SI, SI, NADAL QUE TÉ DOS AS -- GRÀFIC 1919.

Gràfic de maig del 1919. ----Cavalleria Rusticana.

- Així, tots els cosins de la Menegilda son de Cavalleria ...?

Coi de xibal.

-----------------

27 – 11 – 08 ...........POSTRES.- Li pesava, avui, al politiquet, això de les herències. A tothom amb qui parlava li remenava que l’hereu s’ho emporta tot i els altres els cabalers, res de res, i les noies unes escarràs estregades al treball per mantenir a flotació l’hereu. Estava al quid i enfadat,no n’hi passava una. Era igual que al hereu l’ anomenessin Copó que Calze, era molt semblant. Si erets el primer, a fardar i a viure la vida, els demés agafa el xapo i a regar l’hort de l’hereu. Això estava escrivint i amb bastant de fe, com si tingués tota la raó

L’hereu com que no treballava amb el xapo, doncs... Per ell cosa de bastonet a la ma i mocadoret blanc a la butxaqueta de l’americana que fa fi. En altre ordre, que és el que m’interessa, l’hereu és l’alcalde del poble i no em trauran d’aquí. Per això vull entrar en eixa descendència. Estic cansat de ser el cabaler. L’hereu i res més. I millor que el cognom sigui com el primer poblador del mon – segons ens diuen les escriptures – Si, senyor, si. L’ ADAN
I si no puc ser L’ADAN que seria tornar enrere, doncs ho giro del revés i tenim aquest cognom tant apreciat que tothom el vol per ell i la seva descendència, que no és poc. EL NADAL, fotre, que demanar per demanar, demanar bé.

Ja sabeu que va passar per allà a Girona, quan un NADAL, que no era cap dia de festa de guardar, el varen cridar a files per augment de categoria, ho va dir ben clar, jo porto la A, que és la primera vocal i de la paraula As, i dos que en duc i ben visibles, doncs,el que m’ha de succeir, ja es pot preparar, i no amb sopa de lletres, que ha de quedar el penó ben alt. Les vocals seves, i no va de broma, no, que porti la A de As de vocal primera i si pot ser quatre millor que tres.
Doncs,si, fill meu, varen escollir a una persona – la dignitat ja la sabem que la té bona – portava quatre vocals que podien ser consellers si molt agomboiats de necessitat estesin. De nom ja anava plena. Dos vocals A i una N,si, home sí, AnA que vol dir que estava disposada a fer a anar el sistema... i de cognom, si el seu antecessor en duia dos, ella dos, pAgAns ...
Doncs, jo si convé aniré al registre i a canviar el que sigui.
Quina fe hi posa. Ja ho dic que quan sàpiguen les seves pretensions, ja, ja... La riota serà descomunal,
Però ell hi deu tenir fe. O ser l’Hereu i no de la ciutat gran, si no que, de moment, d’un poblet més gran que Albarca. Se’n recorda ara del Nadal de les medalles, però ell no està per pilotes i xarxes i raquetes i pantalonet curtes i sueres a dojo, res, des de que de jovenet es va tacar al beure amb porró que aleshores en deien d’una taca i ara ha posat a...: - T’has posat la medalla,- Que no pot tragar això de l’or o la plata o... Sa mare l’atustà amb l’espardenya al cul que encara li cou ara, o sigui que al politiquet no li en parleu de medalles ell una bona vara d’alcalde i a veure venir...

27 -- EL CUL DE LA CADIRA DEL PRE... - gràfic de maig de 1919

Les informacions dels preliminars de la Pau.

1ª.- Los catorce de Wilson ...( punts suspensius ). 2ª França i Inglaterra: ( dos puntos ).

3ª.- S'abasteixerà a Alemanya; ( punt i coma ). 4ª .- Es retira Itàlia. ( punt i apart ).

