38 -- UN PASTISSER QUE LA SAP LLARGA.

Gràfics guardats per el meu pare de l'any 1919

UNS I ALTRES

1.- Digui, vosté, D. Eduard, Quan es firma la pau entre els conservadors?

- No sigui vosté impacient! ...Quan es firmi la pau entre el lliberals !

-----------

2.- Digui vosté, sr. conde, quan es firma la pau entre els lliberals?

- No tingui presa, home ! ... Quan es firmi la pau entre els conservadors !
------------------

26 – 1 – 09 -----POSTRES.
Al politiquet, que de tot en vol treure profit, en eixos dies de festes i festes i menjars copiosos i sobretot o a demés de la fartalència, les postres amb safates plenes de torrons, roscons de rei, etc... se li acudí aquesta excentricitat d’un imaginari treballador en l’art de les pastes. Es devia figurar que ell podia contribuir a l’escàndol que per tot arreu es sent sobre qüestions proposables a la discusió, ell en ves d’escriure un poema, feu una article en un diari, pintar un quadre a lo Picasso o algú que amb quatre pinzellades vol demostrar que en sap més que ningú se li posà entre cella i cella aquesta qüestió que veureu ara explicada. Ja em direu que hi penseu.

Un pastisser volent fer davant del poble un pols a favor d’una qüestió important es posà en l’obrador a treballar per deixar ben clara la seva posició en un assumpte peliagut... Els pastissos era una feina que dominava i quan els va tenir fabricats els va exposar en l’escaparata de la botiga per fer ganyetes a tots els que amb paraules i fets, deixen de fer el que haurien de fer per compromís, sobre tot els polítics i politiquets per defensar el que ell es comprometia en l’exposició. Darrera el vidre i en lloc preeminent havia col·locat la muralla xina feta de crocant, En segona posició figurava un vaixell de guerra amb la insígnia anglesa. Ja més avall i bastant més petit un toro de xocolata. I per últim en un racó una barretina catalana. Damunt de les quatre pastissos un rètol molt ben fet que deia : Qui es el valent que conserva la Llengua?
Una muralla és una protecció.
Un vaixell de guerra un atac al veure’s l’escomesa que pot venir.
El toro de xocolata pot desfer-se amb la calor.
I la barretina...?

Es cosa de cap, si senyor, de cap i no per guardar el cabell si no per preservar les idees.

Que hi afegiu ???

37 -- A VEURE SI ARREGLEM EL FINANÇAMENT D'UNA.

Gràfics guardats per el meu pare del any 1919

LES CORTS FACCIOSES.

Lluita entre dretes i esquerres.
---------------

23 – 1 – 09 -----POSTRES. I si miréssim de fer això amb el finançament ?( El que varen fer en aquell poblet de mala mort)-Per que ja és veu que no en sortirem,. Cadascú el seu pixum... i llestos. Per ara, que si et dono, que si no et toca, que vine fes un petó a la majorala i tindràs al dia els calerons, que ha passat el dia, encara que sigui tres mesos com que no menjo , ni bec,ara quan m’ho donin que quedi tip però no ve de tres mesos, ja sabem que un constipat és llarg...no es pot exigir, que donin el que volem ,que ells també tenen necessitats,,, Quan temps fa que es remena la cua i ni carícies ... Si almenys fos com la pluja, que la varem demanar tant i tant ... i varem fer tants preparatius que al final el núvols varen demanar perdó i ja està... el núvols son núvols i nosaltres parlem amb l’Estat, i l’estat de comptes que té es crític, que primer son els bancs i caixes que se’ls va fer un forat al mitjó i patien fred i al constipar-se tot va ser esternuts i han quedat secs.

Parlàvem un dia, fa un temps ...Sobre l’aigua.- Va saltar la notícia. Va esclatar la bomba. En un poblet de mala mort – cent habitants censats tant sol – el regidor de medi ambient proposà en el ple una prova pilot. –

- Que ningú des d’ara escupi. Que tothom s’engoleixi la saliva i carcassos. Així estalviarem aigua.

L’alcalde, home espavilat, digué : Molt bé. però per estalvi de líquid que tothom es renti les mans i si pot la cara amb pixum.-

El regidor al veure que li xafaven el seu pla pilot, afegí : L’oncle Anselmo, allà dalt a la cova, com que té poca aigua es beu el pixum. Si ell ho fa i és el més vell del terme també nosaltres...
I així nasqué en aquell poblet l’orinobeguda i salvà amb l’estalvi a dotzenes d’arbres de la sequera. I nosaltres que fem ?

