dissabte, 28 de febrer del 2015

CALLAR..aquarel·la


Callava com si no percebés l’insult
ofert contra sa persona.
Era continuada la mala parla
com si depengués la felicitat d’altres
el esbravar-se amb potent veu...
Passà temps
i vingueren les ronqueres
i amb el dolor conseqüent el so
va anar emmudint fins al silenci
Ell continuava callat,
sabia que l’odiós tracte existia igualment
residint en el pou de l’odi
que podia retornar amb gran virulència...
La seva raó no era de crits desaforats,
el seu callar era de ma estesa
per acomiadar-se per sempre.
REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 28-2-15
.........SILENCIS
37.-  Què és el record, potser la nostra eternitat  en vida ?

divendres, 27 de febrer del 2015

M'ABSTREC DE CAVIL·LACIONS...aquarel·la


M’abstrec de cavil·lacions
que sempre el viure ens ven
i avanço per senders i camps florits...
Avui s’estampa l’arbriu
de pètals bellugadissos
com ales de papallona.
Em semblen dits que acarona
el ventijol que els ve a saludar
i cultivant el seu aroma
escampar erada de perfums...
Entrem en seva ruta
i xuclem els seus beneficis
que es donen sense res a canvi.
Quina solidaritat més noble.
DE REBAIXES 15-ANTON.- T.E.- 27-2-15.
..........SILENCIS
36.- Votar deu ser firmar un contracte
d’il·lusions que poden quedar en no res.

dijous, 26 de febrer del 2015

SAVI I S'HO CREIA... aquarel·la


Savi i s’ho creia el portaren la bogeria.
El pedrot dalt la muntanya era monument.
Li vingué al cap de superar l’altura
i s’enfilà amb desgast de cames, mans i cap,
però arribà a dalt com gran triomfador...
Què satisfet, content, joiós al veure’s
plantat com canya movent les fulles
que xiulaven un concert en fa major...
El vent començà  a moure amb pressa
els designis que tenia d’avançar lleuger
i no esperar a cap germà... La turbulència
es va veure en la nuvolada que allargava cames...
Ell era valent contra les forces vingudes a be.
però l’impuls crèdul que portava torbonada
el feren perdre aquella seguretat que l’enorgullia
i tot d’una rossolà avall fins al peu del pedrot...
Esmalucat era enterbolit afaram desballestat
al peu del pedrot...Sa valentia a terra estupefacta...!!
No havia previst que hi ha forces més potents
Que la seva creguda saviesa poc abans contrastada.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-2-15.
 .........SILENCIS
35.-  S’amagava dins la feina...El seu compromís derivava
en ser sord, mut, i cec... Distret, no feia cas de ningú.

..............

dimecres, 25 de febrer del 2015

VIOLETES... aquarel·la


VIOLETES
Primerenques amb caliu de fredorada
pugen, tija fina i primeta,
ensenyant el gallet de dolç somriure
i transformant el color de nova mixtura.
Posen encís en arrapat terrer
que les fa viure...
Avui  collim el seu perfum
com gotetes d’olor màgica...
Bequets d’ocell innocents
fent xiu xiu a l’orella...
Us posaré, enamorat,entre llavis
xuclant la vostra vida 
i brillarà l’olor diàfana
parida de la terra.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. 23-2-15.
........ SILENCIS
33.- No sols l’aigua s’escapava del seu grapat, si no el diner...

dimarts, 24 de febrer del 2015

EMBOTIT EN QUIMERES INCERTES... aquarel·la


Embotit en quimeres incertes,
el vell renegat per tots els vents,
callat en el cim de ses baralles
rondava per les taules de discòrdies.
Li importava la pau seva, sorrut en la d’altres
I discutia de calers dels que mai en gaudí
o es posava en calces de llustre dubtós.
Res li semblava conforme a seu criteri
i era feliç trencant el que dir sensat d’altres.
Conegut per tots, el deixaven escatir
i no giraven testa, però tancaven orella
i si volia el seu, els altres també n’eren dignes
de la prèdica que amb sis i nos en destruïen
sense complaure ni a asseguts de culera tova
ni a plantats de vara de batlle...
Però ell gaudia posant traves a tot i a tots.
Un dia relliscaria de debò sense retorn
I la pau s’estendria i els vents no renegarien.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-2-15  
.........SILENCIS
34.- Veieu el seu abecedari, ... Sols jo i jo i jo...