- Ara a esperar el punt final.-- SILENO

---------------

24 – 11 – 08 ................POSTRES.- Això de la Diada i les banderes el té frenètic. He estripat el paper que li he trobat per que no era de recibo que diem.
I la visita del amo al Congre? que potser aniria bé de dessecar aquest peix i guardar-lo com feiem abans per el tupí que ara ja no s’usa i el gasto en la menja s’hi coneix. Tot envasat per que Medi Ambient tingui feina a posar multes als que no reciclen i és que una cosa porta l’altra. Un guirigall.
L’amo no vol reconèixer que s’ha gastat els quartets per arreglar-se la cadira, per més que aquell que sempre va sol, el Sol – ves li recriminava i al no creure’l, ara es troba que no en té ni per pistatxos per la canalla. Aquell ja li deia no ho facis, però ell, que sí que al cul de la cadira se li té que canviar la bova. Posa-n’hi un de fusta. No, que no hi ha pins per tallar que els hem gastat en la construcció de taulons per encendre el foc. Doncs, si te’ls gastes miserablement – quines coses de dir a l’amo – les passaràs magres. No, que tinc tortets amb oli a la gerreta i ans no s’acabin, uf,...
Que no el varen convèncer. Ell a la seva. Tothom més content, en tindrem per anar a beure una llimonada, que bo que és nostramo... I ara no pot dir que hi ha crisis que sona malament. Que hi ha el CRIS, que és una institució digna, sí, però eixa persona tant indigna la Crisis, res de res, ni sal, ni oli, ni pa, ni llit, res de res, que es mori ben aviat...
Els que li volen bé ja l’aconsellen. Mira avui que vas al Congre no fas el valent, que no et convé. Tens la cadira amb bova nova i ja s’arreglarà tot que això és mundial. Però a veure com dus la xaqueta, no estiris el braç més que la mànega. Controla’t... Però deu portar els auriculars del mp3 i clar, no escolta bé i quan menys ningú ho esperava, es que ningú dels seus i dels altres, que li tenen bola, ha soltat la pedra al ramat. Que com que treballem i som condescendents amb els qui no arriben a fi de més, apujarem... El Sol-ves s’ha posat malalt, la de l’albereda ha anat a tossir a casa del gorbatxof i demanar un mocador, mocador de roba, res de paper, per que l’amo li fa fer cada mal paper que no es pot treure el constipat del damunt...
No el volen escoltar al politiquet i com menys cas n’hi fan més farruco, per que lo de ser alcalde, uf, encara li dura.

26 -- ES FARRUCO, VOL SER ALCALDE.--gràfic 1919

Gràfic guardat per el meu pare del abril del 1919.

Las comunicacions telefóniques.

Maura - Amb aquest lio, com voleu que ens entenguem?
----------------------

18 – 11 – 08 .............POSTRES.- S’ha posat farruco, el politiquet amb això de ser alcalde. Si hi arriba... Pobre politiquet. Ell veu l’exemple i no se’n pot estar. Molts li diuen que es millor ser alcalde d’Albarca que només té, res, dos habitants i no tenen res de feina a firmar i fer pressupostos, etc., que ser-ho de una població amb cara i ulls i carrers i places amb botigues i teatres on et pot lluir encara que no t’agradi dur corbata a l’estiu, però ets respectat si ho fas bé i aplaudit com una vedette i si et conviden al camp de futbol qui sap si faràs el xut d’honor o el farà la damisel·la més maca del poble i anar al costat d’una cosa així fa patxoca, o potser et daran el premi a la ma per que el passis a la ma del guanyador... Res, ell ja sap el que vol. La trepa, com altres fan o bé o sembla.
Diu que per pujar eixa dificultosa muntanya si convé llogarà una bici d’aquelles que diu que en tenen moltes d’escampades per Barcelona i que donen bon resultat, a demés si et canses d’elles, la deixes per allí i que un altre hi posi el cul.
Se’n recorda d’aquell que es mirava a l’aigua del Mediterrà per que si trobava guapet, el Narcís i, mira, que son les coses, quan els semblà als d’allà el riu de les pomes li digueren aquí et podràs mirar en un mirall dels bons, el de la guerra i ja el tens a defensar interessos de la e-mìli-a, una noia que es veu que era cosina de la que ho és ara la Cha, cha con – del cha, cha, cha aquell ball que no passa de moda i tots els ministres l’han de saber ballar, sí – Res, que tots el que arriben d’alcaldes, poden.... I després quan deixen el mini... els busquen qualsevol cadira de bova per seure còmodes i tranquils fins que els vingui allò de l’eternitat, que no està molt clar que és.
Tot això ho apunto de les seves consideracions. Es tornarà lelo abans d’accedir a l’alcaldia que tots ho veiem. Vol tractar amb coses especialitzades com els jugadorassos de futbol que cobren milionades i ja veurem que en surt d’aquest espectacle. Deutes i males cares dels companys que quan els hi expliqui la veritat, li diran que la realitat és una altra i que ho deixi córrer. Que els llibres de cavalleries ara en diuen Best Seller. Que ha canviat tot molt no sols els estudis per la trepa. Ja veurem demà per on tira.

