Segueixen les caricatures gener 1919 , recollides pes el meu pare.1ªvinyeta .-El conveni alemà -russ.- Així fins al fi del mon.- del Mucha de Moscou.
2ªvinyeta.-El militar al prelat.-Diga al Papa que impideixi que ens bombardeigin la
Entente mentres nosaltres bombardeigem les iglèsies de París.-
del Passing Show de Londres.
3ªvinyeta .- El vertader bolxevisquisme. del Evening Expres els Angels.
4ªvinyeta .- El pes dels aliats aumenta en el moment crític .- National News de Londres.
5ª.- Una frase de la Iliada - Aquiles ha permés que el seu cor conservi
durant molt de temps el rencor i l'odi.- del Passing Show de Londres.
--------------------
--------------------
26 – 10 - 08--POSTRES.- No cal dir que a la barraca on és el politiquet resguardant-se de la calor,hi han uns quans setis per posar-hi els culs en repòs. Bé, algun ventet fluixet els ha ensucrat de vegades i ha socarrimat la fusta dels setis de troncs d’ametller que varen tenir la malastruga de morir-se i buscant-los-hi una continuïtat en sa vida, els tallaren a mida pel servei a fer.
S’ha assegut en un d’ells i de cara al foc. Se’n en recorda que quan la guerra uns soldats – ell era petitó – estan de cara al foc de la casa, deien: Esto parece missa... todos estamos de cara al altar -. Però ell com si estès ara entusiasmat mirant la tele. No hi havia foc,foc i no en calia, però el seu magí veia un polític que parlava. Ha agafat els estris i a fer cal·ligrafia... Com si oís la veu...
S’ha assegut en un d’ells i de cara al foc. Se’n en recorda que quan la guerra uns soldats – ell era petitó – estan de cara al foc de la casa, deien: Esto parece missa... todos estamos de cara al altar -. Però ell com si estès ara entusiasmat mirant la tele. No hi havia foc,foc i no en calia, però el seu magí veia un polític que parlava. Ha agafat els estris i a fer cal·ligrafia... Com si oís la veu...
- El que compta és l’acord, el bon acord, no el temps ni el dia.- Ha continuat el politiquet escrivint.
- Si es fixa una data és per complir-la – gargotejava sense alçar el cap.- Fa quatre dies que aquest ens marcava la data de la Independència i ara, ja ho veiem, ara diu que la data no importa, que el temps no compta – com que en tenim tant de temps per a perdre,... i si el perdem, qui el paga aquest temps?- no compta el temps, però si la il·lusió, segurament, mentre esperem el dia. Ai, fills meus, quantes imbecil·litats hem de suportar.
En canvi d’altre diu que si que compta el temps, que d’aquí tres mesos – sembla lluny, però fa quatre dies que varen complir i per la data de fracàs ho havien fixat fa dos anys -.i s’ho han pensat més bé i ho deixaren en via morta com els trens quan esperen ser carregats o descarregats.
Fins fa res, dos dinars pagats per algun descuidat, deien que comparegués l’amo del xalet a defensar i explicar a consciència per que no s’havia complert el termini, i ara, una vedette que tenen per allà a l’Albereda l’agafa’t pel braç, li ha fet un petó sucós a la galta endurida per les inclemències del temps i ell s’ha suavitzat i ha dit, si me’n dons un altre retiro tots els càrrecs, ella, que no l’hi en ve d’un ha mirat el Sol hi estampant-li dos fresons a la cara ha dit : - Ves a veure el Sol, ves... -. I el ferreret tot envanit pels petons ha pensat que el premi era per ell ara. Abans, l’amo havia necessitat un xalet o masia i la vedette amb la mateixa gràcia havia fet el paseillo i, ja està...: - Ves a veure el Sol, ves... -.
I que en va treure, aquell bon xicot? Un pentinat més llustrós, copets a l’espatlla, què guapo que ets, fill meu, au, ves cap a casona a dir-ho a tots, majordoms, conserjes... i moltes promeses que després la travessa es va cuidar d’anul·lar, que ja ho sabien, res, trencar la unitat de la famìlia com passa ara... I això que tots deien Jo, no eh, jo no. No he fet ni el saltiró de la cardina i ara voleu que... No hi penseu en mi... –És com allò de s. Pere que no negaria a l’amic, i mira, tres vegades, segons diuen els llibres, i ja sabem que un altre per una quants petons posats a la bossa de cuir, va trair al qui li donava feina a la barca.
Ara, que no ens diuen que el traïment va ser l’acte que va desencadenar el que obtinguéssim la redempció de tota l’Humanitat, que aviat està dit. No sé si el trair la unitat volguda, esperada, votada i consensuada ens portarà la vertadera redempció. Si que tots sabem que fa quatre dies, el resultat de la venta de la masia no va aconseguir el desig proposat, ara la desunió, si. Per que vendre un xalet, val dinerons...Potser, fins algun càrrec important, però tot es marioles – vull dir aigua i un raget de vi per dar-li color i gustet, que si et descuides en el temps, fins agroset -.
Per molt que diguin afirmativament o negativament segons la mentida que ens volen endossar, el temps és temps, ara, quan no es té rellotge i esta núvol i no es veu el Sol,... – Per això els diuen ves a veure el SOL _ BES ... -,potser un s’ha de resignar i dir qui dia passa any empeny.
Si el demés equip està unit, no passa res, ja el Helenio Herrera,- coincidències, fatals – deia que es juga millor i es guanya encara que te’n falti un... O si no vareu veure l’ALMERIA....
Bé, la fossa està oberta, sols falta tirar-hi el cadàver i colgar amb terra...