dilluns, 23 de febrer del 2015

VAIG MIRANT ENLAIRE...aquarel·la


Vaig mirant enlaire
i... com passa l’aire
que no veig, però sento.
Ressona el brogit de l’abellam
que treballa...
També la pedra muda i quieta
que aguanta l’arcada...
I, jo, entre brogit i arcada
faig camí sol
amb el sarró ple
de paraules per dir
a qui vulgui escoltar
el brogit de l’abellam
i la pacient arcada.
Així faríem el pas junts
amb conversa
que no s’emportés el vent.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-22-2-15.
......SILENCIS
32.- El catecisme de la constitució es defensa per profit propi...?

diumenge, 22 de febrer del 2015

VOLEN ELS OCELLS... aquarel·la


Ha posat peus a la cantonada...
No intenta mirar rere seu
on aquell carrer llarg és  de records...
Canta per distreure la moixonada
que l’atropella a cop d’ales...
Ells, juguen, pugen i baixen
de les capterreres,
balconada on reguarden seva casa
niu d’anhels i joia a ensenyar...
Mira, ell, cap amunt,
coll com fletxa llençada,
i s’enjoia en el revoleix dels ocells...
Ell, també, surt a donar lleure a l’esperit.
Tant temps d’hivern, vol violeta que broti,
que canti el cor en paisatge nou...
Que la llum sigui clara, neta, transparent.
DE REBAIXES  15.- ANTON.- T.E.- 22- 2-15
.........SILENCIS
31.- Anar pels torrompers... I que pugem les escales de recules.


dissabte, 21 de febrer del 2015

AVUI HE LLENÇAT... aquarel·la


Avui he llençat el desengany que les hores porten..
He obert la balconada de l’alè suau i tendre i fresc
i m’he trobat amb la florida de l’ametllerar...
Pètals esblanqueïts amb tints acolorits em parlaven
I s’oferien com toc de dits d’infant que vol convèncer-se
que ja pot sostenir-se, que seu esclat brulla sense pors
i innocent s’apropava a meu mirar... Quant de goig !!
El llustre blanc estès s’oferia en el paisatge en bellugadís aspecte.
Quin pinzell màgic utilitza la natura... !!
L’ambient es colrava de penetrant i agraït perfum
i m’entrava dins un nou reviure, insuflant conhort i consol
ajuda inefable per el cansament del fred que encatifa rou,
que ens sotmet a l’entesa amb el braser de la llar...
Finestrals oberts portaven assaonats queviures,
plats d’il·lusions i anhels per seguir camí de cel blau,
de mar plana, de sol pletòric de llum, d’alè de rosers...
Dies en que l’espectacle es manifesta sobreeixit de joia,
quan l’optimisme matina i no rellisca i camina ert i cofoi.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 19-2-15.
 .........SILENCIS
30.- Amb poqueta col... disbauxa de flatulència.


dijous, 19 de febrer del 2015

CALLAR I CALLAR... aquarel·la


D’antuvi, de sempre sempre se l’havia vist
amb la boca cerrada, llavis prets,
mai ensenyant dentoles, mai lleu somriure,
espessa cara circumstancial, esblanqueïda,
seria, com figura encerada que no mostra
cap alè d’obrir conversa amb els contertulis...
Fora del seu mirall particular, en el mirall social,
son fer era callar i callar i callar com violi en compàs mut.
Per molt que se’l burxés amb preguntes
la seva orquestra de veu no tenia buf ni partitures
i sols el silenci gutural el desinflava en un xiulet...
Ningú sabé mai la sonoritat i to de seva veu
i vivia sense obeir la proclama de la intel·ligent conversa...
Un aprenent d’enquestes li preguntà... –Per què no parles ? 
En un paper qualsevol  hi inserí el seu criteri...
- No soc lloro per repetir el que manen que digui...
Si empresono les paraules és per què no vull embrutar-les...
Si empresono les paraules és per que no siguin esclaves vostres.
Que us entri per l’orella i surti per la boca el concert,
feu-ho...Això és cosa en que mai no cauré en tanta baixesa.
I se’n hi burlaven per que no obria la boca a la paraula
que incessantment i per tots els medis li volien embotir.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 18- 2-15.
.........SILENCIS
29.- La ploma pot firmar fins suïcidis amb la tinta de la gent...


