75 --JOSEP EL VIATJANT - de Coses que pasen

10 .. JOSEP EL VIATJANT....

28 – 10 - 09 – Escrit d’Antoni Fortuño Sas

El Josep és viatjant d’espardenyes. Treballa a dieta i comissió..

Avui, que és dilluns, a la tarda sortirà amb el cotxe de línea la Hispània i farà cap a Poboleda. Ara, durant el matí s’arregla la bicicleta i les maletes.

Quan serà a Poboleda, visitarà botigues i tavernes per ensenyar el mostrari i procurar fer les notes . A l’endemà s’encavallarà a la bicicleta. I a seguir la ruta. Escala-Dei, Vilella Alta i Baixa on dormirà i a veure el Serenet i la patuleia per passar la vesprada..

És una feina que la té assumida... ja sap, bicicleta i vendre.

Té bona palica i quelcom de psicologia i sap tractar al personatge que té davant com si fos el rei, alabant aquell traguet de vi que li han esmerçat, o la torrada amb all que la mestressa li ha preparat ...per que ell li ha portat una estoreta per emprovar espardenyes, de la que la botiguera, la Teresina no se’n veu... Aleshores els sacs d’espardenyes d’acord amb les ventes possibles... es fan sense respirar, saben que el preu els fa el millor....

Fins aquí la venta ha set bona i ara a donar el cop a Cabacés.

Amb la fresca, és estiu, ha emprés la ruta. Son uns deu quilòmetres, fins caminant els faria.

Al Sindicat ha trobat la persona de sempre i ha fet l’esmorzada conjuntament... Ha realitzat la venta, ha plegat els estris i cap a cal baster.

L’ultima vegada va tenir que abaixar calces, per que l’home volia el descompte del 2% de prompte pagament i ell que sabia que això l’afectaria al seu sou, va lluitar fins l’últim moment, però va haver de claudicar si volia deixar els dos sacs d’espardenyes fora del seu magatzem...

S’ha presentat a la botiga...Amb la lliçó apressa.

- Mireu, si em compreu deu sacs d’espardenyes us faré el tres per cent. Si me’n compreu vint el Quatre per cent.... Si,...

- Avui et faré bona compra. La millor venta que mai has fet... Posa’m tanta quantitat de sacs d’espardenyes fins que no em costin res. ... Que et sembla?

...............................350 PARAULES

EL LLORO DALÍ I GAL-- joc literari nº 130 proposta de J.M.Tibau

EL LLORO, DALÍ I GALA...

joc literari nº 130

Escrit d’Antoni Fortuño Sas

Com podeu llegir en el segon comentari del sr. Tibau, aquest relat no entra en la relació de punts que concedeix als que col·laborem en el seu concurs, per que supera la xifra de paraules per ell establerta.

O sigui que el possible premi me'l donareu vosaltres si em poseu un comentari.

Gràcies de cor al que ho faci. Els vells com jo de 78 anys també necessitem que se'ns cuidi i se'n perdoni quan ens passem. Pocs n'he teniu com jo que us doni la lata.Gràcies. Anton.

Quan Dalí va perdre el lloro, es va quedar sense parla. Cap pinzell el consolava, i és que el lladre li havia fet desaparèixer el color verd i sense el verd... estava verdut.... fallar-li el color que amb tant amor havia creat, que fins havia ja estripat tots els apunts per que el lloro verd fins parlava i havia aprés la composició... Si, estava verdut, no hi podia fer més.

Posà un paper escrit a la porta per si algú en sabia res i als tardets sortia als balcons cridant amb la seva veu característica .

- Lloro, torna, home, torna... Em fas falta...

Quan s’assabentà la Gala que havia desaparegut el lloro que el Dalí havia verdut, li preguntà.

- On tenies les mans que set va escapar...Salvador, com pots dir-te salvador si no saps salvar al lloro que potser un gos l’hagi embocat i no el tindrem mai més. I a mi també em fa falta el lloro verd ...Per mi no ets cap salvador sense el lloro a la ma. O sigui que me’n vaig i no tornaré més i és igual que ploris com que no ploris, ja em veuràs d’esquena a la finestra... per que el teu lloro no ressuscita... i tant verd que era !!!

Si si, la Gala va marxar i va quedar sol el Dalí, donant crits al lloro que havia verdut i és que quan un home verd el lloro.... no té res a fer.

- Ja l’he trobat – diu el Dalí – sinó el tinc a la ma, és a figueres...

73 - MONS PARAL·LELS propst de Relats Conjunts

RELATS CONJUNTS.- MONS PARALELS

basat en un quadre de Daniel Esteve

Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 17 – 10 – 09

.........................................

Quan li varen encarregar els seus amics per escriure una novel·la estrambòtica en que tot fos fals fins els plantejament ...,va pensar en titular-la MONS PARAL·LELS... una fantasia quasi inescrutable per ell sol.

Hauria de demanar ajut d’algun personatge extravagant per anar comprovant les seves reaccions i sobre un conglomerat de coses adjudicar els resultats i el que ells actors sentien..

Diríem que podria ser veure com actuen dos bessons en llocs, situacions programades, actuacions reals físiques i mentals...iguals.

Els seus pensaments derivaren quan li vingué la idea dels bessons. Ell sol en dos estats d’ànim distints podrien fer-li arribar el que sentirien les dos persones nascudes en un mateix part..

Sabia també que en temps dels seus estudis universitaris s’explicava que alguns o molts dedicats a escriure, pintar, buscaven situacions límit per després plasmar-les amb la ploma o pinzell.

- Tu ets abstemi de tot – li deia la seva parella – no tastes ni alcohol ni drogues, i si no et poses en perill, com pots canviar els teus criteris vers quelcom si no et situes en dimensions diverses, diferents,.per estudiar-les?

Aquestes paraules li feren veure com havia d’actuar.

En el saló d’estar de casa seva s’assegué plàcidament mirant tot l’entorn. Com el veuria després d’una borratxera fenomenal, o unes quantes pastilles d’èxtasis...

Allí tenia la clau del seu èxit, ho provaria.

Sabia de memòria l’entorn que el rodejava, ell l’havia decorat...

Quan les pastilles meravelloses treballaven de valent fou capaç de veure el canvi...

Ara, dins del seu mon real hi tenia els MONS PARAL·LELS. No es trobarien mai.... La novel·la la escriuria, però les pastilles d’èxtasis les deixaria per altres.... ja havia vist prou amb el canvi de la seva sala d’estar i sols era el començament...No estava per tornar-se boig.