dimarts, 30 de setembre del 2008

4 - BENESTAR...? CRISIS...? I RECORD GRÀFIC DEL ANY1919. )

La lletreta petita que quasi no es veu diu : COMO CRECE EL PROYECTO DE AUTONOMIA por SILENIO.
Aquesta pàgina que us presento porta data del 1919.
El meu pare en el seu temps va recollir una sèrie de revistes d'actualitat.
En una colecció hi han aquests acudits polìtics que m'agradarà possar aquì,
per el que representen i com a homenatge al meu pare.
Cadascu que en prengui amb la cullera o forquilla de la comprensió pròpia
la quantitat que li apeteixi i que se'n rigui en les comparacions amb l'actualitat,
o que els deixi aquí tranquils fent monument escrit a una època.
Ja es devia parlar d' AUTONOMIES, que no és nou...Gràcies. Anton.
--------------------------------
recull d'escrits del politiquet, editats i ara reeditats.
3 .BENESTAR.... CRISIS ...Sembla que el politiquet no ha perdut el temps eixos dies de festa major. Cants per aquí, xocolates per allà, bombardins i alicorns que sonen fent cercavila, polítics que es presenten riallers i fan recordar altres visites d’Honorables, coses així el trastoquen a l’home i qui sap si un gotet de mistela o vi ranci posat amb mestria han fet elevar el consens dins del cos, i el cor ha guanyat al cap i ara xiula decàlegs cívics. Mireu que s’esbarra meditant com un monjo budista a l’hora del sol calent de les dotze


Ens deien que tenint la Democràcia assoliríem el Benestar, potser no tots, tots, però si molts, moltíssims. I molts ho creguérem i ens apuntàrem.


Ara, ens asseguren que sí que continuem en la Democràcia, però hem arribat a la Crisis, que és la antítesis de Benestar – en la que els que no l’aconseguiren estaven instal·lats, i si ja tots no hi varem arribar al punt àlgid -, la Crisis Crisis deurà ...fer el seu camí.


Be que el Benestar Benestar uns l’assumiren amb dos cognoms i ara els que no varen arribar ni al primer llinatge, tindran la Crisis amb dos cognoms o tres per que això de la Democràcia amb assumptes de llinatges és generosa i no li ve d’un.


Jo miraria de provar si en altres sistemes el Benestar és més equilibrat per a tots i la Crisis més equilibrada per a tots, si així fos, potser seria hora de revisar el catàleg. Quasi és podria acceptar llei o decret, per que si afavoreix a tots, que fem establerts en aquest règim?
Que uns perden el seu règim? Però és que fer regim aprima i si es pot resoldre, doncs, aprimem-nos tots.


Canvi, si, Canvi. Jo ho he escoltat un fotimer de vegades i els del Benestar( de tres cognoms ) hi son encara i els de la Crisis, mireu.. el mileurisme i menys que ronda a pota coixa. Clar, hi ha babaus, idiotes, imbècils i per posar-se d’acord sent tots pàrvuls..., qui hi posa remei, remei.


Com que tenim l’Esperança a prop- per que si un perd l’Esperança, on s’agafarà? Pregunto.- Ja veureu com tot això canvia...per a molts. En bé o en mal, per que quan és mou el vent i es posa com rufagada de tempesta..., amics, a la barraca a pelar canyes i fer cistells per quan canviï l’oratge. No sé si els ibers ja ho deien:



- A sopluig que venen els del nord -.
Aleshores feien les guerres amb fletxes de sílex que després servia, rascant, per encendre foc. No sé si la Crisis és de sílex, ara, diuen que és molt dura i és capaç d’encendre el fenàs de molts caps en crítica situació de Crisis.


Anava calent l’home. No li prova tant de rebombori. A veure quant li dura.
---------------------------------

dilluns, 29 de setembre del 2008

3 -LA CARTA DEL MINISTRE.

Al nostre personatge, la seva muller, el farà passar per l'aro
com si fos una bombolla de sabó. Ella diu :
- Què s'ha pensat aquest, imbècil, no avisar-me...?
-----------------
POSTRES .- EL POLITIQUET .---Recreació d’un personatge vulgar que té idees vulgars.
------------------------------

Quin goig! Una carta del ministre i a nom seu, veu la mestressa del politiquet en la porta de l’entrada deixada pel carter.

Delicadament l’obre. Caram, caram, el senyor ministre, quina deferència. Ha preguntat al seu amo -que és un politiquet que diu les seves misses i es relaciona amb la crema i té amics i enemics en eixa virtuosa família i un llarg etc.: - Ja has sigut tu que vols posar-me contenta -, Un ...- Je, je, je -, vulgar que no diu ni sí ni no, però la mestressa interpreta, pensa en el poder del seu marit i dona per descomptat que hi ha posat la cullerada de mel. - Gràcies. Ui que guapo ets...-.

Ha collit el senalló i la cartereta dels euros.. – Vaig a comprar quatre coses. Oh, que contenta m’has fet -. El marit se la mira, avui està com una vedette...