L’Estatut deu ser la finca que ens dona la manduca, el producte, però va a les arques de l’Estat, que està tut... No sé que pensen... Si un no menja es derrencleix i a poc treball poc producte,,,
Que reflexionin. Jo crec que de tant que ens en volen donar, tenen por que se’ns pari el cor de satisfacció, que d’alegries també un pot morir, eh?

36 -- QUINES BROMES--- ENCARA VA EL FINANÇAMENT DE...

Gràfic guardat pel meu pare del juny de 1919.

ANANT PER L'ESQUERRA

- No ho dubteu, la propietat aliena és un robo... !!!

.............................................

19 - 1 -- 09 -------POSTRES .- QUINES BROMES,
encara va això de l’estatut i el finançament..
Està tot el nou Estatut del Estadet poblerí en vies de créixer. Quan l’empresa va néixer tots volien fabricar els seus articles i com en un guió teatral hi posaven ats, ets i uts i punts i comes i encara molt més per que els actors no tinguessin dubtes.

Quan el tingueren arreglat digueren: - Ha quedat molt bé -. Com que els empresaris necessitaven diner, ensenyaren el projecte al pare, padrí, tiets i fins a les empreses contrincants per fer adeptes i , a l’inrevés, els pararen els peus: - Aquest, aquest, aquest... articles no es poden fabricar o sigui que fora de l’estadillo -.
El guió va ésser retallat i fins es sentiren insults als que volien fer pa sense blat. Com que no s’entenien ho posaren a la consideració dels vells i caps grossos i advocats de cap de marge que entenien de tot allò.

Alguns es queixaren: - Això sols fa que endarrerir l’estrena de la fàbrica i la vella que tenim no serveix per el que hem de fabricar i ens demanen els clients -. Però com que els vells, son vells i no poden córrer, resulta que la cosa està parada i en mans del immobilisme. Veurem si quan faci bon temps les crosses caminen, és a dir, es posen en marxa per acudir a la cita o que els hi portin amb anganilles, i per favor, resolen amb bé i prediquen a favor dels amos de la fàbrica.

No és per res, no, una fàbrica nova és una fàbrica nova i els resultats seran millors i tots hi sortiran guanyant, amos socis i treballadors... I, si els contrincants volen copiar...? doncs, tindran elements de judici en els beneficis o pèrdues de la nova fórmula de fàbrica.

Au, deixeu-los hi fer, que tots hi guanyem... I si s’esbarren, que deia aquell,va per ells. Que voleu que vos digui, el NO en quasi tot és fer pensar en el Sí al contrincant. Després venen els ressentiments, enfrontar-se i al fi baralles i fer pensar en anar a posar la fàbrica en altre lloc.
I aquí en fan falta de fàbriques noves, que ja venen els xinos...
........................................

35 -- DE QUAN HI HAVIA SEQUERA.-(retrospectiu) gràfics del 1919.

Gràfic guardats per el meu pare, juny 1919.UNA PORTA AMB DOS FORROLLS.

- Ja no se'm escapa el Maura...

- Ja no se'm escapa Dato...

........................................

