46 --NOM I COGNOMS IGUALS.

NOM I COGNOMS IGUALS

-- 10 de 365 paraules
L’alcalde junt amb el jutge i davant la sol·licitud del carter del poble, va reunir a tres ciutadans afectat per un problema de difícil resoldre i compromesa solució
Havia arribat a la carteria un sobre on no hi havia remitent, però si ben estampat el nom de la província, poble i el concebut Sr D. i després el nom i dos cognoms. Faltava això si el carrer i nª. i el renom

Coincidien en Perfecte Pastor Casat tres veïns
No eren iguals els renoms. Un era el Ratolí, l’altre responia a Morros de Setrill i el tercer era de cal Coca amb Xixí.També el primer vivia als Massons, el segon al carrer del Perxe i l’últim al carrer de la Font....
Reunits a l’ajuntament decidirien jutge i alcalde i carter...? No, faltava una ma innocent per obrir el sobre.
– Que vingui el Ramiro, que és mig tontot i no llegirà res i nosaltres ho haurem de fer per ell i sabrem si hi ha alguna conspiració, abans d’entregar la carta.
El carter portà al Ramiro. Davant de tots li explicà el que havia de fer. Obrir el sobre i entregar el full de paper al destinatari.
- Si no ho saps llegir prou, me’l dones a mi que soc expert i faré el necessari per donar la carta al seu amo - explicava ufanós el carter.- Au, ja pots obrir... No estripis la carta, eh?
El Ramiro és va portar bé i va obrir com un home el sobre. Esqueixà un cantonet, hi passà el dit i anà avançant,... Quan ja tenia obert, tragué el contingut....
Era doble i consistent. Un, dos, tres fulls de paper havien sortit. I els tres, BLANCS per les dos cares
El Ramiro sense immutar-se per res anà a la cadira del Ratolí i l’hi entregà un full, al de Morros de Setrill un altre i al de Coca amb Xixí el que restava. Al acabar, es girà a la presidència i els digué
:- I això no sap fer el carter que m’ha fet perdre una lliçó a l’escola?

Paraules 351

NO MATARAS.

NO MATARAS

escrit d’Antoni Fortuño – 10 – 6 - 09
Quan arribà a casa no podia amagar el seu enfado.
- No hi ha dret... Es creuen sants, es declaren perfectes i... aquesta si que m’ha sorprès i m’ha posat en bandeja qui son , qui és : Un llop...
L’home seguia murmurant entre dents tota la fel que portava i que per educació tenia que suportat estoicament davant els companys.
Els diumenges, en aquells temps dictatorials, que un havia de complir amb el precepte religiós del no treballar, feien cap a missa la major part del poblat. A missa de dotze eren plens els bancs i les cerimònies es seguien amb una aparent fe.
El rector que cada dia tocava un tema, aquella diada parlava del manament que Moisés deixà escrit en el decàleg de el NO MATARÀS.
En sortir del acte, es formaven grupets diferenciats, que criticaven de mils assumptes, fins del que els havia suggerit el sermó del dia.
Un grup d’uns sis o set o més segons les circumstàncies formaven el corro on tots eren terratinents ben afincats i allí començaven les bromes i veres que acabaven en directrius de manament en la conducta del poble.
- Ja t’has rentat els peus, avui...?- un s’acotxava i aixecant els camals de l’altre li mirava si damunt dels mitjons es veia alguna cascàrria per posar-lo en ridícul davant els altres.
- Jo no cal que em renti que no m’embruto durant la setmana, En mi no hi pot el pecat de la brutícia
- Tu,... ja ho sabem que no t’embrutaries les mans per que no has matat ni mataràs una mosca.
- Doncs, mira, et prenc la paraula. Si fos possible matar a un altre amb el pensament i sabés que no és pogués descobrir el fet... per fer-me ric com un rei jo mataria a aquell que sé que a l’altre cap de mon viu com un rajà. El robaria i el mataria, si senyor...
- Deixat de galimaties i romanços i anem a fer el vermut que la Cisqueta ja ens espera....
- Tu no t’ho creus, però jo ho faria, t’ho juro com em dic...Pep el Ratolí.
Paraules 363