25 -- ElL POLITIQUET VA PER ALCALDE -- gràfic del 1919

Gràfic recollits pel meu pare ,abril del 1919.

La vinyeta diu . EL PADRI DEL NEN.

- Doncs, no es peguen.... i son falses . per Tito.

( Aleshores tiraven monedes falses i tots a collir-les,

ara tiren totxos que si et toquen de ple et maten econòmicament.)

--------------------------

16 – 11 – 08 .............POSTRES.- Avui s’ha quedat pel poble el politiquet. Sembla que vol fer com una enquesta. Li va pel cap a la seva edat, vaja, presentar-se per alcalde i això deu dur enrenou. Quan fa figueretes davant dels seus, vull dir, que explica pensaments profunds, arguments per ell irrefutables i que podrien posar en pràctica els adeptes al partit i triomfar amb el que proposa, se li giren d’esquena, si no és pitjor, deixar-lo caure quan fa la catombella... amb les sanes paraules que ell proposa!! Idees que tenen fons bons, però com que els de la cúpula copulen alt i no baixen a l’almàrfega d’un pobre i vulgar politiquet, aleshores tot ha begut oli i amb la cua entre les cames recula quan ha dit. Però espera la ocasió propicia
Mireu el seu guió, fruit d’investigacions que teles i diaris i revistes i ràdios li serveixen en safata i només cal collir-ho com si fos bresca.

Que diguin el que diguin, però jo començaré per aquí. Prou mostres me’n donen eixos aubats que es situen a primera fila i avancen amb la seva bandera i a manar...
Quan marxà el Mare gall de l’ajuntament, Qui va agafar l’esteva, matxo, arada i començà a fer el SOLC el CLOS, i per els serveix a la pàtria ( el seu ventre ple) el cridaren d’allà i cap a Mini stre de Justícia, bé, que ell també es va equivocar, i com que tenien dos minis amb la mateixa cartera – que pesa, ho sabem – devien dir, dos no que ens costaria massa card i el destinaren a FO ...MENT, de cap si que en tenia i esboiradet el cabell també i no mentí mai. Au.
Per allà al CORN (d)Ella, hi varen trobar un xicot que tenia el vi dolcet,molt calladet però quan el feien enfadar, zas, cop de surriac i tots a creure. Un altre Alcalde. Com que el CLOS no llaurava bé el SOLC, diu, mira tu, hi posarem aquest del vi dolcet de MINI i ja em tens a l’home amb la botelleta dolça i el llavi tancat i va fer el que d’ell s’esperava. Va venir un canvi per aquí al Mediterrà, un que cantava com el Serrat i com que no s’entenia massa amb aquell de dins del riu de les pomes, els capitostos varen dir li fem un homenatge i el fem guanyar de tot, de tot, de tot, i tots quedem com a homes i ens el traiem del davant sense tenir que posar-lo de patitas a la calle- que és com ho diuen els de les pomes – vale, vale. I ja em tens al de del vi generós, no per que en regali, no, per que té bon gènere
El criden i li diuen, He tu, Qui jo, Si tu. I el converteixen en MONT ...ILLA. – ( se diu que ara se’n repeteixen de donar-li el comandament que tenia el MARE GALL en això de la Mediterrània, allà amb les pomes el tenien controlat)
Sense escarment o potser amb la mala intenció de fer votar als vint-i-cinc, per que tingues contenta la germanada amb pa i formatge i faran el que demanes, fins hores extres doncs, collim al de l Hospital que es home entès en coses que nosaltres no sabem i ell ho domina. D’alcalde a mini . Si una mini mina això de ser alcalde.
Deu tenir algun as dins la mànega aquest home. Per que per arribar a ministre i president, ja,ja ja...No el culpeu, pobret, que tot son vulgaritats, eh que sí?