dimarts, 17 de febrer del 2015

RECORDS... aquarel·la


Havia acumulat tants i tants records
que ja no li cabien al sarró.
Experiències que l’enaltien força,
o que el deixaven sorrut i capficat.
També en tenia de divins que el trucaven
constantment incisius a la porta
i altres de mesquins que apartava a cop de peu.
Aquell matí, glòries que succeeixen, preocupat
volgué introduir canvis en seu calmós fer
i obrint el calaix de la tauleta del dormitori
els va encabir tots, tots sense butlla, sense judici previ.
Sense perdó possible, deixant-los presoners
i traure’s aquell bagatge pesant que el consumia...
- Ara em diran el desmemoriat, si no tinc records ?
Al sortir al portal un amic se li encarà :
- No et recordes...( Què em diu aquest fantasma ? )
No em recordo de res...No em recordo de res...
Un ocell deixà caure la tifa a rascar el nas...
- Vaja record m’envia aquest... Podria dir al·leluia...
Si que pensatiu li venia al cap tots els deutes
d’amistat, de diners que, ja pagats, ningú reclamaria...
- He aixerriat els records, no  vull viure de records...!!
Una bufada  de vent suau  deixà quieta prop seu
una fulla seca orfe i sola que volava orca d’inconscient destí.
- Podries posar-me al teu llibre entre fulls...
Segur que ja n’hi guardes una, seriem parella... No te’n recordes ?
S’acotxà i la collí i la besà...-  Tu em faltaves en meus records ?
Una llàgrima rodona rodolava pel seu rostre entristit...
..............................................................................
Qui no viu de records per més que els esparpelli ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. – 13- 2- 15.
  .........SILENCIS

27.- Per què uns ploren i altres riuen ? Per què el plor dura més?

dissabte, 14 de febrer del 2015

ON HI POSEM... aquarel3la



On hi posem no sols vestit, menges, diner...
si no estima, voluntat, treball, preocupació,dubtes,
ensenyances, projecció, il·lusions, anhels, goig,
ai, quan els perdem...!! Nostra propietat que és aquella,
que hem guardat, cuidat, acaronat,... se’n en recent
i el buit que ocasiona és abandó dins nostre insondable.
La traïdoria que creiem ens ennuega, com salvar-la ?
Caiem en la cara llarga, braços caiguts, encorbat el cos,
a punt de que els genolls posin afecte al pols del terra.
Ens encongim terriblement i la desgràcia aflora des de dins
i no es consola amb l’airet suau de l’ombra de la pomera...
El consol s’ha adormit i passa al extrem del plor i angoixa...
Ens sentim empobrits i la reacció fuig camí enllà sense ajudar-nos...
Paraules amigues venen, altres fugen, altres no en fan ni cas...
Tots tenim històries que contar i les recents ens ofeguen
fins que un treu el cap de la cofurna que ens angoixa
com ma que cull gargamelló per escanyar-nos...
Respirem fons i saltem la barrera... El viure té això,
un negoci en que tot ajut és poc per surar sobre el terra.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 12- 2- 15
.........SILENCIS

26.- Qui no somnia amb la grandesa que comporta el diner ?

divendres, 13 de febrer del 2015

DAMUNT EL FONS NEGRE... aquarel·la


Damunt el fons negre del vestit, fosca nit que camina,
pentinava el seu or la provocant cabellera...
Cortina al aire, els dits del vent removien amb solvència
I acompassadament el projecte d’un escrit que brilla.
Ni lluna ni estels guaitaven el camí seguit per la donzella ...
El trepig, sonoritat de fulles seques que es queixen
l’acompanyaven com melodia que violins en feien clam...
Tot el caminal, amb l’herbei florit rendia toia inacabable
com res mantra adorant guturalment alabances certes.
Estorada, orgull de verge, passejava les gràcies  enclavades
en un andar voluptuós per un mirar de sàtir a l’aguait.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 12-2-15.
.........SILENCIS
25.- La tartanya n’era tranquil·la
Tapada en la terra humida esperava el seu instant... 

