dimecres, 31 de maig del 2023

AQUAREL·LES...

 

dijous, 1 de novembre de 2012

...I LES FLORS.... dos aquarel·letes

(  Aquarel·la dedicada a la Carme com anfitriona, sense cap més simbolisme)
... i les flors alegraren el primer dia
tranquil·les en la intranquil·litat,
Coherents en son perfum,
esclatant amb paleta de colors
recordança d' actes estimats
que d'altres ens deixaren....

( Aquarel·la dedicada a M.P.S. agraint-li  seu ajut ...)

dimarts, 30 de maig del 2023

 

VOTAR SI O NO... !!!

.........................

Foto de l’últim cop que vaig votar

directament jo.

Ara el meu VOT arriba per correu

Gràcies a l’esforç de la filla.

...............................

Volia ser el cel i sols era núvol,

 volia ser mar i quedà

en granet de sorra de platja,

volia ser bosc i quedà

en matoll de botja blanca,

volia volar i no fou compacte

l’impacte d’estornell

i es quedà en reietó,

menut amb corona roja de reiet,

volia ser poble

i es quedà en racó tancat...

Volia VOTAR i el físic no l’ajudava...

però impertèrrit, tossut, segur,

unes mans volgudes

li posaren la roda i sa força,

i aquesta força inventada

suplí la falta  i fou VOTANT

com seu intern desitjava,


DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E..- 30-5-23

dilluns, 29 de maig del 2023

ESTENALLADA...

 

ESTENALLADA EN LA SORRA



16 – 2 -12
Estenallada en la sorra,
les dunes corporals es manifesten
com un més enllà
d’un Sàhara vivent.
Llum i calor i color s’exalten
i la figura esberla els tòpics.
Dunes, sorra campa en moviment.
Oasi de palmeres i font, zel de quietud.
Delit que farà viure la mirada
extasiant-la en el desig.

diumenge, 28 de maig del 2023

COM MÉS DESITGIS...

 

diumenge, 19 de febrer de 2012

COM MÉS DESITGIS


19 – 2 – 12
Com més desitgis
més pobre pots ser
si no arribes...
L’altura de mires
d’eix esbarjo
es controla assolint fites.
Cedir en l’empenta
buida bossa 
en ves d’omplir-la.
Desitja, desitja...,
almenys,
tens quecom entre les dens.

dissabte, 27 de maig del 2023

JADÍ, GESPA, VIDA...

 

dimecres, 3 d’octubre de 2012

JARDÍ.GESPA.VIDA... boli ràpit



2.- 3-10-12
Jardí. Gespa. Vida.
Ajaguda et veia...
Erets el jardí meu,
cercle màgic de respir.

El teu cos marcat,
ingràvid ara en la gespa
el recordo amb plany.

Avui un cos sol camina...
En l’intern tinc dos esperits
que continuen Vida.
Jardí. Gespa. Vida.

divendres, 26 de maig del 2023

CINC VOCALS...

 

divendres, 5 d’octubre de 2012

PRIMER L'OU ? ... boli ràpit



3.- 5-10-12
Es trobà cinc vocals.
de dos en dos les ajuntava.
AI !, i li semblà un fibló
en mig de la carn del cor
IA !!, que és el que tinc,
potser la gerra plena?
....................................
I arribà a cap davall
de la seva experiència.
OU...!!  Sentia dir que era
primer OU que... QUÈ ?
Ell ho compartia o no ?
Obrint el temps o cloent-lo.
Se li emmarmità la clepsa
i no en tragué brou.
Si no fos l’OU,
seria la gallina ?
Si no fos...
seria ...?
Insoluble s’ho veia.
Hi va obrir l’OU
i se’n engolí rovell i clara...
Primer, ... primer l’OU
i desprès el xirrit de vinassa.
I ho deixà resolt.

dimecres, 24 de maig del 2023

POR...

 

divendres, 12 d’octubre de 2012

TENIM POR...? ...boli ràpit


Tenim por de fer nosa
i la consciència no gosa
fer-se un lloc ?
Tenim por de ser-ne humils
i ensenyem tots els cordills
per que ens lliguin en el lloc.?
 Tenim por de dir les veritats
- no ens diguin esperitats 
i ens cremem en nostre lloc?
Tenim por de ser imprudents
i callem quan contra vents
ens poden treure del lloc?
Tenim por de caminar
el camí i destí que ens hem marcat
per no perdre nostre lloc?
Tenim por de donar, d’estimar...
No ens traeixi l’amic, company
i es quedin en nostre lloc ?
Em fa POR el contestar.

dimarts, 23 de maig del 2023

EN LA CORBA...

 

dilluns, 5 de novembre de 2012

EN LA CORBA DEL CAOS.... boli ràpit



En la corba del caos
el desig es planta plaent....
Ha cercat en el vertigen
el moment de la follia...
Ara pot beure benplàcit
de sensacins en la pell fina
i les disfreses apareixen
besant seus impossibles.
Un so estrident li capta
el pensament: - T'estimo...!!!
I la complaença treu fruit
de les corbes que el subjugue

dilluns, 22 de maig del 2023

ARROSEGARÉ...

 

dimarts, 3 de setembre de 2013

Rosa i esclat de l'Anton



Arrossegaré la nit plena de petons
com llençol brodat que tapa
la carn rosada d’íntima nuesa.
Boirina serà el llençol que balla
al compàs de mans inquietes
que volen descobrir
la grandesa de la princesa.
Fluirà el neguit
en les muntanyes i plans
i, en la llauraó,
la pollegana buscarà
la fèrtil terra.
......................................................Anton

(seguint la terra  de la Montse)

diumenge, 21 de maig del 2023

LA VIDA...

diumenge, 11 de novembre de 2012

ARITMÈTICA PINTADA.... aquarel·la

    1 .- JOVENESA
1 .- VELLESA

2.-  ESTIMA
AMOR
AJUDA
SOLIDARITAT
COMPRENSIÓ
I  ES POT SEGUIR SUMANT EN L'ARITMÈTICA...
..........
La Mª  Roser Algué Vendrells ha dit :
I si cal sumar jo hi afegiré:

                          RESPECTE

TENDRESA.. 

dissabte, 20 de maig del 2023

ENERVAMENT...

