MISTOS ... BADOMERIES

56.-Jugaven la canalleta allí a la plaça, al resguard de tots els vehicles que transitaven per les voreres, parangonant coses vistes als grans ells també estaven en això dels concursos que se’n  inventaven de totes les mides, colors, criteris. Sabien el que es feien i sempre triomfaven en ells mateixos donant el millor de les seves capissoles... Aquell dia estaven esbrinant cap a quin costat o vora anirien els trets, una petitona tossia i més tossia sense que res la calmés, una de les més avançades en aquests projectes va dir: podríem dedicar el concurs d’avui a MIS –TOS, crec que la menuda guanyaria sense esforç... I així devia quedar la cosa.

55.- PENSAMENT.- BADOMERIES

55.- Estava arraulit. Fred. La neu voltant la casa. Sense llenya al foc. I el jaç humit. Passaria una nit de gossos, ai, quins bel de cabrit buscant la mamella de la llet que no trobaria. Els tremolins serien la defensa. Es digué: PENSA – MENT, i la ment es possà en marxa i també els peus i el cos i els braços i començà a ballar el vals, el pasdoble, el twist... el cas era no sentir fred mentre arribava la caravana que el salvaria.

54.- GRÀCIA.- BADOMERIES

54.- GRÀCIA.- BADOMERIES

Aqueslls sacs descarregats al moll, tenien sospita... Un inspector amb ulleres de vidres com culs de copa antiga ho havia ensumat i corrent com un gos afamat veient el plat de menja, ossos i suc , va obrir el seu mòvil per comunicar amb el cap, un cap que davall del cabell hi tenia moltes preocupacions per que falses llavors de que em sé jo quina droga havia de descobrir si no volia que l'apartessin d'una manotada del seu càrrec,...

- Què et passa noi ?

- Aquí tenim els sacs de GRA - CIA....

- GRÀCIA tens, ja me les veia negres.

53.- BADALONA --BADOMERIES

 Estava a la platja, estés com una canya caiguda al riu. Recalent, s'aixecà i entrà en contacte amb l'aigua ,anava esfonsant peus en ella, ja el cos i fins quasi pit amunt, prompte el coll li anunciaria que el periscopi seu podia esfonsar-se i fer-se l'efecte d'un sobmari. Prou sabia ell que l'aire li faltaria aviat si es dedicava a esfonsar-se.. però veié una colosal ona que venia aixecant-se furiosa, gegntina...Li vingué la por.Cridà al seu company que ja no el veia.
- Moisés, BADA - L'ONA... o estem perduts.

52.- COMPROMÉS

De calé en portava una bona butxacada, i com que no se'n amagava del seu fer, els amics i facturaires d'amistats l'envoltaven. Ell, comprava i comprava ja que aquí hi tenia el negoci en l'intercanvi , tu vens, jo compro i COMPRO - MÉS... quan acabaria la butxacada hauria de vendre i com que hauria arrasat, aleshores qui volgués el producte hauria de caure a les seves mans.

51.- BADOMERIES.- GASTOS.

51.-En aquell local tancat es respirava malament. Podia haver-hi un escape ? Acostumats tots a aquell ambient no sabien precisar. Les goles gargallamejaven amb insistència fins que un il·luminat va dir: - GAS.... TOS... Aquella pudoreta a ceba i que les narius es notaven pesades li feu pensar que algun conducte en feia de les seves i ademés dels GASTOS els hi portava GAS – TOS.

50. BADOMERIES - ESTARÀS.

50.- Quan s’aixecava al matí el que més li importava, parangon amb obrir els ulls al nou dia, era anar al finestral de vidre que deixava veure tot el terme com una postal, amb la primera claror, qui sap si els raigs de sol i algun nuvolet o molts, o cap... Aquell dia amb cara de satisfacció exclamà amb tota l’ànima: ESTÀ – RAS... El cel estava lluminós i sense cap brutícia...

Això el satisfeia fins al paroxisme... després vindria anar a buidar el suc de les olives, passar-se les mans plenes d’aigua per la cara i cap, si no abans havien l’una a l’altra  entremesclat les pells amb aigua lubricant per netejar-les d’una nit entre llenços blancs que no tragava ja que li recordaven a un entrenador que tenia nom com miol de gat...

I que sentia sempre les prepotències dels seus per quès...

