L'ESCALA DL TEMPS...

 

dijous, 18 de desembre de 2014

L'ESCALA DEL TEMPS... aquarel·la

3.- 28 – 10 – 10

L’escala del temps s’allunya,

l’intimitat del record s’apropa.

Les hores cautes es fan llargues,

l’encontre, a prop o lluny, espera...

La cadència del temps no para

I la meta... Quan veurem la meta ?

Creiem saber on som

I la continuïtat voldríem.

Innocents ens creiem els ajuts

que volen i ens arrastren

com sirenes, fent-nos creure

un més allà propici

net d’angoixes esverades...

Lluita contra hores tenim

en un desesper de vida incomplerta.

Bufen els vents

i les orelles escolten

el cant dels núvols.

ANTON.-T.E.-18-12-14.

PODRIES VIURE TRANQUIL...

 divendres, 19 de desembre de 2014

PODRIES... aquarel·la

8.- 11 – 11 -10

Podries viure tranquil

i no esbafegar per la costa.

Però et proposes arribar al cim

com si l’esperit demanés

un aire nou i net.

Ja el teu físic suporta

l’embranzida

del suat cansament...

Ets valent !!

...per més que el respir feixuc

encomana al peu

una parada beneficiosa

guaitant  distàncies.

ANTON.- T.E.-19-12-14

SOM PETITS

 

 

dimarts, 23 de desembre de 2014

SOM PETITS COM EL CABELL... aquarel·la

Som petits com el cabell menut... Qui ho dubta? Som poquet, som res davant l<+immensitat i tenim, ens han deixat, ens han implantat el pèndul de l'existir... Aquell cabell perdut en el terra havia existit i d'un estar junt a d'altres com ell, l'havien separat... Però collí embranzida i entrà en la cullera de la sopa, i esgarrifà la boca, i els dits el miraren... ert, sols demanava Pau i Amor... ell era lliure... que no l'anorreessin... Havia marxat del grup de companys per saber si l'estimaven... i era sols un cabell groguet, curt, sense importància... I vingueren uns llavis i li regalaren el seu obsequi millor... i ells estava content i clamava a les culleres de la taula,.. M'HAN REGALAT UN PETÓ...

Que res ens molesti… sapiguem canviar els mals signes…

Siguem feliços fins dins dels moments poc propicis… que el nostre somriure aculli el cabell que ens molesta.ANTON.- T.E. 23-12-14

BOIRA...

  

dijous, 25 de desembre de 2014

BOIRA... boli ràpit

La boira penetrava en el forat del pany,

I en les juntes de les portes...

Obrí la portalada i s’inundà l’entrant.

Veuria el campanar tapat pel boirim ?

No existia per la seva mirada

i el so de les campanes s’esclafava

i s’escoltava com vent melodiós

exclamant que el temps seguia...

Un gos lliurava al cel seus lladrucs

que no espantarien els estels invisibles...

La moixonada quieta en l’arbram

calentejava les niuades de menuts pelats...

Aquell fum de l’escabellosa esborrava

les fotografies que sol i lluna

en groc i platejat mantenien vives...

Com un ploviscó remullava a gotim

en previsió d’una nit de gebre

on el blanc lletós regnaria...

L’espelma encesa, bellugadissa al airet,

li calentejava les idees en l’almàrfega

de palla, pallús i gra del seu cap...

I mentre en els cors imperava quietud

esmirriada, minúscula, menuda

com deixada de compte, falsa pau...

Aleshores, vindria l’AMOR IMMENS

I esbargiria la boira del cor dels homes.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. 25-12-14.

BARCA...

 

dimarts, 2 de juny de 2015

BARCA...

Pel riu del desig

navega la barca,

llavis en el refuig de l’aigua

besant el blau del cel...

Inquisidors resen

el contacte sublim...

La vela de la cabellera

al vent canta al·leluies

que el cos li transmet...

La barca fa camí

com pètals de fruit obert.

 

ANTON.- T.E.- 2-6-15

PAPER...

 

dimecres, 3 de juny de 2015

PAPER... aquarel·la

El paper mullat encara porta

la salabró de la mar...

Han navegat les lletres

i ja no es consolen en mateix dir...

S’ha trasmudat el grafit

ballant per la planúria

Llegir ? Han fluït nous conceptes.

Qui entén el desgavell ?

Quants canvis ocasiona l’aigua

en un trist paper que porta noves...

 

FET................ANTON.- T.E.-3 -6-15

FEÇ DIADA...!!!!

 una rosa... un signe..

. un bes a la fantasia...

la llum feta ocell...

l'amor feta de pètals...

entre rosa i llibre un viure

de delicadesa i oberta ment...

