.jpg)
Vaig
mirant enlaire
i...
com passa l’aire
que
no veig, però sento.
Ressona
el brogit de l’abellam
que
treballa...
També
la pedra muda i quieta
que
aguanta l’arcada...
I,
jo, entre brogit i arcada
faig
camí sol
amb
el sarró ple
de
paraules per dir
a
qui vulgui escoltar
el
brogit de l’abellam
i la
pacient arcada.
Així
faríem el pas junts
amb
conversa
que
no s’emportés el vent.
DE
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-22-2-15.
......SILENCIS
32.-
El catecisme de la constitució es defensa per profit propi...?
