51.- BADOMERIES.- GASTOS.

51.-En aquell local tancat es respirava malament. Podia haver-hi un escape ? Acostumats tots a aquell ambient no sabien precisar. Les goles gargallamejaven amb insistència fins que un il·luminat va dir: - GAS.... TOS... Aquella pudoreta a ceba i que les narius es notaven pesades li feu pensar que algun conducte en feia de les seves i ademés dels GASTOS els hi portava GAS – TOS.

50. BADOMERIES - ESTARÀS.

50.- Quan s’aixecava al matí el que més li importava, parangon amb obrir els ulls al nou dia, era anar al finestral de vidre que deixava veure tot el terme com una postal, amb la primera claror, qui sap si els raigs de sol i algun nuvolet o molts, o cap... Aquell dia amb cara de satisfacció exclamà amb tota l’ànima: ESTÀ – RAS... El cel estava lluminós i sense cap brutícia...

Això el satisfeia fins al paroxisme... després vindria anar a buidar el suc de les olives, passar-se les mans plenes d’aigua per la cara i cap, si no abans havien l’una a l’altra  entremesclat les pells amb aigua lubricant per netejar-les d’una nit entre llenços blancs que no tragava ja que li recordaven a un entrenador que tenia nom com miol de gat...

I que sentia sempre les prepotències dels seus per quès...

49.-BADOMERIES.- RIPOLLET

49.- Estava acabadet aquell subjecte, havia perdut greix i magre i sols la pell i l’os se li notava davall la roba. Una cara demacrada com un motiu de queixa constant li marcava tot el rostre. Havia esta perdut en un refugi en seus altivos desitjos de ser el primer d’escalar sol un lloc perillós i poc visitat i el patiment, treball per aconseguir i que la manduca era anul·lada i sense reposició l’havien deixat extenuat... Quan  la colla de rescat el va trobar... el que anava coma metge exclamà : ... o RIP – O – LLET...

Sort que hi anava de guia un acostumat a pasturar bestiar de llana i portava una botelleta amb el líquid blanc que li enxufà a la boca... de vegades la sort també fa miracles.

BADOMERIES.- 48.- OSSAMA BEN LADEN

48 .-Avui diu que li han fet la festa. Això és deia en els pobles per allà al mes de novembre quan mataven el porc. Tots cuidaven el seu per que el dia de la matança era un gran dia.

Seguin tot el que s’ha dit d’ell fa esgarrifar el que ha fet i el perdó no l’ha trobat i diuen que l’han liquidat. No sé si ha pogut exclamar abans del moment propici OS – AMA – BEN – LADEN... Segur que ningú s’ha cregut... Ara  que ho portava fins al seu carnet identitari que ens estimava.... Quines 

casualitats !!!