ELS LLORENÇ – Nº 7
Escrit d'Antoni Fortuño-- 3 - 7 - 09.
Les hores decretades per tots sabut, serien llargues, fins que arribés el moment en que el capellà mossèn Francisco i quatre o cinc escolans es presentessin cantant les Absoltes i amb l’asperges
mullessin la caixa negra – L’aigua, l’aigua la culpable i ara encara tornava a fer què ? No més faltaria que plogués, que no ho faria, per a més inri,
De retorn a casa , no tenien parentiu amb ningú, ja de nou a ses cases els acompanyants, els dos Llorenç començarien un camí involutiu. El menut poc sabia de res, de res, però el pare, aquell, havia vist un últim mirar en el vell que no el deixava tranquil.
Al quarto fosc hi tenien els gibrells i en necessitarien un per rentar-se. No canviarien hàbits
Guardaria els testos del que es va xafar i el dia que el firaire de Benissanet fes cap a fer el seu negoci, se les tindria amb ell. No era lògic que un objecte tant ben pagat i amb totes les garanties es xafés només al relliscar d’una cadira a dos pams de terra. I allò per ell tenia un valor gran, grandíssim... Aquells testos havien causat la mort del vell... No podia jurar res, però allò estava embruixat i el firaire hauria d’explicar quin encanteri duien.
Va arribar el dia que el Pep dels Pops,el pregoner, enterrador i tantes coses més passaria pel poble i amb un cop de corneta escardada faria saber que en la plaça es venien càntirs, pitxells d’aigua bona i fresca, i una carretada plena d’objectes de test.
Aniria amb el cabàs dels testos i com a mínim un gibrell nou a canvi.
El firaire el rebé amb alegria. Ell ja es confià.
- Per que s’ha xafat, eh, dieu-me?
- Això és que algú et vol mal. ..Només cal veure la forma com s’ha trencat. Tots iguals els bocins... I dius que va caure d’una cadira, i que ... No m’hi havia trobat mai en una cosa tant seria. Sé de les virtuts dels gibrells... Valdria la pena que anessis a Reus. Una dona que t’ho aclarirà tot. Digues-li que vas en nom meu. Té l’adreça .Millor que sigui demà mateix.
Paraules 364
Les hores decretades per tots sabut, serien llargues, fins que arribés el moment en que el capellà mossèn Francisco i quatre o cinc escolans es presentessin cantant les Absoltes i amb l’asperges
mullessin la caixa negra – L’aigua, l’aigua la culpable i ara encara tornava a fer què ? No més faltaria que plogués, que no ho faria, per a més inri,
De retorn a casa , no tenien parentiu amb ningú, ja de nou a ses cases els acompanyants, els dos Llorenç començarien un camí involutiu. El menut poc sabia de res, de res, però el pare, aquell, havia vist un últim mirar en el vell que no el deixava tranquil.
Al quarto fosc hi tenien els gibrells i en necessitarien un per rentar-se. No canviarien hàbits
Guardaria els testos del que es va xafar i el dia que el firaire de Benissanet fes cap a fer el seu negoci, se les tindria amb ell. No era lògic que un objecte tant ben pagat i amb totes les garanties es xafés només al relliscar d’una cadira a dos pams de terra. I allò per ell tenia un valor gran, grandíssim... Aquells testos havien causat la mort del vell... No podia jurar res, però allò estava embruixat i el firaire hauria d’explicar quin encanteri duien.
Va arribar el dia que el Pep dels Pops,el pregoner, enterrador i tantes coses més passaria pel poble i amb un cop de corneta escardada faria saber que en la plaça es venien càntirs, pitxells d’aigua bona i fresca, i una carretada plena d’objectes de test.
Aniria amb el cabàs dels testos i com a mínim un gibrell nou a canvi.
El firaire el rebé amb alegria. Ell ja es confià.
- Per que s’ha xafat, eh, dieu-me?
- Això és que algú et vol mal. ..Només cal veure la forma com s’ha trencat. Tots iguals els bocins... I dius que va caure d’una cadira, i que ... No m’hi havia trobat mai en una cosa tant seria. Sé de les virtuts dels gibrells... Valdria la pena que anessis a Reus. Una dona que t’ho aclarirà tot. Digues-li que vas en nom meu. Té l’adreça .Millor que sigui demà mateix.
Paraules 364