49.-BADOMERIES.- RIPOLLET

49.- Estava acabadet aquell subjecte, havia perdut greix i magre i sols la pell i l’os se li notava davall la roba. Una cara demacrada com un motiu de queixa constant li marcava tot el rostre. Havia esta perdut en un refugi en seus altivos desitjos de ser el primer d’escalar sol un lloc perillós i poc visitat i el patiment, treball per aconseguir i que la manduca era anul·lada i sense reposició l’havien deixat extenuat... Quan  la colla de rescat el va trobar... el que anava coma metge exclamà : ... o RIP – O – LLET...

Sort que hi anava de guia un acostumat a pasturar bestiar de llana i portava una botelleta amb el líquid blanc que li enxufà a la boca... de vegades la sort també fa miracles.

BADOMERIES.- 48.- OSSAMA BEN LADEN

48 .-Avui diu que li han fet la festa. Això és deia en els pobles per allà al mes de novembre quan mataven el porc. Tots cuidaven el seu per que el dia de la matança era un gran dia.

Seguin tot el que s’ha dit d’ell fa esgarrifar el que ha fet i el perdó no l’ha trobat i diuen que l’han liquidat. No sé si ha pogut exclamar abans del moment propici OS – AMA – BEN – LADEN... Segur que ningú s’ha cregut... Ara  que ho portava fins al seu carnet identitari que ens estimava.... Quines 

casualitats !!!

47 .- BADOMERIES.- TERESINA

47 .-No calia més que veure aquell home panxut, segur que al anar a orinar no veia el raig per més que esforcés coll i cap, però era un fotaretes, persona que sempre vol fer riure al interlocutor i no mira el que ell fa en els altres o sigui riure només de veure la seva figura. Alguns li deien que el pit li havia caigut i sort ara del cinturó o si no aquell pit ( panxa) li faria cap damunt dels espardenyots mig lligats que portava.

Quan aquell dia va veure a la dona, gruixuda de totes parts, amb cull prominent, i unes canteretes capaces d’alletar a un poble de menudalla li va saltar...

-TERE – SIIII NAAAA... i és que aquella sina, ocupava tanta superfície com la seva panxa amb la particularitat que com ell deia de vegades... en qualsevol baralla amb ella s’havia de comptar que les mamelles eren dos artefactes  a tenir en compte ja que amb un balandreig eren com dos saquets plens de terra que si t’arreplegaven et podien deixar inútil  

46.- BADOMERIES.- HOROSCOP

46.-El tapet verd a la taula del cafè de poble ensenyava que el joc hi brillava entre el grup d’encadirats al voltant d’ella. Un dels quatre amb les cartes a les mans exclamà al veure

el que havien tirat els seus adversaris en el joc....

-Esteu perduts. hOROS – COP

I  ensenyant el seu carter, estengué l’altra ma i arrossegà els diners dipositats al plat...

45.- BADOMERIES.- PERILLOSA

45.- Per dalt al Pirineu el parell d’excursionistes anaven caminant salvant vallades i escarpant rogles costeruts, en un moment donat varen sentir un grunyit per ells desconegut d’algun animal per ells desconegut... unes peuades en un racó on la neu si havia agitat feia temps els varen posar en alerta... PERILL - OSsA

44.- BADOMERIES.- PERDÓ

44.- El director d’orquestra estava fastiguejat. Tot l’assaig, i encara, que no fos el dia del concert, l’alicon aquell instrument afaramot que com una serp s’enrotllava al cos i coll del music i encara li queda una boca dalt de tot inquirint al cel... perdia una nota, sempre la mateixa...

- Va plega, millor anirem sense tu... Diga’m PERDO (el) DO   i assumpte acabat... Com li direm al públic que l’alicon ha perdut el DO... El buscaran davall les butaques ?

43.-BADOMERIES.- MUSSOL

43.- El polític allà a Madrid representant al poble com a diputat, fa fer amistats, com no, entre d’altres de la seva nissaga que també intentaven passar-s’ho el més bé possible... En hores de lleure i no tant lleure es trobaven en lloc adient per llegir el diari, conversar... o jugar a les dames de tauler o altres jocs... un amic que feu madrileny els ensenyar la clau i senya del joc popular de la capital... ja en sabia una mica i com que triomfava més que en les propostes que presentava el seu partit i que eren anorreades moltes vegades, trobava consol en vèncer la seva apatia, però sense saber-ho ell, els amics es posaren malalts, excusa per no anar ales votacions i que ell aquesta diligencia no havia aprés... Aquell dia es troba jugant al MUS – SOL...la simulació devia tenir efecte i a l’endemà que els seus amics? Necessitaven aprovar una cosa que en diuen llei.. , docs vet aqui que foren primers que ell...

