LES OLORS
Escrit d'Antoni Fortuño -- 4 - 7 - 09
Sortí amb la moto per el camí de la ermita com si la pressa per arribar no fos sols cosa de temps, com si li anés la vida, arribar abans que d’altres motoristes.
La festa havia set llarga, amb bon dinar i copiós beure, i després per fer baixar la manducar una ballada en que jovent i vells hi posaven el millor i a repostar al bar improvisat on sols faltaven cadires que de gots i beure ni havia per un exèrcit.
El jove motorista primer no rebria la pols de la collada que baixaven a tomba morta com jugant-se la vida. Un ramat de cabres empeses pel gos no haurien fet una polseguera tan descomunal.
Arribaven al poble. No calia dir qui creuaria la meta no senyalada. El jove corria com un dimoniet. Ja dins el poble per entrar de ple en la plaça un retomb i cantonada eren l’últim escull.
La roda davantera fa un estrany. La cantonada la veu el manillar que amb la trompada rebota i es posa en front d’una porta vella de melis amb bon clauat i que aturà el camí posant –se com atzucac davant. El noi no suportà la trompada i el nas i cara i cap i tot ell s’emplastraren en la porta. Allí quedà, al terra arreplegat amb la moto al terra gemegant amb bràmids del seu motor.
El noi estenallat com si un llit ben guarnit l’hagués esperat era damunt de l’acera desmanegat.
.....................
El noi, han passat deu anys, es va salvar. Avui, de casualitat he parlat amb ell. Menava un camió
Que omplien de fem. M’he apropat i com que no el coneixia i estaven en lloc de la meva propietat li he volgut gastar una broma:
- Més valdria que us toques una travessa que olorar aquest tufet que penetra per ulls, nas, boca i orelles...
- No en sento cap d’olor.
- No sentiu cap olor?
- No, no, no.
Quan m’ha explicat que... li varen tenir d’operar des de davall dels ulls , nas,boca ... Era tot reparat amb cosits com un sac i reomplert de silicona,... he pensat... I no sent ni les llufes, quina sort.
Paraules 365
Sortí amb la moto per el camí de la ermita com si la pressa per arribar no fos sols cosa de temps, com si li anés la vida, arribar abans que d’altres motoristes.
La festa havia set llarga, amb bon dinar i copiós beure, i després per fer baixar la manducar una ballada en que jovent i vells hi posaven el millor i a repostar al bar improvisat on sols faltaven cadires que de gots i beure ni havia per un exèrcit.
El jove motorista primer no rebria la pols de la collada que baixaven a tomba morta com jugant-se la vida. Un ramat de cabres empeses pel gos no haurien fet una polseguera tan descomunal.
Arribaven al poble. No calia dir qui creuaria la meta no senyalada. El jove corria com un dimoniet. Ja dins el poble per entrar de ple en la plaça un retomb i cantonada eren l’últim escull.
La roda davantera fa un estrany. La cantonada la veu el manillar que amb la trompada rebota i es posa en front d’una porta vella de melis amb bon clauat i que aturà el camí posant –se com atzucac davant. El noi no suportà la trompada i el nas i cara i cap i tot ell s’emplastraren en la porta. Allí quedà, al terra arreplegat amb la moto al terra gemegant amb bràmids del seu motor.
El noi estenallat com si un llit ben guarnit l’hagués esperat era damunt de l’acera desmanegat.
.....................
El noi, han passat deu anys, es va salvar. Avui, de casualitat he parlat amb ell. Menava un camió
Que omplien de fem. M’he apropat i com que no el coneixia i estaven en lloc de la meva propietat li he volgut gastar una broma:
- Més valdria que us toques una travessa que olorar aquest tufet que penetra per ulls, nas, boca i orelles...
- No en sento cap d’olor.
- No sentiu cap olor?
- No, no, no.
Quan m’ha explicat que... li varen tenir d’operar des de davall dels ulls , nas,boca ... Era tot reparat amb cosits com un sac i reomplert de silicona,... he pensat... I no sent ni les llufes, quina sort.
Paraules 365
