ELS LLORENÇ nº 1
Escrit d'Antoni Fortuño – 29 – 6 - 09
Tothom al poble els coneixia per els Llorenç.. ja d’antuvi la casa havia pres eix nom i no cal dir que l’havia conservat, era com un segell del seu prestigi.
El que avui era el més vell, l’avi, era un home sec i encorbat, sempre amb la tercera pota, la gaiata i al pas que anava, la barba li tocaria a terra.
Aquell dia a la plaça havia vingut un firaire que portava sàrries, càntirs, pitxells, gibrells, gerres, i al vell li feia falta quatre càntirs per anar amb la somera i els seus arganells a buscar aigua per casa al rentadors del riu.
Enfilà el carrer i s’arribà a veure el firaire. L’home tenia a la seva clientela embadalida, Era l’únic que portava aquest material. Bon psicòleg que venia fins buidar el carro, deixava la càrrega com si la regalés.
A demés d’assegurar-se que el seu producte el venia fàcilment, també tenia el seu apartat de parla de coses sobrenaturals, de mitjos miracles que ell veia quan es rentava la cara amb l’aigua del gibrell, que podia saber que es que li passaria de bé i de mal al dia, de les persones amb les quals es trobaria i que hauria de sortejar algunes, altres serien amics... Així els gibrells petits i grans no se’n veia als dits i buidava el carro que era el que li interessava.
.Al vell Llorenç li feu la demostració i sense ganes primer, de sobte li agafà la bogeria i li comprà els quatre càntirs i quatre gibrells per rentar-se la cara, i d’altres per posar amb sosa les olives, per fer com de cossiol per trasbalsar el vi de bota a bota.
- Aprofiteu la ocasió que estaré un any a tornar si el Senyor em dona vida i salut. I ja veieu el que us perdeu...
- Posa-hi dos topins,dos topines i dos cassoles grans i ....
El firaire, l’ ajudà a dur a casa seva tota la compra, per que no duia prou caler, i qualsevol és fia d’un vell encorbat i geperut
Al noi i a la jove explicaria com s’havien de rentar mans i cara, i no com ara amb el raig del pitxell
Paraules 365.
Tothom al poble els coneixia per els Llorenç.. ja d’antuvi la casa havia pres eix nom i no cal dir que l’havia conservat, era com un segell del seu prestigi.
El que avui era el més vell, l’avi, era un home sec i encorbat, sempre amb la tercera pota, la gaiata i al pas que anava, la barba li tocaria a terra.
Aquell dia a la plaça havia vingut un firaire que portava sàrries, càntirs, pitxells, gibrells, gerres, i al vell li feia falta quatre càntirs per anar amb la somera i els seus arganells a buscar aigua per casa al rentadors del riu.
Enfilà el carrer i s’arribà a veure el firaire. L’home tenia a la seva clientela embadalida, Era l’únic que portava aquest material. Bon psicòleg que venia fins buidar el carro, deixava la càrrega com si la regalés.
A demés d’assegurar-se que el seu producte el venia fàcilment, també tenia el seu apartat de parla de coses sobrenaturals, de mitjos miracles que ell veia quan es rentava la cara amb l’aigua del gibrell, que podia saber que es que li passaria de bé i de mal al dia, de les persones amb les quals es trobaria i que hauria de sortejar algunes, altres serien amics... Així els gibrells petits i grans no se’n veia als dits i buidava el carro que era el que li interessava.
.Al vell Llorenç li feu la demostració i sense ganes primer, de sobte li agafà la bogeria i li comprà els quatre càntirs i quatre gibrells per rentar-se la cara, i d’altres per posar amb sosa les olives, per fer com de cossiol per trasbalsar el vi de bota a bota.
- Aprofiteu la ocasió que estaré un any a tornar si el Senyor em dona vida i salut. I ja veieu el que us perdeu...
- Posa-hi dos topins,dos topines i dos cassoles grans i ....
El firaire, l’ ajudà a dur a casa seva tota la compra, per que no duia prou caler, i qualsevol és fia d’un vell encorbat i geperut
Al noi i a la jove explicaria com s’havien de rentar mans i cara, i no com ara amb el raig del pitxell
Paraules 365.
