Mireu el gràfic que l'any 1919 va guardar el meu pare. Era el mes de Gener i el titol conseqüent és refereix al Conde de Romanones, un politicastre
d'aquell temps pujant la difícil costa. Crisis davall i Autonomia.
9 – Retrospectiu -POSTRES. 12 – 10 - 08
- Amb això del Jocs Olímpics, el politiquet s’hi entreté alguna estona. Ha vist com el FEDERER, que sembla que ha perdut la FE en si mateix ( s’ha degut dir FE – DE –RES, no està mal la coincidència ), ha davallat enfront BLAKE.( girem-ho al revés i podem llegir E(h)- KALB i resulta que pel, ni un que prosperi, però li ha esquilat al campió de campions el partit i ja pots anar a veure la conta corrent a Suissa) Però si NADAL és el virtual primer del ranking, noi.? ( Bé, llegim, llegim al revés que també té mel i mató la cosa, figureu-vos L’ADAN... ja ja. Penso que aquest era segons algun escrit que varen trobar fa temps que el nombrava com el primer poblador de eix mon, jo no ho he vist, i creure sense veure és tenir FE... au, callem que s’adormi’t el politiquet)
El politiquet sembla que somnia. A veure si dura. Es troba en un gran jardí i hort. Vol asseure’s en un dels bancs que hi ha, però està brut d’immundícia. Gossos borralluts i gats amb ses miols inquisitius, es barallen hi ho deixen tot perdut. Les caixes de fruita que estan apilades sols contenen cosa putrefacta.
Tot es brutícia. Un lloc com jardí que es per descans i esbarjo i un hort per produir aliments nets es tot un desgavell, No sap com seure al banc, ja que com més neteja més s’embruta. Gossos peluts i gats esquerps fan ses necessitats sense mirar prim. Li ha semblat que un raconet de banc podia resistir la seva humanitat hi el cul ha quedat galdós. Una tifa fresca i melosa sa col·locat en l’eixarranca i la frescor penetrant li ha entrat fins les parts íntimes. Ha fet un bot i al despertar era davant de la tele i que el menorquí llençava la raqueta senyalant la victòria...
Era un somni que per predir-lo necessitaria una bola de cristall i el mag de torn? Ha pensat que els BANCS i CAIXES podien ser... Que tot això del DINER estava molt brut. Que si algú no s’hi posava en serio...Ai, mare !! No tinc cap Hipoteca, però el qui la té i no pot pagar..., Doncs, si la té a deu anys, la posarem a vint, que si ets jove encara seràs viu i encara tindràs arrestos per pagar per que no et prenguin la hipoteca, vull dir el pis... I si tots els que es troben o es trobaran amb problemes, i bancs i caixes es queden les seves hipoteques, vull dir cases, ... Com les vendrem tantes si al mercat en sobren i...
S’ha posat les mans al cap. Quins mals somnis. Tot per que Federer ha perdut i ell somniava que jugués la final amb el seu Nadal... Aquest partit li han robat.... COSES QUE PASEN... Ja ho dèiem que el temps de vegades també empitjora les coses.
POSTRES.- De vegades repetim i repetim fins que ens fem pesats. Aleshores, si preguntem al oïdor : - Potser em faig pesat...- . Ja podem creure que és una realitat que fins les xutes aplaudirien bevent oli per anar fines.
El politiquet creu que els diaris, revistes, teles, quan s’entesten en una noticia, no paren fins posar-nos-ho a la mollera, és quan ell certifica : - Renoi, que pesats, aquests tíos. Però ells no pregunten i demanen excuses, ells a la seva fins que tothom en tertúlies o en converses normals – ara que no pots distreure’t amb la cigarreta, ni amb el caragillo, per que també el conduir imposa els seus preceptes – s’entesta en parlar del mateix i semblen lloros que no saben dir res més que el poc que han aprés.
Si fa un temps els diaris fent-se ressò, anunciaven que el creixement espanyol per l’any seria el normal, ara ens deixen bocabadats i ens anuncien que allí on van dir que si, ara és que no. Ells sols fan que repetir fins al cansament el que els poders de la muntanya més alta els diuen. Si ens hem de queixar...ja sabem a quí.
