dilluns, 13 d’octubre de 2014
JA NO SOC EL RUC D'ALTRES... dibuix llapis.
.jpg)
Dibuix a llapis d'un Enjub. Construcció de pedra seca
i cavitat de recepció de pedra. Lloc on antigament
es recollia aigua de ploure des d' una llisera.
Seguint BABA.- En els pous que la vida t’ofereixi...
En els pous que la vida t’ofereixi
treballa, reposa, beu aigua.
En la meva sènia soc el ruc.
tapat d’ulls, potes constants, metòdiques
que fan el tranc, tragí del seu deure.
Em junyiren a tort i a dret, ben fermat.
Porto el cabestre dels avis
aquells que també volien salvar-ho tot
i ser ells, superant l’adversitat, prohoms lliures.
Damunt meva femta de propis errors
xafo el terra ínclit que al parir-me
em donaren com a joia a eternitzar.
Quanta fal·lera de tants per arribar al cim !!
I, avui, SI... m’he tret el cabestre suat
he desjunyit collar, tafarra, rabastet
forcat i demés implements
i m’he dit: - Què pugi sola l’aigua ...
Que la pugi qui vulgui el seu profit...
No segueixo en aquest pou. No... !!!
Ja no soc el ruc d’altres.
Em proclamo ser JO...!!!
Anton.- 13-10-14
