ELS LLORENÇ – nº 12
Escrit d’Antoni Fortuño – 23 – 7 - 09
- Calleu ... Soc jo la que pregunta o sinó com voleu que l’esperit respongui. Ell necessita que li tradueixi el vostre pensament i tinc que concentrar-me...
- Jo sols volia saber per què es va trencar el gibrell i el pare va morir...
El Llorenç estava a les últimes. Havia entès que donés tot el diner... i si ell tenia un defecte que havia de mostrar la seva condició, que ni la costum el feia indemne... ja en tenia prou en suportar la befa que li havia encandilat la naturalesa... Ell no atacava ni amb bastó ni amb l’ensofrador... ho respectava tot.... I, tots els diners havia de soltar? S’hauria de treure la faixa i el correig per que ell els diners els duia en una bossa expressa lligada al cos... Ja dic que estava a les últimes, per que enganyar-la i dir-li que sols portava quatre perrots repartits per les butxaques... per pagar-la, es clar, i per anar a dinar i si volia comprar quelcom pel xaval, per que ell, allí hi prou, no aniria a veure cap més dona i si pogués tornar enrere,... Però havia de pagar i el diner ja sabem que el duia... la suor li queia del front i li entrava en els ulls i quasi no hi veia, s’havia de treure el mocador, però i si pensava la dona que volia treure... Com li deia ...
- Voleu pagar la voluntat que em quedat o....
La taula començà a moure`s. L’espelma damunt ballava el vals del seu casament. Es va sentir un soroll que no s’entenia, una veu fosca que s’anava aclarint i aclarint fins fer-se entenedora...
- Tu vas trencar el gibrell....... i ... tu el vares empènyer escales avall...
Per matar-lo....
La veu no parava, la taula movent-se com una baldufa i l’estrany és que l’espelma no queia, ni relliscava, seguia en el centre de la taula il·luminant el lloc....
El Llorenç esgarrifat, amb una suor freda que ja no es torcava, tremolava i tremolava.
Li va semblar que li treien la cadira del seu cul, que flotava, que es desbotonava el correig, que
l’ensofrador pressionava per davall dels calçotets,
Paraules 365.
......................
nº 12 A
...que la bossa dels diners la desfeia del cos i la entregava a la dona... La taula amb el seu ball. L’espelma...Els pantalons al terra... I ell amb l’entrecuix ple de suc... aguantava que no s’obrís la bragueta... Posà les mans damunt la taula com volent-la aturar ja que li semblava que l’atropellava i la taula l’escopí com un carcàs que fa nosa a la gola... la nosa que li feien els pantalons baix dels peus l’incomodaren de dar pas enrere i caigué de cul com un caganer que li rellisquen els peus al ajupir-se per defecar
- Que feu, mal home... – clamà la mestressa de la taula, el lloc, la bossa dels diners i el destí del pobre Llorenç .
Enredat un braç amb la faixa, el correig i els pantalons als peus, semblava un reu que l’han lligat i l’han sotmès.
- Ja sabeu el que ha dit l’esperit, potser del vostre pare o la vostra dona o...
- El pare no, que ell sap que jo no he fet tot el que ha dit l’esperit... deu ser l’esperit d’ella de la dona , ella devia ser la que va xafar el seu gibrell, .si, el que ella trià per rentar-nos tots... per causar la mort del pare i posar la desgràcia a la família ...
Com mig boig, assegut al terra pegava amb els punys amb perill de fer-se mal tal era la ràbia en que actuava..
La mestressa veient que la cosa podia acabar de mala manera, amb la bossa dels calers a seu favor, va procurar calmar al Llorenç.
- Vos heu sentit les paraules, però no heu entès el significat.... Ja ho veig, ja. La veu era la del vostre pare... que parlava amb l’altre esperit i deia el que havia fet....
- La meva dona?... M’ho pensava que era ella que s’havia aparegut... Ara ho entenc tot...
Ara si que s’havia tornat boig de veritat. Només veuria aquell esperit per tot arreu subjugant-lo, esperant el descuit per posar-li les mans a sobre i escanyar-lo.
- Ja els podeu prendre tots els diners, son vostres m’heu salvat, per que ara sé la veritat.
Boig, boig, Ara podria anar a les tres cabanes de la Creu Alta a treure els topins plens de duros
abans que l’esperit d’ella els hi esgarrapés per sempre més.
- F I ---
He col·locat els dos post com si fossin un per que no perdi interés el relat.
