33 -- EN ESCACS ÉS MAT, EN LA PART ELÉCTRICA... GRAFIC 1919

Grafic guardat per el meu pare. Maig del 1919.

L'ESPECTACLE D'AVUI .

- Lluita lliure i... val tot

.......................................

Article retrospectiu. Publicat quan les manifestacions en contra de la MAT.

– 18 – 12 08 -----POSTRES.- Als escacs, la partida acostuma acabant en MAT. En la part elèctrica M.A.T. significa complicació important difícil de resoldre. Ara, aquí en el nostre país, uns diuen Monti ( delegat de Brusel·les ) i els altres des-Monti.

Els nets no anaven a l’escola, era dissabte i algú se’n havia de fer càrrec. La de dotze anys i la de deu jugaven als escacs. El iaio els hi ensenyava en un tauler, no en un programa de P.C. Ell deia que per competir havies de tocar les fitxes i saber el mal que fa perdre un peó, un alfil,etc. i el goig que suposa quan treus del combat una fitxa del contrincant. Es una lluita a mort i un ha de filar prim i el ull viu. Això, educa per el demà, deia el vell. La iaia feia el dinar, la jove a comprar i els dos menuts per la catifa rebolcant-se o fent pastelets amb material que la cuinera els dava. L’amo de la casa, el Maties era present en una reunió de pancarta en la plaça del poblat per defensar interessos propis i del veïnatge. La manifestació tindria lloc a les dotze i tot els mascles hi serien presents. Segurament que les dones amb el senalló de la compra farien cap per donar caliu, per que també eren part de la queixa,.Era una guerra de tots. Els bàndols sempre son dos: a favor o en contra i que per més que es busqui, sols poden trobar-se en punt mig, en la confluència entre les dos forces. Aquí no s’havia donat l’encontre i la iniciativa dels en contra si es feien forts podia acabar en aldarulls. Allí també i com a contribució a l’entesa o a que el riu no sortís de mare els guardians de l’ordre eren allí aspectants. De moment era tot quasi quietud fins que els dirigents donessin l’ordre en el temps consensuada per l’autoritat.
La iaia crida a les netes grans per que l’ajudessin a pelar trumfes. El iaio anà al wàter per desfogar el suc de les olives, abans que l’eixidiu no aguantés. I els menuts al veure el camp lliure començaren a moure fitxes sense to ni so. Potser feien mèrits per un càstig. El menut de quatre anys – que quan està quiet sembla que no existeixi – fa un crit per que la neta de sis anys se’n adoni que la partida que juguen d’estranquis ha acabat per que ell que ho sent dir a les més grans i al iaio ho fan així : Mat, Mat, Mat, Maaaat...
Baix a la plaça el xivarri augmenta de to i el soroll deixa entendre . Mat No, Mat No, Mat Nooo.
Les que pelen trumfes deixen ganivet i venen a cerciorar-se dels fets. El iaio que atropelladament surt del wàter botonant-se la bragueta, mira el tauler i diu: - Doncs, sí, és MAT, aquest parell de menuts van per bon camí.- Les netes grans criden a la iaia que vingui, mentre al carrer . MAT NO, MAT NOOOO....
La iaia arriba a la balconada: - Con tal que no es facin mal. Això de la MAT, Déu meu, Déu meu... La de deu anys diu: -Mira, la MAT i el MAT .- La de dotze anys expressa rellevant: -La pancarta ho diu ben clar, MAT NO... I la iaia que no pot més, nerviosa com un flam envestit per la cullera, - Que dius que no és la Mat, no és la Mat?, son el MAT i la MAT... erile... I els menuts, quan la senten es posen a ballar amb els reis a les mans...- Es MAT erile, rile ron xim pom. I llancen els reis d’escacs cap al tauler d’escacs. – Hem fet MAT, hem fet MAT....
......................................................................................................................................................
Millor que els dos bàndols s’entenguin. Perdoneu les molèsties.

-----------------

62 -- EL NET PETONER ENS ENCOMANA ELS CONSTIPATS, I UN CUENTET. gràfic 1919

Grafic guardat per el meu pare. Maig 1919

EL FUTUR PARLAMENT.

- Anar -hi i anirem pocs d'esquerres, però els que hi anem,

seguirem com sempre... fent Pàtria !!

