ELS LLORENÇ nº 8
Escrit d'Antoni Fortuño – 15 – 7 - 09
Mentre anava directe a casa, pensava en com fer el viatge .El cotxe de línea el duria La Hispània. Preguntaria al xofer, l’Agustí... Era un bon home, l’ajudaria.
Li va venir a la memòria al creuar-se amb la Cisqueta, una jove d’uns trenta anys que li recordava tota ella la primera dona que va conèixer...Si no fos tant covard, ara, de vidu, com s’hi casaria! Però...
Fa anys el Costella, el Pipa i el Llépol tenien l’exclusiva de portar a tots els quintos del any a estrenar les armes.
Abans de que fossin cridats a quintes, els pares, la majoria, aconsellats per aquesta trinitat, portaven a la fira de Reus, es a dir, a les cases on es podia comprar el que el jovent desitjava, estar amb una dona i que ella l’aconsellés en aquest deliris de llit,tant parlats per tots i tant poc tastat per tots si no era deixant el dineró.
Ja des de petit, quan anava a l’escola, havia tingut problemes amb el que la canallada deien l’ensofrador. A soles a les pallisses del amo del poble hi anaven a rauques per mirar qui tenia l’ensofrador més gros. A ell ningú li passava en les mides establertes. Era el primer...
Quan la trinitat el va agafar junt amb els altres els passaren revista, com fan a la mili, no fos cas que fessin el ridícula davant les senyoretes en el dia de l’estrena...
Quan els tres veieren l’ensofrador del Llorenç, és quedaren esgarrifats, mai amb els anys que portaven en aquest negoci havien vist una cosa tant fenomenal, semblava més un ensofrador per tirar sofre a parres de gegantes...
El concili que feren la trinitat fou, salvar-se en salut i prevenir al jove Llorenç que potser no trobaria la jove que el faria bo en el dia de l’estrena com a mascle.
La Cisqueta, que Cisqueta és deia aquella noia amb qui s’estrenà tragué totes les seves arts de mestra en l’ofici i amb una tovallola embolicada a la base de l’ensofrador, va fer el fet, sense perjudici per a ella.
No es estrany que al Llorenç se n’hi anessin les dents per la Cisqueta, però ella, ni se’l mirava.
PARAULES 363
Mentre anava directe a casa, pensava en com fer el viatge .El cotxe de línea el duria La Hispània. Preguntaria al xofer, l’Agustí... Era un bon home, l’ajudaria.
Li va venir a la memòria al creuar-se amb la Cisqueta, una jove d’uns trenta anys que li recordava tota ella la primera dona que va conèixer...Si no fos tant covard, ara, de vidu, com s’hi casaria! Però...
Fa anys el Costella, el Pipa i el Llépol tenien l’exclusiva de portar a tots els quintos del any a estrenar les armes.
Abans de que fossin cridats a quintes, els pares, la majoria, aconsellats per aquesta trinitat, portaven a la fira de Reus, es a dir, a les cases on es podia comprar el que el jovent desitjava, estar amb una dona i que ella l’aconsellés en aquest deliris de llit,tant parlats per tots i tant poc tastat per tots si no era deixant el dineró.
Ja des de petit, quan anava a l’escola, havia tingut problemes amb el que la canallada deien l’ensofrador. A soles a les pallisses del amo del poble hi anaven a rauques per mirar qui tenia l’ensofrador més gros. A ell ningú li passava en les mides establertes. Era el primer...
Quan la trinitat el va agafar junt amb els altres els passaren revista, com fan a la mili, no fos cas que fessin el ridícula davant les senyoretes en el dia de l’estrena...
Quan els tres veieren l’ensofrador del Llorenç, és quedaren esgarrifats, mai amb els anys que portaven en aquest negoci havien vist una cosa tant fenomenal, semblava més un ensofrador per tirar sofre a parres de gegantes...
El concili que feren la trinitat fou, salvar-se en salut i prevenir al jove Llorenç que potser no trobaria la jove que el faria bo en el dia de l’estrena com a mascle.
La Cisqueta, que Cisqueta és deia aquella noia amb qui s’estrenà tragué totes les seves arts de mestra en l’ofici i amb una tovallola embolicada a la base de l’ensofrador, va fer el fet, sense perjudici per a ella.
No es estrany que al Llorenç se n’hi anessin les dents per la Cisqueta, però ella, ni se’l mirava.
PARAULES 363