dijous, 12 de febrer del 2015

ACOLLIRÉ EL BLAT... aquarel·la


Acolliré el blat de teva paraula
en orella oberta revertint-la en pa crosta mollós
que em porti la incessant melodia
que penetri per donar-nos pau.
Escoltaré el teu fraseig que camina
encavallat en la nuvolada del ventijol,
Oh !, quan s’esplaï  quan de gaudi
la lletra que supera el batec del cor !
L’horitzó callarà, la llum esclatarà serena...
Quanta delícia en un sol instant.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7-2-15.
...........SILENCIS
24.- Darrere d’un acte en ve un altre qui sap si més perillós.
Procurem solucionar el primer no sigui que ens atrapi el següent...


dissabte, 7 de febrer del 2015

SITUATS PROP DEL QUE VOLEM... aquarel3la


Situats prop del que volem,
lluny del que repudiem.
En el llavi la paraula amable
en la gola el crit d’exabrupte.
Les gràcies a mel de boca plena,
la fel en el renec que vol destruir.
El caliu de la carícia enyorada,
el fred de la bufetada roja d’odi.
Som pèndul que no para quiet
ni en el gaudi ni en el rebuig.
DE REBAIXES 15.-ANTON.- T.E.- 6-2-15.
............SILENCIS
23.- Si ets pobre... qui sap, si un dia seràs ric ?
Ser ric pot culminar també en ser  pobre.


divendres, 6 de febrer del 2015

FA 84 ANYS ARRIBASVA A DONAR FEINA... als 4 mesos de l'anton



De menut era així, Un record del meu pare, ell hi va posar el meu nom en la foto en la part posterior la data de naixement i diu que tenia, llavors, 4 mesos,
Ja veieu la insignificança d'un fet que ha sobreviscut fins ara. 
Per mi aquest trocet de cartró és una cosa estimada, sembla que hi bategui el cor del meu pare, que practica ment no vaig conèixer... 
Aquest marrec ha sofert transformacions en el temps fins arribar al avui...
Què és una vida ? Som individualitats que ens trobem en el nostre marge com pedra grossa, sembla indestructible i una bufada de vent la canvia, la sotmet, la inutilitza,... Jo, soc encara aquí, del marge han desaparegut pedres fortes, altres han quedat... I segueix el marge... I aquí entra un factor que és el que ens envolta, els còdols que falquen les pedres en certs moments, que s'apropen a ells i les ajuden, sou... tots vosaltres que sempre esteu atents per la ajuda quan es necessita i acut a falcar la pedra per que no caigui i s'estavelli el marge... Gràcies a tots els que veniu a beure i a veure... i a molts altres que hi son en esperit. A tots, sigui qui sigui és el meu reble que em falca sempre per que no rellisqui i caigui i desaparegui... Felicitats a vosaltres per que sabeu estimar. Anton.T.E.-6-2-15

dijous, 5 de febrer del 2015

CAMINEM... aquarel·la


Caminem sense moure'ns
com si la quietud fos moviment...
Ens empeny com rufagada
el vent del temps sense pas donar-ne...
I s’afanya la pluja a mullar-nos
en el lloc on tenim cabana parada...
Nostra melodia segueix pentagrama
on la lletra avança seguint compàs...
Caminem sense moure’ns
engolint experiències que ja mai fructificaran ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 5- 2-15
.........SILENCIS
22.- Els privilegis eina de prerrogatives...
Qui en gaudeix procura no perdre-les.

dimarts, 3 de febrer del 2015

ES CALLA... aquarel·la


Es calla i en troben poc encara...!!
I es confon el callar imposat
amb assentiment que no té bava.
Un dia pot ressorgir la neta paraula
que empeny el crit
i de quietud de vent sense alè
entrem en tempesta que no para
i les lletres es malmetin
i es destrossin amb la segura bufada
i el pont somrient del conviure
l’arrasi amb la riuada.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 1-2-15.
....... SILENCIS 
21.- El primer crit o l’últim crit... L’esclat o la decadència...
El triomf o el fracàs...



dilluns, 2 de febrer del 2015

3ª entrada a RODA EL MON I TORNA AL BLOG... llapis i tinta xina

                                        MADIBA.- nostre exemple per seguir avant
                                                 Ell ja crida encara, però qui el sent, qui l'escolta ?
                                        BIN LADEN.- Quants com ell al llarg de la història
                                                     han volgut canviar el seguir normal 
                                          del establisment matant l'adversari?... Ell no hi és,
                                                     però queda el sembrat a punt de sega

JUAN XXIII.- Un home bo el considero com tants en el mon...
Llàstima que prepotències i mediatismes facin malbé bones propostes
per la humanitat que sempre cau en pous de grups,sectes,castes...
interessos creats, i qui hi renuncia ?
...............................


