Senyoret PEPITO..., SR. JOSEP..., PEPET.
( Escrit d’Antoni Fortuño – 22 – 6 – 09 )
Sent de casa bona si li queia algun mal nom mai el sabria. Allò de senyoret Pepito no resistia en les boques i qui el tractava emmelava la veu..
Les noies el deixaven arribar prop, amb el criteri de que entrar en el cor del jove seria la sort de tota la vida. Ell ni se’n dava compte. Pensar que li pertanyien terres i cases i granges i ramats...,
A la mort dels pares retallaren, de senyoret a Senyor Però si que veié ampliat el treball
Encara que fos per manar, ja que aviat va comprendre que el majordom li faria la feina, i tot el seu heretatge canviaria sense notari, de nom.
Comprà camions per que l’afavoria en el transport de tot el que produïa. Però com que a les terres necessitava molta ma d’obra, va procurar que els mitgers adquirissin com qui es reparteix el tocino. Tu un cuixot, tu l’altre. Aquest la carcanada, l’altre els lloms, i ,el tocino esdevingué caler al comptat o censals pels mitgers.
Les granges i ramats, no podia supervisar-les bé i les renovacions per posar al dia costaria el que la hisenda de finques li havia ingressat. La casa per on treballava va trobar substanciós el negoci i li oferí no l’oro i el moro, però si unes quantitats d’alegria i treball segur per la flota de camions.
Ell sols sortia a la carretera a menar en cas que algun xofer fes vacances o malaltia.
Amb la flota de que disposava, no hi havia nit que no li toqués com als bombers, apagar el foc.
Un espavilat conductor, va proposar-li, ja que tenia un fill en edat, de fer les suplències i lliurar-lo d’un farcell pesat.
-No. El que faré es que et venc tota la flota.
A bodes em convides, pensà l’espavilat conductor.
Ara si que anaren al notari i va poder posar en la caixa un remanent líquid cobrable.
Solter com era, va poder triar.
Però la gent del poble ara li deien el Pepet, el creien arruïnat.
Res de res, tenia els contes corrents amb bona correntia . Comprà un vaixell.
Ara dona el tomb pel mon i invita a coberta i a camarot.
Paraules 364
( Escrit d’Antoni Fortuño – 22 – 6 – 09 )
Sent de casa bona si li queia algun mal nom mai el sabria. Allò de senyoret Pepito no resistia en les boques i qui el tractava emmelava la veu..
Les noies el deixaven arribar prop, amb el criteri de que entrar en el cor del jove seria la sort de tota la vida. Ell ni se’n dava compte. Pensar que li pertanyien terres i cases i granges i ramats...,
A la mort dels pares retallaren, de senyoret a Senyor Però si que veié ampliat el treball
Encara que fos per manar, ja que aviat va comprendre que el majordom li faria la feina, i tot el seu heretatge canviaria sense notari, de nom.
Comprà camions per que l’afavoria en el transport de tot el que produïa. Però com que a les terres necessitava molta ma d’obra, va procurar que els mitgers adquirissin com qui es reparteix el tocino. Tu un cuixot, tu l’altre. Aquest la carcanada, l’altre els lloms, i ,el tocino esdevingué caler al comptat o censals pels mitgers.
Les granges i ramats, no podia supervisar-les bé i les renovacions per posar al dia costaria el que la hisenda de finques li havia ingressat. La casa per on treballava va trobar substanciós el negoci i li oferí no l’oro i el moro, però si unes quantitats d’alegria i treball segur per la flota de camions.
Ell sols sortia a la carretera a menar en cas que algun xofer fes vacances o malaltia.
Amb la flota de que disposava, no hi havia nit que no li toqués com als bombers, apagar el foc.
Un espavilat conductor, va proposar-li, ja que tenia un fill en edat, de fer les suplències i lliurar-lo d’un farcell pesat.
-No. El que faré es que et venc tota la flota.
A bodes em convides, pensà l’espavilat conductor.
Ara si que anaren al notari i va poder posar en la caixa un remanent líquid cobrable.
Solter com era, va poder triar.
Però la gent del poble ara li deien el Pepet, el creien arruïnat.
Res de res, tenia els contes corrents amb bona correntia . Comprà un vaixell.
Ara dona el tomb pel mon i invita a coberta i a camarot.
Paraules 364