Ell no para, sempre té tema. A veure que ens espera. Ah, poseu-vos d’acord i no vulgueu ser el més guapo, que els altres no ho son lletjos I si ho allargueu a qui tocarà fer pota de gall d’aquí a tres mesos ? sigueu persones i tracteu-nos com a persones, no com a imbècils que ens creiem tot el que dieu. No veieu que la pròxima votareu vosaltres sols, tontets... Jo ja reconto els vots... Us tracto tal com ens tracteu vosaltres. Les pedres de molí son molt grosses, llogueu picapedrers i a la feina... Ja sabeu que el gos BURDA i si hi treu la R podria ser un BUDA? I aquest personatge deia als seus monjos Feu el que feu, si llegiu, llegiu, si mengeu, mengeu, si camineu, camineu, aleshores arribareu a la perfecció. No a ser rics de diner i poder... Caminant i bona lletra. Au, fillets, que vostra mare- CATALUNYA – estarà contenta... NI M’ESCOLTEN, TENEN UNA AMETLLA PER PARTIR-SE EL GRA I TOTS VOLEN SER ELS PRIMERS DE DAR EL MOSS.
- Si es fixa una data és per complir-la – gargotejava sense alçar el cap.- Fa quatre dies que aquest ens marcava la data de la Independència i ara, ja ho veiem, ara diu que la data no importa, que el temps no compta – com que en tenim tant de temps per a perdre,... i si el perdem, qui el paga aquest temps?- no compta el temps, però si la il·lusió, segurament, mentre esperem el dia. Ai, fills meus, quantes imbecil·litats hem de suportar.
En canvi d’altre diu que si que compta el temps, que d’aquí tres mesos – sembla lluny, però fa quatre dies que varen complir i per la data de fracàs ho havien fixat fa dos anys -.i s’ho han pensat més bé i ho deixaren en via morta com els trens quan esperen ser carregats o descarregats.
Fins fa res, dos dinars pagats per algun descuidat, deien que comparegués l’amo del xalet a defensar i explicar a consciència per que no s’havia complert el termini, i ara, una vedette que tenen per allà a l’Albereda l’agafa’t pel braç, li ha fet un petó sucós a la galta endurida per les inclemències del temps i ell s’ha suavitzat i ha dit, si me’n dons un altre retiro tots els càrrecs, ella, que no l’hi en ve d’un ha mirat el Sol hi estampant-li dos fresons a la cara ha dit : - Ves a veure el Sol, ves... -. I el ferreret tot envanit pels petons ha pensat que el premi era per ell ara. Abans, l’amo havia necessitat un xalet o masia i la vedette amb la mateixa gràcia havia fet el paseillo i, ja està...: - Ves a veure el Sol, ves... -.
I que en va treure, aquell bon xicot? Un pentinat més llustrós, copets a l’espatlla, què guapo que ets, fill meu, au, ves cap a casona a dir-ho a tots, majordoms, conserjes... i moltes promeses que després la travessa es va cuidar d’anul·lar, que ja ho sabien, res, trencar la unitat de la famìlia com passa ara... I això que tots deien Jo, no eh, jo no. No he fet ni el saltiró de la cardina i ara voleu que... No hi penseu en mi... –És com allò de s. Pere que no negaria a l’amic, i mira, tres vegades, segons diuen els llibres, i ja sabem que un altre per una quants petons posats a la bossa de cuir, va trair al qui li donava feina a la barca.
Ara, que no ens diuen que el traïment va ser l’acte que va desencadenar el que obtinguéssim la redempció de tota l’Humanitat, que aviat està dit. No sé si el trair la unitat volguda, esperada, votada i consensuada ens portarà la vertadera redempció. Si que tots sabem que fa quatre dies, el resultat de la venta de la masia no va aconseguir el desig proposat, ara la desunió, si. Per que vendre un xalet, val dinerons...Potser, fins algun càrrec important, però tot es marioles – vull dir aigua i un raget de vi per dar-li color i gustet, que si et descuides en el temps, fins agroset -.
Per molt que diguin afirmativament o negativament segons la mentida que ens volen endossar, el temps és temps, ara, quan no es té rellotge i esta núvol i no es veu el Sol,... – Per això els diuen ves a veure el SOL _ BES ... -,potser un s’ha de resignar i dir qui dia passa any empeny.
Si el demés equip està unit, no passa res, ja el Helenio Herrera,- coincidències, fatals – deia que es juga millor i es guanya encara que te’n falti un... O si no vareu veure l’ALMERIA....
Bé, la fossa està oberta, sols falta tirar-hi el cadàver i colgar amb terra...
Ell no para, sempre té tema. A veure que ens espera. Ah, poseu-vos d’acord i no vulgueu ser el més guapo, que els altres no ho son lletjos I si ho allargueu a qui tocarà fer pota de gall d’aquí a tres mesos ? sigueu persones i tracteu-nos com a persones, no com a imbècils que ens creiem tot el que dieu. No veieu que la pròxima votareu vosaltres sols, tontets... Jo ja reconto els vots... Us tracto tal com ens tracteu vosaltres. Les pedres de molí son molt grosses, llogueu picapedrers i a la feina... Ja sabeu que el gos BURDA i si hi treu la R podria ser un BUDA? I aquest personatge deia als seus monjos Feu el que feu, si llegiu, llegiu, si mengeu, mengeu, si camineu, camineu, aleshores arribareu a la perfecció. No a ser rics de diner i poder... Caminant i bona lletra. Au, fillets, que vostra mare- CATALUNYA – estarà contenta... NI M’ESCOLTEN, TENEN UNA AMETLLA PER PARTIR-SE EL GRA I TOTS VOLEN SER ELS PRIMERS DE DAR EL MOSS.