Si estic dintre del cupo que deiem en temps de guerra, estraperlo i de cartilles de racionament, envio aquest post - . Aquí al poble de la Torre, com en molts altres llocs, s'han fet cursets per posar al dia a qui vulgui entrar-hi en aquest mon. La persona mencionada em va sol·licitar que li escrigués quelcom sobre  LA SOGRA en forma versificada,i aquest trenet li vaig enviar. Sabem que aquest medi s'ha anat introduint en la societat que considera analfabet el que no tecleja.  En honor a totes aquestes persones que s'esforcen, com jo, a estar més o menys al dia va el meu prec. Des d'aquí una empenteta a tots aquests que no volen quedar enrere.
En la meva actuació aquí, considero que si els anteriors posts han set comèdia dramàtica, ara com a final un sainet no anirà malament per desintoxicar i somriure una mica 
I un agraïment a tots i tothom esperant que la vida em deixi seguir endavant i poder connectar amb tots vosaltres en la pròxima fita.... Amb l'anhel del retrobament anirem teclejant i fent anar el pinzell modestament .... Que vingui un bon temps per a tots de Pau, Salut, Diner, Amor, Llibertat.... i les particulars i pròpies anhelades. Una abraçada de l'Anton.


LA SOGRA VIU A INTERNET
12-7-13.- ANTON FORTUÑO SAS.
Demanat i dedicat en especial a la Montse Sentís
............
Aquella filla joiosa
quan va saber pel pregó
que un curset començaria
per cultivar l’ordinador,
per traure’s la gresca mare
del ser que la portà al mon,
li digué a la santa dona :
- Us he apuntat a un curs nou.

Amb quinze dies s’estrena
aquella dona amatent
en la digital querella
de la xarxa d’Internet.
Les tecles ja corren soles...
Cap i dits intel·ligents
treballen a hores cautes
com drogats pel nou ambient.
S’ha fet un bell blog a Blogger
per escriure’s fins amb cecs
i amb les amigues precioses
que amb ella han fet el curset.
Amb dos dits fa una feinada.
S’ha aprés POIUY – QWERT,
i tecleja amb bona nota
Wiquipèdia o el seu Hotmail.
Ara escriu en tants idiomes... !!!
Amb XING, XUNG, XANG que és xinés...
Amb alemany com Guardiola,
amb rus com Putin, aquell...
Holland que és francès li explica
socialismes que no hi creu,
i de la Merkel s’assabenta
que té els bancs i els diners.
I si parlem d’aquí a casa...
Jonqueres, Duran i Mas...!!
Volen la bossa complerta,
decidir dels catalans...!!!
Del Navarro se’n estranya
que vulgui ser espanyol
doncs, els navarresos cobren
el cent per cent del seu sou...
I si se’n va per Espanya...
Ai, , veu al calb Rubalcaba
que no vol perdre galons...
I com s’omplen de calderilla
el Bàrcenas i el Rajoy...
Sap de tot. No li preguntis...!!!
Els seus dits son un joiell.
Té blog de cuina i receptes
i un de fotos i versets
A feisbuuk bé s’assabenta,
xateja en el punt verdet.
I al twiter posa ses frases...
De seguidors més de cent.
De macramé en posa fotos,
i treballs de punt de creu...
i és admirada en la xarxa
sense gastar-se diners.

La noia feu bona feina,
s’ha tret un pes del damunt...
Abans, abans el gendre i ella
jugaven a cops de puny.
Ara tendror, bona lletra...
Els tres estan en seu lloc
I la parella tranquil·la
Pot jugar damunt llençols.



LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

AQUAREL·LES - FLORS.- A.F.S.

GRAFICS QUE GUARDAVA EL MU PARE-- ANY 1919