42.- BADOMERIES.- DEPENDENT

42.-La menuda plorava i sense consol... Separant-se , sense voler contacte amb el que en altres hores feia petons a manta, li pujava a la sarrona, en fi sempre en el joc i ara...El seu padrí li volia furgar en la boca, ja que una dentola bellugava...

– Ja sé per que plores, maca, DEPEN (de la ) –DENT...

41.- BADOMERIES.- SORAYA

41.-Havien arribat al convent un reguitzer de novícies. Tot era parabiens, voler-los-hi ensenyar el topans. Atendre-les com a filles...encara que en la circumstància espiritual. Era una confraternitzacio volguda i esperada per tots... Una novícia al veure una monja asseguda a una cadira de rodes i recordant el que a casa seva tenia, va dir: - SOR....- AYA. 

40 .- BADOMERIES.- HUMANA

40 .-Era sols una vocal la que s’oïa en aquell corral... terrible el soroll ja que l’hora de la manduca es veu que anava retardada i els ventres ja no tenien aguant... Un dels cuidants li va dir a l’altre la (h) UUUU - MANA  

39,. BADOMERIES.- OSCAR

39.-Com remugava el gos casador. Desprès de tot un matí de córrer darrera de les perdius, per que el seu amo volia fer una xera amb una colla de nou vinguts i fer-se el mandamàs del territori de l’escopeta li varen posar a la greala del menjar una topinada de pa estovat amb aigua, aigua un bon calder i ... si un borrim d’os, per dins al seu intern va esclatar-li en el seu idioma la paraula OS – CAR...

38 .- BADOMERIES.- PACIÈNCIA

38.- Ho tenia ben pensat, fer calaix, aquell botiguer havia idea  que celebraria un dia exclusiu, dels tants que és commemoraven en el calendari i en la vida diària, al seu hobby

Tot i sent pastisser li agradava conèixer els intrìngulis de la realitat del cosmos i les més properes també... Faria com un Sant Jordi amb allò de llibre i rosa, ell ho canviaria una mica. Faria PA – CIÈNCIA , o sigui pa i un llibre de ciència... un bon regal, ... Qui el pagaria ?

37 ,. BADOMERIES.- MATINS

37 .-Quan li varen dir de baixa ma a l’interfecte que si volia el lloc de treball havia de puginar una quantitat al solucionador del seu problema, ell es va posar la ma a la butxaca i va assentir amb el cap, no tenia més remei que soltar la mosca, no és estrany que recordés quan era al poble i el que es deia quan a un li feien un favor d’aquesta qualitat... MA  TINS...

36.-BADOMERIES.-CULPEU

36.- El mestre d’aquella escola de poble, D.Golàrio que és com tothom pronunciava el seu nom que no havien après bé, ja que és deia Olegàrio,  de sempre feia anar la ma dreta per esbotzar algun clatellot i més d’un als que pobres de clepsa i d’esperit no sabien la lliçó que els havia encomanat... Aquell dia provar un sistema nou, ja que la ma seva es ressentia segons  quin clatell contactava la seva ma i va fer us del CUL PEU  per propinar el càstig, però no comptava en l’equilibri i al fer  l’esbandida i quedar a peu coix, una relliscada de la sabata i PEU  enlaire i el CUL a terra... La riota de la multitud que mirava va ser de pessigolla davall l’aixella.

35.- BADOMERIES.-- PRÈSTEC.

35 .-Entaulat amb bones estovalles, bon plat i forquilla ben esmolada, el subjecte anava donant crédit a la feina que tenia davant i les barres plenes trituraven al tall rodó que li havien preparat en aquell restaurant a petició pròpia... Poc es pensava que la poli havia ensumat que la seva cartera hi duia el producte d’algun canvi de lloc de bitllets de curs legal i segons els antecedents que tenien i pista per seguir-lo varen arribar a la conclusió que PRES – TEC allí tenien concomitàncies que valorarien detenint-lo i escorcollant no sols paraules si no els fets d’aquell subjecte. Tant tranquil que estava i com s’atipava el que prompte tindria una casa amb reixat inclòs.