Als poderosos que per acontentar al personal van rebaixant o pujant les cotes de la seva informació fent arribar el que convé a traguets de mistela dolceta o de vinagre suau. Així la gent va vacunant-se a poc a poc de la malaltia que com epidèmia – no em direu que la CRISIS és sols un CONSTIPADET DE D’HERBES, BRANDY I ASPIRINA -s’estén per el territori i sent el dolor alentit, d’aquesta manera el mal, no és tant mal. Ja deia el sr. Ramon Vinyes, - Els humans som uns animals de costums -. Que savi era aquell home !!
El politiquet al llegir i escoltar que el creixement espanyol de l’any serà inferior al previst, no ha fet més que pensar en l’altura que a ell el sosté gràcies a peus i cames. Bueno, no creixerem. Crec que també i al mateix temps ha reflexionat sobre l’engreixament seu i dels demés. Quan ell va anar a la mili, arribar a metre setanta i fer de pit prop del metre, era una altura i gruix per ser gastador – no de peles, si no el preferit en els desfiles sent el que obre la formació -. Una prerrogativa d’altura...
L’ha tingut pensatiu, per que si que ara el jovent creix de forma desmesurada, que a molts quan els mires sembla que tens un núvol davant a punt de deixar anar la tempesta damunt. El jovent creix i molt i ara els pantalons i jerseis i abrics i espardenyes per vestir i calçar porten un gasto major, doncs a més tela més cost i a més espardenya més... Segurament que el govern que se les sap totes i volen reduir el gasto pressupostari on sigui i com sigui haurà dit
:- L’estalvi està aquí...-. Clar que el president major haurà de reduir la producció i negoci de les seves fàbriques de calçat, - a la Xina en fan de baratetes i també duren, i fins fan roba, caram,...- però com son persones molt dúctils es sacrificaran a entrar en el bossot uns quans calerons menys en l’estalvi que ajudaran a surar.....no sé si del tot.O sigui que, per ser gastador, ara que la mili ja no circula, doncs ja haurà de ser cosa genètica, per que el govern diu que creixerem menys i si el que porta les regnes diu..., doncs, als petitons a donar-los aquells meravellosos “polvos” Pinós de la nostra infància i l’oli de fetge de bacallà que et deixava un rogall a la gola que ni amb xocolata se’n anava,... després a menjar colitxos i baldofes i estalviem en ensiams que aprofitant sols el cor en desaprofitem quantitats que al podrir-se fan estar als de Medi Ambient en alerta. Estalvi, estalvi i més primets, per conservar-nos. Segurament que el gasto serà menys.... Politiques de quan les plagues d’Egipte.
- Amb això del Jocs Olímpics, el politiquet s’hi entreté alguna estona. Ha vist com el FEDERER, que sembla que ha perdut la FE en si mateix ( s’ha degut dir FE – DE –RES, no està mal la coincidència ), ha davallat enfront BLAKE.( girem-ho al revés i podem llegir E(h)- KALB i resulta que pel, ni un que prosperi, però li ha esquilat al campió de campions el partit i ja pots anar a veure la conta corrent a Suissa) Però si NADAL és el virtual primer del ranking, noi.? ( Bé, llegim, llegim al revés que també té mel i mató la cosa, figureu-vos L’ADAN... ja ja. Penso que aquest era segons algun escrit que varen trobar fa temps que el nombrava com el primer poblador de eix mon, jo no ho he vist, i creure sense veure és tenir FE... au, callem que s’adormi’t el politiquet)
El politiquet sembla que somnia. A veure si dura. Es troba en un gran jardí i hort. Vol asseure’s en un dels bancs que hi ha, però està brut d’immundícia. Gossos borralluts i gats amb ses miols inquisitius, es barallen hi ho deixen tot perdut. Les caixes de fruita que estan apilades sols contenen cosa putrefacta.
Tot es brutícia. Un lloc com jardí que es per descans i esbarjo i un hort per produir aliments nets es tot un desgavell, No sap com seure al banc, ja que com més neteja més s’embruta. Gossos peluts i gats esquerps fan ses necessitats sense mirar prim. Li ha semblat que un raconet de banc podia resistir la seva humanitat hi el cul ha quedat galdós. Una tifa fresca i melosa sa col·locat en l’eixarranca i la frescor penetrant li ha entrat fins les parts íntimes. Ha fet un bot i al despertar era davant de la tele i que el menorquí llençava la raqueta senyalant la victòria...
