ELS LLORENÇ .- nº 11
Escrit d’Antoni Fortuño – 21 – 7 - 09
S’aixecà i anà al taulell per satisfer el cost de l’esmorzar i el petricó de vi. Saldà el compte
No li calia crèdit, no, ell no era un pobre, tenia i portava dos cents duros, amb els que podia comprar tres mules bones...i ell es passava amb un ruc. El Jaume l’Aníssia ja el buscava per vendre-li un matxo o mula quan s’atansava la verma, però ell... nanis. Si que els trossos seus, on hi tenia ceps, quedaven lluny del poble, dalt a les Creu altes, però el camí era arreglat i amb el ruc feia tres viatges al dia matinant... i no li calia.
Entrà en el portal de la cortina. Un cop dins poca llum. Va veure una persona amb els cabells mig esboirats rere una taula amb una espelma.... ja ho veia que aquí quelcom gros podia passar.
Havia sentit de dones que tiren les cartes, que tenen una bola , que veuen el destí del que pregunta, que la taula pot moure`s, que pot contestar a preguntes... Però des del que un comprèn quan un t’ho compta o tenir la realitat allí... era molt diferent. Quasi li feia respecte.
A demés si ell sols volia saber per que s’havia trencat el gibrell. Li diria aquella dona ? Li hauria d’explicar que un gibrell era la causa que el portava, que al xafar-se va dur la mort del pare amb circumstàncies que no comprenia...
- Aquí teniu una cadira... Seieu i no em destorbeu... ja sabeu el que val la visita?
- Jo sols he pagat l’esmorcarà... Allà a aquell home que...
- Jo no cobro res... Es la voluntat vostra que em paga, amb diner, clar, ...
- Jo em pensava...
- Quant voleu donar ?
- Si no em doneu mes explicacions que ho entengui que vos he donar...
- El que porteu...
El Llorenç es posà blanc com un paper de fumar a punt de desmaiar-se...
- Que dueu una barra aquí a la faixa? Es un... molt gros
- No, això, no, això... és...
- Així volíeu atacar-me?
- Jo sols volia saber per què es va trencar el gibrell i el pare va morir.
Paraules 363
Escrit d’Antoni Fortuño – 21 – 7 - 09
S’aixecà i anà al taulell per satisfer el cost de l’esmorzar i el petricó de vi. Saldà el compte
No li calia crèdit, no, ell no era un pobre, tenia i portava dos cents duros, amb els que podia comprar tres mules bones...i ell es passava amb un ruc. El Jaume l’Aníssia ja el buscava per vendre-li un matxo o mula quan s’atansava la verma, però ell... nanis. Si que els trossos seus, on hi tenia ceps, quedaven lluny del poble, dalt a les Creu altes, però el camí era arreglat i amb el ruc feia tres viatges al dia matinant... i no li calia.
Entrà en el portal de la cortina. Un cop dins poca llum. Va veure una persona amb els cabells mig esboirats rere una taula amb una espelma.... ja ho veia que aquí quelcom gros podia passar.
Havia sentit de dones que tiren les cartes, que tenen una bola , que veuen el destí del que pregunta, que la taula pot moure`s, que pot contestar a preguntes... Però des del que un comprèn quan un t’ho compta o tenir la realitat allí... era molt diferent. Quasi li feia respecte.
A demés si ell sols volia saber per que s’havia trencat el gibrell. Li diria aquella dona ? Li hauria d’explicar que un gibrell era la causa que el portava, que al xafar-se va dur la mort del pare amb circumstàncies que no comprenia...
- Aquí teniu una cadira... Seieu i no em destorbeu... ja sabeu el que val la visita?
- Jo sols he pagat l’esmorcarà... Allà a aquell home que...
- Jo no cobro res... Es la voluntat vostra que em paga, amb diner, clar, ...
- Jo em pensava...
- Quant voleu donar ?
- Si no em doneu mes explicacions que ho entengui que vos he donar...
- El que porteu...
El Llorenç es posà blanc com un paper de fumar a punt de desmaiar-se...
- Que dueu una barra aquí a la faixa? Es un... molt gros
- No, això, no, això... és...
- Així volíeu atacar-me?
- Jo sols volia saber per què es va trencar el gibrell i el pare va morir.
Paraules 363