34.-BADOMERIES -- MICROONA.

34.-A la platja anirien la parella amb el menut de tres anys, ja sabia el que era tot això de banyar-se, no solament a casa o en la bassa del poble, ara en deien piscina,si no també del seu poc record a la mar... La mar era molt gran... el menut no li tenia por, no li havia picat mai cap medusa, que no sabia com eren... Ell a corre a peu descalç, salvant cames i cossos del personal que es rostia... esquivant alguna pilota que li rondava el cop al cap i seguit dels seus pares apropar- se  a la vora on l’aigua arribava i besava l’arena... Quina delícia quan li tocava als peus... Ell volia anar més endins fins submergir-se... La mare  l’aconsellava... – Quan vingui una MICRO – ONA, aleshores hi anirem i ens cabussarem per dins com dos croquetes, veritat, fill meu ?

33 .-BADOMERIES - ESCORRIALLES

33.-Va ser elegit per al Parlament. Li havia costat per que tothom se’n burlava de la seva figura... un enanet amb orelles desproporcionades en un cap petitó que suggeria molt aquella cançó de... Els nans mengen trumfes, fesols i peix pudent, no sé com ho aguanten aquesta pobra gent... Però la seva constància i el fer nosa, si cal, i el posar-se entrepeus, els votants el varen votar i ara produïa al ESCÓ – RIALLES... Però que se’n burlessin li importava un pito... Ell tenia un sou quasi vitalici, mentre els MËS anaven de cul tot el MES... Que riguin !!

32.-BACOMERIES - ESCRIT

32.- Anava pel camí, de nit, retornant del camp del seu treball diari... Era estiu, i el silenci imperava els petots i cigales arrapats a una soca devien dormir, ila ocellada quieta també. El mussol i la xuta de tant en tant esclataven el seu clam i els grills sonaven a l’oïda com un martureix de consonants barrejades amb la I... per demés silenci... Però de sobte parà orella... Un so llarg de queixa que anava adquirint força, potencia... l’alertava. En la seva mollera una mena de temor,esgarrifança davant la foscor on la lluna no brillava, dins seu ressonava això... ES –un - CRIT

31.- BADOMERIES.- CORREUS

31.- En aquella plaça gran d’aquell poble gran hi feia cap gran nombre de persones després d’haver dinat en hotel o restaurant o... era el lloc de troballa per les entrevistes de negoci, el comprar i vendre o a l’inrevés feia que la congregació de personal fos nombrosa i els xerrameques embadocadors tenien plat i cullera i forquilla i got preparats per donar el cop al que s’atansava i volia fer negoci... A aquella hora allò bategava... O deia l’especialista en posar renoms –Això és el COR (de)- REUS.
I és que es tgrobaven a la plaça 'l PRIM. Centre neuràlgic als dilluns de la cosa de la pela.

30.- BADOMERIES.- BUSCANT

30 .-En la central d’autobusos, reunits, parats tots els autocars, en hora de repòs desprès de la lluita del dia, tots quiets,silents, és començà a oir un melodiós so, Tots estranyats, inquiets pel que passava..., les llums apagades del lloc sense que ser humà es sentis respirar , es donaren compte el companys que un d’ells no callava i amb veu ronca entonava cançons. Per la ment de tots els parats contemplatius hi va recorre un somriure somriure BUS – CANT. Qui sap si el plaent delit s’escampava ells també un dia podrien muntar un orfeó , eren colla i potents...  

29.- BADOMERIES.- CORRESPONENT.

Li deia el gall a la gallina si CORRES-PONENT se’t xafarà l’ou i l’ama si no li dones producte et posarà el ganivet davall del bec...

28.-BADOMERIES .- TEROL

28.-( Clar, és una província espanyola, aragonesa per més senyes, però a mi el que m’interessa és partir-la en dos i trobar-li el significat amb un breu relat, és el que faig en BADOMERIES).


Sala gran .Una sèrie de persones fent cua davant taules on eren rebuts per personal expert. Al carrer és sentí un gran xivarri, tots els presents no en feien massa cas, ells anaven a lo seu... però un va començà a córrer i sortí del local sense importar-li la cua ni el lloc conquerit a base d’espera. Uns quants minuts i retorn+a amb la l’alè pesat i suat, tots al veure’l li preguntaren que era aquell soroll

-Te n’has assabentat del que passa...