-----------------------

15 - 12 - 08 --- POSTRES : Al politiquet li ha sortit un net petoner. Les netes admirables en tot o quasi tot miren de lliurar-se’n d’estampar-li petons a la cara i ell no les sol·licita. Pot ser que en veure-les ufanoses i juganeres ja en té prou. Sap que moltes malalties s’encomanen així, però no, de veritat no hi pensa.

Recorda que un dia en un grup de treball, un xistós va explicar amb tot detall l’anada amb vaixell cap al Nou Mon d’una mare i els seus deu fills. Un va agafar el xarampió, l’altre l’escarlatina, altre la verola, etc i a base de petons s’ho varen passar l’un a l’altre i tots tingueren les malalties. Ho sofriren, i com que el trajecte era de mesos, quan arribaren a destí, curats ells, però amb els virus latents entrant en una societat descuidada, començaren a petonejar als aborígens i els deixaren l’emprenta que silenciosos guardaven. Res, que vacunaren a tot un continent sense pensar-s’ho. La gràcia de les explicacions fa que em recordi encara amb goig el que era quasi una tragèdia

Però retornem al que hem deixat de dir del menut. Quan venen les temporades, massa sovint, de tos, constipats amb nassos fets font, enrogallament de veus, etc, ell acostuma a ser el primer en donar l’avís a tots que anem en compte. Ell passa el que ha de passar i els altres l’acompanyen de vegades de presa, a pas canviat, amb avui no que..., però crec que ell és per nosaltres el desembarcant del vaixell que porta les bodegues plenes i ens ho regala amb la seva petoneria...
Encara que això no ho podem evitar, no el lligarem, qui sap, si seria més perillós collir les caderneres d’altra manera.

El politiquet es fa una pregunta capciosa, avui.

Quin petó diríem que és el millor, el més apreciat? El de la besàvia, del àvia, mare, germana, esposa, filla, neta, besnéta ? Quin diem ? Quin triem? Mira, he de dir que son dos, per mi, si és que em permeteu opinar. El de la besàvia i el de la besnéta. Els que son més difícils d’obtenir i això és un valor. Pensem. Vivia jo en temps de la besàvia? Viuré en el temps de la besnéta ?

Qui vulgui que contesti, tenim comentaris per posar-hi aigua i sabó per rentar-nos de mans o be escriure i netejar-nos els criteris. Qui ho veu diferent? S’accepta...

61 - VOLEN IMPOSAR SES LLEIS -- gràfic de 1919.

Gràfic guardat per el el meu pare. Maig de 1919.

Paradoxa
- Ja veus si és llarga la cua, ...! Doncs ve del Corto de Guadalajara.
-----------------------
10 - 12 - 08... POSTRES.- En eix mon que volem tant perfecte, es deia el politiquet, en que els anacronismes religiosos i els anacronismes agnòstics ens imposen ses lleis, o volen imposar-les, veiem que quan la dona es cedeix sigui amb diners o sense,és dolenta, repudiada pels mateixos que la compren – ja ho deia sor Juana Inés de la Cruz ( Hombres nécios que acusais a la mujer sin razón.... de lo mismo que culpais... )
Quan és mare dins el matrimoni és bona, però fora també és o era mal vista. En canvi, del home s’accepta, que és un D. Joan i ell, l’home pot fer-ho tot en eix sentit o quasi tot. Es veu amb bons ulls quan paga com si fos un servei i no cal dir és alabat quan fa d’abegot per engendrar la abella reina. Crec que molts es creuen que la dona és una propietat seva, que no té albir propi.
Ara bé. Si la dona no es ven i l’home no compra, Pura utopia,... tindrem l’equilibri?
Falta educació des del principi i continuar ensenyant sense amagar res. Però es rebel·laria el negoci del SEXE? Quasi ho compararia a les GUERRES, si no hi hagués armes... es minimitzaria, acabarien les lluites? Per que el negoci és el negoci...Rebrotaria amb més força.... No més cal que a un li diguin NO, per que li vinguin ganes de dir SI...