Escrit d’Antoni Fortuño – 23 – 7 - 09
- Calleu ... Soc jo la que pregunta o sinó com voleu que l’esperit respongui. Ell necessita que li tradueixi el vostre pensament i tinc que concentrar-me...
- Jo sols volia saber per què es va trencar el gibrell i el pare va morir...
El Llorenç estava a les últimes. Havia entès que donés tot el diner... i si ell tenia un defecte que havia de mostrar la seva condició, que ni la costum el feia indemne... ja en tenia prou en suportar la befa que li havia encandilat la naturalesa... Ell no atacava ni amb bastó ni amb l’ensofrador... ho respectava tot.... I, tots els diners havia de soltar? S’hauria de treure la faixa i el correig per que ell els diners els duia en una bossa expressa lligada al cos... Ja dic que estava a les últimes, per que enganyar-la i dir-li que sols portava quatre perrots repartits per les butxaques... per pagar-la, es clar, i per anar a dinar i si volia comprar quelcom pel xaval, per que ell, allí hi prou, no aniria a veure cap més dona i si pogués tornar enrere,... Però havia de pagar i el diner ja sabem que el duia... la suor li queia del front i li entrava en els ulls i quasi no hi veia, s’havia de treure el mocador, però i si pensava la dona que volia treure... Com li deia ...
- Voleu pagar la voluntat que em quedat o....
La taula començà a moure`s. L’espelma damunt ballava el vals del seu casament. Es va sentir un soroll que no s’entenia, una veu fosca que s’anava aclarint i aclarint fins fer-se entenedora...
- Tu vas trencar el gibrell....... i ... tu el vares empènyer escales avall...
Per matar-lo....
La veu no parava, la taula movent-se com una baldufa i l’estrany és que l’espelma no queia, ni relliscava, seguia en el centre de la taula il·luminant el lloc....
El Llorenç esgarrifat, amb una suor freda que ja no es torcava, tremolava i tremolava.
Li va semblar que li treien la cadira del seu cul, que flotava, que es desbotonava el correig, que
l’ensofrador pressionava per davall dels calçotets,
Paraules 365.
......................
nº 12 A
...que la bossa dels diners la desfeia del cos i la entregava a la dona... La taula amb el seu ball. L’espelma...Els pantalons al terra... I ell amb l’entrecuix ple de suc... aguantava que no s’obrís la bragueta... Posà les mans damunt la taula com volent-la aturar ja que li semblava que l’atropellava i la taula l’escopí com un carcàs que fa nosa a la gola... la nosa que li feien els pantalons baix dels peus l’incomodaren de dar pas enrere i caigué de cul com un caganer que li rellisquen els peus al ajupir-se per defecar
- Que feu, mal home... – clamà la mestressa de la taula, el lloc, la bossa dels diners i el destí del pobre Llorenç .
Enredat un braç amb la faixa, el correig i els pantalons als peus, semblava un reu que l’han lligat i l’han sotmès.
- Ja sabeu el que ha dit l’esperit, potser del vostre pare o la vostra dona o...
- El pare no, que ell sap que jo no he fet tot el que ha dit l’esperit... deu ser l’esperit d’ella de la dona , ella devia ser la que va xafar el seu gibrell, .si, el que ella trià per rentar-nos tots... per causar la mort del pare i posar la desgràcia a la família ...
Com mig boig, assegut al terra pegava amb els punys amb perill de fer-se mal tal era la ràbia en que actuava..
La mestressa veient que la cosa podia acabar de mala manera, amb la bossa dels calers a seu favor, va procurar calmar al Llorenç.
- Vos heu sentit les paraules, però no heu entès el significat.... Ja ho veig, ja. La veu era la del vostre pare... que parlava amb l’altre esperit i deia el que havia fet....
- La meva dona?... M’ho pensava que era ella que s’havia aparegut... Ara ho entenc tot...
Ara si que s’havia tornat boig de veritat. Només veuria aquell esperit per tot arreu subjugant-lo, esperant el descuit per posar-li les mans a sobre i escanyar-lo.
- Ja els podeu prendre tots els diners, son vostres m’heu salvat, per que ara sé la veritat.
Boig, boig, Ara podria anar a les tres cabanes de la Creu Alta a treure els topins plens de duros
abans que l’esperit d’ella els hi esgarrapés per sempre més.
- F I ---
He col·locat els dos post com si fossin un per que no perdi interés el relat.
Faré una parada i més endavant continuaré amb la narració ... Anton.