La seva xerrameca no va parar donant detalls i explicacions del succés forà, com si s’hi trobés. Un dels que apuntaven i feien la selecció, escoltà amb atenció i el cridà. –Vostè, vingui, donin les seves dades, que queda contractat. Vostè TE – ROL... homes així son el que necessitem, actius...

BADOMERIES.- COMPARTIR

El capellà el dia del seu casori els va sermonejar amb contundència els servei que un havia de fer del altre...Quan varen ser a tallar el pastel de boda  no trobaven el ganivet que se’l ofereix per a fer el primer tall amb musiqueta i tot... a les hores en ves de dir com el tallarem,...? A la noia se li va acudir el C OM – PARTIR que tenia  una bona arrel antiga... Tots els comensals inclosos ells mateixos pegarien una mossada al pastel i feina feta, tots en rebrien, clar que algun golafre potser obriria boca més del compte i embocaria com un gos un conill i deixaria a més d’un sense el tast.

25.- BADOMERIES.- AJUNTAMENT

En la plaça gran del poble es congregaren infinitat de ciutadans. La tele, la radio, els mitjans escrits havien cridat per que tothom que pogués fes cap al lloc a l’hora especificada per verificar el consens sobre un tema establert en la convocatòria i que fregava els neguits de tots... Els promotors es disposaven a AJUNTAr – MENT... és a dir que tothom pensés el mateix, així tot tiraria endavant si els criteris més dispars s’unissin en un de sol.( Amb el difícil que un no canviï de parer cada cinc minuts,la utopia també es sembrava allí... fructificaria ? )

24 - BADOMERIES -- ALGUERSUARI

Pilot famós quan dormia també somniava. Li venia una cursa d’automòbils del més treballada i inconscientment ho passava greu, el somni el portava a una illa


I en el mar havia naufragat el vaixell que allí el conduïa i sort que les mans i peus li responien i s’apropava a la costa, una veu li arribava com a consol...

-ALGUER – (et toca) SUARI... la cansalada...

-Menys mal que aquí em coneixen i parlen com jo.
http://ca.wikipedia.org/wiki/L'Alguer

23 -A -BADOMERIES - AIRES

23 A.- Es queixava la mestressa, estava neguitosa, quasi insuportable, el marit la volia calmar... –


-Què et passa filla ?

Com si haguessin tocat el voraviu, va exclamar un estirabot i desprès...

-AI !!!- RES...RES  -- Segur que algú la pagaria i ella apagaria el seu estat histèric.

23.-BADOMERIES.- ARMENGOL

23.- Tres amic tenien una pilota,eren en Xavi, Andrés i Leo, els hi agradava jugar-hi.


I s’hi passaven hores. Aquell dia se’l va ajuntar un altre noi, porter en Victor, quan els van veure uns xibals varen exclamar...- Aquests ARMEN - GOL

22.-BADOMERIES.- ASSUMPTA

21.- - Donat manya i corre per arribar primer i entrega la carta si vols el premi, pensa que ASs –UMPTA. (unta)

20.-BADOMERIES.- APROPA

20.- A l’hora d’esmorzar al camp en el treball la noia jove no arribava el cistell per collir el tiberi, el jovenot per fer-la parlar va posar els de totes ben alts i elles no l’arribaven... – Cirilo, va home per que el penges tant alt, creus que hi aniran les melitxes o el gossos...


- Que voleu que apropi els cistells o A PROP PA... Ai, la ganusa !!

CEL·LEBRANT LA PRIMAVERA, I ELS TRES ANYS DE PERMANÈNCIA EN LA XARXA

dibuix de la Carme

En el dia 21 de març del 2008 entrava en la xarxa amb el blog DEIXALLES allotjat a Tinet, circumstàncies que es varen donar al cap d'un temps feia cap aquí a Blogger a posar el meu granet en la immensitat de la platja.... Bona acollida i la continuitat en els meus delits es veu ben rebuda en mig de la grandesa de tant moviment.... Com ocellet he volat i he trobat nius d'esperança, també jo he donat a tots quans han vingut el gotet d'aigua atemperada segons el temps... He intentat fer amics i també molts han practicat aquesta disciplina i la virtualitat del lloc s'ha tornat amable, afable, comprensiva, generosa... excel·lenment acollidora.... He rebut i he donat sense perdre res dels valors humils que portava i he guanyat la ma que ajuda, el petó a la galta, la cadira pel descans....

