FALDILLA O PANTALON
Escrit d'Antoni Fortuño Sas.
Es matí. Seu al banc de la placeta. Davant d’ell la casa que més la fet somniar. I allà al darrere la casa on viu ell, solter i ja amb l’esquena i cames plenes d’anys. Però li agrada ser aquí a somniar a donar el pas enrere del record.Ha collit un cigarret, encara fuma. Abans amb el paper al llavi i la picadura de la petaca els lligava ben ensalivats.
Al balcó que sempre mira ha sortit una noia a regar les plantes. Ell festejà amb la seva àvia, però amb el delit de la seva estimació un acte d’ella feu marxa enrere per tota la vida
Ell, paleta de professió, coneixia les cases del poble i us diria on falta una teula que pot causar una gotera,...
Havia aprés l’ofici de jove. Ara recorda amb fruïció una vegada que treballant en un convent.. La bastida per arribar a les voltes, sis metres,... Aquell dia anava de desgràcia, el camal se li enredà entre tauló i uns claus i es va esquinçar fins dalt de tot i les misèries les duia a l’aire. La monja que conduïa per baix a les novícies al veure el panorama , es posà a cantar i que la seguissin en el cant : No mireis al cielo, mirad a la tierra. Que en aquellas altúrias se ven las catacumbas
Des d’aquell sant moment sempre que passava per davall un balcó, els ulls li rebentaven mirant al cel per veure les catacumbes d’alguna incauta que regués les flors i la faldilla li fes com de campana..
Quan festejava, la seva núvia va voler posar-se pantalons en aquells temps inacceptable. Per presumpció i esvaniment ?... No...!!Per seguir les modes avançades de París No ho feia per que no se li veiés el que me’n alegro,...però ell ras i curt li prohibí. Els raonaments no el feren baixar del ruc... No has de portar els pantalons. Per més que a casa manis, que també s’esqueixen i pots quedar amb el cul al aire. Si portes faldam ja saps el que has de fer.
I ni l’un ni l’altre donà el braç a tòrcer.
Paraules – 364