Bé, seguem passions desordenades i sentiments impropis i... negocis il·lícits, aleshores, ens exposem a fabricar dones i homes híbrids que no experimentaran de veritat cap sensació i no es desviaran del camí rectament posat? Autòmats... Voldria, potser, no fer savis si no persones en el més estricte sentit de la paraula. Persones educades en totes les facetes de la seva vida i no inculcar sols el diner, la competència entre gèneres, el relegar al qui no segueix el patró establert, etc ... Una educació integral... No sé si ningú escoltarà eixa proposta, veritat? Quedem-nos amb la iniciativa... Deuen quedar encara molts milions d’anys d’evolució, qui sap que tindran els nostres predecessors ... Utopia ? Realitat ?

30 -- CONCEPTES DE LA EDUCACIÓ. -- grafic 1919

Gràfic guardat per el meu pare, maig del 1919.

El xoc eletoral. -- -Jo porto la dreta.

- I jo duc l'esquerra.
------------------------

3 POSTRES.--- Com si el politiquet s’hagués tornat mig petit mig gran, feia el seu soliloqui que al no escriure’l en paper o proclamar-lo en veu alta, ningú se’n assabenta, la societat no en fa cas per que no hi pensa en reflexions com aquesta. i per això ell pensa que ...

Si ens deixen anar a la dula, sense disciplina, sense vigilància, sense..., ens trobarem que quan entrem a l’aula venint del esbarjo o esplai semblarà que ens encaixonen i els mestres son els botxins que ens posen el dogal o corda al coll. Aleshores es produeix la rebel·lió entre les dos forces, sí, un contra un disbarat, sí, contra molts ... Té totes les de perdre. Aquí comença o és el principi de la mala educació o abans ? – De menut, recordo el clatellot , el rebre el cop als dits de la regla, els llibres pesants, per la potència desproporcionada, el no deixar-nos sortir si no complíem els preceptes religiosos i, etc... Allò era una dictadura, això d’ara creieu que és una democràcia...? Em refereixo a l’ensenyament, no solament de la escola, també la família per que potser aquí radiquen molts fallos en la societat. Falta autoritat dintre de la llibertat, no del llibertinatge. Que desprès ho veiem reflectit en tot... Fem-nos-ho mirar .

29 -- BENESTAR DIGITAL .- gràfics del 1919

Gràfic guardat per el meu pare. Data de maig del 1919.

Actitud dels candidats davant el decret disolució .

1ª - En el mitín . - 2ª - En el ministeri de Governació.
---------------------

------------------------------------------

4 – 12 -08 --- POSTRES.-La mestressa del politiquet li ha trobat a la butxaca dels pantalons un paper escrit. Ell sempre en porta, per sembrar-hi lletres que ben acoblades fan frases que diuen algun pensament. Seria un sacrilegi el posar els pantalons a la rentadora, que els hi convé, per que n’estan de bruts, però, ella, sap que pot haver-hi frau i gira per davant i per darrera no sigui que el descuit d’ell el faci buscar el que sap que ha escrit i no ho troba en lloc i fins a l’ultima no preguntarà si ha trobat quelcom. Avui, li deixarà damunt la tauleta de nit, però ha set tafanera, ha volgut assabentar-se del contingut, no sigui cas que com l’altre dia, tingui que prevenir el que pot passar i aquest detall li daria avantatja. Llegiu, llegiu... També en té de bones.

Hem arribat a l’era del benestar o a l’era digital ? Avui el dit el fem servir per el nostre benestar. Rentadora, renta plats, frigorífic, mòbil, tele, ordinador..., tot va en camí que el dit ho mani o comandi tot. Fins tindrem llit i matalàs que sols necessitarem el dit, ell ho farà tot per que ens puguem agitar i dormir físicament per, aleshores, quan ens disposem a gaudir d’eixos avantatges apareix el dit de la pensa, el cervell que no li quadra i ens diu quan val el que gaudim, com ho paguem, quantes lletres ens esperen – més que l’abecedari – que vencen, com va la hipoteca, com... I, físicament podríem dormir, potser sí, per que el cos no pot més i es rendeix al cansament, però la ment treballa a destall per solucionar els problemes que li en dona la era del benestar, del boom – que pot explotar – de la era digital.
Tot un poema.

Quan arribi i pregunti, ella, segurament, li dirà que és un deixat, que sort d’ella que es preocupa, en fi l’atorrollarà... Ell callarà i anirà cap a posar-ho en net i deixar constància del seu pensar.
Si un calla, accepta. Per que barallar-se, per un descuit...? Bé, això li passa sovint, per no dir cada dia que es canvia els pantalons per que els rentin.... Un altre poema, que hi farem