ASTÙCIES D'UN PICAPEDRER .-- 2º

ASTÙCIES D’UN PICAPEDRER
escrit d’Antoni Fortuño Sas- 9 – 6 -09
El picapedrer ja no anava amb empresaris de carreteres o d’edificis que necessitaven els seus serveis. Casat i amb fills havia decidit deixar-ho córrer i fer el que molts altres que treballaven en les seves terres o bé collien finques a mitges o al jornal en les èpoques d’excés de feina..
L’home, va aconseguir que una dona vídua li cedís en parceria unes terres
Aquelles finques, mig abandonades, necessitaven una bona neteja de cara.
En una de les finques és feren rebaixos i aplanaments. Era terreny gravós, tenia l’inconvenient de la quantitat de pedres que sorgien a superfície, això feu que amb un carro tirat per una mula, un fill de la vídua les carregués i anés a guardar-les en lloc per un aprofitament posterior.
El tractor que hi treballava va arrencar una pedra que feia feresa i que el jove amb el carro, per molta ajut que obtingués no aconseguiria carregar-la, aleshores,...
- No sou picapedrer, vos, Josep.?
L’home fent-se l’estret no li feia massa bon paper.
- Jo ja soc gran i aquestes feines de la pedra ja no van per mi. Pica-li tu amb el mall de cinc quilos i ja veuràs...
Mig convençut el noi va començar ha donar cops a aquella pedra de calar. Amb goig, primer, després l’eina és feixuga i pesada i anava fent figa i sense que la pedra es partís en unes quantes dernes.
- Mireu, Josep, , veig que no la puc fer creure. Per què, vos que sabeu de que va no em dieu com l’he de tractar.?
- Et canses de picar molt aviat. Però, mira, si vols farem una jugada i el que perdi paga el cafè i copa del diumenge.
- Voleu dir que vos...
- Mira, si vols miraré a veure si jo soc capaç d’obrir-la. Sols m’has de dir en quants cops vols que ho faci, si en un, en dos o en tres.
- Commiserat el noi, sabent el que havia fet ell va dir . – En tres !!
L’home cull el mall, l’alça,dona un cop ,un altre i al tercer la pedra s’obrí com una magrana..
-paraules 365.

ASTÙCIES D'UN PICAPEDRER Nº 1

ASTÙCIES D’UN PICAPEDRER- 1º

- Escrit d’Antoni Fortuño Sas. 9 – 6 - 09
En unes pedres d’un moli de fer oli hi treballaven tres jornalers, llogats per l’amo del lloc per treure les pedres de la solera on el rodet, passant pel damunt tritura les olives. Com que anaven a jornal, no els queia massa la suor, i anaven passant el temps Trago de la catrana i xarreta i algun que altre cop de martell L’amo que tenia altres quefers que vigilar-los no parava compte-
Aquell dia, pel carrer,anant cap al seu local es trobà amb un amic picapedrer i l’amo el convidar a veure la feina que li feien els forasters..
Amb un cop d’ull va clixar que aquells anaven per fer l’agost i que omplirien el seu rebost a costelles del molinaire. S’apartà amb l’amic i a cau d’orella li digué que els regalés la mitja hora que faltava per dinar, i que ell ja li diria la forma de treure’s aquells aprofitats baliga-balagues
Marxaren cap al lloc on cada dia dinaven i els dos amics es quedaren.
-Aquests et fotran els quartos, però si tu vols quan tornin trobaran la feina feta i les pedres al carrer i ja podràs acomiadar-los per que aquí no tenen res que fer.
- Com que et tinc confiança i saps el que et dius a bodes em convides
- Doncs, va, agafa el mall i jo et diré on i quan has de donar el cop.
Mall i maceta i escarpes es posaren en conlloga amb el amics i en una hora feren la feina dels tres jornalers de moltes hores de passar-la cantant.
- Ja veus el que ens ha costat.
- Un gran favor m’has fet, però per que tu saps del que va.
Amb perpals i perpalines i quatre bigues fent de corrons, col·locaren les pedres al carrer.
Tot just acabaven venien els tres mosqueters amb el puro a la boca el ventre ple d’un dinar copiós i esperant una tarda de poca suor.
- Mireu, ja no fa falta que enganxeu. Aneu a casa, a la botiga que la dona us pagarà la feina que no heu fet.
Paraules 362.

ROBAR EL DINER,,, ROBAR EL TEMPS.

