramago... Res, perdonem-lo. Amb la sulfatada que ha fet , potser les ressuscita i torna a caminar com Déu mana. Que així sigui.
