ELS LLORENÇ nº 10
Escrit d’Antoni Fortuño - 21 – 7 - 09
El Jaume li ensenyà el carrer. El nombre ja el trobaria. Acompanyar-lo podria ser pitjor. Un negociant com el Jaume, sabia que allí hi hauria gat amagat i no volia compromisos, i, ell, no hi tastaria res de caler... Ja feia prou.
Era una taverna el lloc on havia d’entrar. Allí li dirien...
Moltes botes, això no li era estrany i mesures, botelles i garrafes... Innocent sense saber-ho i ignorant del que anava a buscar, preguntà al que li va semblar l’amo.
- Vinc de part ...del firaire de Benissanet.
- D’això se’n cuida la noia. Us haureu d’esperar que atén una visita.
L’home de la taverna entrà apartant una cortina espessa desapareixent. Tornà a sortir.
- Encara hi ha feina... Té una consulta complicada i haureu d’esperar si no teniu cap encàrrec per fer.
- Conforme.
- Si voleu esmorzar mentre... Aquí tenim de tot. I sobretot vi del Priorat sense falsificar. Que segons quina taverna ... Aquí el comprem al Paco el tocinaire de la Vilella ... Ens porta el millor.
- Ja el conec.
Esmorzar, sinó tenia gana, des de que li passava tot això... però aquí li podien dir ... i havia de quedar bé. Esmorzaria, clar que si.
No sortí cap client del de dins de la cortina, però és sentí una veu que cridava a l’amo: - Pare...!
L’home contestà i anar a veure sense entrar-hi.
Al Llorenç li picà la mosca al nas. Desconfiat fins al paroxisme, al veure que no sortia ningú i que l’amo li deia que podia entrar, el feu pensar...
Jo soc el conill... Dins del cau hi ha la fura que m’espera per clavar la dentelada . Instintivament es passà les mans per totes les butxaques com si alguna ma misteriosa el toqués i volgués prendre-li els pocs calers que duia, bé, si, tot el que tenia a casa ... mal pensat com era i havent deixat la clau a l’Aníssia i al Zacaries, no fos cas que es fes fonedís el seu tresor i després a qui acusava.
També amb la rapidesa del seu pensament, no havia de fer el ridícul davant aquella dona
Dir-li que no portava prou diners,...
Paraules 363
Escrit d’Antoni Fortuño - 21 – 7 - 09
El Jaume li ensenyà el carrer. El nombre ja el trobaria. Acompanyar-lo podria ser pitjor. Un negociant com el Jaume, sabia que allí hi hauria gat amagat i no volia compromisos, i, ell, no hi tastaria res de caler... Ja feia prou.
Era una taverna el lloc on havia d’entrar. Allí li dirien...
Moltes botes, això no li era estrany i mesures, botelles i garrafes... Innocent sense saber-ho i ignorant del que anava a buscar, preguntà al que li va semblar l’amo.
- Vinc de part ...del firaire de Benissanet.
- D’això se’n cuida la noia. Us haureu d’esperar que atén una visita.
L’home de la taverna entrà apartant una cortina espessa desapareixent. Tornà a sortir.
- Encara hi ha feina... Té una consulta complicada i haureu d’esperar si no teniu cap encàrrec per fer.
- Conforme.
- Si voleu esmorzar mentre... Aquí tenim de tot. I sobretot vi del Priorat sense falsificar. Que segons quina taverna ... Aquí el comprem al Paco el tocinaire de la Vilella ... Ens porta el millor.
- Ja el conec.
Esmorzar, sinó tenia gana, des de que li passava tot això... però aquí li podien dir ... i havia de quedar bé. Esmorzaria, clar que si.
No sortí cap client del de dins de la cortina, però és sentí una veu que cridava a l’amo: - Pare...!
L’home contestà i anar a veure sense entrar-hi.
Al Llorenç li picà la mosca al nas. Desconfiat fins al paroxisme, al veure que no sortia ningú i que l’amo li deia que podia entrar, el feu pensar...
Jo soc el conill... Dins del cau hi ha la fura que m’espera per clavar la dentelada . Instintivament es passà les mans per totes les butxaques com si alguna ma misteriosa el toqués i volgués prendre-li els pocs calers que duia, bé, si, tot el que tenia a casa ... mal pensat com era i havent deixat la clau a l’Aníssia i al Zacaries, no fos cas que es fes fonedís el seu tresor i després a qui acusava.
També amb la rapidesa del seu pensament, no havia de fer el ridícul davant aquella dona
Dir-li que no portava prou diners,...
Paraules 363