26 -- UN DIALEG DE MALS ENTESSOS -- gràfic de 1919.

Gràfic guardat pel meu pare de l'abril del 1919

La qüestió del dia : Un programa com qualsevol altre.

--------------------

14 – 11 – 08 ...........POSTRES.- El nostre politiquet li ha vingut de gust escriure un diàleg. Com si parlessin el meló i la carbassa de fer farinetes. Coses vulgars.
- Que ets el soci?
- Per quin soci preguntes?
- Pel soci de la llista.
En el soroll del aeroport contesta : - Síiiiiiiiiii!!!! Socialista?
- Voldria saber qui fa les sabates al Sabatero. Crec que té un bon sabater, per que amb les sabates que li fabriquen pot caminar al revés del que promet.
-Jo no ho soc del seu partit.
- Que ets del que li fan les sabates de pell de serp o de boa?
- No,... mira tu, no ens entenem. A mi em fan llantes per les rodes i no sabates, jo vaig sobre rodes.
- Així no et posen les sabates, vaja.
- Jo soc com els argentins, encara que no tinc ni un duro sevillà, circulo amb carro.
- Aquells temps de Perón i la Avecita !! Potser podries portar blat i panís com en el temps en que es pagava amb francos en ves de pessetes o d’euros o a fer les Amèriques, al noiet jove que comença i que crec que és BO i AMA, ( obama) no sé si....
- Mira, fill, jo tinc molta memòria històrica i no mi vull posar en eixos fandangos.

- Doncs, quelcom heu de fer per sortir de la crisis. I si votéssiu tots els que s tron de la casa pintada de blanc, allò dels innocents que tot ho veuen blanc.
- Jo no parlo anglès que parlo català, per això em dic Josep Lluís.-
- Doncs, si vols un consell. Jo me’l canviaria per José Luis i ja tindries bon començament per entrar a la casa de les ranes que allí ... és una gran mansió. De Rrogrigues a l’estiu ni han molts i la poli no et mirarien i en ves de disfressar-te de Jeús, ho fas de Sabatero i ja està a veure el rei d’escacs cada dia.
- Mentre duri l’actual situació jo ja estic col·locat, no interessa fer bestieses no me’n vagi a fer la ruta del atur.
-Però tu amb el carrot tens pervindre.
- Jo ja estic bé depenent de la independència.
- Perdona que no siguis el soci que busco. Adéu

Els teatristes del poble li han degut demanar un esquetx per representar algun dia per fer riure. Bé si els fan pessigolles potser si. Jo ho posaré al post per si algú ve i l’esgarrapa, vull dir, el llegeix.
----------------------------------

25 -- EL DIT DE LA DICTADURA O EL DIT DE LA DEMOCRÀCIA. --grafics abril 1919.

Gràfics guardat per el meu pare del abril del 1919.

Peu de pàgina.- Entre dos tiranias.

la situación de Juan Espanyol.