La botiga és plena de compradores... - Es la meva - ella es diu. Per si mateixa. Quina enveja causarà, però que pelin fulla d’oliver com els cucs... Una vegada que pot... La conversa versa... i ella s’ hi fica dins quan esclata..

.- El ministre m’ha escrit carta, que us en sembla?- I treu la carta segellada per que totes, totes, totes!!! s’assabentin, però, però... – A mi també – diu la Paca, i la Maria, i , i . i totes fins la botiguera. Quin disgust! Amb els morros eixuts ha rebregat la carta i sobre amb ràbia poc continguda. On figura el seu nom i ben escrit hi ha premut les ungles, aquelles lletres han sagnat, han sagnat...!!

Quin tràngol per aquella dona. Ella que volia, que pensava acollonir a la patoleia... de sabudes, de prepotents, de... Per que ? en aquell Je, je d’assentiment no li m’explicaves que tu, politiquet de capses de mistos, inútil que convius amb mi i pretens que sigui la teva esclava..., no intervenies en la matèria i no hauria fet JO. si, JO el ridícul davant de les meves amiguetes del cor. Per que politiquet? Per qui penses que em vesteixo a l’ultima moda, duc el millor pentinat, la cara brillant com la cera..., per qui penses que ho faig PER TU ? Ves- te’n a pastar fang que per mi no seràs ja res de bo...Per fer-los-hi la guitza a elles... Que et pensaves ?

La mestressa té raó. No li havia de dir? Això no es fa. Tirar per terra l’orgull propi d’una dona? De la seva dona...?

El politiquet pagarà la seva culpa. Un plat amb aigua i una forquilla fins que la mestressa enfadada li baixin els fums, per que ara surt el foc amb més força que un soplete o un forn de vidre.

Jo diria que es disculpés, que fes l’orni, que li regali un ram de roses... roges. I que es previngui i que no parli massa, qui sap si necessita un paraigua per aturar els llamps i trons si la provoca i arriba la rufagada.

Ai, politiquet, ja reflexiones allò de si pogués tornar arrere.... Quines coses porta la convivència matrimonial, veritat? I si acaba aquí rai.
-------------------------------------
Nota: Recull d'escrits curts. Ja editats i recuperats per no perdre'ls.
També hi editarem pàgines escrites exprofés.
Tot son escrits de l'autor del bloc.- Anton Fortuño Sas.

dissabte, 27 de setembre del 2008

2 -- LA MEVA NETA MIRIAM DESFILE VESTITS DE PAPER





VESTITS DE PAPER.
Desfilada de vestits de paper a la Torre de l’Espanyol – 24 – 2 – 08
Escrit d’Antoni Fortuño – 26 – 2 – 08
La meva neta Miriam va actuar per primera vegada.
---------------------
Catifa vermella en la passarel·la,
Sabates tenses, fina pastorella
Erecta cintura. Immòbil el cap.
El vestit circula olor de princesa,
Corbes marcant-ne en la figura impresa
Que camina reina d’aquest taulat.
Marca el pas de temps amb fina cadència,
Ensenya l’orgull de digna vivència
Amb hàlit de jardí, flaire floral.
La veu viva explica i controla l’eina.
Narra i recita, concòrdia en la feina...
El públic s’emmiralla amb Oh!! cantat.
Ja surt del quadre la visió primera
Que ha mantingut els passos fina i encisera...
L’aplaudiment brolla en càlides mans.
Ha complert la cuita. Ara n’és contenta.
Quanta joia al aire! Goig no s’inventa...
Ara gaudeix a galtes petó i abraç.
..................................
És el treball amb paper que don joia...
Mans experts han brodat eixa toia
Que jove núbil ha dignificat...
Seguiran vestits, compliran la meta,
Matèria exalçaran ben feta,
Lluïssor de cos brollarà exultant.
Sorgeix brotims d’Ohs davant meravella,
Els passos no paren, carícia és bella
Els ulls s’omplen d’esgarips i parrups...
Molta és la feina, dignitat de noble
Seriositat que empeny ales el poble
En oriflama i naixement de llum.
La llum embelleix el pas de la fera
Que compleix el ritus en roja llera
Sadollant l’aire amb aura triomfal.
Brodats sedosos enlluernen l’aire,
Constants belluguen inundant del flaire
Que els cossos transmeten vibrant-ne al pas.
Una rera l’altra lluint les joies
De vestuari excels, lloables boies
Que es passegen per el jardí dels déus.
Com deeses afronten fugaç glòria,
De sa vestimenta se’n farà història
Tots hi convenen, una sola veu.
..........................
Dia de bon record. Quina festassa...!!
Que uns papers senzills puguin ser vestits...!!
Que agulla i mans transformin arbre en gasa...!!
A qui s’escarrassat jo vull aplaudir.
------------------------------------------





Avui l'han fet grossa i és que la meva neta junt amb un estol de noies i dones del poble tingueren la gosadia de fer un pase de models de vestits de paper. A totes dec felicitar. Semblava que ho havien fet sempre. Professionals. Agrair a l'Associació de Dones la Bassa d'Oli per l'iniciativa i als dirigents de Mollerusa per desplaçar eixa col·leció a la Torre. Crec que és la primera vegada que ho fan. L'èxit va ser apoteósic. Refermo les meves gràcies a tots per la vetllada.Anton.

divendres, 26 de setembre del 2008

1 --AL PAU, EL MENUT DE CASA

NOTA: Al final , escrit comentat de presentació i intenció dels meus blocs.
El meu net Pau, amb el seu padri Paco, aquest any el dia de la mona.- Anton.