ROBAR EL DINER... ROBAR EL TEMPS.
Escrit d'Antoni Fortuño
Posà la clau al pany i en girar-la cedí el serratge. Dins ja, la criada que venia del mercat per abastir la casa dels seus senyors, amb el senatxo amb viandes es presentà a passar comptes amb la mestressa asseguda davant el vidrieral empassant-se la lectura d’un llibre de tapes blaves, on la criada tafanera no aconseguia llegir el títol.
- No potser, senyora,m’han robat els quartos...
- Però portes els senatxo ple de recapte, veritat ?
- Oh, sort de la meva traça. Però m’han robat.... Mireu, Un quilo de seitó, que si aneu a Cambrils us el donen donat, dos quilos de patates que us arribeu a Prades i us omplen la tartana,
Un ...- i així un seguit d’articles que anaven sumant el dispendi de la estalviadora criada, que potser feia veure que els hi robaven i ella... es feia l’arròs
- Si tant ens roben, demà vindré jo i tot de compres...
- A, no!! No puc consentir que perdi la seva honorabilitat la senyora. Que dirien, parents, amics i coneguts... I el seu marit? Rebaixar-lo d’aquesta manera. No deu fer-ho....
La criada amb la por al pit, no fos cas que la senyora fes el que insinuava. Va parlar més d’una hora posant tots els obstacles per salvar la reputació de la seva ama.
.....................

Si hem vist una forma en que la criada canviés de moneder algun centimet, intitulant als mercaders amb l’epítet de lladres, no serà menys cert que fer perdre el temps a d’altre, pot ser causa de consideració per establir que ens roben el temps.
En una casa pairal, no sabien com fer que perdés el vici un amic d’aquells pesats, que a totes hores es presentava i no s’acontentava amb el gotet de ranci i les pastetes, sinó que fins algun dia procurava que la mestressa l 'assegués a la taula...
Un dia l’amo li proposà un joc.
- Tu que encara les cames no et balles com a mi, voldria saber si saltant em guanyes.
Anaren a la porta d’entrada i l’amo feu un salt i es presentà al mig del carrer. Entrà i li digué al amic. – Ara et toca a tu, a veure a on arribes saltant...
L’amic saltà molt més que l’amo vell. – Us he guanyat, deia, retornant. L’amo tancà la porta
d’uns plantofada amb perill del nas del amic mentre deia...
- Casimir, ja no em robaràs més el temps. Guanyar-me a mi que t’avido. On s’ha vist,...
--------------

DE PERIODISTA? ... PÀGINA 3.

DE PERIODISTA ?

pàgina 3 -Escrit d'Antoni Fortuño

Encara duc el regust del petó a la galta, la veu de la llengua llarga i l’olor del fum del cigarret.
Hauria d’haver-les saludat a aquest parell i engegar-los-hi un discurs sobre el parlar massa i més que res a la del tabac. La primera semblava un sac de nous bellugant-lo i l’altra la xemeneia d’un tren d’abans... Els altres tres sols feien guàrdia i que les paraules no marxessin massa lluny, les recollien amb seves orelles... I el nas dels pacients amics deuria quedar ben ple, per que a mi que estava a uns tres metres no em dava consol.
Ja som a l’andana. Falta, ui, mitja hora. A quina via. Mirem-ho? Una noieta d’uns setze anys s’ha avançat. Haurem de passar a l’altre costat. Comença a entrar la gent.
Asseguts, hem fet “patxia “ amb l’avi de la noia.
- Aneu molt lluny ? Fins a Mora ?
- Baixarem a Ascó.
- Nosaltres a Mora, però anem a Rasquera, que es quedarà la noia amb seus pares. Jo fins...
De sempre he set xofer de camions, treballava per... Ara, un tot terreny que vaig comprar a un amic que em deia que no corria, i si et pesa el peu, es un projectil...
- Encara tindreu ratet.
- A Ascó heu dit ...? Jo vaig estrenar el pont amb un camió... les baranes no hi eren i feia por... Amb la barca no hauríem passat
La conversa ha anat desfullat el llibre, ara parla tu, ara parlo jo.
- A Benifallet hi ha unes coves... hi varem estar fa uns tres anys. Era preciós. Estalactites i...
- N’han descobert una altra... Encara més... Un s’ha d’ajupir per poder entrar. Més maques encara que les velles... Baixen uns canelobres.
Pels altaveus s’ha sentit la veu d’una noia que anuncia l’arribada del Catalunya exprés...
- Ja el tenim aquí.... Bé fins un altra.
He vist la menuda de la pilota que m’ha ensenyat la ma, prement la seva joia.
La xarlatana amb la bossa penjada encara parlava, no li venia...d’una paraula
La de cigarret a la ma dreta... Quants en deu cremar aquesta noia....
-
Paraules 364.

