49.- Estava acabadet aquell subjecte, havia perdut greix i magre i sols la pell i l’os se li notava davall la roba. Una cara demacrada com un motiu de queixa constant li marcava tot el rostre. Havia esta perdut en un refugi en seus altivos desitjos de ser el primer d’escalar sol un lloc perillós i poc visitat i el patiment, treball per aconseguir i que la manduca era anul·lada i sense reposició l’havien deixat extenuat... Quan la colla de rescat el va trobar... el que anava coma metge exclamà : ... o RIP – O – LLET...
Sort que hi anava de guia un acostumat a pasturar bestiar de llana i portava una botelleta amb el líquid blanc que li enxufà a la boca... de vegades la sort també fa miracles.