11 – 11 – 08...........POSTRES.- Ell ha continuat, després de dinar, desplaçant-se al lloc on la seva soledat el fa sentir-se com en un míting i com inefable orador. Allí pren els apunts i santa pascua. Si un dia ho podés llegir en una tertúlia o en un escenari, potser engreixaria de satisfacció, crec que no ho vol, després, com que ningú escolta a l’altre, per que tothom volem ser el preferit, ja n’hi hauria algú que trobaria tres peus al gat per posar-lo en ridícul. Jo he mirat per allí i sempre li trobes llevat.
Quan algú em diu que en la Dictadura ho passava malament, penso que pot ser un Demòcrata. La diferència notable que trobo entre les dos DES - sols una Te els acompanya en la paraula – és la forma de fer anar el dit.
( Segurament que això de la era digital s’empelta, encara que abans ja Colom va utilitzar el dit i potser molts no se’n recorden. La memòria es perd, fixeu-vos en això de la memòria històrica, que encara no ho han aclarit. Clar que, totes les històries s’escriuen amb sang del perdedor i la ploma del vencedor.)
Seguim en la conjuntura. En la DIC el dit enlaire senyalava als preferits i era una senyal de bonhomia que obeint al dit, doncs, era un segur de vida. El dit cap avall era el repudi, la repulsa i el quedar-se fora del cercle i si amb això quedaves rai, per que les represàlies podien arribar fins la desaparició de cos i esperit per un in eternum, i mira, per on, si venia un canvi de DE ja no veuria l’altra DE que anhelava
Avui, no és massa diferent, però... Les PES ( partits) tenen el seu dit. No és la persona com en la DIC.
El partit si obeeixes, el dit t’accepta i fa el que pot per tu, si segueixes seves consignes. Si no ets del seus, vas contra ells i et rebutja, et sen, però no t’escolta i s’aparta de tu com un gos rabiós, no en vol saber res fins a l’època de comicis, aleshores, canvia la cara, et somriu, et diu paraules dolces, fins et cedeix el pas i et dona la ma per creuar el carrer,res, és fa l’amic.
Així en la DIC un sol dit deia SI o deia NO, aquí tants caps tants barrets. Vull dir, que cada PE és propietària del dit d’acollida o de rebuig. Això fa que l’aiguabarreig sigui tumultuós i la lluita per obtenir el vot per rebaixar el dit de l’altra PE, es de lleons i de tigres, encara que els corders i les seves pells de llana transitin per la geografia fent la seva propaganda i proselitisme.
Guardar el DIT. que és exclusiu de la PE és norma per ser considerat i si tens sort i et portes segons el cànons establerts pel DIT de la PE. Pots anar pujant fins dalt de tot. Cosa que amb la DIC no passava, ja que era patrimoni exclusiu....
No en tenia més en aquest paper. Sembla que això de la era digital el fa pensar. Li diré adéu i esperaré a demà si continua amb la càrrega o es llença per un altre coster rossolant. Que tingui cura de que no s’escaldi la cularsa en una caiguda, els còdols i terrosos poden canviar-te el pas i la entrapusada... sort que porta crossa i sempre és una defensa.

24 -- D' ACORD, SI SENYOR, D'ACORD... - GRÀFIC 1919

Gràfic del març del 1919, guardats per el meu pare.

Els espectales de Barcelona.

-En tots els teatres la mateixa obra !!!! - Silenio
----------------------

8 – 11 – 08 ............POSTRES.- Per la tarda ha tornar a la barraca. Ha trobat els estris i com que les tomaqueres, albergínies, pebrots,melons, etc. es reguen amb sols obrir les corresponents aixetes, ell té temps de sobre de fer quatre o sis o deu ratlles, que no ve d’una, i ja està, el politiquet, vulgar com és ell a posar-se amb els seus majors que prou querelles hi ha tingut i encara que sempre l’han fet perdre, ell sap que la veritat seva no se l’hi menja ningú, però que ha de dir, marxar del lloc amb un – Adiós muy buenas i ja us ho fareu, jo ja us he avisat, recristo.
Al cap d’un ratet que se’n ha anat a veure com circulava lo de les aigües per els crestalls ja li he trobat la seva becada escrita.

Els partits en les seves declaracions de intencions ens deixen bocabadats. Després, en la realitat del dia a dia, ja és una altra cosa, Quan fan acords amb altres companys contraris, això d’altra Pe, escriuen els punts d’encontre i els discordants. Després, ja, ja, fan els que els convé. Ara, sobretot l’acord.
Sí, sempre l’acord de que tenim un lloc de treball pagat i que cap desacord es pot posar d’acord per perdre’l.
Que amb allò que dius has quedat malament, ho ha dit com a segretari - ve de segre i de segrest – d’organització, i així no es perjudica a ningú. Si un dels seus pregunta:
- Que pleguem?
- Hi ara, NOOOOOOOOOOO! Això maiiiii! Tenim tantes coses en comú: el nas, la boca... la corbata, la cartera... el cotxe...
Fills meus, res, no us hi poseu que quedareu malament, molt malament.
Han estudiat per fer acords, sí, acords encara que estiguin en desacord. Clar, acord pels desacords que no posen en desacord res, per que tots estiguin al estrat, a l’escenari, al podi.... D’Acord, si, si ,si, si, d’acord.