FELIÇ DIADA !!!! .- anton.- 23-4-23

102.- 12-4-18

ROSA AQUAREL·LA DEL JARDÍ DE MEVA FILLA...

...................

Formigues som amb so de pau,

baixant pel riu d’odis i enveges...

Mirem canyars i tamarits

que a l’aigua impura es dobleguen.

Superba arrastra tot quan troba al pas

i en seva avar avanç de conquesta

acabarà amb ossamenta a la mar

que al fi de la platja l’espera.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 12-4-18.

ENLLUERNAT...

 

ENLLUERNAT... aquarel·la

Enlluernat...

Acaba l’esclat

i submisa al deute

la llum fineix periple.

Defallim...

Quan ens falta claror

l’ocell ja no transita.

En la foscor

ens fem quietud i calma.

Callen nostres dubtes,

instants compassats,

En el pèndul de dia i nit.

Sortirem enlluernats

en el nou quefer que busquem?

ANTON.- T.E.- 5-6-15

OBRE MA L LLIBRE...

 OBRE MA EL LLIBRE... aquarel·la

Obre ma el llibre...

Que escalfi les paraules,

dins, entre les tapes

i que les pàgines amorosides

es transformin en carícies

i transmetin al segle

l’amor i la pau

del que estan impreses

i el riu tant necessita...

Obre ma el llibre...

Que no quedi per sempre inservible...

 

ANTON.- T.E.-11-6-15

ESCAMPAREM LA PELLA...

  

dissabte, 13 de juny de 2015

ESCAMPAREM LA PALLA... aquarel·la

Escamparem la palla,

ventejarem el gra,

netejarem de grapissos

i al paller

instal·larem el jaç...

En nostra cabana

viurem el cel blau...

ANTON.-T.E.-13-6-15dijous, 11 de juny de 2015

EL MEU MIRALL...

 

dilluns, 22 de juny de 2015

EL MEU MIRALL, L'OMBRA... boli ràpit

Era curiós, em perseguia l'ombra,

mirall retallat per l'esclat del sol,

de vegades davant, altres darrere...

Allà al lluny el desig inquietant

viu, incisiu, ara apagant-se, escèptic

em deia el meu vertader si...

El meu mirall m'acompanyava

i em reflectia incòlume i callat...

El meu teatre d'ombres xineses

canviava a cada instant....

i em narrava les meves misèries

i felicitats a pleret com tic tac

de rellotge que no es descantella.

 

LA IDEA...

dijous, 25 de juny de 2015

LA IDEA FETA SENTIMENT... aquarel·la

La idea feta sentiment

va obrir els finestrals grans

i el gaudi era claror penetrant,

escampant alè de desig assolit.

Baixà de la barca, era arribat

al lloc previst, asserenant el pas...

La llum esclatava en paraula

i el bes deia el goig del si..,

Les cortines es movien compassades

i el ventijol era musica suau... 

LA CLAU...

 

dissabte, 9 de gener de 2016

LA CLAU... aquarel·la

En la fosca i en la llum

podem trobar la clau

Sols veient-te, amada

les claus apareixen a doll...

Sols oint-te, amada,

sé que el pany allotja la clau.

DE REBAIXES

ENTRA EN L'HABITACLE...

                                  

dissabte, 23 de gener de 2016

ENTRÀ EN L'HABITACLE... aquarel·la

Entrà en l’habitacle desprès d’anys.

La rèmora soferta en sa vida l’obligà

a seguir altres camins.

I ara que tenia en seu àmbit la veu de l’Amada

es recomponia tot en la verge harmonia present.

Enyorada d’antuvi li era regalada com cortina

que el vent mou i permet la visió a intervals

dels que insistent juga per amagar i descobrir.

Beneit l’instant en que obrí l’habitacle...

Quin goig retrobar el so aurífic, ple de records.

Tancaria la porta i seuria en el sofà

i escoltaria la veu no espoliada, viva, lluent...

intentaria conversa... Joia obrint escriny...

Caminaria per els diàlegs de temps enllà

i remenaria l’olla buscant la menja deliciosa.

Quantes paraules vindrien al altar dels records.

 

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 6-1-16.ITIN.POÈT.

ENTRÀ EN L'HABITACLE...

 

dissabte, 23 de gener de 2016

ENTRÀ EN L'HABITACLE... aquarel·la

Entrà en l’habitacle desprès d’anys.

La rèmora soferta en sa vida l’obligà

a seguir altres camins.

I ara que tenia en seu àmbit la veu de l’Amada

es recomponia tot en la verge harmonia present.

