47 .- BADOMERIES.- TERESINA

47 .-No calia més que veure aquell home panxut, segur que al anar a orinar no veia el raig per més que esforcés coll i cap, però era un fotaretes, persona que sempre vol fer riure al interlocutor i no mira el que ell fa en els altres o sigui riure només de veure la seva figura. Alguns li deien que el pit li havia caigut i sort ara del cinturó o si no aquell pit ( panxa) li faria cap damunt dels espardenyots mig lligats que portava.

Quan aquell dia va veure a la dona, gruixuda de totes parts, amb cull prominent, i unes canteretes capaces d’alletar a un poble de menudalla li va saltar...

-TERE – SIIII NAAAA... i és que aquella sina, ocupava tanta superfície com la seva panxa amb la particularitat que com ell deia de vegades... en qualsevol baralla amb ella s’havia de comptar que les mamelles eren dos artefactes  a tenir en compte ja que amb un balandreig eren com dos saquets plens de terra que si t’arreplegaven et podien deixar inútil  

46.- BADOMERIES.- HOROSCOP

46.-El tapet verd a la taula del cafè de poble ensenyava que el joc hi brillava entre el grup d’encadirats al voltant d’ella. Un dels quatre amb les cartes a les mans exclamà al veure

el que havien tirat els seus adversaris en el joc....

-Esteu perduts. hOROS – COP

I  ensenyant el seu carter, estengué l’altra ma i arrossegà els diners dipositats al plat...

45.- BADOMERIES.- PERILLOSA

45.- Per dalt al Pirineu el parell d’excursionistes anaven caminant salvant vallades i escarpant rogles costeruts, en un moment donat varen sentir un grunyit per ells desconegut d’algun animal per ells desconegut... unes peuades en un racó on la neu si havia agitat feia temps els varen posar en alerta... PERILL - OSsA

44.- BADOMERIES.- PERDÓ

44.- El director d’orquestra estava fastiguejat. Tot l’assaig, i encara, que no fos el dia del concert, l’alicon aquell instrument afaramot que com una serp s’enrotllava al cos i coll del music i encara li queda una boca dalt de tot inquirint al cel... perdia una nota, sempre la mateixa...

- Va plega, millor anirem sense tu... Diga’m PERDO (el) DO   i assumpte acabat... Com li direm al públic que l’alicon ha perdut el DO... El buscaran davall les butaques ?

43.-BADOMERIES.- MUSSOL

43.- El polític allà a Madrid representant al poble com a diputat, fa fer amistats, com no, entre d’altres de la seva nissaga que també intentaven passar-s’ho el més bé possible... En hores de lleure i no tant lleure es trobaven en lloc adient per llegir el diari, conversar... o jugar a les dames de tauler o altres jocs... un amic que feu madrileny els ensenyar la clau i senya del joc popular de la capital... ja en sabia una mica i com que triomfava més que en les propostes que presentava el seu partit i que eren anorreades moltes vegades, trobava consol en vèncer la seva apatia, però sense saber-ho ell, els amics es posaren malalts, excusa per no anar ales votacions i que ell aquesta diligencia no havia aprés... Aquell dia es troba jugant al MUS – SOL...la simulació devia tenir efecte i a l’endemà que els seus amics? Necessitaven aprovar una cosa que en diuen llei.. , docs vet aqui que foren primers que ell...

42.- BADOMERIES.- DEPENDENT

42.-La menuda plorava i sense consol... Separant-se , sense voler contacte amb el que en altres hores feia petons a manta, li pujava a la sarrona, en fi sempre en el joc i ara...El seu padrí li volia furgar en la boca, ja que una dentola bellugava...

– Ja sé per que plores, maca, DEPEN (de la ) –DENT...

41.- BADOMERIES.- SORAYA

41.-Havien arribat al convent un reguitzer de novícies. Tot era parabiens, voler-los-hi ensenyar el topans. Atendre-les com a filles...encara que en la circumstància espiritual. Era una confraternitzacio volguda i esperada per tots... Una novícia al veure una monja asseguda a una cadira de rodes i recordant el que a casa seva tenia, va dir: - SOR....- AYA. 

40 .- BADOMERIES.- HUMANA

40 .-Era sols una vocal la que s’oïa en aquell corral... terrible el soroll ja que l’hora de la manduca es veu que anava retardada i els ventres ja no tenien aguant... Un dels cuidants li va dir a l’altre la (h) UUUU - MANA  

39,. BADOMERIES.- OSCAR

39.-Com remugava el gos casador. Desprès de tot un matí de córrer darrera de les perdius, per que el seu amo volia fer una xera amb una colla de nou vinguts i fer-se el mandamàs del territori de l’escopeta li varen posar a la greala del menjar una topinada de pa estovat amb aigua, aigua un bon calder i ... si un borrim d’os, per dins al seu intern va esclatar-li en el seu idioma la paraula OS – CAR...

38 .- BADOMERIES.- PACIÈNCIA

38.- Ho tenia ben pensat, fer calaix, aquell botiguer havia idea  que celebraria un dia exclusiu, dels tants que és commemoraven en el calendari i en la vida diària, al seu hobby

Tot i sent pastisser li agradava conèixer els intrìngulis de la realitat del cosmos i les més properes també... Faria com un Sant Jordi amb allò de llibre i rosa, ell ho canviaria una mica. Faria PA – CIÈNCIA , o sigui pa i un llibre de ciència... un bon regal, ... Qui el pagaria ?