POSTRES .- Converses de dos vells quan tornen a casa de la MONCLOA.
Consogres de parentiu vivien en la mateixa casa. S’havien fet grans i el treball físic no els anava massa per que ja n’havien fet prou abans de jubilar-se. Ara arreglaven l’hort per viandes per casa, i vigilar altres coses per que als joves no els passes de llarg.
Els sobrava hores per anar a la Moncloa, el lloc, no el nacional, si no un racó del poble on es reunien, sobre tot el homes, ja de la tercera edat, que les cames no els tiraven massa, però cap i llengua eren al seu lloc.
El Juan era dur d’orella, no sord, si no aquell problema de conveniència que si no convé no se sent ni s’entén. El Josep duia ulleres i el beure, aigua i vi era el seu, ara el veure-hi li anava ample i li queia del damunt i, és clar, li causava més d’un problema.
Quan arribaven a casa de la conlloga amb els amics, engegaven la tele per assabentar-se, per estar al dia i asseguts a les butaques pròpies – cadascun la seva, això si, per que els dos tenien el cul delicat i se’l col·locaven sempre adequadament, ja tenien el motlle fet -, Doncs, com dic, ben repapats començaven les converses tallades al retirar-se per esperar l’hora de la menjada principal.
(Anomenarem JU, al Juan i JOS, al Josep. Així veurem si ens entenem. El quasi sord es el JU i el curt de vista el JOS. A demés al JOS li agrada llegir com els xinos, de dreta a esquerra i diu algun disbarat que el JU no entén de vegades. ) Comencem que va per nosaltres.
JOS.- Coi, coi això del reuma.
JU.- Que et passa? Que el COI rema? I tant si rema el COI, sort en té del SAM. Vull dir el vell SAM aquell del Bar – cel – Ona... Que sempre ARRANCa.
JOS.- Que em fan mal les cames, coi, home, coi. No et parlo del COI
JU.- He entès COI i per això t’he contestat.
JOS.- Hem sembla que té raó l’Albert d’allà de la Moncloa, Ja els ho diu el Papa i tothom que a Pequín estan en pecat, en fi que el pecat el tenen a Pequín. Però qui posa el cascabel al gato, eh, eh
JU.- En ves de parlar del gat dis-me: Que han contestat de Pequí?. I que han dit?
JOS.- Que vols que diguin? Que les multinacionals allí hi tenen molt a fer i algun grande deu voler fer el tonto per veure si els convens de que si la matança de BIT – ET es dona i segueix, els ordenadors que necessiten del Tib-et, vull dir del que Te – BIT, no, no, que els xinos si maten tots els BITS, deixaran de fer aquestes caixes tontes i molts de nosaltres, els pobrets, ja ens podem acomiadar d’Internet per que el tindrem internat.
JU.- El que et dic que ja s’ho faran. Jo no hi monto a la Division Azul, que ara en diuen Cascos Blaus i que facin els jocs amb cartes o amb bit-lles si no tenen Bit. A la nostra edat...! Jo no em mullo la panxa per dingù.
JOS.- Es que no podràs mullar-te-la. De on trauràs l’aigua si no raja l’aixeta, i ni deixen regar l’herba ?
JU.- Sort ne tenim de l’Erbre, que si no les pasaríem magres.
JOS.- Et dic que no deixen regar l’herba...,carallet.
JU.- Que t’empatolles de l’herba, ara em parles dels fumarros de l’esternut? Del Hat—chís ?
Naltros amb vi ranci en teníem prou per passar una bona nit ,i ara, tot es fumarros i pastilles de sta Teresa, aquella que resant s’extasiava. I mira com va la joventut.
JUS.- Juan que jo et parlo del problema de l’aigua que és molt grave. El que deia el Rosendo, que ell es cura les morenes amb pixum hi si renta les mans també i les té fines més que una vedette del Molino. Per què no ho podem fer tots i estalviaríem un fotimé de llitros d’aigua. Res, que hi ha un desconcert, sí, un desconcert. Escolta bé, mira, diu que ara volen la RUINA (Roina) per tots, que ens portaran la RUINA amb això de l’aigua.
JU.- Amb les pensions que cobrem, i els fruits com van i l’aigua... Tapat Josep...
JOS.- Que si seq – era aquest país, ara amb la sequera farem posar el vi car i..., que tothom begui vi i el problema arreglat... Collonades !!
JU .- Tu somnies borratxo. Es veu que vols fer més rics al Llac i al Serrat que per aquí dalt ho tenen ple de trulls de vinatxa.
JOS.- I els calers de on els treus per comprar botelles de trago i mig que valen una carterada plena...?
JU.- Em sembla que ens crida la dona per anar a dinar. Que el rau rau no para, a veure si el tranquil·litzem. Au, Josep, apaguem la tele que no fan res de bo, ja ho has vist i ...
JOS.- Hem d’estalviar consum elèctric en la nostra societat de consum i benestar.... Me’n foto de tot el tinglado que ens munten aquests pallassos... Fins l’aire per respirar haurem de pagar, i vinga impostos... Ja tenim una bona guerra, no el Guerra... Això de les teles acabarem apagant-les com un misto, bufant... Així...fufb...fubf... Que coi de mando a distància, ... Que no veus que tot progressa a marxes forçades, ... Falta aigua, dons n’he portem...!! Un cos nou de bomberos per portar aigua a la capital muntarem , amb això hi guanyarem, si, home, sí.... Portar aigua i apagar focs... Abans amb el bujol, bevíem tota la colla i apagàvem el foc i el caliu a l’hora de plegar i fins fer cendra... Ai, retrons...
JU.- Que deies...? Que trist es ser sord, mareta meva volguda...
El Josep no para, ho arreglaria tot a casa dels altres, és un superman. I el dia que es posi de seleccionador, ala ....estem perduts.
Ja no el sento. Deu omplir el pap que ja es hora. Adeuuuu...
...........................................

