L’HOME DEL DIARI.
Escrit d'Antoni Fortuño Sas - 5 - 7 - 09
És un catalanista de pro, de sentiments i de pràctica, amb l’esquerra sempre pel davant sense dir color, i el criden per Fernando. Ell no sé si ho vol o bé ho suporta. Qui pogués entrar dins d’ell i que em contés. Per que
- Fernando...De buscar el diari?
- Els diaris... tres cada dia, és el meu racionament Després de llegir-los et sents neutral. Aquí cadascun tira per el seu cantó i la notícia si no t’assabentes de variades ,encontrades i divergents opinions, no pots jutjar res. Ho tiren al seu molí. N’hi ha pocs que ... De neutral, no ho poden ser per que els paguen...
Cada dia, si no hi ha inconvenient es passa per davant dels ulls tres diaris. No em pregunteu quins son, no li he preguntat mai ni els ha exhibit davant meu en vers quelcom nova
Ell et diu que els llegeix cada dia, però no et dona notícies allí escrites, parla més profundament, parla de records, de vivències, del que ha fet i faria, de temes candents que ningú en parla
Quan fa mitja hora que parla de la ruta que ha agafat, em diu que el perdoni, que... però ell continua i continua...
No en té mai prou quan agafa a algú que ell sap que escolta i l’escolta. Algun si tímid li poso al davant per que respiri, però ell no li fa osca, ni la saliva se li espesseix, ha trobat el moment i l’aprofita, parla amb tant de gust, com si buidés l’olla per omplir els plats de gent famolenca.
Un dia el posaré en un dilema.
- Per què et diuen, diem Fernando.?
Segurament que em donarà totes les raons, em demostrarà com un Castelar que diu el que sent... Potser que en temps de guerra i de dictadura jugar amb el nom del rei de la unió de l’Espanya... era un pecat i que viure amb un DO final al nom, qui sap quina melodia era la bona
i un s’havia de salvar fos com fos. Qui sap si podria fer pels seus ideals més no respectant el seu nom català. Ara, se segur que ell llegirà els diaris i jo mitja hora... escoltant.
Paraules 365 ...
És un catalanista de pro, de sentiments i de pràctica, amb l’esquerra sempre pel davant sense dir color, i el criden per Fernando. Ell no sé si ho vol o bé ho suporta. Qui pogués entrar dins d’ell i que em contés. Per que
- Fernando...De buscar el diari?
- Els diaris... tres cada dia, és el meu racionament Després de llegir-los et sents neutral. Aquí cadascun tira per el seu cantó i la notícia si no t’assabentes de variades ,encontrades i divergents opinions, no pots jutjar res. Ho tiren al seu molí. N’hi ha pocs que ... De neutral, no ho poden ser per que els paguen...
Cada dia, si no hi ha inconvenient es passa per davant dels ulls tres diaris. No em pregunteu quins son, no li he preguntat mai ni els ha exhibit davant meu en vers quelcom nova
Ell et diu que els llegeix cada dia, però no et dona notícies allí escrites, parla més profundament, parla de records, de vivències, del que ha fet i faria, de temes candents que ningú en parla
Quan fa mitja hora que parla de la ruta que ha agafat, em diu que el perdoni, que... però ell continua i continua...
No en té mai prou quan agafa a algú que ell sap que escolta i l’escolta. Algun si tímid li poso al davant per que respiri, però ell no li fa osca, ni la saliva se li espesseix, ha trobat el moment i l’aprofita, parla amb tant de gust, com si buidés l’olla per omplir els plats de gent famolenca.
Un dia el posaré en un dilema.
- Per què et diuen, diem Fernando.?
Segurament que em donarà totes les raons, em demostrarà com un Castelar que diu el que sent... Potser que en temps de guerra i de dictadura jugar amb el nom del rei de la unió de l’Espanya... era un pecat i que viure amb un DO final al nom, qui sap quina melodia era la bona
i un s’havia de salvar fos com fos. Qui sap si podria fer pels seus ideals més no respectant el seu nom català. Ara, se segur que ell llegirà els diaris i jo mitja hora... escoltant.
Paraules 365 ...