Era un somni que per predir-lo necessitaria una bola de cristall i el mag de torn? Ha pensat que els BANCS i CAIXES podien ser... Que tot això del DINER estava molt brut. Que si algú no s’hi posava en serio...Ai, mare !! No tinc cap Hipoteca, però el qui la té i no pot pagar..., Doncs, si la té a deu anys, la posarem a vint, que si ets jove encara seràs viu i encara tindràs arrestos per pagar per que no et prenguin la hipoteca, vull dir el pis... I si tots els que es troben o es trobaran amb problemes, i bancs i caixes es queden les seves hipoteques, vull dir cases, ... Com les vendrem tantes si al mercat en sobren i...
S’ha posat les mans al cap. Quins mals somnis. Tot per que Federer ha perdut i ell somniava que jugués la final amb el seu Nadal... Aquest partit li han robat.... COSES QUE PASEN... Ja ho dèiem que el temps de vegades també empitjora les coses.
POSTRES.- De vegades repetim i repetim fins que ens fem pesats. Aleshores, si preguntem al oïdor : - Potser em faig pesat...- . Ja podem creure que és una realitat que fins les xutes aplaudirien bevent oli per anar fines.
El politiquet creu que els diaris, revistes, teles, quan s’entesten en una noticia, no paren fins posar-nos-ho a la mollera, és quan ell certifica : - Renoi, que pesats, aquests tíos. Però ells no pregunten i demanen excuses, ells a la seva fins que tothom en tertúlies o en converses normals – ara que no pots distreure’t amb la cigarreta, ni amb el caragillo, per que també el conduir imposa els seus preceptes – s’entesta en parlar del mateix i semblen lloros que no saben dir res més que el poc que han aprés.
Si fa un temps els diaris fent-se ressò, anunciaven que el creixement espanyol per l’any seria el normal, ara ens deixen bocabadats i ens anuncien que allí on van dir que si, ara és que no. Ells sols fan que repetir fins al cansament el que els poders de la muntanya més alta els diuen. Si ens hem de queixar...ja sabem a quí.
Als poderosos que per acontentar al personal van rebaixant o pujant les cotes de la seva informació fent arribar el que convé a traguets de mistela dolceta o de vinagre suau. Així la gent va vacunant-se a poc a poc de la malaltia que com epidèmia – no em direu que la CRISIS és sols un CONSTIPADET DE D’HERBES, BRANDY I ASPIRINA -s’estén per el territori i sent el dolor alentit, d’aquesta manera el mal, no és tant mal. Ja deia el sr. Ramon Vinyes, - Els humans som uns animals de costums -. Que savi era aquell home !!
El politiquet al llegir i escoltar que el creixement espanyol de l’any serà inferior al previst, no ha fet més que pensar en l’altura que a ell el sosté gràcies a peus i cames. Bueno, no creixerem. Crec que també i al mateix temps ha reflexionat sobre l’engreixament seu i dels demés. Quan ell va anar a la mili, arribar a metre setanta i fer de pit prop del metre, era una altura i gruix per ser gastador – no de peles, si no el preferit en els desfiles sent el que obre la formació -. Una prerrogativa d’altura...
L’ha tingut pensatiu, per que si que ara el jovent creix de forma desmesurada, que a molts quan els mires sembla que tens un núvol davant a punt de deixar anar la tempesta damunt. El jovent creix i molt i ara els pantalons i jerseis i abrics i espardenyes per vestir i calçar porten un gasto major, doncs a més tela més cost i a més espardenya més... Segurament que el govern que se les sap totes i volen reduir el gasto pressupostari on sigui i com sigui haurà dit
:- L’estalvi està aquí...-. Clar que el president major haurà de reduir la producció i negoci de les seves fàbriques de calçat, - a la Xina en fan de baratetes i també duren, i fins fan roba, caram,...- però com son persones molt dúctils es sacrificaran a entrar en el bossot uns quans calerons menys en l’estalvi que ajudaran a surar.....no sé si del tot.O sigui que, per ser gastador, ara que la mili ja no circula, doncs ja haurà de ser cosa genètica, per que el govern diu que creixerem menys i si el que porta les regnes diu..., doncs, als petitons a donar-los aquells meravellosos “polvos” Pinós de la nostra infància i l’oli de fetge de bacallà que et deixava un rogall a la gola que ni amb xocolata se’n anava,... després a menjar colitxos i baldofes i estalviem en ensiams que aprofitant sols el cor en desaprofitem quantitats que al podrir-se fan estar als de Medi Ambient en alerta. Estalvi, estalvi i més primets, per conservar-nos. Segurament que el gasto serà menys.... Politiques de quan les plagues d’Egipte.