Acord de les seves misèries. S’hauria de prohibir el diner. No se si hi hauria tanta FAM... de diner i menys FAM de gana i de l’altra classe de misèria que ara abunda a tocar i que potser molts de nosaltres no escaparem.

Ja tornava de veure lo de l’aigua i jo he fet mutis per el foro. Ja tenia el que buscava. Si em trobava allí no ens posaríem d’acord en si publicava l’escrit o... Abans del descord he preferit com ell el meu acord.

23 -- PERSONALITATS DELS POLITICS, UNA, DOS,...TRES? -- gràfic 1919.

Gràfic guardats pel meu pare l'any 1919.

D'aquelles terres gallegues.

- Pepona, que he perdut la vaca i he trobat la sogra.-

No sé si avui L'Autobush diu una frase com aquesta

--------------------------

6 – 11 – 08 ...........POSTRES.- No sé com s’atreveix aquest home. Al treure’s el mocador de la butxaca, ell usa cosa de roba, no de paper, pensa, segurament, que si se li esqueixa en la sagrada operació la ma no li quedarà molt favorable i no està per deixar-se els dits entre els mocs. Doncs com deia. Altre paperet cal·ligrafiat i primer semblava un telegrama, però es va estenent de debò.
Això dels mòbils també ho fan servir aquests que ens manen... I he descobert una conversa dins de la mollera que podria ser aquesta o similar.
- Que ets el president de la Gen..
- Oh, no, soc el president dels PES
- No res, doncs, Jo soc de l’esquerda...
- Senyor sant Jordi !! Que s’enderroca quelcom?
- Noooo...!!!

Com que ara tots aquests subjectes tenen dos personalitats, doncs, mira, si els fa mal el queixal diuen que els fa mal el queixal del president del consell d’administració, però no el queixal propi el dels honors. Ja s’assemblen a la Trinitat. Clar que encara els en falta una, però ja la trobaran.
A les hores amb tres personalitats cadascun no ens entendrem. S’hauran de canviar de camisa i pantalons i sabates cada dos per tres, igual com qualsevol treballador del camp o indústria que es treu la roba bruta cada dia i se’n posa de neta per allò del que diran si els veuen bruts i desgrenyats. Ara podran cobrar quan arribin al triangle a tenir tres sous que per petits que siguin tot suma, caram.

Crec que hem arribat a un xollo que amb la Crisis i tot el que pot succeir ens haurem d’apuntar a les llistes més votades per si ens toca això del triangle, que no aniria mal, per que passi el que passi per més austeritat que per llei o decret es disposi, això sempre raja.
Un consell que potser no hi pensen,- amb l’enfeinyats que estan - per que per trobar les solucions que ens donen en quasi tot, podrien fer com abans es feia quan faltava aigua a la font.

Un cervell il·luminat va descobrir que portant un tros de fusta que en deien la posteta tothom tenia aigua quan li tocava. Era com un torn de poble, allò del jornal perdut, que no es cobrava. Però amb el sistema de la posteta tothom tindria jornal i cobro. Seria una rotació de càrrecs i tothom content. Bé, els que ara ja cobren, potser se’ls faria pesat haver de esperar el torn per manar i cobrar.

Clar, rotar els càrrecs. Sigui per DNI, per que s’està a l’atur i mil coses més que trobarien els experts.
No sé si ni en parlaran, això de la poltrona, noi, noi. Ni per malaltia. Mira, potser si que eixos personatges no poden gaudir d’aquest luxe de posar-se al llit d’un hospital...
Per proposar-ho no mor ningú. Qui sap si ens perdem per parlar i diuen : - Decret de Crisis, Des d’ara començarem el torn per que tots els ciutadans tinguin el que nosaltres, ves, quasi ens sobre. Que ni hagi per tothom. Començarem el torn per el cap de dalt i anar fent. Ho firmo i disposo tal com dic. ( Quan hauran de firmar vindrà el problema, quina persona del personatge ho firma, la primera, segona o tercera ? )-.