En aquesta proposta de la Carme a Itinerànces Poètiques, un xalet d'estiu i d'hivern per tots els que hi volen posar a la taula seu plat poètic, hi he vingut amb els meus trenets per ajudar en la misió que fos més adient, AVUI, també hi som per cantar glòries a la PRIMAVERA...que dels cors surtin paraules de PAU, AMOR I LLIBERTAT i que s'estenguin pel mon necessitat d'aquestes sembla que utopies.....


Amb el meu treball de cuina us presento el platet per a tots. Gràcies a vosaltres que m'ajudeu a ser-hi i a viure. Anton.


.....

SI JO POGUÉS, EL TEMPS

ATURARIA....

Escrit per Antoni Fortuño Sas

1 - 3 –octubre - 06

Si jo pogués, el temps aturaria,

la rosa del Amor no es marciria

i el Sol ens calentejaria a tots.

Quants de bressols serien establia,

l’ocell son cant dolcet establiria

engegant arreu la joia i el consol.

Si jo pogués, la Pau feliç viuria,

la guerra dins del mon sufocaria

amb la concòrdia dels sers humans.

Que tots fóssim germans, com ho voldria !!

- abraçada i petó sense falsia

amb odis i enveges lligats de mans -.

Si jo pogués, seria sempre dia.

La mentida vivent apagaria

negant-li orella atenta i meu consens.

Si jo pogués la nit no existiria.

la Llum potent la fosca negaria

amb resplendor de foc sempre vivent.

Si jo pogués, el temps aturaria,

vivint en el record em complauria

allunyant l’oblit que pot fer-nos mal.

Per més que la distància existiria,

sempre l’esperit allí hi restaria

en un fratern abraç, goig desitjat.

La violència, jo arrencaria

negant-li tot favor l’ofegaria

aquietant- ne seus passos fins morir.

Menuts i vells amb cor defensaria,

dones com filles a totes les tindria

eixugant plor en son violat destí.

Si jo pogués, el temps aturaria

i a la venjança el cos li tallaria

parant son pas nefast i delictiu.

La fam a mossos me la menjaria,

fent galtes roges plenes d’alegria...!

tots tindríem plat fondo i tovalló.

Diners i propietats repartiria

per que amb salut i vida hom seria

ric d’esperit, d’intel•lecte i de cos.

Si jo pogués, el temps aturaria

per viure eix instant amb alegria

asseguts a taula menjant el Pa.

L’hora que ha de venir, jo pararia,

restant quiet, ja mai despertaria...,

com si assolís el somni eternal.

Si jo pogués, el temps aturaria...

19.- BADOMERIES.- ALICATES

19.- De vegades semblen surrealistes certes converses. Abans ni havien que defensaven la vinguda de gent d’altres països per ajudar al treball que s’havia de fer, el capital tenia que presumir de queviures i deixava dinerons a tot quisqui i s’havia d’avançar en construcció de tot... Varen venir quantitat ingent de sers famolencs en busca del diner del treball,també alguns volien integrar-se en el confuig del país i ser-ne com els autòctons, altres no, però el cas és que fessin feina, els bancs havien de fer l’agost... així aquests vinguts del Marroc els hi deia el vell de la plaça ALI ! – CAT – ÉS ... Suposo que entenien el missatge els més espavilats ja que els seus fills parlen el català millor que molts de naltres.

18.- BADOMERIES - METÀFORA

18.- Anava pedalant amb serenor, seguint la seva presa que era arribar primer a la trobar la cinta d’arribada i trencar-la com a guanyador... Plovia, però ell sabia sostenir-se en aquella dificultat, molts anys de pràctica en llocs on el xirimiri era freqüent no el feien dubtar al dona cop al pedal ... En un tomb ja prop del lloc esperat i desitjat un gos es posà a roda amb ganes de embocar un dels peus, la relliscada va ser fatal, el cotxe del seu director va exclamar: META - FORA

17.- BADOMERIES - ALARMA

17 .- No sé, no ho he vist mai que cap que segueix la religió vaticana li posin per nom de pila DÉU, tampoc ho sé d’altres religions, seria molt agosarat entrar en aquest terreny, però di que se m’acut que un Alà volia parlar amb ALÀ i per això va buscar durant temps un lloc ben alt per que la veu seva arribés a les altures amb més comoditat fora dels sorolls del ras de la terra, així que trobà un dia una piràmide, crec que la CHEOPS, quelcom li devia semblar saludable el nom i escalà fins dalt a base de que les ungles arrapessin fort.