Enyorada d’antuvi li era regalada com cortina

que el vent mou i permet la visió a intervals

dels que insistent juga per amagar i descobrir.

Beneit l’instant en que obrí l’habitacle...

Quin goig retrobar el so aurífic, ple de records.

Tancaria la porta i seuria en el sofà

i escoltaria la veu no espoliada, viva, lluent...

intentaria conversa... Joia obrint escriny...

Caminaria per els diàlegs de temps enllà

i remenaria l’olla buscant la menja deliciosa.

Quantes paraules vindrien al altar dels records.

 

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 6-1-16.ITIN.POÈT.

Publicat per rebaixes a 12:22

AL PAS DE LES HORES

 diumenge, 31 de gener de 2016

AL PAS DE LES HORES... aquarel·la

Al pas de les hores

les aus han despertat...

Sa conversa matina,

Tot just clareja

en el terme del treball

 L’amada i amat

allà en l’habitacle,

- vànova, coixí i llençol -

s’hi escudella la llum del finestral

que desperta el mirall vell

que acarona el got ple

amb sa carícia de foc...

Viu la brasa tendra, suau,

que belluga

en les arrugues del setí

rebuscant  consol...

 

L’oreneta porta vida al bec...

El mirall, trencadís d’ull obert,

Regira la llum del conhort.

 

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E. 31-1-16

AVUI EN TINC 92,. AIXÓ QUE EDITO ES DEL BLOC EN PAUSA ITINERÀNCIES POÈT.

 

NO MÉS 86 ANYS... foto pròpia

UN ESCALÓ MÉS HE ASSOLIT ... AL 86 DE NO SE QUANTS ME'N TOQUEN,

AMB VOSALTRES AL COSTAT FAMÍLIA, AMICS, CONEGUTS...HI HA MOLTS QUE EMPENYEN... I TAMBÉ TINC UNA CROSSA MERAVELLOSA QUE EM MOSTRA L'ESTIMA DE TOTS...VOSTRE SEMPRE ... anton..

ALS MEUS 8+6=14 anys em sento rejovenir a vora vostra...A fer còrrer la rodanxa o a jugar a patacons... us hi apunteu ? Que tot ens faci feliços 

...........

Unim-nos al somriure.

que nostres galtes siguin jardí del ulls.

que el clam de llum engegui el viure,

que solqui el terra amb llavors sense escull...

No ens preocupem on és la meta

copsem el lluny com camí d’esforç.

Mes si en el camí deixem el nostre aire

que sigui cada segon amb un somrís de goig.

DE REBAIXES 17.- ANTON.-T.E.- 4-2-17

COM OCELLS... aquarel·la

 

COM OCELLS... aquarel·la

Despert, destapà el cos...

Prou pensava en peus al mosaic...

A la claraboia el pardal

esmolava el bec...

Soroll vidriós metàl·lic

no becava formigues,

ni papallones ni cucs, ni mosques...,

era el seu morse que connectava

amb els altres companys i companyes...

Oh,ja no era un bec sol que s’esmolava

i el xivarri el despertava de ple...

Una fregasada als ulls

i a peu nu arribà al finestral

Baix al carrer el tractor no callava

Al compàs d’aquella musica,

un grup de persones

buscava en sa parla

la claror del sol entre núvols

i la paraula fluïa com becs de pardal.

Quines coincidències !!

Amb el bec circulen els secrets matiners.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 17-5-17

4.-4-1-23

Has caigut al pou i ara

que els braços en creu t'ajudin...

Fins respirant tenim perill d'annuegar-nos... 

Hi han altres pous que esgarronen

la llibertat, la voluntat

i sols ens queixem

i estem ofegats

i es que sortir de la bassa,

reina meva, es mereix gran valor

per que sent nostres, de cadascú,

qui en surt i fa el que vol...?...

Hi ha jutges amb seva balança...

DE REBAIXES 23.- ANTON.-4-1-23 

MIRA EL FRUIT...

 

16.- 5-4-19

Perfilat el llustre de ses galtes,

jo admirava el fruit arrodonit, lluent...

Era un esclat de glòria perdurable

que se’m manifestava inquirint-me.

Tot era perfum de violeta boscana

que sura entre el fullam

i l’humida tendror que s’amaga

i en la descoberta ensenya seva fragància...

Callava fins el grill son concert

i el ventijol era efluvi de veu dolça.

El jardí fantasiós que se’m mostrava

em superava la visió del goig

que se’m abocava suau i tendre.

16.- 6-4-19.- DE REBAIXES 19.-ANTON.-T.E.

Todas las reacciones:

6Lidia Sp, Lourdes B Bru y 4 personas más