22 -- ELS GEGANTS POLÍTICS ES POSARAN D'ACORD. // gràfic del 1919.

Gràfic guardat pel meu pare any 1919.

Així ressa : La obra de Wilson.

Com la projectava i com ha quedat.- Silenio.

-------------

4 – 11 – 08 -----------POSTRES.- Quan se’n ha anat a dinar el politiquet, ha deixat de nou la seva marca en el paper, no vol que res se li endarrereixi i tot el que li apunta al pensament, zas, escrit encara que sigui en un esborrany minúscul però entenedor i li deu semblar que ja ha complert. Ha deixat tot això. Llegiu.
Totes les coses de la vida tenen una solució o varies. Ara una és la perfecta i és la que s’ha de buscar encara que no siguem els pares nosaltres. Si així ho fessin els polítics, que es deixessin el seu orgull particular, el ser JO, probablement resultarien més adients els seus actes.
Si considerem que en qualsevol plantejament de qüestions que presentem a col·lació tindrem un mínim de tres opinions, és necessari obrir l’ull amb la perfecció del que dispara l’escopeta al conill i fer blanc.
Les tres opinions que al menys hem de salvar son els escèptics – que tant els fa -, els favorables – per simpatia, raonaments, etc – i els contraris – per convicció, per oposició,etc. -. I es que es veu que això de les trinitats ens maregen arreu. No és estrany que sigui considerat nombre màgic el tres.
Per reforçar conviccions es creen els amiguismes. És una fórmula també màgica que sumant adeptes al que pensem, expressem, exposem, ja tenim la certesa d’obtenir un quòrum a favor i, aleshores, podem plantar cara al oponent del l’escepticisme, alegrar als que ens afavoreixen i ja son nostres, i lluitar per convèncer als que estan en contra de les nostres tesis o plantejaments i que els hem d’ abatre com sigui, però raonablement amb bones arts.
Això de les bones arts pot ser un problema per que els oponents: escèptics o contraris també poden usar armes, si, totes les dalles, destrals i ganivets per aplanar el que nosaltres volem que prosperi.
Posar d’acord als tres gegants és difícil per no dir impossible.
Crec en una fórmula: Que interessi a tots per igual...la solució del problema plantejat.
El que m’estranya dels professionals de les PES, que davant de les qüestions d’interès general, que a tots els afecta siguin de la posició que siguin, no es deixin les seves renyines d’escepticisme, de contrarietat, de voler la seva i exclusiva raó i facin acte de contrició i abaixin tots el cap com a bens i que allò que es diu als fronts de batalla sigui el seu lema: A l’atac...!!!
Tots els humans tenim misèries que no son la pobresa. Per que no les reconeixem i les llencem a la brossa?
No cal que ho comenti, és prou clar. Els fronts comuns, deuen ser per anar a la comuna antiga per defecar, per altra cosa, ui, no els fan servir per més que ho jurin. Han de fer tots els papers de l’auca per demostrar davant tots els ciutadans que els seu treball, el seu esforç son ingents, que suen la cansalada i que ja no poden més, però ningú se’ls creu. Res. No em vull violentar. Qualsevol dia ens diran que han arribat al millor acord, l’únic... i tots ens en riurem. Per que al cap de quatre dies , ells mateixos, sortiran amb les manxes o fent de flautes i sabrem qui és o era l’escèptic, qui el contrari i qui ha fet la pota de gall. Ja ho deia: MISÈRIES.

21 --L'OBJECTE DELS PARTITS.-gràfic 1919 - RECORD PARE DE LA ZEL .

Gràfic del març del 1919 d'una col·lecció que guardava el meu pare.

En el peu diu: Els pasats successos .- Tancat fins que es reponguin

les existències amb el decret de disolució .-Silenio.

--------------------

NOTA -- Així com aquí faig un record al meu pare,

AVUI VOLDRIA DEDICAR EIXA HUMIL PÀGINA

AL RECORD PÒSTUM DEL PARE DE LA Z E L.

QUE A ELLA, SOBRETOT I TOTS ELS SEUS AMICS

ENS AJUDI A SOPORTAR EL

DOLOR IRREPAREBLE DE LA PÈRDUA.

