dilluns, 22 de juny de 2015
EL MEU MIRALL, L'OMBRA... boli ràpit
Era curiós, em perseguia l'ombra,
mirall retallat per l'esclat del sol,
de vegades davant, altres darrere...
Allà al lluny el desig inquietant
viu, incisiu, ara apagant-se, escèptic
em deia el meu vertader si...
El meu mirall m'acompanyava
i em reflectia incòlume i callat...
El meu teatre d'ombres xineses
canviava a cada instant....
i em narrava les meves misèries
i felicitats a pleret com tic tac
de rellotge que no es descantella.