Una comitiva de turistes va trobar-s’hi i s’ho mirava. El guia del país que devia conèixer al interfecte exclamà : Alà-( LA) ARMA... Segurament que pensaria que quan seria l’hora de baixar ... s’esclafaria la crisma ?

16.- BADOMERIES.- CIRCUIT

16.- Aquella nit d’estiu el Juan estava al balcó de la seva casa de la ciutat comarcal prenent la fresca, una llimonada amb canyeta per xuclar, una cadira per sostenir la cularsa i el temps que passés per traure’s el cansament del dia. Li va venir a narius com un tuf de socarrim..



- Noia que set crema la cansalada...- li deia a la mestressa...


-Vine, vine, mira, allà, a l’esplanada els flamerols


- Oh, sembla el CIRC – CUIT .... I les bestioles i els pallassos... pobres, sense feina, al atur per la crema...

15.- BADOMERIES.- SORPRESA

A la presó de Cal Rians una delicada situació és dava. Quan aquella noia va ser interrogada, vet aquí la sorpresa que és varen dur les autoritats del centre... Com anotarien el nom de la interfecta ? havien descobert que la tal vestida de travestí era una monja i li constava en el document que acreditava sa personalitat,i ,ara, privada de llibertat, seria la SOR – PRESA.

14 .- BADOMERIES .- EVACUATS

14.- Arribaven a tongades les colles motoritzades a la festa de Coll d’Arruix, dos de concentració amb el servei a ple rendiment amb escapades pels pobles del voltant per conèixer tot el panorama. A les nits ballaruga i barra lliure,...


L’arribada al lloc era emocionant, hi havia màquines de somni, El Juan esperava a la seva núvia... Ara arribava al lloc...

– Com ?– deia el noi – EVA – CUAT...!!!!

Al tenir una avaria i ell no assabentar-se’n a temps havia fet la última part del viatge amb un company que portava un quatre rodes.

13 .- BADOMERIES.- SETMANA

13.- Per més que buscava pel barranc no trobava la font de Manero, hi havia estat de menut, i no sabia en quin racó era exactament i mentre es deia dins d’ell mateix la SET – MANA...

12 .- BADOMERIES - GENERALITAT

El menut Pau sortia de la classe i anava recordant el mesos de l’any... GENER, FEBRER..., els seus companys no el distreien ja que el nen estudiós volia penetrar en les lliçons i memoritzar per després poder-ho contar als avis...


Al seu darrere venia el mestre que els donava les lliçons sobre ... i li ha preguntat, .- ...I per que sento a la tele que diuen GENERALITAT, que també és un més i potser més llarg.

El mestre li ha dit: - La Generalitat és allà on manen els polítics...

El tot eixorivit ha contestat ràpid: Així la FEBRERALITAT deu ser allí on manen les malalties amb febre... Ja deia jo...

11 .- BADOMERIES .- SONIA

11.- Al dormilega JAUME li havia tocat en sort el casar-se honradament sense cap maniobra equívoca amb una ben pareguda femella, ni de casa rica ni d’aixovar majestuós, però amb unes propietats difícils de trobar en qualsevol femella més o menys bonica... No!! Ella s’avenia amb el seu marit com oli amb un llum, crec que fins es complementaven... Sabeu que havien triat per anomenar-la el nom de SON –h I – A.... Com dormien ? Es conta com anècdota del matrimoni que ella s’aixecava del llit, mirava pel finestró entreobert i deia, per poder dormir ?? amb el seu espòs... – JAU-ME, o que plou... i continuaven la marxa,

10.- BADOMERIES - JAUME

10.- No és estrany que aquell jove l’haguessin batejat amb el nom de pila que portava, dissabtes i diumenges i festius els aprofitava per endrapar davall dels llençols una inacabable rècula d’hores de descans o de dormir... Fins al treball del camp en les hores de beguda o descans, ell a clapar... Segur que si  el bateig seu no hagués implicat aquest nom, per força galopant que el renom hauria set JAU – MÉs

9 .- BADOMERIES - OSCAR

9.- El gosset tenia gana a matar. L’havien abandonat a la ciutat gran i el seu flat poc podia fer amb la multitud d’olors agradables, insulsos i desagradables.