--------------------------

A NOSTRA AMIGA.... ZEL

Sols et podem dar paraules
Per el teu sofriment,
Per calmar-te la nafra
Que el destí t’ha fet.

Petons i abraçades,
Llàgrimes per ELL.

Paraules... Paraules...
Per retornar-te amb ELL

Consol
Son distància, temps.

Consol
És assumir el trist moment?

Paraules... Paraules...
Rosaris de contacte: visió i veu

- El tinc dins
I el sento i no el veig -.

- Com animal de costums
Ha de passar el temps -.
....................
........................................................................................................................
2 - 11 - 08 ..........POSTRES.- Aquest seti de la barraca li endurirà la cularsa al politiquet. Està en el seu medi, solitari, ni les mosques ni tebans l’amoïnen i fins hora de retiro per anar a dinar... Tenia set i com que l’aigua de la botelleta que porta s’ha fet calenta, ha anat al cep que deia’m i ha collit un brotonet, un gatim d’un raïm d’aquells de mig quilo i ha anat desgranant amb els dits i allotjant-los a llavi i boca i degustant-los. L’ha refrescat i al acabar, aleshores si que ha collit la botelleta i ha empinat el colze per salvar el desnivell i engolir els glops. Ha tornat a agafar els estris cal·ligràfics i a la feina. He pensat, ja tornaràs d’aquí una estona ... Ell impassible segueix la seva ruta.

No en sortirem de cap de les maneres i el més lamentable, que això ho saben ells. No varen aprofitar el moment adequat i ara, la distància de criteris és abismal. El mal s’ha enquistat i encara que ells senten el dolor de no encertar amb les directrius apropiades, no s’avenen i això és fatal.
Quan la nació o l’estat, millor dit, es va enderrocar i varen tenir que fabricar, si fabricar una de nova,
aquella filla, que tenia vida amb el compte superb i anar-se’n a campistrau, que ja era hora, al voler fer-ne néixer una altra els polítics que hi intervingueren no varen tenir arrestos per plantar-se i dir : - Ja n’hi ha prou... -. D’aleshores aquesta casta ha pensat més en ells que el país, nació o estat. Les Pes Majúscules s’han endut tot el pes i ara eixes son com un negoci paternal,una empresa amb valor a la borsa que segons pugin els vots té unes possibilitats bones, o no tant bones o dolentes, que això del got ple o mig ple, si està buit, com ho direm? Ara, un entra en una d’aquestes PES i sols per això ja adquireix el valor de p petita, és un jornaler de la Pe majúscula i a creure. La piràmide esta formada i si es vol fer caure...ja, ja, ja.
Ara, uns d’una manera o d’altra es traeixen, per que les PES o negocis, totes, no van pel mateix camí i quan diuen que van cap al nord, qui sap si els trobarem al sud o en altres racons. Igual que en els JJ. OO. tenim Jocs Professional Olímpics, aquí, ara les PES son PROFESSiONALS i a vivir que son quatre dies. No varen aprofitar el moment del muntatge de la nova filla, empresa, negoci, nació, estat... posem-hi el nom que vulguem...per això passa el que passa i anem com anem. Com el futbol, professió, negoci... moure diner i cap a la bossa... I oh !!! QUE BÉ QUE JUGUEN...
Ben mirat, és com quan en una famìlia moren els pares sense testar, com s’arregla? Amb advocats, notaris, crits, baralles... Tots volen la manta i estiren per tots els cantons i la destrossen i es queden sense manta... Res, unió entre germans amb pares mort? Que difícil, tots volen les hisendes, possessions, negocis ,accions de borsa, joies, diner...
Quan les coses no es fan quan s’han de fer tots es posen en pecat... Que els donin...

Es desballesta l’home. S’ha aixecat, ha collit la crossa i els estris cal·ligràfics se’ls deixa per un altre ratet. Ja s’explica l’home. No varen fer els deures bé quan era hora i ara els mestres no els aproven i els suspenen els examen d’agost promesos, suspendran el setembre, i així anant seguint, com que ja cobren del fondo de protecció de les PES i dels seus negociets permesos o d’amagatons que per això son el que son...