ELS LLORENÇ – Nº 6
Escrit d'Antoni Fortuño--2 – 7 – 09
El Llorenç el vell, l’home que la crossa li havia fallat ,que el gat negre, que el ruc, que el gibrell, que l’aigua... tot li havia fallat, era estès ara damunt del llit seu,però sense respir, esperant un seguit d’operacions per caminar per el nou estat de vida.
El Jaume i la Aníssia, filla del Pato, junt amb el Zacaries, un home amb cul més gros que una bota, i el pastisser Jaume, tots veïns, ajudaren al fill Llorenç en el dificultós pas.
El metge de Poboleda, que servia al poble vindria tard, el rector mossèn Francisco ja tenia temps ... i el qui si que no podia perdre’n, era el Peret per fer la caixa de fals escaire. El problema que tenia era el forro i la tela negra per guarnir la fusta. Hauria de caminar fins a Falset per comprar-ho i retornar, .per que ell no podia guardar un capital en roba per el que al cap de l’any li venia de treball en aquest apartat. També el Pep dels Pops, seria avisat per fer el clot on seria enterrat el vell Llorenç. I no calia dir que al Picando li dirien seguidament que ja podia anar al campanar per anunciar mitjan el tocs sabuts...
El ruc i el gos se’ls havia emportat el Zacaries que quelcom en faria. El gat al veure aquella generació pujava escales fins situar-se a les golfes a dir-los als ratolins que una desgràcia per ell li arribava a terme. Les molles sucades qui les hi donaria?
Les dones de cada casa passarien com una corrua de formigues per el lloc, amb el plany, la pregunta, com ha sigut, que ha passat, no m’ho puc creure, així el gibrell s’ha xafat, el caure escales avall, la relliscada,que ha ensopegat amb la crossa, i ha rodolat fins l’entrada, i no s’ha fet sang,s’haurà desnucat, ja podem mirar les escales,una relliscada i ja no hi ets, quines coses passen, un home que anava tant seguret,i no era molt vell, tenia les cames bones, encara sortia a comprar, aquest dia el vaig veure amb el firaire de Benifallet, que en volia fer de quatre gibrells, rentar-se la cara....?
Paraules 361
El Llorenç el vell, l’home que la crossa li havia fallat ,que el gat negre, que el ruc, que el gibrell, que l’aigua... tot li havia fallat, era estès ara damunt del llit seu,però sense respir, esperant un seguit d’operacions per caminar per el nou estat de vida.
El Jaume i la Aníssia, filla del Pato, junt amb el Zacaries, un home amb cul més gros que una bota, i el pastisser Jaume, tots veïns, ajudaren al fill Llorenç en el dificultós pas.
El metge de Poboleda, que servia al poble vindria tard, el rector mossèn Francisco ja tenia temps ... i el qui si que no podia perdre’n, era el Peret per fer la caixa de fals escaire. El problema que tenia era el forro i la tela negra per guarnir la fusta. Hauria de caminar fins a Falset per comprar-ho i retornar, .per que ell no podia guardar un capital en roba per el que al cap de l’any li venia de treball en aquest apartat. També el Pep dels Pops, seria avisat per fer el clot on seria enterrat el vell Llorenç. I no calia dir que al Picando li dirien seguidament que ja podia anar al campanar per anunciar mitjan el tocs sabuts...
El ruc i el gos se’ls havia emportat el Zacaries que quelcom en faria. El gat al veure aquella generació pujava escales fins situar-se a les golfes a dir-los als ratolins que una desgràcia per ell li arribava a terme. Les molles sucades qui les hi donaria?
Les dones de cada casa passarien com una corrua de formigues per el lloc, amb el plany, la pregunta, com ha sigut, que ha passat, no m’ho puc creure, així el gibrell s’ha xafat, el caure escales avall, la relliscada,que ha ensopegat amb la crossa, i ha rodolat fins l’entrada, i no s’ha fet sang,s’haurà desnucat, ja podem mirar les escales,una relliscada i ja no hi ets, quines coses passen, un home que anava tant seguret,i no era molt vell, tenia les cames bones, encara sortia a comprar, aquest dia el vaig veure amb el firaire de Benifallet, que en volia fer de quatre gibrells, rentar-se la cara....?
Paraules 361