37 ,. BADOMERIES.- MATINS

37 .-Quan li varen dir de baixa ma a l’interfecte que si volia el lloc de treball havia de puginar una quantitat al solucionador del seu problema, ell es va posar la ma a la butxaca i va assentir amb el cap, no tenia més remei que soltar la mosca, no és estrany que recordés quan era al poble i el que es deia quan a un li feien un favor d’aquesta qualitat... MA  TINS...

36.-BADOMERIES.-CULPEU

36.- El mestre d’aquella escola de poble, D.Golàrio que és com tothom pronunciava el seu nom que no havien après bé, ja que és deia Olegàrio,  de sempre feia anar la ma dreta per esbotzar algun clatellot i més d’un als que pobres de clepsa i d’esperit no sabien la lliçó que els havia encomanat... Aquell dia provar un sistema nou, ja que la ma seva es ressentia segons  quin clatell contactava la seva ma i va fer us del CUL PEU  per propinar el càstig, però no comptava en l’equilibri i al fer  l’esbandida i quedar a peu coix, una relliscada de la sabata i PEU  enlaire i el CUL a terra... La riota de la multitud que mirava va ser de pessigolla davall l’aixella.

35.- BADOMERIES.-- PRÈSTEC.

35 .-Entaulat amb bones estovalles, bon plat i forquilla ben esmolada, el subjecte anava donant crédit a la feina que tenia davant i les barres plenes trituraven al tall rodó que li havien preparat en aquell restaurant a petició pròpia... Poc es pensava que la poli havia ensumat que la seva cartera hi duia el producte d’algun canvi de lloc de bitllets de curs legal i segons els antecedents que tenien i pista per seguir-lo varen arribar a la conclusió que PRES – TEC allí tenien concomitàncies que valorarien detenint-lo i escorcollant no sols paraules si no els fets d’aquell subjecte. Tant tranquil que estava i com s’atipava el que prompte tindria una casa amb reixat inclòs.

34.-BADOMERIES -- MICROONA.

34.-A la platja anirien la parella amb el menut de tres anys, ja sabia el que era tot això de banyar-se, no solament a casa o en la bassa del poble, ara en deien piscina,si no també del seu poc record a la mar... La mar era molt gran... el menut no li tenia por, no li havia picat mai cap medusa, que no sabia com eren... Ell a corre a peu descalç, salvant cames i cossos del personal que es rostia... esquivant alguna pilota que li rondava el cop al cap i seguit dels seus pares apropar- se  a la vora on l’aigua arribava i besava l’arena... Quina delícia quan li tocava als peus... Ell volia anar més endins fins submergir-se... La mare  l’aconsellava... – Quan vingui una MICRO – ONA, aleshores hi anirem i ens cabussarem per dins com dos croquetes, veritat, fill meu ?

33 .-BADOMERIES - ESCORRIALLES

33.-Va ser elegit per al Parlament. Li havia costat per que tothom se’n burlava de la seva figura... un enanet amb orelles desproporcionades en un cap petitó que suggeria molt aquella cançó de... Els nans mengen trumfes, fesols i peix pudent, no sé com ho aguanten aquesta pobra gent... Però la seva constància i el fer nosa, si cal, i el posar-se entrepeus, els votants el varen votar i ara produïa al ESCÓ – RIALLES... Però que se’n burlessin li importava un pito... Ell tenia un sou quasi vitalici, mentre els MËS anaven de cul tot el MES... Que riguin !!

32.-BACOMERIES - ESCRIT

32.- Anava pel camí, de nit, retornant del camp del seu treball diari... Era estiu, i el silenci imperava els petots i cigales arrapats a una soca devien dormir, ila ocellada quieta també. El mussol i la xuta de tant en tant esclataven el seu clam i els grills sonaven a l’oïda com un martureix de consonants barrejades amb la I... per demés silenci... Però de sobte parà orella... Un so llarg de queixa que anava adquirint força, potencia... l’alertava. En la seva mollera una mena de temor,esgarrifança davant la foscor on la lluna no brillava, dins seu ressonava això... ES –un - CRIT

31.- BADOMERIES.- CORREUS

31.- En aquella plaça gran d’aquell poble gran hi feia cap gran nombre de persones després d’haver dinat en hotel o restaurant o... era el lloc de troballa per les entrevistes de negoci, el comprar i vendre o a l’inrevés feia que la congregació de personal fos nombrosa i els xerrameques embadocadors tenien plat i cullera i forquilla i got preparats per donar el cop al que s’atansava i volia fer negoci... A aquella hora allò bategava... O deia l’especialista en posar renoms –Això és el COR (de)- REUS.
I és que es tgrobaven a la plaça 'l PRIM. Centre neuràlgic als dilluns de la cosa de la pela.

30.- BADOMERIES.- BUSCANT

30 .-En la central d’autobusos, reunits, parats tots els autocars, en hora de repòs desprès de la lluita del dia, tots quiets,silents, és començà a oir un melodiós so, Tots estranyats, inquiets pel que passava..., les llums apagades del lloc sense que ser humà es sentis respirar , es donaren compte el companys que un d’ells no callava i amb veu ronca entonava cançons. Per la ment de tots els parats contemplatius hi va recorre un somriure somriure BUS – CANT. Qui sap si el plaent delit s’escampava ells també un dia podrien muntar un orfeó , eren colla i potents...  

29.- BADOMERIES.- CORRESPONENT.

Li deia el gall a la gallina si CORRES-PONENT se’t xafarà l’ou i l’ama si no li dones producte et posarà el ganivet davall del bec...