Gràfics del 1919.- Caricaturas de la guerra - 23 - febrer - 1919.reprodució de diaris anglesos, russos i nordamericans.
1ª vinyeta.- La munició més efectiva son els projectils de plata - Lagle - Brooklin.
2ª vinyeta.- Bons consells econòmics .- London Opinion - Londres.
3ª vinyeta .- El guarda.- Cuidado amb tocar aquesta fruita - Dail News - Dayton.
4ª vinyeta .- Sacrificat per satisfer al poble - Port Dispatch - Columbus.
-----------------------
POSTRES .- El politiquet, cansat d’estar al sol se’n ha anat a la barraca. De parets de pedra seca i teulada de deu canyissos i teulada de teules, molt ben feta, fins una porta i en un recó menjadora per dos animals i en l’altra paret una fumera per poder fer foc dins amb garanties. Potser que la feren els avantpassats i es conserva com el primer dia. En una prestatgeria a la paret prop del foc hi ha objectes que es feren servir quan ja des de bon matí necessitaven el recer per tenir abric del maltempsades i de la calor al estiu. S’ha mirat un topí gran de cul petit i panxa de prenyada que coïa menjar per afartar a dos o tres comensals. També hi ha plats, culleres, forquilles, ganivets... Al veure el topí li han agafat ganes d’escriure i traient-se del butxacó un paper i boli ha deixat la seva empremta.
Vaja, vaja. Abans de que et xafin, topina... Saps que em passa per la clepsa? Que quan estàs pleneta del bullit com carn d’olla, és a dir, el famós recapte, representes tot el capitalàs que recapten los de la virgen de la Paloma. Ja en saben ja. Aquí, tu n’erets sabedora, et trèiem del ventre tot el contingut i el repartíem per saciar la gana i quedar satisfets. Aquells plats de la S, grocs, amb els que podies rompre les ametlles llarguetes i la seva cabuda era d’ atipar al que el collia a seva ma, repetir era de grans ventres. Res que tenir el plat ja et satisfeia...
Ara, els han donat un plat ( l’Estatut) que si els cau se’ls romprà i a miques, santa verge i mare meva, Qui el tornarà a arreglar...
Diuen els polítics que tenen el plat i ben agafat, però de que serveix si no hi poses recapte. Diu que els han posat una mica de suc, ara que per arreu hi ha aigua i quatre grans d’arròs, un trocet de trumfo, quatre cigrons contats i un tortet que han tret de la gerreta... i que no els caigui el plat de les mans, que no hi posaran més fato. Una misèria... A de més fins ara tenien la cullera del vell plat, però ara, per que puguin triar els cigrons, trumfeta i l’arròs, res , els han facilitat una forquilla i el suc, doncs, que se’l beguin a morro..., i que no es facin morraxelles. Si, home, si. Es allò d’ un plat i una forquilla per que triïn, per que amb cullera, algun de vivales que sempre n’hi han, ja se sap, palada va i palada ve i net
Abans de que acabi l’any ja estaria netet el plat, no, que tot això és com una casa que a fi de més no més queden papers d’embolicar el formatge i algun rosegó, res de coques i pastissets.
Que no se’ls rompi el plat i que el parin amb respecte, que no s’enfadi l’amo i tapi la topina. Per que amb el topinassos que fan,podria ser que algun malvat, no més per fer mal xafés la topina i algun cuiner ja vindrà a reparar les greuges.
Li va ve això de veure les coses de l’antigor. No sé com s’ho fa, però en troba profit per tot. I si el deixessin a ell repartir el recapte? Com que és un home bonhomiós... seria una bona proposta, per que sap el que necessiten tots, que abans va ser el que portava els pistrinc per que tots quedessin satisfets. Fins la topina se’n recorda. Ai, topina !!!
POSTRES .- El politiquet, cansat d’estar al sol se’n ha anat a la barraca. De parets de pedra seca i teulada de deu canyissos i teulada de teules, molt ben feta, fins una porta i en un recó menjadora per dos animals i en l’altra paret una fumera per poder fer foc dins amb garanties. Potser que la feren els avantpassats i es conserva com el primer dia. En una prestatgeria a la paret prop del foc hi ha objectes que es feren servir quan ja des de bon matí necessitaven el recer per tenir abric del maltempsades i de la calor al estiu. S’ha mirat un topí gran de cul petit i panxa de prenyada que coïa menjar per afartar a dos o tres comensals. També hi ha plats, culleres, forquilles, ganivets... Al veure el topí li han agafat ganes d’escriure i traient-se del butxacó un paper i boli ha deixat la seva empremta.
Vaja, vaja. Abans de que et xafin, topina... Saps que em passa per la clepsa? Que quan estàs pleneta del bullit com carn d’olla, és a dir, el famós recapte, representes tot el capitalàs que recapten los de la virgen de la Paloma. Ja en saben ja. Aquí, tu n’erets sabedora, et trèiem del ventre tot el contingut i el repartíem per saciar la gana i quedar satisfets. Aquells plats de la S, grocs, amb els que podies rompre les ametlles llarguetes i la seva cabuda era d’ atipar al que el collia a seva ma, repetir era de grans ventres. Res que tenir el plat ja et satisfeia...
Ara, els han donat un plat ( l’Estatut) que si els cau se’ls romprà i a miques, santa verge i mare meva, Qui el tornarà a arreglar...
Diuen els polítics que tenen el plat i ben agafat, però de que serveix si no hi poses recapte. Diu que els han posat una mica de suc, ara que per arreu hi ha aigua i quatre grans d’arròs, un trocet de trumfo, quatre cigrons contats i un tortet que han tret de la gerreta... i que no els caigui el plat de les mans, que no hi posaran més fato. Una misèria... A de més fins ara tenien la cullera del vell plat, però ara, per que puguin triar els cigrons, trumfeta i l’arròs, res , els han facilitat una forquilla i el suc, doncs, que se’l beguin a morro..., i que no es facin morraxelles. Si, home, si. Es allò d’ un plat i una forquilla per que triïn, per que amb cullera, algun de vivales que sempre n’hi han, ja se sap, palada va i palada ve i net
Abans de que acabi l’any ja estaria netet el plat, no, que tot això és com una casa que a fi de més no més queden papers d’embolicar el formatge i algun rosegó, res de coques i pastissets.
Que no se’ls rompi el plat i que el parin amb respecte, que no s’enfadi l’amo i tapi la topina. Per que amb el topinassos que fan,podria ser que algun malvat, no més per fer mal xafés la topina i algun cuiner ja vindrà a reparar les greuges.
Li va ve això de veure les coses de l’antigor. No sé com s’ho fa, però en troba profit per tot. I si el deixessin a ell repartir el recapte? Com que és un home bonhomiós... seria una bona proposta, per que sap el que necessiten tots, que abans va ser el que portava els pistrinc per que tots quedessin satisfets. Fins la topina se’n recorda. Ai, topina !!!