-----------------

Falta explicació de començament de bloc i les intencions.

6 POSTRES : Al politiquet li ha sortit un net petoner. Les netes admirables en tot o quasi tot miren de lliurar-se’n d’estampar-li petons a la cara i ell no les sol·licita. Pot ser que en veure-les ufanoses i juganeres ja en té prou. Sap que moltes malalties s’encomanen així, però no, de veritat no hi pensa.

Recorda que un dia en un grup de treball, un xistós va explicar amb tot detall l’anada amb vaixell cap al Nou Mon d’una mare i els seus deu fills. Un va agafar el xarampió, l’altre l’escarlatina, altre la verola, etc i a base de petons s’ho varen passar l’un a l’altre i tots tingueren les malalties. Ho sofriren, i com que el trajecte era de mesos, quan arribaren a destí, curats ells, però amb els virus latents entrant en una societat descuidada, començaren a petonejar als aborígens i els deixaren l’emprenta que silenciosos guardaven. Res, que vacunaren a tot un continent sense pensar-s’ho. La gràcia de les explicacions fa que em recordi encara amb goig el que era quasi una tragèdia

Però retornem al que hem deixat de dir del menut. Quan venen les temporades, massa sovint, de tos, constipats amb nassos fets font, enrogallament de veus, etc, ell acostuma a ser el primer en donar l’avís a tots que anem en compte. Ell passa el que ha de passar i els altres l’acompanyen de vegades de presa, a pas canviat, amb avui no que..., però crec que ell és per nosaltres el desembarcant del vaixell que porta les bodegues plenes i ens ho regala amb la seva petoneria...
Encara que això no ho podem evitar, no el lligarem, qui sap, si seria més perillós collir les caderneres d’altra manera.

El politiquet es fa una pregunta capciosa, avui.

Quin petó diríem que és el millor, el més apreciat? El de la besàvia, del àvia, mare, germana, esposa, filla, neta, besnéta ? Quin diem ? Quin triem? Mira, he de dir que son dos, per mi, si és que em permeteu opinar. El de la besàvia i el de la besnéta. Els que son més difícils d’obtenir i això és un valor. Pensem. Vivia jo en temps de la besàvia? Viuré en el temps de la besnéta ?

Qui vulgui que contesti, tenim comentaris per posar-hi aigua i sabó per rentar-nos de mans o be escriure i netejar-nos els criteris. Qui ho veu diferent? S’accepta...
---------------------------------
PRESENTACIÓ I INTENCIONS DELS BLOCS.
Per comoditat meva he reunit aquí a Blogger els blocs en els que escric. Ho tinc tot a ma i no em cal pensar això ho has de fer així i allò aixà. Aquí no tinc limitació, de moment, de fotos, gadgets i altres serveis com comptadors de visites, etc que agraeixo. Soc un analfabet en informàtica i m’he d’esforçar per posar-me al dia. Tot el que heu vist, veieu i veureu, fins ara, ho he fet sense ajuda ni consell de ningú, si no aprenent de tots els blocs que visito, buscant i mirant per aconseguir una cosa entenedora i digna. A molts de vosaltres, per no dir a tots he de dar-vos les gràcies per el que mostreu i que als meus setanta set anys vaig copiant i imaginant com ho puc fer per tenir-ho.
Així, en eix moment aniré fent amb aquests blocs i conservant el que tinc més lluny, sense abandonar-lo.
Aquí els teniu.
REBAIXES .- Principalment, poesia i fotos amb comentari adequat.
ESCORRIALLES.- Pensaments curts, i fotos amb comentaris
RETALLS VELLS.- Que vol recollir coses del meu entorn. Pobles, per exemple, amb poesies meves.Recolliré allí, especialment, referencial sobre La Torre del Espanyol.
EL POLITIQUET.- Articles antics escrits en DEIXALLES – TINET que reeditaré aquí per que no quedin perduts
Els dos primers van fent la feina que els encomano i els altres dos vaig preparant-los i donant-los a conèixer. Dec significar el bon acolliment que tinc i agrair a tots els que em visiten i deixen els seus comentaris.
GRACIES DE COR A TOTS, VOSTRA AJUDA EM DONA IMPULS PER SEGUIR AMB FORÇA DONANT EL POC QUE TINC AMB HUMILITAT, PERÒ TAMBÉ VOLUNTAT I AMOR PROPI.
VOSTRE ... l’AVI ANTON.
------------------------

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

AQUAREL·LES - FLORS.- A.F.S.

GRAFICS QUE GUARDAVA EL MU PARE-- ANY 1919