34 -- ORDINADORS GRANS I PETITS QUE PROSPEREN,

Gràfic guardat pel meu pare, maig del 1919.

EL AVIÓ QUE PASA....

I EL LLADRE QUE S'APROFITA.- TITO.

---------------------------

..7 - 1 - 09 --POSTRES.- D’ORDINADORS VA LA FESTA I QUE ELS APROFITI.
El menut ordinador li deia al gran i potent ordinador : - No et donis tanta manya en produir discursos pel nostramo, tant sols ha començat la legislatura, home...-. Treballador incansable el grandot tenia dins seu ja preparats els discursos de quatre anys de mandat del seu amo. – Feina feta, no hi ha destorb –deia satisfet.
En sa joventut, lector incansable dels clàssics literats i dels moderns i contemporanis estava al dia en la construcció de les pàgines lectives del seu superior. Alguna rectificació, sempre a temps, deixava en tot cas boca badats als opositors i positors.
El menut, que era sols com un uixer o conserge, però, així mateix, acaparava secrets,badomeries que circulaven per la zona de sa influència. Ell s’assabentà que el seu superior, es a dir, el cap de govern tenia obertes les bosses del diner i que amb seves mans entrava a sac, com un corb o picot fent canviar la història d’aquells diners. Millor dit i comprés, se’n apropiava.
La justícia, dona fal·laç, posà el nas i mans en el afer i just trobaren les bosses canviades. Les que devien estar baix la custòdia del cap buides i foradades per les ungles sense escrúpols. La balança justa justament manà. – Si te’n vols sortir amb bé d’eix episodi diposita tres bosses plenes a la meva ma -. Que content es ficà el cap de govern !! Ni restaven trenta al seu favor. Se’n assabentà d’això el conserge i digué al literat :

- Quins discursos faràs ara per tapar el forat de les bosses? El teu mandatari és ric, molt ric i ara pot pagar-ho tot, fins arruïnar als contrincants i contraris. Fins apujar-te de categoria i tracte més solemne i distingit -.

- Doncs, mira donaré les gràcies a tots per que en quatre anys he aconseguit fer ric al meu amo amb els meus discursos que han embadalit a correligionaris i opositors. Els he distret de manera que no s’han dat compte del sotrac de les bosses i no han pogut acusar de lladre al meu amo per que jo els desfeia tots els arguments. Així amb un tant per cent del que s’ha apropiat ha disfressat el desfalc i que el votin per quatre anys més -.

– Bé, com que ell es ric tu també ho ets, o no? Per que si no et paga amb escreix pots fer-li pota de gall i en el pròxim mandat retornar-lo al principi de la seva misèria. Vull dir que el tens baix el teu pal·li per que no el mulli cap tempesta que es pugui presentar –.
- El que em dius és interessant, però vull parlar de tu i amb tu en secret. És important. Donar-te les gràcies per tenir la delicadesa d’esborrar totes les proves concloents que m’afectaven a mi i a ell. Sense tu no hauria pogut arribar a la meta en un assumpte difícil i feixuc com aquest. No tot es fer discursos bons,no !! Des d’ara et nombro ajudant meu i naturalment amb el sou que tu vulguis, per que ara no s’ha de fer ric nostramo sol, NO, ara ja som tres i a parts iguals, al fi i al cap, si no fos per nosaltres, que faria aquest tontet?-.
Ja sabia des d’ara que fora secretillos de passadís i badomeries de rentador. Havia entrat en la plèiade dels ricatxos nou vinguts, que tant de greu sabia als rics d’herència que veien mermat el seu riu i feien esforços de flaquesa per controlar la situació de la seva aigua que se’ls escolava cap a camps de cultiu contrari.

Quines se'n pensa el politiquet !!!