DE PERIODISTA'

DE PERIODISTA?

pàgina 2 segueix de pàgina 1

.......................
Un no res ha durat la visita.
Ara els toca al matrimoni ... i la conversa ha anat a campistrau.
Qui sap si mai més els tronarem a veure, però el sabor de les paraules ha ajuntat cors i pensaments. – Adéu ... –Adéu...
A peu hem travessat la població vers la estació de tren. Anem a fer un bocata, per matar el cuc
al bar de l’estació, no cal gastar gaire i omplirem el pap....
La mestressa ha quedat a la barra i jo he buscat una taula. Estava buit, podia triar. Prop del vidre, taula de dos.
A l’altra línea de taules una noia que sobrepassa els vint. Una estudiant, una mestra, una...?
Es divendres i cap al carxau. Un cafè amb llet té al davant que no toca per res. Diari ben obert, llegint i a la ma dreta el cigarret de rigor. Això fa dona ? Una xupada, com si li fes un petó i els ulls en el diari obert.
Arriben dos noies i dos nois. Devia guardar el lloc Un noi s’ha quedat a la barra. S’han aposentat els tres, l’altre una mica més tard ha portat begudes i bocatas.
La que s’ha assegut al costat del cigar ha començat la conversa, mono conversa,... Un assentia amb el cap mentre mastegava, l’altre mig plantat no semblava fer-ne cas, una noia al davant de la xerraire deia que si. El got i el bocata de la parladora estaven esperant l’atac que no arribava. Un altre cigarret la del gotet ... Prou fumar. Vull dir-li... Soc covard.
La mestressa furgava en una màquina que te regalets, pagant. Volia unes pilotetes petites.
La cambrera la ajudat. Nooo!!! Aquesta no ! Aquestes, si, quatre. Quelcom hem de gastar pels nets. La cambrera, i aquesta? Per allí una nena rossa d’uns tres anys amb la simpatia a flor de llavi i ulls s’ha apropat, la mestressa, li ha parlat, Per a tu,la pilota La mare de la nena i ella com els gínjols, contentes !!! I ha repartit petons a dojo... que dolços.
La del monòleg, encara el té ben collit. La del cigarret, ja és el quart...
..

Paraules 364.

DE PERIODISTA

REEMPRENG EL BLOG AVUI DIA 20 - 6 - 09.
Tinc una sèrie d'escrits que no sobrepasen les 365 paraules, un exercici pràctic per adaptar-me a formes reduides d'escriure, treure tota la palla o el més possible. Anton.

----------------- --

DE PERIODISTA ?

Pàgina 1.- escrit d’Antoni Fortuño Sas .—4 – 6 - 09

Tot baixar del cotxet a l’estació d’Ascó en espera del tren, que una dona ens començà a explicar la seva vida. El tren arribaria al cap de mitja hora
Venia jove d’Andalucia, analfabeta que ja ho tindria de per vida. Casada, l’home un dia va marxar cap al cel, ella ama de la feina. Cinc en total hauria d’avidar fins que portessin producte .... Ara, jubilada després d’anys i anys de desfici, seguia analfabeta i una petita pensió ... i l’obligació d’anar d’una casa a altra dels fills fent de cangur. Treball...
El tren ha fet parada. El revisor ens esperava.- Bitllet.- - Si, anar i tornar.
Plàcid el viatge. Quatre dones que es regalaven la llengua, ara tu, ara jo.
Hem arribat. Reus. Fem temps i a veure parades de roba. Pels homes poca cosa, però, ...la mestressa uns pantalons negres, cinc euros, no res, son vuit centes d’abans, que importa, cinc euros es un perrot d’abans. Adéu mercat. Plovisquejava i sense paraigües.
En una cantonada hem preguntat: - On podríem... – A la cantonada ....
Un basar xino, ens han atès.
Un altre perrot? ara han sigut set euros i... que son mil dos centes.
Buscàvem el lloc on teníem concertada la visita.
- Quina casualitat... General Moragues has dit i nº 87... Ja el tenim..
- I tant, aquí,... El paraigua ens hi ha portat, segur.
Una noia rossa ens atén.
- Sí, sí... Seguin , ja els cridaran.
- Vostès per aquí ?
Matrimoni de vuitanta nou i vuitanta dos anys d’altre poble i el gendre que el demanen al mòbil i s’esmunyeix i ens deixa rememorant...
- Jo conec al pastisser, un gran porter, costava fer-li un gol. Fins el penalty els va parar.... I varem tenir que pujar al camió, ... cametes ajudeu-me.
Les dones no som menys i s’esbraven.
- Jo encara arreglo els altars, poso les flors, rento les tovalles i drapets, i els tocs de missa i rosari.. i...
- Es el vostre net el capellà...? Quin parlar més dolç que té.
Ha seguit la conversa. Dos a dos. Dos homes, dos dones,Gendre i mòbil...
- Es vostè...? Entri si li plau.

Paraules 364