49 - SNYORET PEPITO...,SR. JOSEP..., PEPET.

Senyoret PEPITO..., SR. JOSEP..., PEPET.
( Escrit d’Antoni Fortuño – 22 – 6 – 09 )

Sent de casa bona si li queia algun mal nom mai el sabria. Allò de senyoret Pepito no resistia en les boques i qui el tractava emmelava la veu..
Les noies el deixaven arribar prop, amb el criteri de que entrar en el cor del jove seria la sort de tota la vida. Ell ni se’n dava compte. Pensar que li pertanyien terres i cases i granges i ramats...,
A la mort dels pares retallaren, de senyoret a Senyor Però si que veié ampliat el treball
Encara que fos per manar, ja que aviat va comprendre que el majordom li faria la feina, i tot el seu heretatge canviaria sense notari, de nom.
Comprà camions per que l’afavoria en el transport de tot el que produïa. Però com que a les terres necessitava molta ma d’obra, va procurar que els mitgers adquirissin com qui es reparteix el tocino. Tu un cuixot, tu l’altre. Aquest la carcanada, l’altre els lloms, i ,el tocino esdevingué caler al comptat o censals pels mitgers.
Les granges i ramats, no podia supervisar-les bé i les renovacions per posar al dia costaria el que la hisenda de finques li havia ingressat. La casa per on treballava va trobar substanciós el negoci i li oferí no l’oro i el moro, però si unes quantitats d’alegria i treball segur per la flota de camions.
Ell sols sortia a la carretera a menar en cas que algun xofer fes vacances o malaltia.
Amb la flota de que disposava, no hi havia nit que no li toqués com als bombers, apagar el foc.
Un espavilat conductor, va proposar-li, ja que tenia un fill en edat, de fer les suplències i lliurar-lo d’un farcell pesat.
-No. El que faré es que et venc tota la flota.
A bodes em convides, pensà l’espavilat conductor.
Ara si que anaren al notari i va poder posar en la caixa un remanent líquid cobrable.
Solter com era, va poder triar.
Però la gent del poble ara li deien el Pepet, el creien arruïnat.
Res de res, tenia els contes corrents amb bona correntia . Comprà un vaixell.
Ara dona el tomb pel mon i invita a coberta i a camarot.

Paraules 364

46 --NOM I COGNOMS IGUALS.

NOM I COGNOMS IGUALS

-- 10 de 365 paraules
L’alcalde junt amb el jutge i davant la sol·licitud del carter del poble, va reunir a tres ciutadans afectat per un problema de difícil resoldre i compromesa solució
Havia arribat a la carteria un sobre on no hi havia remitent, però si ben estampat el nom de la província, poble i el concebut Sr D. i després el nom i dos cognoms. Faltava això si el carrer i nª. i el renom

Coincidien en Perfecte Pastor Casat tres veïns
No eren iguals els renoms. Un era el Ratolí, l’altre responia a Morros de Setrill i el tercer era de cal Coca amb Xixí.També el primer vivia als Massons, el segon al carrer del Perxe i l’últim al carrer de la Font....
Reunits a l’ajuntament decidirien jutge i alcalde i carter...? No, faltava una ma innocent per obrir el sobre.
– Que vingui el Ramiro, que és mig tontot i no llegirà res i nosaltres ho haurem de fer per ell i sabrem si hi ha alguna conspiració, abans d’entregar la carta.
El carter portà al Ramiro. Davant de tots li explicà el que havia de fer. Obrir el sobre i entregar el full de paper al destinatari.
- Si no ho saps llegir prou, me’l dones a mi que soc expert i faré el necessari per donar la carta al seu amo - explicava ufanós el carter.- Au, ja pots obrir... No estripis la carta, eh?
El Ramiro és va portar bé i va obrir com un home el sobre. Esqueixà un cantonet, hi passà el dit i anà avançant,... Quan ja tenia obert, tragué el contingut....
Era doble i consistent. Un, dos, tres fulls de paper havien sortit. I els tres, BLANCS per les dos cares
El Ramiro sense immutar-se per res anà a la cadira del Ratolí i l’hi entregà un full, al de Morros de Setrill un altre i al de Coca amb Xixí el que restava. Al acabar, es girà a la presidència i els digué
:- I això no sap fer el carter que m’ha fet perdre una lliçó a l’escola?

Paraules 351