 

dimarts, 13 de novembre de 2012

ENERVAMENT,,,, aquarel·la


ENERVAMENT
En el blanc
de la pàgina
s'enerva
el roig 
de la rosa.
Línea recta. linea corba ?
.......................
Tracte el tacte el  dolç contacte,,,
Línea recta,
línea corba...?
Una es pot confondre
en possessió altiva...
L'altra s'esllavisa
com quan un rossola en l'espona,
vull dir, rellisca.
Cossos total contacte...
Llavis en lleu i sobrenatural tacte.

divendres, 19 de maig del 2023

EL RECORD...

 

dimarts, 3 de setembre de 2013

Rosa i esclat de l'Anton



Arrossegaré la nit plena de petons
com llençol brodat que tapa
la carn rosada d’íntima nuesa.
Boirina serà el llençol que balla
al compàs de mans inquietes
que volen descobrir
la grandesa de la princesa.
Fluirà el neguit
en les muntanyes i plans
i, en la llauraó,
la pollegana buscarà
la fèrtil terra.
......................................................Anton

(seguint la terra  de la Montse)

dimecres, 17 de maig del 2023

AINA I PAU...

 

divendres, 22 d’agost de 2014

ANIVERSARI DELS NOSTRES NETS AINA I PAU... aquarel·la


ALS NOSTRES NETS AINA I PAU...
.................
Obrireu la font de nostres alegries
En el mateix dia, en diferent any
I nostre caliu sou per més que passin dies...
Avui, per nostra llar és un dia molt gran.
Creixeu com feren  ametlla i rosa,
El dos tenien una closca dura, l’altra pètal perfumat...
Sigueu valents. Avant amb abraçada fosa
En un futur que sigui d’Amor i de Pau,
FELICITATS.-  T.....  I ANTON



FANTASIA DE LA ROSA I L’AMETLLA...
Inspirat en una foto de Teresa Castelló.
........................................................
Va ser flor de naixent ametlla
joiosa obrint-se, carnuda, salvant-se del gel
i es despullà llençant al terra la camisa
que sa mare li regalava al naixement.
Poca carn demostrava enganxant-se pindoleta
en el ramatge del arbre on anà creixent poquet
amb ses companyes, unint-se, mirant terra
i rebent rou i pluja, sol i vent.
Amb germanes eren felices, fruïen inflant el ventre
amb un verd esponerós omplint l’ametllonet .
...............................................
Mes,davall seu, parterre de fulla verge i tendra,
assumia pletòric lloc com erèctil castell
que per voler barrejar-se amb la nuvolada
feia d’anxaneta esplèndid un luxuriós capell. 
Formós obrí del barret les seves ales
i perfumant l’entorn  es pentinà el cabell
al aire tot el vestit que s’obria i s’obria
ensenyant orgull i joia amb pètals oberts.
S’inflava d’aromar des de son vestuari
mitjons, i calçones, faldilles, brusa i corpinyet
amb més gassa, seus pètals nous florien
donant al ventijol llustre d’angelet.
- Com t’ho fas que estàs preciosa
amb vestit nou sempre lluent...?-
- cantava l’ametlla  a la rosa generosa
que aroma escampava al més noble vent.
Passaren dies i dies sense mirar hores
perfumant el regne, emmelant  l’entorn seu
i amb les solanades i vents i pluges
ella no parava de destil·lar  del flascó excels.
Però tant treball un dia ve que cansa
que tothom vol perfum i ella n’és diligent
i si que un jorn va caure rufagada
i el seu vestit quedà estripat, a terra desfet.
S’agostaven les fulles, abans  fines i tendres,
el rou li feu de plor incessant,empallegós, sincer.
L’ametlla a dalt de l’arbre es treia la sarja...
Badava ensenyant cos dur, llençant vestit verd
que ja mai més usaria aquella clofolla
que havia guardat abans son cos adolescent.
.........................................

La rosa perdia sa vida... L’ametlla fruïa del viure ...
Quin gran dilema jugaven  en seus anhels
La rosa seria seca en pàgines de llibre
L’ametlla guardava llavor seguint complaent
Al deliri de ser continuïtat d’univers.
Al pas del temps complien destins les dos joies
I mai moririen, donant-ne cadascuna son ser.

DE REBAIXES 14.- 14-8-14.-ANTON.- T.E.

dimarts, 16 de maig del 2023

TOT UN POBLE...

diumenge, 15 de setembre de 2013

TOT UN POBLE.... aquarel·la


Des de les ombres llunyanes del temps
un dia obriran el mar, el cel i la terra
i els parlaran d’un poble encara viu
i veuran unes cadenes oxidades arraconades
per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel,
de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...
i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades
la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre
per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...
Diguem be, si no que els cors brandaven alegria
i els cors complien deures d’hospitalitat conjunta
en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària
que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats
en la lluita pel recobrament del sublim esperit
de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...
Des de les ombres llunyanes del temps
tot un poble haurà assolit de nou quant li robaren.
....................

seguin a la Carme .- TOT UN POBLE... 

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

AQUAREL·LES - FLORS.- A.F.S.

GRAFICS QUE GUARDAVA EL MU PARE-- ANY 1919