MISTOS ... BADOMERIES

56.-Jugaven la canalleta allí a la plaça, al resguard de tots els vehicles que transitaven per les voreres, parangonant coses vistes als grans ells també estaven en això dels concursos que se’n  inventaven de totes les mides, colors, criteris. Sabien el que es feien i sempre triomfaven en ells mateixos donant el millor de les seves capissoles... Aquell dia estaven esbrinant cap a quin costat o vora anirien els trets, una petitona tossia i més tossia sense que res la calmés, una de les més avançades en aquests projectes va dir: podríem dedicar el concurs d’avui a MIS –TOS, crec que la menuda guanyaria sense esforç... I així devia quedar la cosa.

55.- PENSAMENT.- BADOMERIES

55.- Estava arraulit. Fred. La neu voltant la casa. Sense llenya al foc. I el jaç humit. Passaria una nit de gossos, ai, quins bel de cabrit buscant la mamella de la llet que no trobaria. Els tremolins serien la defensa. Es digué: PENSA – MENT, i la ment es possà en marxa i també els peus i el cos i els braços i començà a ballar el vals, el pasdoble, el twist... el cas era no sentir fred mentre arribava la caravana que el salvaria.

54.- GRÀCIA.- BADOMERIES

54.- GRÀCIA.- BADOMERIES

Aqueslls sacs descarregats al moll, tenien sospita... Un inspector amb ulleres de vidres com culs de copa antiga ho havia ensumat i corrent com un gos afamat veient el plat de menja, ossos i suc , va obrir el seu mòvil per comunicar amb el cap, un cap que davall del cabell hi tenia moltes preocupacions per que falses llavors de que em sé jo quina droga havia de descobrir si no volia que l'apartessin d'una manotada del seu càrrec,...

- Què et passa noi ?

- Aquí tenim els sacs de GRA - CIA....

- GRÀCIA tens, ja me les veia negres.

53.- BADALONA --BADOMERIES

 Estava a la platja, estés com una canya caiguda al riu. Recalent, s'aixecà i entrà en contacte amb l'aigua ,anava esfonsant peus en ella, ja el cos i fins quasi pit amunt, prompte el coll li anunciaria que el periscopi seu podia esfonsar-se i fer-se l'efecte d'un sobmari. Prou sabia ell que l'aire li faltaria aviat si es dedicava a esfonsar-se.. però veié una colosal ona que venia aixecant-se furiosa, gegntina...Li vingué la por.Cridà al seu company que ja no el veia.
- Moisés, BADA - L'ONA... o estem perduts.

52.- COMPROMÉS

De calé en portava una bona butxacada, i com que no se'n amagava del seu fer, els amics i facturaires d'amistats l'envoltaven. Ell, comprava i comprava ja que aquí hi tenia el negoci en l'intercanvi , tu vens, jo compro i COMPRO - MÉS... quan acabaria la butxacada hauria de vendre i com que hauria arrasat, aleshores qui volgués el producte hauria de caure a les seves mans.