Un portal li donà la benvinguda... En mig de la gent, quantitat de cames que bellugaven anava seguin com si sabés on anava. Dalt al frontis de la portalada

hi resava MUSEU PALENTEOLÒGIC... Amb la multitud que entrava és va colar en busca de quelcom que entrar al pap... Un animalot grandíssim presidia la sala,

Allí si que podria rossegar. S’apropà. Uns vigilants parlaven.

-Saps que val una milionada tot això...

-Oh, és un OS-CAR...

El gos, girà cua entre cames,. No tenia ni un ral a la butxaca...

8 .- BADOMERIES - PATÉ

8 .- A les fleques se’ls havia passat pet cap de fer vaga, aleshores els forns no treien coques, ni pastes, ni tot això comestible que llescat ho agafem amb la ma per sucar-ho amb oli, vi o escurar el plat de salsa de tomaca o altres.


Aquell menut en veure que en el rebost estava buit de llesques, anà al armari de la cuina on sabia que hi havia una lata del que li agradava i amb cullereta a la ma va imposar el seu poder per portar-ho al ventre en definitiva i calmar els crits que li feia l’estomac...

-PA – TÉ ... sol...- li deia un amiguet seu

-No me’n donis de PA, no !! que la cullereta ja em serveix.

7.-BADOMERIES - ZAPATERO

26 -2 - 11
7.- Dos ministres es varen assabentar que el president tenia un secret...

La Chacón li deia al Rubalcaba ... –
-Serà possible que el Jóse no ens ho hagi esbrinat i que ens en haguem d’assabentar pel C 6... Ah! quan el trobi, el faré vomitar amb l’estomac buit, QUE SE HA CREIDO...
-No crees que tendriamos que facilitar-le un somnífero i quando duerma, entrar en su quarto i ver que trae en los bolsillos, o en los zapatos...
- Un 23 F, vaya... i le ponemos todo al revés hasta su nombre, que s’ha cregut el OR –ETA – PAZ... quiero decir el Jóse...
- Si que és OR això de ETA...
-Pérez ...que aprens el català?

6 -BADOMERIES.- CRUANYES I BONAFÉ...

6.- Segurament que el cognom pot portar quelcom escrit que en un moment al llarg del temps ens assaoni del que és inevitable. Aquell matrimoni havien fet una Hipoteca de ganga... El 120 % del valor els hi havia entrat en el conte corrent com una collita de multinacional... Pis, cotxe de rodes grosses, viatge a París amb la canalla...eren rics. Un dia va canviar tot. I qualsevol dia es trobarien anant a peu, sense feina, i al ras a veure els estels... Sols el viatge a Paris els assaboria la boca. La carta del banc que no estava ara per aparcar deutes, exigia i o deia clar,... Sr. CRU -ANY –ES i Sra. BONA FÉ

5 - BADOMERIES

5.- En una tertúlia d’amics de la poesia també hi pot habitar algun inculte, dur d’orella, despistat i mil altres formes que és donen en la vida real.


En el cas que ens ocupa un entès en matèria poètica oferia a un contertulià un llibre com a mestre del gai saber...No comptava, però el que entenia l’altre

-Mira, AU!! SIAS MARC...

L’altre va contestar: -Perds la memòria, company,ja saps que no soc MARC, si no...

4.-BADOMERIES

4.- Els amics el cridaven per JORDI, molt bon nom i venerat a Catalunya... Un dia el convidaren a un restaurant a fer una xefla... Els cambrers coneixien als companys del JORDI i alternaven de tu a tu. En un moment donat un servent li preguntava que li faria goig, ELL amb la fragor de nom per aquí nom per allà va cridar amb desmesura fent-se el valent i interessant... JOOO – ORDI...


A lo que el servidor va contestar:- No en servim d’ORDI, no tractem amb rucs...!!!

2 BADOMERIES

3.-- Assolir el mandat de PRESIDENT de qualsevol lloc , a més del honor pot ser causa de deshonor si et troben amb les mans plenes de factures falses i que els diners han anat a indrets interessats del mandatari.



Desdoblant les lletres de la important paraula ens trobem que el PRESIDENT pot canviar-se per PRES – I – DENT... DENT per que a la presó no paga el gasto, li fan el que és diu la DENT.

SENSE SENYAL