ELS LLORENÇ -- Nº 5 .
Escrit d'Antoni Fortuño – 2 – 7 - 09
Cada dia el vell baixava a veure el ruc i refer-li i espargir-li la palla i donar-li quatre figues com a gràcia, ell agraïa aquesta dedicació de menjadora i el saludava amb bramulets com petons a la ma del amo mentre per el forat de darrere soltava un rosari curt de cagallons i alguna ventositat sorollosa desinflant el ventre.
El ruc no parava en el seu deliri de saludar al vell.
L’home, lliurat de la cadira, peuejant per damunt del reguerall de l’aigua, havia anat fins a l’escala amb porta oberta per donar el pinso de primera hora al ruc.
El Llorenç fill devia dormir molt fort al pis de dalt que no feia cap a comprovar el xivarri i soroll que s’havia produït. Sembla ser que el ventre li demanava assistència i era a la comuna que hi havia dalt de tot de la casa que dava a un corral que sortia a l’altre carrer.
El vell sol, i el ruc se les tenien. – Calla home que ja baixo .
I el ruc no parava de esbravar la lliçó de les seves inacabables As
Les albarques mullades , sense la ma a la gaiata, i la inseguretat en les cames feren que el vell fallés un peu i com una pilota va rodolar per els escalons seguint el retomb que feia i acabant baix de tot de l’entrada empedrada.
La pilota arribà baix ja desinflada i sense poder per alçar-se.
El ruc al veure al vell en una posició mai esmerçada pegava bots i coces i pets i bramulant com un boig.
Arreplegat com un quatre, el vell geperut i sense la crossa, i sense justí.
Els cops al cap principalment havien fet feina i allí havia quedat immòbil
El soroll que produïa el ruc era immens.
Per les escales baixava corrent amb el pantalons mig cordats. Al retomb de l’escala la visió és feu miracle i el crit agre del fill Llorenç...
- Pare....!!! Què ha passat...!!
El ruc no parava en son deliri com prevenint que avui les quatre figues es farien fonedisses. El gos saltava de la pallissa espolsant-se la palla, i sortir a fer la tifa al carrer com sempre.
Paraules 365.
Cada dia el vell baixava a veure el ruc i refer-li i espargir-li la palla i donar-li quatre figues com a gràcia, ell agraïa aquesta dedicació de menjadora i el saludava amb bramulets com petons a la ma del amo mentre per el forat de darrere soltava un rosari curt de cagallons i alguna ventositat sorollosa desinflant el ventre.
El ruc no parava en el seu deliri de saludar al vell.
L’home, lliurat de la cadira, peuejant per damunt del reguerall de l’aigua, havia anat fins a l’escala amb porta oberta per donar el pinso de primera hora al ruc.
El Llorenç fill devia dormir molt fort al pis de dalt que no feia cap a comprovar el xivarri i soroll que s’havia produït. Sembla ser que el ventre li demanava assistència i era a la comuna que hi havia dalt de tot de la casa que dava a un corral que sortia a l’altre carrer.
El vell sol, i el ruc se les tenien. – Calla home que ja baixo .
I el ruc no parava de esbravar la lliçó de les seves inacabables As
Les albarques mullades , sense la ma a la gaiata, i la inseguretat en les cames feren que el vell fallés un peu i com una pilota va rodolar per els escalons seguint el retomb que feia i acabant baix de tot de l’entrada empedrada.
La pilota arribà baix ja desinflada i sense poder per alçar-se.
El ruc al veure al vell en una posició mai esmerçada pegava bots i coces i pets i bramulant com un boig.
Arreplegat com un quatre, el vell geperut i sense la crossa, i sense justí.
Els cops al cap principalment havien fet feina i allí havia quedat immòbil
El soroll que produïa el ruc era immens.
Per les escales baixava corrent amb el pantalons mig cordats. Al retomb de l’escala la visió és feu miracle i el crit agre del fill Llorenç...
- Pare....!!! Què ha passat...!!
El ruc no parava en son deliri com prevenint que avui les quatre figues es farien fonedisses. El gos saltava de la pallissa espolsant-se la palla, i sortir a fer la tifa al carrer com sempre.
Paraules 365.
